El final de la moratòria amenaça amb desnonaments massius de famílies vulnerables en ple col·lapse del mercat de l'habitatge

Aquest any, el desembre comença amb un compte enrere. I no pas el dels calendaris d'advent. És el compte enrere de milers de famílies que podrien veure's obligades a abandonar casa seva amb el canvi d'any. Quin és el motiu? El final de la coneguda com a "moratòria antidesnonaments".

Nascuda a l'escalf de la pandèmia, aquesta eina jurídica, integrada dins l'"escut social", permetia als llogaters en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional sol·licitar la suspensió extraordinària del seu desallotjament. La mesura, vinculada en un primer moment a la disminució d'ingressos sobrevinguda per l'impacte de la COVID-19, va continuar, ja allunyada del seu propòsit inicial, prorrogant-se any rere any. Convertida en el flotador salvavides de desenes de milers de llars. Prop de 60.000 en els seus quatre primers anys en actiu, segons un informe de l'Observatori DESCA publicat a finals de l'any passat. Perquè ens entenguem, la normativa hauria aconseguit suspendre o paralitzar fins a un 24% dels procediments de desnonament oberts a Espanya entre 2020 i 2024.

Doncs bé, aquest mecanisme de protecció està a punt d'extingir-se. Ho farà definitivament l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, segons el que estableix el Reial decret llei 1/2025 del 28 de gener. I els efectes d'aquesta extinció —sostenen sindicats de llogaters, associacions veïnals i investigadors— poden ser fatals.

"Es produiran desenes de milers de desnonaments, ja que, d'una banda, es reactivaran tots els que ara mateix estan suspesos i, de l'altra, els casos nous que vinguin quedaran desprotegits", resumeix Paco Morote, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Aprofitant per llançar un advertiment: "El 2026 podria ser un any pitjor pel que fa a desnonaments que els anys més durs de l'última crisi". La provocada per l'esclat de la bombolla immobiliària allà cap al 2008. No és pas cap broma. Entre 2008 i 2019, DESCA xifra en 684.000 el nombre de llançaments executats. I en més d'1,7 milions el nombre de persones afectades.

"Per evitar tornar al mateix, i encara més en una situació d'emergència habitacional com la que patim, aquesta mesura no hauria de ser conjuntural, sinó estructural, i mantenir-se indefinidament", posa sobre la taula Morote. Aplicant-se davant qualsevol situació de vulnerabilitat —econòmica o social— sense alternativa, insisteix l'activista. Si més no mentre els poders públics siguin incapaços d'oferir alternatives dignes.

I sí, es pot fer. "Tenim com a exemple el cas de la moratòria hipotecària —la suspensió de llançaments per a deutors hipotecaris vulnerables— de l'any 2012", recorda Alejandra Jacinto, advocada i fundadora del Centre d'Assessorament i Estudis Socials (CAES). Una normativa —apunta la lletrada— que s'ha anat consolidant, renovant-se de quatre en quatre anys i que actualment és vigent fins a l'any 2028. "La va aprovar Rajoy, fixa't, davant l'onada frenètica de desnonaments que hi havia. Aleshores no els semblava tan descabellat", ironitza la jurista.

I és que la discussió sobre una possible pròrroga de la moratòria ha encès les crítiques dels sectors més a la dreta del Congrés envers una eina que consideren que "empara l'ocupació", condemnanten els propietaris a la inseguretat jurídica i fent-los responsables de les tasques de protecció social pròpies de l'Estat. Una opinió que els populars comparteixen amb el seu cosí germà, el partit liderat per Santiago Abascal.

I que, a més, coincideix sospitosament amb la postura d'Asval, l'Associació de Propietaris d'Habitatge de Lloguer. "Sense seguretat jurídica i garanties, no hi ha incentius per posar habitatges de lloguer", advertia Laura Fernández, directora general de l'associació, el mes de novembre passat. Aprofitant per remarcar el caràcter "excepcional" i justificat en el context concret de la pandèmia de la norma. "El propietari no ha de ser qui suporti les conseqüències negatives que no hi hagi un sistema públic a l'alçada", valora en un comunicat publicat a la seva pàgina web l'associació.

"No és com ho pinten", els respon Jacinto. L'aplicació de la moratòria duia aparellat un sistema de compensacions econòmiques per als propietaris que poguessin patir pèrdues. Un sistema del qual, cinc anys després, pocs propietaris han fet ús. Segons una investigació recent d'elDiario.es, menys d'un de cada 10 afectats ha reclamat aquesta ajuda. Tot just 4.118 peticions per —recordem-ho— prop de 60.000 casos. Cosa que ha suposat una despesa total d'uns 10,5 milions d'euros. "Si de debò hi hagués una alarma entre els propietaris, si aquesta mesura estigués causant tant de mal econòmic, el volum de sol·licituds seria molt més alt", conclou Jacinto.

Per això, sindicats i associacions es mostren taxatius: "És urgent una nova pròrroga". I no només això. "A més, seria imprescindible millorar la mesura, ampliar-ne els supòsits", matisa Jacinto. Perquè sí, la moratòria ha aconseguit frenar molts desnonaments, suavitzant les xifres dels anys de la bombolla, però no per això és perfecta. "Moltes casuístiques continuen quedant-ne fora", es lamenta la lletrada. Per dos motius fonamentals.

"El primer és que la norma està redactada de manera massa arbitrària, quedant exposada al lliure arbitri de cada jutge", apunta la lletrada del CAES. Simplement: hi ha jutges que l'apliquen i jutges que no. "El segon és que la norma només s'aplica en casos de vulnerabilitat sobrevinguda per alguna circumstància, com ara la pèrdua sobtada de feina", continua. Deixant en un llimb les situacions de pobresa cronificada.

"Tampoc no s'aplica als lloguers fora de la LAU, la Llei d'Arrendaments Urbans", segueix enumerant excepcions Jacinto. Ni tan sols en el cas dels lloguers de renda antiga, com el de la que ja s'ha convertit en una de les cares del moviment per l'habitatge a Espanya: Mari Carmen.

"Els contractes que vencen ara són els desnonaments de demà"  

A la caducitat de la moratòria antidesnonaments s'hi afegeix un ingredient més: la imminent renovació d'uns 300.000 contractes de lloguer arreu del país. Una renovació sense garanties per als llogaters afectats. Que sindicats i associacions d'habitatge temen que derivi en una nova onada de desnonaments invisibles, fora dels tribunals, impulsats per l'augment imparable dels preus. "Entre una cosa i l'altra, al llarg de gener, febrer, març… tindrem una execució de desnonaments en cascada, que ara mateix no ens podem permetre", denuncia Jacinto. "Perquè, no ens enganyem", amplia la lletrada, "els contractes que vencen ara són els desnonaments de demà".

En línia amb aquesta idea, Sumar pressionava públicament la setmana passada el seu soci de govern perquè el Consell de Ministres aprovi al llarg d'aquestes últimes setmanes de l'any un real decret llei que sancioni una pròrroga de tres anys de tots els contractes pendents de renovació. I de cinc per als que es trobin en zones tensionades. Els de Yolanda Díaz també s'han posicionat pel que fa a la moratòria antidesnonaments, exigint-ne l'ampliació, encara que, de moment, no n'han transcendit indicis d'un acord imminent amb el PSOE en aquest sentit.

Público s'ha posat en contacte amb el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana per preguntar tant per la possible pròrroga de la mesura continguda en l'escut social com per aquests 300.000 contractes pendents de renovació. Fins al moment de publicació d'aquest article, el ministeri que dirigeix Isabel Rodríguez no ha volgut oferir informació nova sobre el tema.