Finançament, Rodalies i habitatge, les carpetes clau del primer any de govern d'Illa

El 8 d'agost de l'any passat, en un ple d'investidura marcat pel fugaç retorn a Barcelona de Carles Puigdemont, es confirmava el canvi de cicle polític a Catalunya. Després del Procés, els partits independentistes perdien la majoria al Parlament i el PSC, amb Salvador Illa, accedia al Palau de la Generalitat amb el suport dels Comuns i ERC. Des d'aquell moment, el Govern del PSC ha avançat en carpetes importants però alhora ha trobat dificultats en desenvolupar una activitat legislativa potent. Analitzem el primer any de la presidència d'Illa.

L'única llei aprovada, herència d'Aragonès 

La llei de l'Estatut dels Municipis Rurals és l'única que Illa ha pogut aprovar al Parlament en aquest any. Herència del govern de Pere Aragonès, que la va impulsar i confeccionar també en comissió parlamentària, la norma té com a objectiu afavorir el repoblament dels municipis rurals del país i potenciar l'equilibri territorial.

En aquests primers 12 mesos com a president, les dificultats per desenvolupar una agenda legislativa robusta han estat evidents. "Les característiques de la configuració del Parlament dificulten la tasca parlamentaria, ja que governa en minoria", exposa el politòleg i professor de la UOC Andreu Paneque. Afegeix que "Illa ha de tenir un perfil moderat, sobretot perquè és l'home fort de la Moncloa i si fracassa en alguna cosa també pot afectar Pedro Sánchez”. I és que tot i votar a favor de la seva investidura, tant ERC com Comuns no han donat un xec en blanc al Govern, que ha de negociar cada mesura amb ells per aspirar a aprovar-la.

Acontentar ERC, la clau de la legislatura

El pacte d'investidura assolit amb els republicans és el pal de paller de la legislatura. En aquest s'inclouen quatre punts principals en què els socialistes han d'avançar per tal d'assegurar-se el seu suport. El traspàs de Rodalies a la Generalitat, el finançament singular, la defensa i promoció del català i la resolució del conflicte polític amb l'Estat. Amb passos endavant en la promoció de la llengua i amb el conflicte polític en stand by i sense mobilització important al carrer, Rodalies i finançament s'han convertit en les carpetes clau del mandat. El traspàs de Rodalies és el punt més avançat.

Ja s'ha anunciat la creació de l'empresa Rodalies de Catalunya, que s'encarregarà de gestionar el servei ferroviari en principi a partir de l'any vinent i en què participen tant la Generalitat com l'Estat, en aquest cas a través de Renfe. Tot i això, l'acord no ha estat exempt de polèmiques, ja que si ve serà la Generalitat qui tindrà majoria de membres al consell d'administració de la nova empresa i que s'encarregarà de presidir-la, Renfe n'ostentarà la majoria del capital social (50,1%), fet que a la pràctica la convertirà almenys inicialment en una societat del grup Renfe, cosa que els republicans van intentar evitar. De fet, ni tan sols s'ha pogut acotar temporalment aquesta situació, amb la voluntat de modificar aquest percentatge en un futur. Tot i això, ERC creu que en aquest àmbit el balanç de l'execució del pacte és positiu.

El finançament singular, la pedra a la sabata

La configuració d'un nou model de finançament per a Catalunya és el punt on el Govern té més feina. Després de la comissió bilateral entre els governs espanyol i català de fa unes setmanes, va quedar palès que encara hi ha grans diferències no només entre els dos executius, sinó també amb el pactat amb el partit d'Oriol Junqueras.

El Govern espanyol vol estendre la singularitat al conjunt d'autonomies i resta per veure si es garanteix el principi d'ordinalitat, és a dir, si Catalunya no retrocedeix posicions en el repartiment final de recursos amb relació a la seva aportació a la caixa comuna. Illa ha fet seva la bandera de l'ordinalitat, però caldrà veure si, arribat al moment, és capaç de plantar-se davant la Moncloa. En aquest sentit, per a Paneque el finançament per als socialistes "és una eina per mantenir posició, que utilitzaran quan els partits independentistes pressionin".

Aspectes com la quota a pagar per la Generalitat pels serveis que presta l'Estat a Catalunya o de quant serà la seva aportació a la solidaritat interterritorial encara s'han de negociar i en principi s'han d'abordar en la propera comissió bilateral, prevista per a final d'any.

Recentment, l'executiu autonòmic ja ha assumit que la gestió de l'IRPF no arribarà fins al 2028, dos anys més tard del previst en l'acord d'investidura signat amb ERC. En tot cas, perquè el nou finançament sigui una realitat caldrà l'aprovació de diversos canvis legislatius al Congrés, com ara la modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (Lofca), un aspecte que ni de bon tros està garantit per les reticències de part de les formacions que van votar "sí" a la investidura de Pedro Sánchez, començant per Junts.

Aliances estables però sense grans eufòries

Tot i això, Salvador Illa ha estat capaç de teixir aliances importants. Destaca la qüestió de l'habitatge, on ha trobat un front ampli -amb ERC, Comuns i, fins i tot, la CUP- per regular el lloguer de temporada i d'habitacions. I, paral·lelament, ha anunciat la construcció de 50.000 pisos públics fins al 2030. També s'ha avançat en la reforma de l'administració, amb l'objectiu d'alleugerir els tràmits burocràtics de la ciutadania i modernitzar les infraestructures públiques de govern.

Paral·lelament, Illa ha posat el focus en l'agenda exterior, sobretot amb l'objectiu d'enfortir els lligams econòmics de Catalunya a nivell internacional, tant amb els països de la UE com amb les principals economies asiàtiques, ja que ha fet viatges al Japó, Corea del Sud i, molt recentment, a la Xina.

L'estabilitat amb relació a aquestes aliances no està en dubte, tot i que el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat pot complicar la vida dels socialistes, ja que compta amb l'oposició per qüestions ambientals i climàtiques tant d'ERC com dels Comuns. Paneque relaciona això amb l'estratègia centrista del PSC: "Al ser un partit mainstream ha d'intentar acontentar al votant mitjà. Per això pot voler ampliar l'aeroport i alhora regular la qüestió de l'habitatge, per apropar-se als diversos estaments de votants." Això lliga a la perfecció amb el lema de l'executiu d'Illa: "El Govern de tothom".

Pressupostos a partir del setembre

Amb l'obertura del curs polític, el president s'enfrontarà a un repte important: aprovar els pressupostos. En el seu viatge a la Xina la setmana passada el també líder del PSC va afirmar que les negociacions amb els grups ja han començat, tot i que aquests no ho han confirmat. Serà important que Illa pugui plasmar aquesta estabilitat en uns comptes, ja que en el seu primer any de legislatura no ho ha pogut fer, tot i que Paneque no ho veu essencial: "Crec que pot haver-hi tranquil·lament legislatura sense ells, amb les seves conseqüències, és clar".

Ara per ara, els comptes no tindrien el suport d'ERC, perquè no s'ha assolit el finançament singular, i tampoc dels Comuns, pel rebuig a l' ampliació de l'aeroport). Illa afronta, doncs, un principi de curs clau, sempre pendent del que pot passar a la resta de l'Estat espanyol, on el PSOE passa per hores baixes arran del cas Cerdán.

En definitiva, el primer any de govern post-Procés ha avançat de la mà de l'herència de l'anterior executiu, però amb una situació de cert bloqueig que, amb les mirades pendents de Madrid, pot complicar la vida del PSC, sobretot en matèria de compliment de pactes amb els seus socis d'investidura. Tot i això, les enquestes no detecten, almenys de moment, desgast ni a la figura moderada d'Illa, ni al seu partit, que tornaria a guanyar les eleccions al Parlament.