El ‘foc amic’ a les Illes entre ecologistes i Govern complica la reelecció de les esquerres

En la dècada dels 90, el PP. L’any 1999, les esquerres. El 2003, el PP. El 2007, les esquerres. El 2011, el PP. I des de 2015, les esquerres. El pèndol sembla bascular cada quatre anys. No hi ha Govern balear, en les darreres dues dècades, que hagi revalidat el seu mandat amb una segona legislatura seguida. I malgrat que tot està a l’aire, per una vegada les esquerres tenen la sensació de poder aconseguir-ho. O almenys, la tenien fins fa poc.

"Si m’ho demanes fa dos mesos, et dic que repetim sense dubte", confessa un alt càrrec del Govern balear. "Però l’ambient s’ha enrarit arran de les eleccions andaluses, el tema ecologista i les torrentades", diu en referència a les inundacions que alguns pobles de l’interior de Mallorca van patir a l’octubre passat (i que van provocar la mort de 12 persones).

Potser, però, un factor negatiu es neutralitza amb un altre. O sigui, que el vot ecologista desencantat amb les esquerres torni a votar, degut a la por a l’arribada de Vox. Observem primer les tensions ecologistes, simbolitzades per l’ampliació de l’autopista de Llucmajor a Campos (interior de Mallorca), a la qual s’oposen els dos col·lectius ambientalistes locals: el GOB i Terraferida. Tanmateix, no deixen de ser part d’aquella societat civil més propera a l’esquerra sobiranista -abans PSM, ara anomenada MÉS-, de forma que les crítiques ecologistes al govern d’esquerres es poden considerar ‘foc amic’. I aquest fa més mal.

De fet, la visió ecologista sempre té molt d’altaveu als mitjans de comunicació mallorquins, ja que es tracta d’una societat amb una idiosincràsia molt forta. La seva reivindicació de "lo nostro" és aferrissada. Lo-Nos-Tro, que diria el dramaturg manacorí Toni Gomila, a la seva celebrada peça teatral Acorar. I la defensa del paisatge és encara una opció molt ben vista. Dit d’una altra manera: Ser del GOB (creat en la llunyana dècada dels 70) és una activitat de prestigi entre les esquerres, les administracions i els ambients culturals. Com ho era ser de l’Obra Cultural Balear, principal entitat de promoció de la llengua catalana. De l’òrbita del PSM; respectades pel PSIB; i fins i tot no massa atacada pel PP.

Realment són molts els ecologistes desencantats amb l’esquerra?

Tanmateix, la darrera manifestació contra l’autopista Campos-Llucmajor només va arreplegar 400 persones. Una xifra molt baixa, encara més si tenim en compte que el manifest contrari a l’autopista està signat per 160 entitats i 4.000 ciutadans. D’aquí, la gran pregunta: Realment existeix un moviment de fons que impliqui el desencantament d’alguns milers de persones? A can MÉS creuen que no és tan gros. I que en darrera instància, no deixaran de votar. De fet, les tensions entre ecologisme i les esquerres (PSM, Els Verds, Esquerra Unida, ERC...) han estat una constant al llarg del temps. L’any 2003, el PSIB es lamentava amargament que les manifestacions del GOB li havien costat la reelecció. L’any 2011, la llavors consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, es queixava tristament de la roda de premsa del GOB per valorar la gestió ambiental de la legislatura que concloïa en aquell moment: "No és just, el que ens han dit".

Tanmateix, la legislatura deixa més mals de cap, com ara la tempesta mediàtica pel suposat fraccionament de contractes favorable a l’empresa del també membre de MÉS Jaume Garau. En tot cas, els ecosobiranistes creuen que la causa no se sosté i que quedarà arxivada als jutjats. Tanmateix, l’ombra de la sospita va caure damunt MÉS. I per primera vegada en la història, era el PP qui treia el dit i apuntava els altres com a “corruptes” (i no l'inrevés).

Un altre motiu de preocupació pel Pacte de progrés hauria de ser la mala salut de Podem. No debades, la diputada Laura Camargo, adscrita al sector anticapitalista i alma mater de Podem a les Illes, ha anunciat que no repetirà. El dubte és si abandona el projecte en la totalitat, tal com la corrent que ella representa. El candidat al Parlament, de fet, serà el jutge Pedro Yllanes, actual diputat de Podem al Congrés. Aquest solapament de càrrecs obligarà Yllanes a abandonar Madrid, ja que és incompatible per estatus.

En el seu lloc hi podria entrar Toni Verger, que el seguia a la llista electoral conjunta de 2016 entre Podem i MÉS. Exregidor de MÉS a l’Ajuntament i en un temps considerat candidat a saltar al Govern (i en una Conselleria forta), motius personals i polítics el van situar fora de la política professional. Però ara és possible que torni, si la carambola d’Yllanes pica la seva porta.

Darrera enquesta: el PP empata; Ciutadans i VOX a l’alça

Mirada la llista de handicaps, sembla que el Pacte de Progrés estigui patint un desgast elevat. Tanmateix, l’oposició tampoc està per a tirar coets. Bàsicament, el pas del temps ha aturat la sagnia de vots que el PP va patir el 2015. Per una part, perquè les possibilitats de ficar la pota són molt menors a l’oposició. I per l’altra, perquè una vegada va marxar del PP l’expresident José Ramon Bauzá, el sector regionalista es lleva el llast de la seva obsessió anticatalanista. “Es considera que l’onada contra Bauzá va activar el vot a MÉS en més de 20.000 sufragis”, explica la periodista d’Última Hora Nekane Domblás. No és que l’actual PP de Biel Company tingui vel·leïtats catalanistes, però sembla que respectarà el consens sobre el català establert a la Llei de Normalització Lingüística (1986) i el Decret de Mínims (1995), totes dues normes aprovades sota governs del propi PP illenc.

En tot cas, qui lidera el creixement de la dreta a les enquestes electorals és Ciutadans. I previsiblement, també Vox. Encara no hi ha cap estudi realitzat incloent la ultradreta d’ençà la seva eclosió mediàtica post-Andalusia, però diverses veus consultades apunten que estan en condicions de no només entrar a les institucions, sinó de fer-ho amb força. "De tota manera, quan més pressió faci Vox, més es mobilitzarà l’esquerra", apunta Enric Borràs, sotsdirector del diari ARA Balears.

Segons la darrera enquesta del diari Última Hora (un dels quatre diaris locals existents a l’illa de Mallorca) un augment de sufragis a Ciutadans i a VOX deixaria les dretes a punt de la majoria absoluta. Però encara dependrien del suport d’El Pi (centredreta regionalista), que creix lleugerament i podria aconseguir l’ansiada victòria de ser el partit frontissa. Com sempre feia Unió Mallorquina. Enric Borràs, ho analitza així: “La radicalització dels candidats del PP per acostar-se al discurs de Pablo Casado està deixant orfe l’espai del centre, així que El Pi té possibilitats de créixer si dissenya una bona estratègia”.

El candidat d’El Pi, Jaume Font, és a priori molt “votable” per les bases del PP: de fet, va ser-ne destacat membre fins la seva marxa, motivada per les polítiques anticatalanistes de José Ramón Bauzá. Tanmateix, des d’El Pi ja han avançat que els seus vots no serviran perquè governi VOX, de forma que un pacte de dretes que inclogui El Pi hauria de ser prou fort com per poder prescindir dels ultradretans comandats per Jorge Campos.

La ultradreta a les Illes no és una novetat

Campos, de fet, és un vell conegut de la política mallorquina. I no serà pas una cara que salta a la fama gràcies a l’adveniment VOX, ni de bon tros. Campos és l’alma mater del gonellisme a Mallorca des de mitjans anys 2000, gràcies al seu lideratge a l’entitat Círculo Balear. I la bèstia negra de l’independentisme: l’any 2011 va denunciar una dotzena de militants de Maulets (ara ARRAN) per suposades injúries a una pancarta despenjada pels joves en el decurs d’una manifestació. Un any més tard denunciaria el raper Valtònyc, judici que posteriorment portaria el cantant de Sineu a l’exili.

Però també va liderar la campanya espanyolista contra la llengua pròpia durant l’any 2009. Era el temps de la col·locació d’una bandera espanyola de 25 metres de mida al municipi de Calvià, en homenatge als dos guàrdies civils morts per ETA al juliol de l’any anterior. De les càrregues de la Policia Nacional contra la manifestació que l’independentisme celebra cada Nadal (i que també acabaria amb activistes asseguts davant el Jutge). I de la gran manifestació que se suposava que donaria veu a la majoria silenciosa illenca favorable al bilingüisme. La marxa fracassà i es quedà en uns esquàlids 2.500 manifestants. Tanmateix, un d’aquests assistents era un jove pepero vingut de la Península, Santiago Abascal, qui ja aleshores era una veu dissident dins del PP basc. Era el preludi d’una bona amistat.

Nou anys més tard, les esquerres de les Illes confien que el potencial electoral d’aquesta amistat desencadeni la por entre la societat progressista. I que activi la seva mobilització. Recordant els versos del polifacètic Guillem d’Efak, destacat membre de la Nova Cançó, negret de Guinea, i primer negre a Mallorca: "Mai més, no podré dir. T’estim, t’estim, t’estim. Perquè demà, en aquestes hores. Ai, las! Ja seré mort".