La fragmentació de candidatures en la pugna d'ERC amenaça amb provocar una segona volta més enllà del 30 de novembre

El viacrucis que Esquerra Republicana protagonitza des de la desfeta electoral del 12 de maig en les eleccions al Parlament, i la convocatòria del Congrés extraordinari del partit, podria tenir una pròrroga temporal. Allargant així, més enllà del 30 de novembre, la tensa situació, de dur enfrontament entre sectors del partit, en què viu immersa la formació política independentista. I és que la pugna electoral interna per fer-se amb el control del partit, tindria encara una pròrroga si cap de les candidatures que es postulen aconsegueix superar el llistó del 50% dels vots. La qual cosa no serà gens fàcil amb quatre possibles candidatures en joc i amb un cens que volta els poc més de 8.200 militants amb dret a vot, tot i que dependrà de la participació.

Segons ha pogut comprovar Públic, els estatuts d'Esquerra indiquen sobre el procés congressual per a elegir una nova direcció que "un cop finalitzada la votació, s'ha de dur a terme l'escrutini del vot presencial i del vot no presencial. La Comissió de Garanties ha d'efectuar l'escrutini definitiu i, en el cas que una candidatura a l'Executiva Nacional obtingui més del 50% dels vots vàlidament emesos a favor, proclamarà la nova Executiva Nacional". Però el problema és què passa si no se supera la meitat dels vots, fet que diversos dirigents del partit consultats donen per probable donada l'alta fragmentació del vot que comporta la presentació, de moment, de fins a quatre candidatures.

"En el cas que cap de les candidatures a l'Executiva Nacional obtingui més del 50% dels vots vàlidament emesos a favor, s'ha de procedir a la celebració d'una nova jornada electoral en el termini de 15 dies"

La situació queda regulada en l'article 60 dels estatuts d'ERC "sobre la segona volta de la jornada electoral". L'esmentat article indica que "en el cas que cap de les candidatures a l'Executiva Nacional obtingui més del 50% dels vots vàlidament emesos a favor, s'ha de procedir a la celebració d'una nova jornada electoral en el termini de 15 dies". Un escenari que suposaria traslladar la resolució definitiva de l'elecció de la nova direcció al 14 de desembre en una nova votació. Un ajornament que, tot i ser de només dues setmanes, té rellevància perquè allarga encara més el termini de temps en un escenari de guerra total entre sectors i una dura pugna no exempta de polèmica pel cas dels cartells de l'alzeimer.

Les negociacions pressupostàries s'allargaran

D'altra banda, també cal tenir en compte que la situació de tensió interna bloqueja un actor polític com ERC, que malgrat l'afebliment electoral continua sent un partit clau tant en la governabilitat de Catalunya com en la de l'Estat. Tal com ja va avançar Públic -i fonts del Govern espanyol apunten ara-, els pressupostos generals no s'abordaran fins després de la finalització dels congressos de Junts i d'ERC. El dels postconvergents serà del 25 al 27 d'octubre. El dels republicans, fixat pel dia 30 de novembre, podria molt bé allargar-se fins el 14 de desembre.

Fonts de l'actual Executiva nacional admeten que difícilment es pot arribar a un acord de pressupostos abans de la cita congressual

Tot i que el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, assegura que "no hi ha perquè esperar a cap congrés de partits, les necessitats de la gent són urgents" fonts de l'actual Executiva nacional admeten que difícilment es pot arribar a un acord abans de la cita congressual, tant a Catalunya respecte als pressupostos de la Generalitat com a Madrid. Fonts pròximes a l'actual secretària general, Marta Rovira, indiquen que hi haurà contactes i es treballarà però "la negociació, i si hi ha acord o no, l'ha d'afrontar una Executiva refrendada per la militància, nosaltres ja hem fet tot el que tocava i ara es tracta de pilotar el partit de la millor forma possible fins el congrés, però no podem anar massa més enllà".

Possible fusió de candidatures

Respecte a la pugna electoral per la direcció d'ERC, els estatuts també contemplen que en cas de produir-se una segona volta, "en aquesta segona jornada electoral, hi han de participar les dues candidatures que hagin obtingut més vots". Però la previsió estatutària també obre la porta a una possible fusió entre les candidatures que es mantinguin vives i les que quedin descartades: "En un termini màxim d'una setmana, les candidatures poden ser modificades en un màxim del 50% de les persones components de l'anterior candidatura. Cal que la candidatura mantingui la mateixa persona candidata a la Presidència". Un element que pot donar molt de joc a les estratègies de les candidatures en la recta final del procés ja que suposaria molt probablement sumar vots decisius.

Fins al 15 d'octubre hi ha temps per presentar alguna altra candidatura però tot indica que és poc probable

Ara mateix s'han presentat quatre candidatures per liderar la direcció d'ERC. La candidatura favorita, a priori, és la de Militància Decidim, liderada per l'expresident del partit, Oriol Junqueras. I la principal competidora és Nova Esquerra Nacional -els anomenats 'roviristes'-, amb l'exalcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, al capdavant. Les altres dues candidatures que incidiran en el resultat final serà la de Foc Nou de l'exconseller i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch. I la de Recuperem ERC: la independència des de les bases, que té com a cara visible a Xavier Martínez Gil. Fins al 15 d'octubre hi ha temps per presentar alguna altra candidatura però tot indica que és poc probable.

De moment, caldrà esperar a veure quines de les propostes es formalitzen. Les candidatures hauran de presentar els avals -signatures de militants- abans del 15 de novembre. Es requereix un 5% del cens de militants, que vindria a suposar poc més de 400 signatures. Veus experimentades del partit posen en dubte que totes les candidatures puguin reunir els avals necessaris, però sí almenys les tres primeres, i creuen que serà difícil passar del 50% dels vots amb almenys tres candidatures en disputa.

Militància Decidim d'Oriol Junqueras és la que hores d'ara ha demostrat més musculatura. En l'acte de presentació d'Olesa de Montserrat, Militància Decidim va reunir unes 1.300 persones. I assegura que té compromès el vot de més de 2.000 militants. Segons aquestes xifres, estaríem parlant d'entre el 15 i el 25% del cens. Això vol dir que la candidatura d'Oriol Junqueras surt amb un cert avantatge ja que aquestes xifres suposarien un percentatge elevat del conjunt de la votació, sempre en funció de la participació que s'acabi produint.

En cas que el 30 de novembre no hi hagi una candidatura guanyadora, caldrà veure llavors quines possibilitats de pacte es produeixen

Membres de l'equip de Junqueras es mostren convençuts que poden aconseguir la victòria en primera ronda, però que en qualsevol cas treballaran per assolir el màxim de suports de la militància, asseguren. En cas que el 30 de novembre no hi hagi una candidatura guanyadora, Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional s'entreveuen com les dues amb més possibilitats de passar a la segona volta. Caldrà veure llavors quines possibilitats de pacte es produeixen. Foc Nou té una estratègia crítica amb l'acord d'investidura amb el PSC de l'actual direcció controlada pels anomenats 'roviristes', però a la vegada es mostra també molt crític amb la continuïtat d'Oriol Junqueras al capdavant del partit. I també caldrà esperar si Recuperem ERC passa el tall dels avals i en cas de fer-ho cap a quina de les dues candidatures es decantaria.

A mata-degolla, els durs enfrontaments pel control del partit

Per si el 30 de novembre no era una data prou allunyada, la possibilitat de la segona volta obre la porta a allargar l'agonia d'ERC, immersa en forts retrets a l'entorn del cas dels cartells de falsa bandera de l'alzheimer i la suposada estructura B del partit. En la presentació de la seva candidatura, Militància Decidim, Oriol Junqueras va ser rotund i contundent: "És una vergonya que nosaltres no mereixem", tot negant que en sàpigues res perquè la suposada estructura paral·lela es va crear mentre estava a la presó i un cop en llibertat "els autors es van conjurar perquè continués sense saber-ne res". Acusacions que han estat contestades des de Nova Esquerra Nacional. "Em sembla discutible que algú que liderava un partit pugui dir ara que no en sabia res, el lideratge vol dir responsabilitat", ha subratllat Godàs sobre si Junqueras tenia o no coneixement de l'estructura B del partit, mentre ell presidia Esquerra.

Per la seva part, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha volgut sortir al pas dels atacs provinents d'Oriol Junqueras guardant silenci. Rovira no renuncia a rebatre les acusacions i comentaris que reben ella i els seus, però s'ha autoimposat el silenci "per responsabilitat" fins que deixi el càrrec. En un missatge a X, assegura que "per responsabilitat", no contestarà a Junqueras. "Per respecte al projecte comú, no ho faré fins que tanqui l'actual mandat de la secretaria general. I quan arribi el moment, ho faré pel país i per la bona gent d'Esquerra Republicana", va afegir.