Les 'teràpies' de l'Església contra les persones LGTBIQ+ des de dins: "Si t'atrau una pilota, no tens per què ser futbolista"

"Tenim gent que ha tingut això des que té memòria, tenim un altre que ha arribat a això perquè es va educar només entre dones, llavors, és clar, va crear en ell certa complicació. (...) Això té nivells, no tothom ho viu igual". A l'altra banda del telèfon, un sacerdot explica el per què de l'orientació sexual i l'expressió de gènere de les persones LGTBIQ+. La pregunta la formula aquest diari en nom d'un (suposat) estudiant "preocupat" per les "atraccions" que experimenta envers altres homes. La línia forma part de Courage, un programa de teràpies de castedat per "abandonar" l'homosexualitat que està present en fins a quatre diòcesis de l'Estat espanyol. 

El Ministeri d'Igualtat té a les seves dependències una denúncia després de la qual pot decidir l'obertura d'un expedient sancionador contra aquesta entitat vinculada a l'Església catòlica. La veu d'alarma la va donar fa dos mesos la Asociación Española contra las Terapias de Conversión, després de denunciar aquestes pràctiques -molt abans- a nivell autonòmic a Castella-la Manxa, on va aterrar inicialment Courage. "Els rectors reconeixen [en aquesta crida amb Público] que plantegen l'acompanyament en la castedat com una manera que les persones LGTBIQ+ puguin accedir a la pràctica religiosa. I segons els termes en els quals es pronuncien els experts de Nacions Unides, això constitueix una pràctica de conversió d'enfocament religiós centrada en la castedat", assenyala Saúl Castro, president de l'organització i advocat expert en drets LGTBIQ+.

Courage té la seva seu als Estats Units, però ha aterrat durant els últims anys al Brasil, Mèxic, Colòmbia o Espanya. Ho va fer a través de les diòcesis que així ho van autoritzar: Canàries, Conca, Getafe i Alcalá de Henares. La solució amb la qual treballen els sacerdots que participen en aquests programes és la "intervenció terapèutica" mitjançant l'acompanyament pastoral, una sèrie de reunions setmanals per "bregar amb els obstacles que impedeixen viure la castedat". La lògica té la mateixa base que la de les teràpies de conversió, però aquí els rectors intenten conduir les víctimes cap a l'heterosexualitat sota una fórmula més sofisticada -encoberta, fins i tot- que la d'aquestes sessions. L'Església catòlica treballa perquè les persones LGTBIQ+ -simplement- no tinguin relacions. Público s'ha posat en contacte amb un dels sacerdots que ofereixen aquest tipus d'acompanyaments i ha pogut escoltar de primera mà com conceben l'homosexualitat, quines són les seves explicacions i què han de fer les seves víctimes per deixar enrere les "pulsions" LGTBIQ+.

El "problema" d'una infància sense referents masculins

Després de trucar a les quatre diòcesis que estan adscrites a Courage a Espanya, Público ha aconseguit contactar -fent-se passar per un estudiant- amb el responsable del programa al Bisbat de Getafe. Aquesta és la sucursal més propera a Madrid." Hola. Què tal? Com estàs? ", pregunta el capellà, segons la terminologia usada per Courage. Público va parlar en tot moment en nom d'un estudiant de 22 anys, acabat d'aterrar a la capital i confús sobre la seva sexualitat." Tu això ho experimentes des de fa temps o és una cosa que has percebut recentment? Tu has tingut nòvia abans?", Insisteix el sacerdot. El -suposat- de vint anys respon que l'atracció per persones del seu mateix sexe ha agafat força "recentment". I des de Courage procedeixen a explicar-li en què consisteix el programa i sota quins termes es reuneix "aquest grup de persones que volen ser santes, però es dóna la circumstància que totes pateixen la mateixa atracció".

El primer que fa el capellà és desmentir que el seu programa tingui alguna cosa a veure amb les teràpies de conversió, penalitzades -també des d'aquesta setmana- amb presó d'entre sis mesos i dos anys per als seus promotors. "Quan diuen [que això és una] teràpia de conversió... L'única conversió aquí és a Jesucrist! Et confesses habitualment?", deixa anar el sacerdot de Courage Getafe. La mateixa veu reconeix -tot seguit- que moltes de les persones que acudeixen a aquests programes ho fan després de diverses sessions de teràpia, "normalment", amb "psicòlegs catòlics" que les "acompanyen" durant els mesos previs en "aquest camí" de "entendre's a un mateix".

El perfil de les víctimes d'aquestes teràpies de castedat és generalment masculí i de diferents edats, segons el rector que ha atès per telèfon a Público que es tracta aquí és de conèixer-se a un mateix i entendre d'on et ve (...). Entendre quin és l'origen d'això", reitera el responsable de Courage Getafe. "A cada persona li pot venir de formes diferents: gent que ho ha viscut entrada la joventut, gent que ho viu des que té memòria (...). No és el mateix el que ha tingut uns pares que l'han volgut que [el que ha tingut] una experiència traumàtica o [ha crescut en] un ambient molt femení, on tothom que t'envolta són dones", continua, posant el focus -sense cap base científica- en la criança i l'entorn familiar de les persones LGTBIQ+. "Courage conceptualitza la diversitat sexual i de gènere com a fruit d'un incorrecte desenvolupament de la identitat i la consolidació de la masculinitat al llarg de la vida. Això és en si mateix discriminatori enfront de l'heterosexualitat", denuncia paral·lelament l'advocat Saúl Castro.

"L'educació familiar pot afectar?”" pregunta Público. I el sacerdot reafirma la seva tesi inicial." Sí, pot afectar en el sentit dels gustos i les coses que se'ns eduquen: com que el referent masculí no hi és... aquest referent sol ser més femení, hi ha gent que té més amigues, [persones a les quals] no els agrada jugar a futbol i es queden més amb les amigues...", destaca. "Els gustos ens influeixen molt. Les noies al final parlaven del noi que els agradava. I tu estaves al mig, és clar", insisteix el rector. El -suposat- estudiant pel qual es va fer passar Público va reconèixer -en la trucada- sentir-se identificat amb el relat d'una infància amb més presència de referents femenins. "És clar, al final també cal definir una mica. Tu no has tingut parella masculina o sí? No és el mateix el que ha tingut una parella estable que un flirteig", respon el sacerdot.

La manera en què "van ordenant-se les coses internament" depèn -en ocasions, insisteix el religiós- dels "nivells" d'homosexualitat que hagin assolit els qui participen en les sessions de Courage. "Cadascú és un món, ningú sap on s'origina aquesta atracció", arriba a dir -contradictòriament- el mateix pastor. "Tenim gent que té una relació molt absoluta, [gent] que mai més ha sentit atracció cap a les dones. I altres que comparteixen atracció". Público ha preguntat llavors si l'escenari és més o menys favorable -per finalitzar amb èxit les teràpies- en funció de la identitat sexual de cada persona, atès que, segons el relat del sacerdot, tot sembla indicar que la bisexualitat pot ser menys dolenta que l'homosexualitat. "No és millor ni pitjor, sinó la teva història. A Courage no ens comparem, cadascun té la seva història i fa la seva evolució, hi ha hagut gent que en compartir la seva història l'ha comprès (...) i ha reorientat la seva vida, arribant a formar fins i tot algun matrimoni", celebra la mateixa veu.

Els capellans recomanen mantenir el secret

El següent punt conflictiu de la conversa arriba quan aquest diari li pregunta al rector com procedir amb la seva família i amb el seu cercle de confiança." No ho he parlat amb ningú a casa meva, ni amb les meves amigues... em fa vergonya, em fa por", suggereix Público, per boca d'un suposat universitari de 22 anys que viu sol a Madrid. "Normal. (...) Sí. Això és molt normal. No tothom té en el seu àmbit persones en les quals confiar. De vegades quan un busca una resposta no busca que li donin la raó, sinó que li donin una resposta. (...) Si tu li dius a algú [que t'agraden les persones del teu mateix sexe] i et diu que fenomenal, no t'està donant una resposta. I tu estàs buscant una resposta", respon el capellà. Després, posa exemples de persones que acudeixen als seus “capítols” –reunions setmanals o mensuals– que “han vingut perquè estaven perdudes, persones que havien tocat fons”. I recalca que moltes van arribar sense haver comunicat a ningú el procés que estaven disposades a enfrontar.

"[El que facis] també depèn molt de com sigui la teva família: si els teus pares són tradicionals o no són tradicionals, més comprensius, menys comprensius...", adverteix el sacerdot. Público respon que -en aquest cas concret- la família és més aviat liberal. I el rector sentencia llavors: "T'aconsello que no tinguis pressa, no tinguis pressa". L'homilia continua en la mateixa direcció. "Jo crec que és bo que primer ordenis les teves idees abans de començar a explicar-ho. Si és una cosa encara una mica confusa en tu és millor que tinguis clar en quina parada estàs. (...) El problema de la nostra societat és que posa mala fama. I a partir d'aquell dia et tracten com això, no? Ningú entén si en tu hi ha un combat, una lluita, si tu ho desitges, si tu has somiat amb tenir una família, casar-te i tenir fills. Et comencen a tractar com si fossis especial i tu vols que et segueixin tractant com sempre", lamenta el capellà.

A Courage Getafe no només prefereixen que el suposat estudiant que anomena "preocupat" per la seva sexualitat mantingui en secret l'interès per aquest programa d'"acompanyament en castedat", sinó que també emplacen el jove a parlar amb un rector madrileny que "normalment sempre rep la gent amb molt d'afecte i comprensió" malgrat que "a Madrid encara no s'ha constituït Courage perquè estan a l'espera d'un cardenal de l'orde". Els sacerdots interessats a començar un "capítol" i "servir com a capellans" de l'estructura "han de parlar amb el seu bisbe" i aconseguir el vistiplau de la corresponent diòcesi, tal com especifica el manual de l'organització. Público també ha trucat aquest segon sacerdot, destinat a una església de Madrid. Els termes de la conversa han estat similars als de Courage Getafe. El capellà ha emplaçat l'interlocutor d'aquest diari a una trobada "abans de les vacances d'estiu" a la parròquia en què ofereix missa a la capital.

"No ets els teus genitals, no ets les teves atraccions"

A Courage creuen que molts adolescents "van tenir una etapa una mica confusa" i expliquen -amb aquesta tesi- que sentin "pulsions" i atracció cap a persones del seu mateix sexe. Ho fan com una forma d'animar l'estudiant amb el qual parlen de participar a les reunions de la plataforma". [El fet] que t'atreguin els nois no és pecat. No és culpa teva. El que a tu t'atrau no ho decideixes tu. Això que et passa és una cosa que no és el comú, no és el que li passa en general a la major part de la gent que forma famílies, tu també pots tenir a l'interior aquest desig", defensa el rector. "L'important no és ensopegar, sinó aixecar-se. El que volen [els qui acudeixen a Courage] és que la seva atracció més gran vagi a Jesús. I aquest camí passa per una castedat que és ordenar les passions", insisteix el sacerdot.

Público planteja llavors una sèrie de dubtes, entre elles, per què la castedat no es contempla en el cas de les parelles heterosexuals". La castedat és per a tothom, també per als casats... un oncle que es casa no pot violar la seva dona. (...) Les persones heterosexuals [no acudeixen a aquestes teràpies perquè], normalment, tendeixen a viure la vida cristiana enfocada al matrimoni. Els que vénen aquí és per una circumstància que és molt particular, molt diferent", respon el sacredot. Aquest diari també li pregunta quins serien els pròxims passos a seguir i transmet la seva "preocupació", uns nervis que el sacerdot identifica a l'altre costat del telèfon. (...) Tu no ets els teus genitals (...). Tu no ets les teves atraccions. Les tens, però no ets tot el que t'atrau. Et poso exemples molt ximples perquè m'entenguis. Si t'atrau una pilota, no tens per què ser futbolista", sentencia el capellà. "A tu et passa això i a altres, altres coses. El que vius forma part d'un camí que ha d'orientar-te, portar-te a una vida més plena", finalitzen des de Courage.