InternacionalFrancisca ‘Chica’ Ramírez: "Ortega va fer un pla de neteja contra la ciutadania que exigia justícia a Nicaragua"

Segrestos. Desaparicions. Assassinats. Són tres traços durs amb què Francisca Chica Ramírez, líder del moviment camperol a Nicaragua, comença a perfilar-nos el moment que encara i entoma la societat civil mobilitzada al seu país. “El que demana el poble és assolir una democràcia vertadera i justícia per a les víctimes. Tenim el compromís que tenim amb la lluita cívica i pacífica perquè no es repeteixin les dictadures que s’han viscut a Nicaragua”, recalca de bon inici l’activista, cara destacada de l’Articulació de Moviments Socials del país centreamericà. Ramírez va visitar fa uns dies Barcelona per participar a l'acte "Nicaragua: la lluita camperola, ambientalista i feminista", celebrat a La Bonne i convocat per SOSNicaragua-Barcelona i las Feministas Autoconvocadas Barcelona.

"No hi ha un dia en què el poble de Nicaragua se senti en llibertat. Tan sols dur una bandera és delicte"

Prop d’un any després de les protestes contra la reforma de la seguretat social encapçalades pel moviment estudiantil i que prendrien cos de revolta popular, en sumar-s’hi àmplies franges de la societat civil descontentes amb el govern de Daniel Ortega -“un poble cansat de submissió I mentides”, descriu doña Francisca-, la repressió política marca la quotidianitat al país. “No hi ha un dia en què el poble de Nicaragua se senti en llibertat. Tan sols dur una bandera és delicte. Es converteix en terrorisme. La llibertat d’expressió està totalment tancada. Si publiques una crítica a Facebook, en tres o quatre hores, et detenen o et desapareixen. O t’assassinen”, explica.

La Comissió Interamericana de Drets Humans ha denunciat que l'Estat de Nicaragua ha comès crims de lesa humanitat contra manifestants durant les protestes del 18 d'abril al 20 maig de l’any passat. Des de llavors, més de 40.000 persones s’han refugiat a Costa Rica. Chica Ramírez n’és una. “On havia nascut hi volia morir i el desplaçament forçós ha estat difícil”, reconeix. “A Costa Rica som milers d’exiliats nicaragüencs. En trobes 50 vivint en una casa i només cinc treballen. Però busquen en una altra banda perquè tothom pugui menjar. La solidaritat és el que ens genera esperança”, valora.

La seva família feia mig any que ja s’havia exiliat. Francisca Ramírez encara va mantenir-se uns mesos més a Nicaragua, "de lluita al carrer", fins al setembre passat. "La persecució dels paramilitars, les amenaces... eren constants", explica. "Quan van començar a empresonar les cares visibles, les que sempre hi eren organitzant mobilitzacions, no va quedar una altra opció que salvaguardar la vida i que no se’ns enduguessin preses. Perquè aquesta és l’obsessió del règim: empresonar-nos, torturar-nos i assassinar-nos". 561 són les persones que comptabilitza assassinades per l’Estat de Nicaragua arran de l’onada repressiva iniciada l’abril passat.

"El règim Ortega-Murillo em va obligar a sortir del meu país per fer el treball que estem fent, demanar el que el poble de Nicaragua exigeix: llibertat I justícia"

L’exili s’ha convertit en el mecanisme per no fer-la callar i "dur la veu dels qui tenen tancats, precisament, per què no s’expressin. Entre les quals, moltes dones", explica doña ‘Chica’. "El règim Ortega-Murillo [per Rosario Murillo, vicepresidenta del país i esposa del president] em va obligar a sortir del meu país per fer el treball que estem fent, demanar el que el poble de Nicaragua exigeix: llibertat i justícia", reivindica.

Sis anys liderant la defensa de drets, sis anys de persecució política

Francisca Ramírez arriba explicant que s’ha despertat espantada. “He somniat que estava al meu poble”, comparteix. S’asseu i, amb ella, s’asseuen, també, sis companys del Consejo Nacional para la Defensa de la Tierra, Lago y Soberanía empresonats. No només els duu estampats a la samarreta. Els fa presents en les denúncies i demandes que llança. Més de 770 persones han estat preses per raons polítiques a Nicaragua, segons les dades que maneja la dissidència.

Més de 770 persones han estat preses per raons polítiques a Nicaragua

Són milers els camperols i camperoles que han deixat Nicaragua i, així, moltes les terres que han quedat buides de cultius. Una situació que, si es manté, farà que “no només hi hagi una crisi econòmica, sinó alimentària”, adverteix la líder camperola. “No estem cultivant les nostres terres perquè no hi ha garanties que els nostres drets seran respectats a Nicaragua, on l’odi cap al camperol és preocupant; un odi que s’explica perquè som actors autònoms, no subordinats als interessos de l’Estat; un odi que s’evidencia en les condemnes a 200 anys de presó imposades a líders camperols", denuncia.

Doña Chica destaca que, dins el clima de repressió generalitzada, el control que té l’exèrcit a les zones rurals el fa encara més cru en aquests territoris. "Maten els camperols a les seves pròpies terres o se’ls enduen, els desapareixen, i les famílies els troben tres o quatre dies després. Assassinats. Amb acarnissament. Al nord del país hi ha hagut molts assassinats de persones que van participar a les protestes”, denuncia Ramírez.

"La persecució que el món coneix de l’abril en endavant, el moviment camperol la vivim des del 2013”, afirma. És l’any que Ramírez va situar-se al capdavant de la lluita per frenar la construcció d’un canal interoceànic que era presentat com la competència del canal de Panamà i que generaria un gran impacte ambiental en travessar el llac Cocibolca, una de les principals reserves d’aigua dolça de la regió. "El gran capital aplaudia el projecte i enganyava un sector de la població de Nicaragua, en dir que el canal interoceànic era la sortida de la pobresa", lamenta l’activista. "La concessió canalera ens expulsava de les nostres terres i ningú va dir res. Ningú es va pronunciar per la violació dels nostres drets. Als camperols ens enviaven a morir a la misèria, pel que no va haver-hi un altre camí que organitzar-nos i resistir", relata. El moviment camperol va frenar el macroprojecte de capital xinès. Però l’amenaça de les polítiques extractivistes a la seva forma de subsistència i de vida no han desaparegut.

El moviment camperol va frenar el macroprojecte de canal interoceànic que volia fer-se a Nicargua

Si bé en els anys de lluita i sagnant repressió per defensar el territori el camperolat, lamenta doña Chica, no va comptar amb cap altre sector que li donés suport, el 20 d’abril de l’any passat, en conèixer els primers assassinats en les protestes a Managua, el moviment camperol va sortir al carrer i va sumar-se a les mobilitzacions. "El règim d’Ortega quan va sentir que el poble s’havia revelat, el que va fer és cridar-nos a un diàleg. Però només ho va fer per preparar-se amb paramilitars i assassinar-nos en totes les protestes", explica Ramírez. "Ortega va fer un pla de neteja, amb armes d’alt calibre, contra la ciutadania que exigia justícia i que, com a molt, comptàvem amb una pedra o una bandera blava i blanca", afegeix.

Desconfiança en el diàleg obert

Praga, Madrid, Barcelona. Vindrà Brussel·les. També París. Ramírez continua la gira europea per denunciar la violació de drets humans a Nicaragua i demanar a la comunitat internacional que deixi d’oxigenar el règim d’Ortega. La notícia que el Parlament Europeu ha instat els estats membres a sancionar-ne els caps, és rebuda com una primera victòria. Per ara, simbòlica. “Esperem que la Unió Europea jugui un paper en ajudar la societat nicaragüenca a sortir quan abans d’aquest règim criminal. I que no es tracti d’un mecanisme per sortir-se’n econòmicament i políticament, sinó per ajudar-nos a aconseguir justícia”, emfasitza la líder social.

"Ortega té als líders camperols condemnats a 200 anys de presó i té empresonats els líders estudiantils que estaven a la taula de diàleg"

La resolució arriba en un moment en què les converses amb el govern d’Ortega per desencallar la crisi es reprenen. Però Francisca Ramírez se les mira amb desconfiança. El moviment al qual pertany és un dels actors que va aixecar-se de la taula negociadora. “Ortega té als líders camperols condemnats a 200 anys de presó i té empresonats els líders estudiantils que estaven a la taula de diàleg. Només duu a la taula de negociació als actors que li semblen. Això genera molta desconfiança en la ciutadania, perquè hi veiem altres interessos, no les demandes del poble”, planteja. L’empresariat -els que "miraven les massacres que ens feien i sempre van callar", condemna Chica Ramírez, recordant els anys de lluita per frenar la construcció del canal interoceànic- és, actualment, l’altra part que es manté asseguda amb el govern de Nicaragua.

“Avui més que mai, tenim raons per desconfiar i pensar que només vetllen pels interessos econòmics i no pels drets humans i per aconseguir assolir reparació. I si no hi ha reparació, hi haurà repetició. No volem que es repeteixi a la història de Nicaragua i per això tenim molta por dels actors que avui se senten interessats en trobar-li una solució a Daniel Ortega”, explica l’activista, mentre insisteix que, qui ha comés crims de lesa humanitat, no es pot mantenir al capdavant d’un govern.

El text del Parlament Europeu demana, entre altres mesures, suspendre la participació del país centreamericà en l’acord de d’associació amb la Unió Europea, la celebració d’eleccions lliures i amb observació internacional, frenar l’assetjament contra els i les líders de l’oposició i l’alliberament de les persones preses per raons polítiques. Aquesta és, insisteix doña Chica, la prioritat. Un gest que l’oposició considera imprescindible per negociar i desencallar la crisi a Nicaragua.

"El que tenim a Nicaragua és un Estat criminal"

“Ortega, avui, menteix com sempre ha fet. Com quan va dir que a Nicaragua hi havia un gran desenvolupament econòmic i, en realitat, només n’hi ha hagut en el seu cercle. La població cada dia estava més pobra i els sectors camperols teníem tancats molts espais econòmics", denuncia la líder camperola, per qui, "amb el famós diàleg que ha obert, vol enganyar la comunitat internacional, mentre hi ha grups paramilitars que Ortega mateix va armar, que prenen els carrers i maten amb impunitat". "El que tenim a Nicaragua és un Estat criminal", rebla.