La Fiscalia renuncia a recórrer l'absolució de Josep Lluís Trapero perquè no prosperaria

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha renunciat a recórrer l'absolució del major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero dels delictes de sedició i desobediència dels quals el va acusar i pels quals demanava per a ell 10 anys de presó o inhabilitació i multa, respectivament.

En una nota de premsa, la Fiscalia, que a l'inici del judici li demanava 11 anys de presó per rebel·lió, ha informat que ha adoptat aquesta decisió "després d'un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular", en entendre que les "limitacions legals que actualment regeixen el recurs d'apel·lació contra sentències absolutòries" fan impossible que prosperi el recurs.

No ha trobat en la sentència, diu, "aquest vici o defecte que obri una via d'impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació" i en aquest sentit lloa "el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular".

"La prosperabilitat del recurs exigeix, conforme a la Llei, la presència en la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, desraonats, absurds o incoherents, cosa que en el present suposat no s'ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel Ministeri Públic durant la vista", explica.

A més de Trapero, en aquesta sentència també van resultar absolts dels mateixos delictes l'exdirector dels Mossos Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior César Puig (segon del exconseller Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig per sedició) i la intendent dels Mossos Teresa Laplana pels successos ocorreguts a Catalunya els dies 20 i 21 de setembre de 2017 i el referèndum de l'1-O.

Per a la Fiscalia "les possibilitats d'estimació del recurs d'apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les" en tant que el tribunal ha valorat les proves "d'acord amb la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d'una manera clara i precisa en cadascun dels punts objecte de debat".

Això fa que sigui "difícilment revisable en una segona instància, perquè el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, (presidida per la immediació), per la dels altres participants en el procés, la qual cosa no es contempla en el nostre sistema penal".

Una sentència absolutoria

L'únic motiu de recurs en el cas d'una sentència absolutòria com aquesta, en la qual "no hi ha qüestions de dret material que rebatre", és "l'error en la valoració de la prova", afegeix la nota.

Destaca que en aquests casos, l'art. 792.2 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), "és molt clar i impedeix que la Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional condemni als acusats absolts o agreugi la seva condemna".

"L'única possibilitat seria la d'anul·lar la sentència perquè es dicti una altra nova, celebrant-se, o no, nou judici davant el mateix Tribunal", afegeix la nota

"L'única possibilitat -afegeix- seria la d'anul·lar la sentència perquè es dicti una altra nova, celebrant-se, o no, nou judici davant el mateix Tribunal (...) i això últim, només previst quan s'hagués compromès greument el principi d'imparcialitat, la qual cosa, no és el cas".

I encara, "en la més allunyada de les hipòtesis d'admissió d'un eventual recurs", la celebració d'un nou judici "es presenta estèril" perquè "en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar-se una prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per a formular l'acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda".

La secció primera penal de l'Audiència Nacional va decidir absoldre a Trapero perquè no van trobar "cap element incriminatori" que fos "un instrument del procés independentista" i posés al cos policial "al seu servei", i en considerar que les seves actuacions van semblar "estar dirigides a minimitzar els danys, encara que això suposés al final la celebració del referèndum il·legal".