La força veïnal desborda els pobles tres dies després del desastre: "Això sobrepassa els límits de la solidaritat"

"El que demanem és que la gent ens enviï productes de primera necessitat, aliments que no siguin frescos no peribles, medicines, bolquers i eines. Els veïns ho necessiten tot. Les vies d'accés encara no estan disponibles, costa arribar als punts d'avituallament. La zona zero segueix enfangada, cal coordinació, molta coordinació". Txetxe i la seva família fa tres dies que carreguen les dues furgonetes de menjar i queviures per proveir els veïns de Paiporta, Picanya, Massanasa i Sedaví. La DANA ha deixat, almenys, 207 víctimes mortals al País Valencià; municipis devastats, plens de fang; cotxes que formen torres, molts, ja sense amo; carrers color terracota i cossos que encara esperen ser localitzats.

"La mobilització del poble valencià està sent... gent que treballa a les nits i està aquí carretejant fang durant el dia. Això no té nom, sobrepassa els límits de la solidaritat"

La UME i l'Exèrcit han desplegat un dispositiu d'emergència per les localitats afectades, però els veïns necessiten més ajuda, més efectius. Els recursos que arriben, diuen, són "insuficients". Teresa respon "esgotada" a l'altra banda del telèfon, encara amb problemes de cobertura, també sense aigua potable. "Aquest matí han vingut un munt de voluntaris, alguns caminant, altres amb tractors i tot terrenys. Ens pregunten què necessitem, ens porten menjar acabat de fer. La mobilització del poble valencià està sent... gent que treballa a les nits i està aquí carretejant fang durant el dia. Això no té nom, sobrepassa els límits de la solidaritat", explica, visiblement emocionada, aquesta veïna de Paiporta.

A Teresa li ha sonat l'alarma a les 7.53 del matí, "com sempre", com un divendres qualsevol abans del desastre. No va tornar a casa fins a les 17.00 hores, després de tot el dia "netejant els carrers, recollint runes". Els veïns treballen de sol a sol, "gairebé sense menjar"; volen aprofitar les hores de llum i "es fa de nit aviat". Tot i així, "alguns vénen amb llanternes", diu Teresa, amb la veu entretallada. Ella, a més de remoure la capa marró que cobreix el terra de Paiporta, va decidir fer fotos de tots els cotxes amuntegats, perquè la gent, "almenys, sàpiga on han acabat". Perquè, explica Teresa, "els cotxes ens han salvat de moltes –quan havíem d'anar a urgències, o a la feina– i també són part de la família".

El desplegament policial i militar se centra fonamentalment a localitzar els cossos i obrir camins. Els veïns, mentrestant, lideren la resposta assistencial: milers de valencians han desbordat aquest divendres el pont que travessa el Túria per portar aliments i productes bàsics a les famílies que segueixen sense menjar, sense aigua i fins i tot sense poder sortir de casa seva. Mazón ha anunciat a última hora de la jornada que posarà en marxa un Centre de Voluntariat per "canalitzar" la solidaritat del poble i organitzar grups de treball. El dispositiu serà a la Ciutat de les Arts i les Ciències i funcionarà des d'aquest mateix dissabte.

"Vaig venir per ajudar, no tenia cap altra opció. Això és molt pitjor del que ens podem imaginar, per moltes fotos i vídeos que vegem. És estremidor, no tinc paraules per definir-ho"

"Vaig venir per ajudar, no tenia cap altra opció. Això és molt pitjor del que ens podem imaginar, per moltes fotos i vídeos que vegem. És estremidor, no tinc paraules per definir-ho. Les administracions han de col·laborar, assumir responsabilitats, perquè no n'hi ha prou amb els voluntaris", assenyala Andrea, que viu a Madrid, però té tota la família a Xirivella. La noia va posar en marxa un grup de WhatsApp amb més de 300 persones del seu municipi per coordinar la distribució d'ajuda i repartir-se entre les zones afectades. Els veïns caminen entre una hora i una hora i mitja per arribar a Paiporta, Aldaia o Picanya.

Precisament, aquesta darrera localitat ha protagonitzat una de les estampes del dia. Un hotel que acull prop de 200 migrants de l'Afganistan, Síria, Geòrgia o Veneçuela ha quedat inundat a la planta baixa, on hi ha la recepció i la cuina. Els hostes han parlat amb el propietari i li han demanat utilitzar el menjar que hi havia al rebost per donar menjar als veïns afectats per les inundacions. "Estem vius, tenim un sostre on dormir i menjar. Això sí, necessitem provisions", reconeixia un dels refugiats en aquest article de Violeta Peraita per a Llevant-El Mercantil Valencià.

Els ajuntaments necessiten "maquinària" i recursos

Chiva, una de les localitats més afectades per la DANA, reclama com més aviat millor aigua potable, electricitat i queviures per als veïns. "Necessitem urgentment combustible i mecànics per a les màquines pesades, que pateixen avaries i estan rebentant les rodes. Han desaparegut tots els ponts, els carrers i els camins", ha confessat la seva alcaldessa, Amparo Fort. Juan Ramón Adsuara, regidor d'Alfafar, va haver de "buidar" un supermercat per donar menjar a les famílies afectades i confirma el pitjor dels pronòstics: "Hi ha gent convivint amb cadàvers".

"La situació segueix sent crítica. La llum segueix escassejant i les comunicacions són complicades. Necessitem que entri ja maquinària pesada per fer neteja dels carrers"

Maribel Albalat, alcaldessa de Paiporta, la localitat amb més víctimes mortals per la DANA, respon, gairebé sense veu, la trucada de Públic: "La situació segueix sent crítica. La llum segueix escassejant i les comunicacions són complicades. Necessitem que entri ja maquinària pesada per fer neteja dels carrers". El temporal va assotar sense pietat el municipi, però la seva regidora demana "paciència" i confia en la unitat dels veïns per tirar endavant, perquè els carrers de Paiporta tornin a ser el que eren.

Els punts d'accés continuen tallats i tant les autoritats com els voluntaris tenen dificultats per fer arribar l'ajuda. La Generalitat ha acordat restringir la circulació a les principals vies que connecten les poblacions més afectades per la DANA, per facilitar la feina dels serveis d'emergències. El trànsit estarà tallat durant 48 hores, entre divendres a la nit i diumenge a les 23.59 hores. "Als pobles més llunyans de València no hi estava arribant ningú", lamentaven aquest matí els veïns.

"L'organització popular és l'únic que permet que arribi una mica d'ajuda, un mínim. El nivell d'ineptitud de les administracions és insuportable"

"L'organització popular és l'únic que permet que arribi una mica d'ajuda, un mínim. El nivell d'ineptitud de les administracions és insuportable. Mazón va tenir una gestió criminal, incompetent; el Govern d'Espanya, tres dies després de la catàstrofe, només havia enviat 500 militars. Estem parlant de pobles sencers desfets, tots els veïns han vist gent morta als carrers. El nivell de destrucció és difícilment concebible en ple segle XXI per a un Estat suposadament desenvolupat", denuncia Zahia, amb diversos familiars afectats per les inundacions.

Les autoritats calculen que 252.000 persones continuen sense connexió telefònica i 15.000, sense electricitat, quan es compleixen 72 hores de les primeres riuades. "Tinc amics que viuen fora, amb pares i avis aquí, no n'han pogut saber res, ni tan sols si estaven vius o morts, fins fa relativament poc", lamenta una altra veïna de la zona zero en una conversa amb Públic. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat que aquest dissabte s'incorporaran "els militars que facin falta, sense cap mena de limitació", fins i tot els "120.000 homes i dones" que formen l'Exèrcit "si cal". El poble valencià demana "desesperadament" més recursos i clama: "Cal coordinació".