Del finançament a l'habitatge: els reptes de la política catalana per al 2026

Si un final anticipat de la legislatura estatal no ho evita, el 2026 serà un any net d'eleccions a Catalunya, a l'espera de les municipals i generals del 2027 i amb l'horitzó, més allunyat, de les autonòmiques del 2028. Ara bé, això no significa que hagi de ser un any polític de transició, sinó que ha de ser determinant per a la culminació -o el fracàs- de diverses carpetes clau per a la política catalana. Com ara el nou finançament, el traspàs de Rodalies o l'aplicació total de l'amnistia, a l'espera de comprovar si les noves mesures aprovades comencen realment a millorar l'accés a l'habitatge.   

"Al gener han de passar coses". Així de contundent es va pronunciar el president del Govern, Salvador Illa, en parlar del finançament en la roda de premsa de balanç del 2025 que va fer el dimarts, 23 de desembre, després del darrer Consell Executiu de l'any. En la intervenció va assegurar que "estem molt a prop d'assolir el nou finançament singular de Catalunya".

La realitat, però, és que el calendari per aprovar el nou finançament anirà molt més enllà del gener i dependrà d'un complicat trencaclosques en què han d'encaixar moltes peces. Les posicions entre el Govern, ERC i el Govern espanyol s'han apropat, però sembla evident que a curt termini no s'aprovarà el traspàs de la competència per recaptar i gestionar l'IRPF des de Catalunya, com volen els republicans, per les reticències estatals.

La proposta que està elaborant el Ministeri d'Hisenda, encara liderat per una María Jesús Montero que cap al juny liderarà la candidatura del PSOE a les eleccions andaluses, comportarà una important millora de recursos per a la Generalitat, però no està tan clar que blindi qüestions com el compliment de l'ordinalitat, cabdal per als republicans. En qualsevol cas, el canvi en el sistema de finançament implicarà modificar diverses lleis que requereixen l'aval d'un Congrés, on els vots de Junts -i de Podem- són determinants i no està gens clar que el projecte pugui tirar endavant. En unes setmanes, però, veurem fins on arriba la proposta estatal i si encaixa amb les aspiracions d'ERC, a l'espera de les futures negociacions a la cambra baixa.

Com avanci la carpeta del finançament serà cabdal perquè Illa pugui aspirar a aprovar els seus primers pressupostos com a president del Govern. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha insistit per activa i per passiva que sense acord de finançament ni tan sols hi haurà negociació, mentre que els Comuns lliguen més asseure's a parlar dels comptes amb l'executiu a avenços en habitatge, una àrea on a poc a poc el PSC ha assumit les seves demandes -i les d'ERC-, amb una clara aposta per una major regulació i intervenció en el mercat. Illa ha promès "deixar-se la pell" perquè, finalment, hi hagi nous pressupostos -els del 2023 són els darrers que van aprovar-se-, però en tot cas si hi ha una entesa difícilment arribarà abans del març.

El canvi a Rodalies i el retorn de Puigdemont  

El 2026 ha de ser l'any de la posada en marxa efectiva de Rodalies de Catalunya, l'empresa mixta entre els governs català i espanyol que ha d'operar el servei, arrencant per l'R1. La previsió és que a final d'any comenci a operar realment el servei, un moment en què en principi també s'haurien de començar a percebre algunes millores al conjunt de Rodalies, fruit de les inversions executades els darrers anys -després de molt de temps de deixadesa- que han de permetre posar el dia una infraestructura que pateixen diàriament centenars de milers de catalans.

La Llei d'amnistia viurà capítols fonamentals i, potser, definitius durant els primers mesos de 2026, ja que s'hi ha de pronunciar la justícia europea. Presumiblement el febrer, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha d'emetre la seva sentència sobre les qüestions prejudicials plantejades de la llei pel Tribunal Suprem. Si ratifica el dictamen de l'advocat de la UE, s'aplanaria l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres. A més a més, a la primavera el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha de dir la seva sobre el judici al Procés.

Si el TJUE avala l'amnistia, el procés pot allargar-se encara alguns mesos, però més o més d'hora, el Suprem haurà d'acceptar l'aplicació total de l'amnistia i, per tant, Puigdemont podrà retornar a Catalunya, amb l'impacte polític que això pot tenir a nivell de Junts, en crisi per la fuga creixent de votants cap a Aliança. En paral·lel, Junqueras veuria com se li desbrossa el camí per poder encapçalar la llista d'ERC a les properes eleccions al Parlament, ja que cauria la inhabilitació que encara pesa sobre ell. La decisió, per tant, podria obrir la porta a què els líders dels tres principals partits catalans (PSC, Junts i ERC) concorrin als comicis en igualtat de condicions.

La nova regulació dels lloguers  

Consolidat com a principal problema dels catalans des de la tardor del 2024, i cada cop de manera més destacada, l'habitatge s'ha convertit en un tema central de l'actual legislatura, tant al Parlament com al Govern d'Illa. I el 2026 haurà de servir per comprovar l'efectivitat de la regulació que busca frenar l'espiral de preus en el lloguer, avançar en l'ampliació del parc d'habitatge públic i, potser, aprovar noves mesures.

D'entrada, el 18 de desembre el Parlament va validar la llei que regula els lloguers de temporada i els d'habitacions, amb l'objectiu de taponar els forats que presentava la llei estatal de l'habitatge a través de la qual es va poder fixar el topall de preus als arrendaments a les zones tensionades, on resideixen la immensa majoria dels catalans. Des de la posada en marxa d'aquest topall, els preus s'han frenat lleugerament. Caldrà veure si amb la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions la tendència s'accentua.

Paral·lelament, el Govern estudia la fórmula per limitar l'ús de l'habitatge al residencial, almenys temporalment, per tal de frenar les compres especulatives. Un informe recent d'un organisme vinculat a l'AMB va obrir la porta a una mesura demandada per alguns partits -bàsicament Comuns i CUP- i pel moviment per l'habitatge.

Finalment, la previsió és que durant el 2026 estiguin en construcció una part significativa dels pisos que formen part del Pla 50.000 -pel nombre d'habitatges que es volen construir fins el 2030- anunciat per Illa, que aniran destinats a ampliar el parc públic de la Generalitat. A més a més, el Govern també seguirà destinant recursos a la compra de pisos a través de la via del tanteig i retracte i d'acords amb grans tenidors -com Criteria-, que li han permès adquirir 3.000 habitatges durant el 2025.

Tria de candidats per a les municipals  

Tot i que les eleccions municipals no arribaran fins a la primavera del 2027, durant els propers 12 mesos s'escolliran gran part dels caps de llista. Especialment a les grans ciutats, la tria s'ha de resoldre en el primer semestre del 2026, per tal de garantir que la persona escollida tingui marge per donar-se a conèixer. Barcelona acapara bona part dels focus, amb l'únic nom segur de Jaume Collboni, l'actual alcalde, que repetirà com a cap de llista del PSC.

La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, aspira a liderar l'opció dels republicans, mentre que l'extinent d'alcaldia Gerardo Pisarello apareix com l'opció més probable dels Comuns, després d'anunciar que concorrerà a les primàries. A Junts, en principi, la batalla és entre Josep Rius i Jordi Martí Galbis, mentre que encara no han transcendit els possibles noms d'una CUP que busca una opció il·lusionant per recuperar presència a un ple on no té presència des del 2019. A més a més, l'extrema dreta d'Aliança Catalana -disparada a les enquestes- ha confirmat que presentarà candidatura a la capital catalana i en principi cap a l'abril se sabrà qui és el seu candidat.