La Fiscalia arxiva les investigacions sobre Joan Carles I, que es lliura d'un procés penal

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat les tres diligències d'investigació que mantenia des de fa dos anys sobre les activitats econòmiques de Joan Carles I. El fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, signa l'arxiu de les tres diligències prejudicials, deixant constància que no es presentarà querella contra el rei emèrit.

La Fiscalia del Suprem investigava el suposat cobrament de comissions per la concessió de les obres de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles; el presumpte ús per part de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques; i l'existència d'un compte amb 10 milions d'euros a nom de Joan Carles de Borbó al paradís fiscal de l'illa de Jersey. Aquests tres assumptes quedarien sense investigació judicial, ja que la Fiscalia no presentarà contra el rei emèrit denúncia o querella criminal.

Prescripció i inviolabilitat

Pel que fa a les diligències d'investigació 17/2020, l'objecte de recerca d'aquest procediment era un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera com es va produir l'adjudicació, a l'octubre del 2011, de les obres de la Fase II de la construcció de la línia de ferrocarril d'alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i la Meca (Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula. Aquest consorci estava format per dotze empreses espanyoles i dues de saudites. La Fiscalia investigava la possible relació d'aquella adjudicació amb l'ingrés de 64.884.405 euros (100 milions de dòlars), ordenat el 8 d'agost de 2008 pel llavors Rei d'Aràbia Saudita al compte de la Fundació Lucum "del qual SMD Joan Carles de Borbó seria el titular real”.

La Fiscalia assenyala que la "investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre el referit ingrés de 64.884.405 euros i l'adjudicació del projecte de construcció de l'AVE". Per tant, indica que no s'ha pogut provar "que aquesta quantitat tingui relació amb el pagament de cap comissió". I assegura que la xifra milionària "es tractaria, doncs, d'un regal que pogués haver estat rebut en consideració per la condició de Cap de l'Estat, i, per tant, susceptible d'integrar el delicte de suborn de l'article 422 del Codi Penal. Tanmateix, aquest possible delicte estaria clarament prescrit".

La Fiscalia indica que en relació amb els fons rebuts el 2008 per la fundació panamenya Lucum en un compte del banc Mirabeaud de Ginebra, el titular del qual és Joan Carles de Borbó, "s'han identificat quotes defraudades a la Hisenda Pública a l'IRPF dels exercicis 2008 a 2012 que superen amb escreix l'import de 120.000 euros que l'article 305 del Codi Penal estableix com a llindar del delicte".

Però "la possible responsabilitat penal dels exercicis 2008 a 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte", diu el fiscal Luzón en el seu decret d'arxiu, en què afegeix: "No així la corresponent a l'exercici de 2012 que, no obstant, tampoc seria susceptible de retret penal ja que en aquella data i fins al 19 de juny de 2014 SMD Joan Carles de Borbó estava protegit per la inviolabilitat que l'article 56.3 de la Constitució espanyola reconeix al cap de l'Estat".

Al decret signat pel fiscal Luzón s'analitza també la possible comissió d'un delicte de blanqueig de capitals en relació amb les operacions financeres i societàries dutes a terme entre els anys 2008 i 2012 per ordre del llavors rei d'Espanya després de la recepció dels referits 64.884.405 euros al compte de Lucum. "Partint de la possible naturalesa delictiva de l'acceptació de la referida quantitat per SMD Joan Carles de Borbó. Els actes susceptibles d'integrar alguna de les conductes descrites a l'article 301 del Codi Penal haurien cessat el 2012, data coberta per la inviolabilitat que el article 56.3 de la Constitució reconeix al cap de l'Estat".

Targetes opaques

Aquestes diligències es van unir a les que investigaven unes transferències

ordenades entre els anys 2017 i 2018 per l'empresari mexicà Allen de

Jesús Sanginés Krause, resident al Regne Unit, a favor d'un compte

titularitat de Nicolás Murga Mendoza, coronel de l'Exèrcit espanyol, que en el

passat va ser ajudant del rei emèrit. Bona part de les quantitats rebudes

van ser aplicades a satisfer despeses de familiars de S.M. D. Joan Carles de

Borbó o persones vinculades, admet la Fiscalia.

Tot i això, sentencia que "no existeix constància de cap contraprestació per les transferències efectuades entre els anys 2016 i 2019 per Allen de Jesús Sanginés Krause a Murga Mendoza i de les quals ha estat beneficiari directe o indirecte S.M. D. Joan Carles de Borbó". L'import total d'aquestes transferències va pujar a 516.606,32 euros.

"Aquestes transferències constitueixen donacions subjectes a l'impost de successions i donacions regulat per la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'impost sobre successions i donacions", indica la Fiscalia per concloure que amb la regularització fiscal efectuada per l'emèrit el 9 de desembre de 2020, en què va ingressar una quota de 556.412,50 €, més els corresponents recàrrecs i interessos de demora, seria exempt de retret penal.

Trust en paradís fiscal

Pel que fa a les diligències de recerca 44/2020, incoades el 17 de desembre del 2020, assenyala la Fiscalia que han tingut per objecte l'anàlisi de la informació aportada pel SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals) a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, que havia advertit de "l'existència d'indicis que el propietari últim dels fons del trust podria ser SMD Joan Carles de Borbó i Borbó".

El trust, anomenat The JRM 2004 Trust, constituït a Jersey l'any 2004 per Joaquín Romero Maura, amb actius en entitats financeres de Jersey i Guernsey.

La investigació de la Fiscalia del Suprem en col·laboració amb Anticorrupció, no obstant, no ha trobat ni rastre dels indicis del SEPBLAC.

Consta al decret d'arxiu d'aquestes diligències que "entre 2004 i 2021 no hi ha cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb SMD Joan Carles de Borbó, ni amb la seva gestió ni amb la capacitat per disposar dels fons; en cap moment ha tingut la condició de beneficiari del trust ni consta que hagi percebut cap quantitat dels seus comptes".

"En tot cas --prossegueix la Fiscalia-- a partir del 19 de juny de 2014, data en què es va fer efectiva l'abdicació de SM el Rei Don Joan Carles I i va quedar sense efecte la inviolabilitat i irresponsabilitat que per al rei de Espanya estableix l'article 56.3 de la Constitució espanyola, les disposicions del JRM 2004 Trust ho han estat en unes quanties que en cap cas no assolirien la quota corresponent a un delicte contra la Hisenda Pública, encara que aquests fons haguessin estat eventualment lliurats a un contribuent espanyol , una cosa sobre la qual no hi ha cap constància".