'Forn de Calç': la revista de còmic que pot marcar una època

Una massa llefiscosa d'ego que s'apodera de nosaltres, una monstruosa esponja exfoliant humanitat, l'entrega de premis de l'Associació de Tomàquets modificats genèticament… històries absurdistes, avantguardistes, desacomplexades i fresques, amb molt d'humor i molta crítica social, i amb un virtuós embolcall que fa paleses les infinites possibilitats expressives del novè art fet a casa.

Només cal fer una ullada a les 104 pàgines del segon número de Forn de Calç per comprendre les raons darrere el Premi al millor còmic alternatiu atorgat pel prestigiós Festival d'Angulema. A tocar de la tercera entrega, Forn de Calç ja és una revista que pot marcar una època.

Aposta per la pedrera

"Les històries havien de ser curtes i autoconclusives, sense necessitat de continuïtat, però l'antologia resultant havia de mantenir una coherència interna"

L'origen de la publicació es remunta a una conversa que esdevé bola de neu. Després d'intensos contactes, l'estiu de 2020, l'editor d'Extinció Edicions, Aleix Purcet, i el periodista i editor Marc Charles arriben a la conclusió que seria una bona idea llançar una revista de còmic en català. Hi havia un buit a omplir. El primer seria l'encarregat de proporcionar la nau, el segon, de pilotar-la. Quan és l'hora de concretar el projecte, Charles planta dos números de la revista nord-americana Now  (un dels seus referents junt a Kramers Ergot). Té les idees molt clares: "Les històries havien de ser curtes i autoconclusives, sense necessitat de continuïtat", recorda Charles: "Però en conjunt, malgrat poder llegir-se a bocins i mostrar un ampli ventall d'estils, l'antologia resultant havia de mantenir una coherència interna"; quelcom que s'observa molt bé al seu segon número, obert i tancat per per historietes mudes.

Més idees: la revista havia de tenir un format portable i flexible i la coberta i la contracoberta havien de ser una obra en si mateixa. A aquest mateix segon número, la portada de l'estatunidenca Alex Graham va obrir les portes, encara més, a la projecció internacional d'una revista que des dels inicis vol demostrar que es poden transcendir fronteres en català. I la temàtica? "L'únic requisit de les històries era que s'avinguessin amb la línia editorial d'Extinció Edicions, centrada en el grotesc, el surrealisme i l'humor negre". Leonora Carrington, Roland Topor i Donald Barthelme, entre altres, figuren en el catàleg de la jove editorial, que té en l'austríac Thomas Bernhard un dels seus fars. El maridatge és òptim.

"El que em segueix treient més la son, però, és pujar gent jove a la palestra per situar-la al costat d'altra més consagrada"

"El que em segueix treient més la son, però", diu Marc Charles, "és pujar gent jove a la palestra per situar-la al costat d'altra més consagrada". Fer pedrera. En la tria d'autors que fa l'editor per a cada número rau, sens dubte, un dels pilars del projecte. N'hi ha prou amb resseguir les edats de les signatures a l'índex de la publicació per adonar-se'n. Als dos números publicats fins el moment, trobem autores emergents com Mar Mascaró, Clara S. Prous, Lorena Rivega o Berta Cusó junt a d'altres amb més trajectòria en el món del còmic independent com Roger Peláez, Nadia Hafid o Genie Espinosa.

El fet que aquestes darreres formin part de l'exposició Constel·lació gràfica (al CCCB fins el 14 de maig) prova el creixent interès que, segons Charles, atrau el còmic independent. "L'underground sempre ha estat aquí. La crisi del 2008 va arrasar amb tot: l'underground i l'autoedició va ser l'únic que va quedar en peu. Ara, la tendència de les grans editorials i d'aquests grans esdeveniments del còmic que no sé a qui pretenen interpel·lar és mirar cap a propostes fetes des de l'entusiasme i els marges ". Festivals com el GRAF o llibreries especialitzades com la barcelonina Fatbottom han esdevingut referents ineludibles per calibrar el bon estat de salut del còmic independent. I la seva resistència.

Amb el cinturó ajustat

"Excepte jo, tothom que participa en el projecte cobra. Això sí, cobra menys del que desitjaríem"

Malgrat l'èxit inicial de la revista (el primer número ja va ser finalista al Festival d'Angulema), el projecte se sosté econòmicament amb el cinturó ajustat. "Excepte jo, tothom que participa en el projecte cobra. Això sí, cobra menys del que desitjaríem. Ara mateix no podem pagar el que pagaven les revistes als anys 80". Extinció Edicions va aconseguir una subvenció per finançar part de la impressió de la revista, però els costos d'impremta per mantenir-ne la qualitat segueixen sent molt alts. Malgrat el reconeixement i les bones crítiques, les restriccions econòmiques fan que del proper número no es pugui imprimir més que l'habitual mig miler d'exemplars.

La revista, de moment, "fa honor al nom de l'editorial", diu Charles fent gala de l'humor negre de la casa. Però també a una història del còmic independent que, segons l'editor, cal redescobrir i reivindicar. "Forn de Calç és hereva de publicacions com El Víbora, Butifarra! o d'altres més recents que per mi són referents, com Nosotros somos los muertos o A la deriva". Ara, la publicació que dirigeix ha aconseguit ser en el lloc adequat en el moment adequat. Alguns l'anomenen "boom del còmic en català". "Ho diuen sobretot els mitjans de comunicació. Evidentment, el mercat actual és ara més divers, però no cal oblidar que de còmic en català n'havien estat publicant en els darrers anys editorials com Males Herbes, Tigre de Paper o Símbol Editors, a les quals s'han unit altres com Finestres o Pagès Editors, que, val a dir, està fent una aposta remarcable per publicar autors de casa". Potser és en aquest punt on encara hi ha massa camí per recórrer.

"Cal que hi hagi una aposta ferma a nivell institucional"

Per a Charles, "cal que hi hagi una aposta ferma a nivell institucional per estimular la creació a casa nostra: seria el més sensat per fer realitat projectes. Si una pel·lícula rep un estímul d'un milió d'euros, què no es podria fer amb el còmic? Es crearia un caldo de cultiu que al cap de deu anys potser sí que ens permetria parlar de boom amb totes les lletres".

Mentre no arriba el moment, Extinció Edicions enllesteix l'edició del número 3 de Forn de Calç. "Hi haurà un cert replegament, amb algunes pàgines menys que al segon número i més autors d'aquí. He sacrificat noms que em venia molt de gust publicar perquè l'estil no casava amb el conjunt, però és el número del qual estic més satisfet", avança Charles. El nou volum contindrà historietes de realisme brut, sàtires, faules i noves dosis de surrealisme a càrrec d'autors com Genís Rigol, Nico Ben, Mar Mascaró, Naida Mazzenga, Clara-Tanit Arqué i El Cococlot, i sortirà a la venda l'1 de març.