"Florentino Pérez ens ha fet molt de mal"

"En aquest quartet em van treure el cinturó i les sabates abans d'ingressar-me al sector". Bernardo Caal assenyala la garita del Centre de Detenció Preventiva, un edifici blau i blanc de parets escrostonades on va passar quatre anys i dos mesos tancat. "Obren el cadenat i és com si et fiquessin dins d'un galliner. Aquí no hi ha autoritat. Només presos". Som a la ciutat de Cobán, capital del departament d'Alta Verapaz, Guatemala. En aquestes terres, els pobles originaris lliuren una lluita històrica contra els abusos extractius de la mineria, la palma africana i l'energia hidroelèctrica.  

Caal és mestre i líder de les comunitats maia q'eqchi' a la localitat de Santa María Cahabón. El 2018, un jutjat departamental li va imposar un càstig de set anys i quatre mesos amb acusacions inversemblants de detenció il·legal i robatori agreujat. Va ser el preu de la seva oposició pública als projectes hidroelèctrics de la conca del riu Cahabón. La condemna venia precedida d'una intensa campanya d'assetjament i difamacions. "Van començar a perseguir-me i a fer-me fotos. L'últim que recordo és que van publicar una imatge de la casa de la meva dona. Allà és on em va agafar la por. A Guatemala això és anunciar la mort d'una persona. És com qui diu: En aquesta casa hi viu, veniu-lo a matar".

La infantesa de Caal està marcada per la marginació i la pobresa del poble maia q'eqchi'. "Al meu llogaret no hi havia escola, així que als vuit anys vaig haver d'abandonar la meva comunitat. El meu pare ja havia rebut molts cops dels terratinents i va pensar que jo havia d'estudiar per no haver d'anar a treballar sota els cafetars. Em vaig apartar de la meva família i em vaig veure obligat a aprendre el castellà. Quan vaig acabar la carrera de magisteri i vaig tornar a la meva comunitat, continuava sense haver-hi escola. Aleshores vaig convocar les famílies i vaig començar a fer classes ad honorem. Dos anys després, el Govern em va contractar com a mestre".

 "L'últim que recordo és que van publicar una imatge de la casa de la meva dona. Allà és on em va agafar por. A Guatemala això és anunciar la mort d'una persona"  

Conèixer la llengua castellana li va permetre tendir un pont entre la seva comunitat i les institucions. "Quan ets al poble no hi ha problema perquè et comuniques en el teu idioma. L'assumpte és quan vols anar a un altre lloc. Si escrivim en idioma q'eqchi', els qui treballen als ajuntaments i governs no poden entendre-ho. Es podria dir que em vaig tornar un traductor". Van començar a reclamar un sistema de sanejament i la canalització de l'aigua potable. A poc a poc van aconseguir construir una escola i acondicionar els camins d'accés als llogarets perquè hi poguessin arribar vehicles. "Amb el temps, a part de ser mestre, em vaig convertir en un líder comunitari. La gent va posar en mi tota la seva confiança perquè es va adonar que estàvem fent coses bones".

Però les promeses de prosperitat es van torçar amb una visita inesperada. "Un dia ens vam assabentar que hi havia maquinària a la vora del riu. Vam començar a investigar i vam veure els logotips que portaven els camions. Alguns deien Cobra. D'altres, Solel Boneh". Solel Boneh era la firma israeliana encarregada d'aixecar les plantes hidroelèctriques Oxec. Cobra era filial d'ACS, multinacional de la construcció presidida per Florentino Pérez i encarregada d'aixecar les plantes hidroelèctriques Renace. ACS va vendre el 2021 l'empresa a Vinci. Público s'ha posat en contacte amb ACS per conèixer la seva versió i aquesta ha estat la seva resposta: "ACS no té actualment activitat a Guatemala. L'empresa a la qual vostè es refereix es va vendre el 2021 i pertany ara a Vinci".

El 2014, durant una visita de supervisió a la nova infraestructura, l'empresari espanyol va regalar una samarreta del Reial Madrid al president guatemalenc Otto Pérez. Al cap de dos anys, el Ministeri Públic va decomissar l'obsequi i un jutjat d'Alt Risc de Guatemala el va presentar com a indici de cooptació de l'Estat.

Les comunitats maia q'eqchi' no van tenir notícia oficial de les obres fins que Caal va acudir al Ministeri d'Energia i Mines. "Les llicències s'havien publicat al Diario de Centro América, el diari oficial de Guatemala. Quin accés havíem de tenir nosaltres si la capital ens quedava com a deu hores?". Sabent que ja era tard per a les objeccions administratives, Caal va sol·licitar un recurs d'empara extraordinari per violació del dret a la consulta. "De sobte surt una resolució judicial on es diu que se suspenen les hidroelèctriques. Jo havia signat aquell empara en representació de les comunitats i és aquí on s'enfaden les empreses. Aquí comencen les calúmnies als mitjans de comunicació".

 "El primer que van fer va ser treure'm la feina. Com que es van adonar que no m'importava gaire, van començar el camí de la criminalització"  

A Guatemala, els dirigents comunitaris que s'enfronten a les companyies extractives són titllats d'enemics del progrés. "El primer que van fer va ser treure'm la feina. Com que es van adonar que no m'importava gaire, van començar el camí de la criminalització. Treien notícies dient: Aquesta és la persona que s'oposa al desenvolupament a Guatemala. Jo els responia: El desenvolupament de qui?". Efectivament, les comunitats maia q'eqchi' denuncien que les centrals hidroelèctriques no reporten cap benefici a la població nadiua. "Un estudiant universitari em va preguntar un cop: Vostè no carrega el seu mòbil o el seu ordinador? I aparentment tenia raó. Però l'energia elèctrica que roben a la comunitat no és per donar electricitat a les famílies q'eqchi'. Ells fan la hidroelèctrica, utilitzen cables d'alta tensió i s'emporten l'energia. Allà on jo visc no hi ha electricitat. Allà només entra la foscor i cal encendre una espelma".

El riu Cahabón arrossega les seves aigües tèrboles pel centre de Cobán amb un murmuri que arriba fins al complex penitenciari. Durant el seu empresonament, Caal escoltava el trànsit dels camions i pensava en la vida que transcorreguia fora. "El primer dia, quan m'estaven ingressant a la presó, vaig dir a les càmeres que començaria a escriure cartes. I així ho vaig fer. A les cinc del matí sonava l'alarma del recompte. Jo em despertava a les quatre i m'imaginava que em comunicava amb les persones a qui els agradaria saber de mi".  El 2020, Amnistia Internacional li va reconèixer l'estatus de pres de consciència i va activar una campanya de pressió a favor de la seva llibertat. Van recollir 30.000 cartes solidàries d'arreu del món.

Durant els anys d'internament, Caal va trobar consol en la lectura. "Els altres presos feien costura: hamaques, bossetes... Jo passava el dia llegint. Cadascú busca una ocupació allà dins". Explica que llegir L'home a la recerca de sentit de Viktor Frankl el va ajudar a afrontar el captiveri. Encara que el penal de Cobán quedi lluny dels camps de presoners del Tercer Reich, Caal va empatitzar de seguida amb aquell testimoni concentracionari. "Hi havia molt d'amuntegament. A Guatemala, la majoria dels criminals es tatuen el rostre i li donen un significat. Aquí és on s'entén la paraula criminalització: al defensor dels drets humans l'introdueixen enmig de veritables criminals. Jo pensava: Aquí moriré o em mataran o ordenaran matar-me".

Des que el van alliberar el 2022 per bona conducta, Bernardo Caal ha continuat defensant la seva raó i la seva innocència. "Jo l'únic que vaig fer va ser signar l'empara on s'exigeix el dret que se'ns consulti". Les comunitats originàries tenen reconeguda aquesta prerrogativa en el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball i en la Declaració de Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides. L'Estat de Guatemala ha subscrit tots dos compromisos, però les bones intencions acaben topant amb el mur de la realitat. "No sé de què té por l'aparell estatal, però ningú no vol fer aquestes consultes. Cal respectar el que diguin les comunitats".

Caal situa la lluita del poble maia q'eqchi' en una llarga genealogia de resistència que hauria començat en temps de la conquesta. "Aquí els espanyols no van massacrar les comunitats com en altres llocs de Guatemala, sinó que les van doblegar a través de la religió. Per això aquest departament s'anomena Verapaz: veritable pau". Després, al segle XIX, una nissaga de comerciants alemanys va arribar al país per acaparar terres i enriquir-se amb mà d'obra indígena en el negoci del cafè. "Són els qui encara ara ostenten el poder. Nomenen les autoritats locals i tenen representants al Congrés. Tenen alcaldes, governadors, jutges, el Ministeri Públic i la Policia. Ho tenen tot sota el seu control".

El capital estranger ha mantingut un vincle inevitable amb la podridura del sistema polític a Guatemala. Des de la restauració de la democràcia el 1986, nou dels dotze presidents han estat assenyalats per delictes de corrupció o de lesa humanitat. "El ministre d'Energia i Mines d'Otto Pérez és qui va concedir les llicències perquè es construïssin les hidroelèctriques sobre el riu Cahabón. Qui és el primer aliat de Florentino Pérez? Otto Pérez, que acaba de sortir de la presó per corrupte". El cert és que l'expresident va ser condemnat el 2022 a 16 anys de presó per associació il·lícita i defraudació duanera. Més tard va ser condemnat a vuit anys més per blanqueig de diners, frau i suborn passiu. Va quedar lliure després d'haver abonat una fiança.

"Tinc un missatge per als seguidors del Reial Madrid: està bé que donin suport a l'equip, però no a Florentino Pérez. Ell només es neteja la imatge amb el futbol. Al territori maia q'eqchi' ens ha fet molt de mal". Segons Caal, els abusos corporatius són possibles gràcies a un eficaç exercici publicitari. "Aquí destrueixen els rius per construir hidroelèctriques, però a Europa ho anomenen energia neta o energia verda. Les empreses no expliquen que fan mal a les comunitats dels pobles originaris. El missatge que jo envio als països europeus és que no consumeixin productes que han deixat danys a Guatemala".

Després de les eleccions de 2023, el país centreamericà va precipitar un gir en el sistema de partits i va donar l'oportunitat a un candidat desconegut com Bernardo Arévalo. Les comunitats havien empès per tancar el cicle de la corrupció estatal i ara encaren el futur entre l'esperança i la incertesa. La lluita, sens dubte, no ha acabat. "Ja he sortit lliure, ja soc fora, però el riu continua segrestat. Per això el poble maia q'eqchi' continua lluitant. Jo faig valer una frase que diem a les manifestacions: el poble unit mai no serà vençut. Els pobles no els han vençut. Si ens haguessin vençut, no hi hauria lluita".