De les teràpies de conversió a les de castedat: l'Església assaja noves formes de repressió contra les persones LGTBIQ+

"Troba't amb Crist. Descobreix-te a tu mateix. Creix en santedat", diu la pàgina web de Courage Espanya. "Si experimentes atraccions cap al mateix sexe i estàs disposat a abraçar lliurement els ensenyaments de l'Església (...) o tens algun familiar que s'identifica com a LGTBIQ, no estàs sol!", continua la plataforma abans de remetre't a un llistat amb els "capítols" —punts de trobada— que té l'organització en més d'una desena de països. El remei per curar l'homosexualitat? La “intervenció terapèutica” es fa mitjançant l'acompanyament pastoral, una sèrie de reunions setmanals per “bregar amb els obstacles que impedeixen viure la castedat”. La lògica té la mateixa base que la de les teràpies de conversió, però aquí els sacerdots no intenten guiar les víctimes cap a l'heteronormativitat. L'Església catòlica treballa perquè les persones homosexuals —simplement— no tinguin relacions. L'hàbit de la castedat.

Courage té la seva seu als Estats Units, però ha aterrat durant els últims anys al Brasil, Mèxic, Colòmbia o Espanya. Ho va fer a través de les diòcesis que així ho van autoritzar. L'Arquebisbat de Toledo va plantar la primera llavor al nostre país el 2019. Els mateixos passos van seguir després les diòcesis de Conca, Canàries, Alcalá de Henares i Getafe. El manual de Courage explica perfectament com és el procés perquè un rector pugui posar en marxa aquestes teràpies de castedat. "Els sacerdots interessats a començar un capítol (...) i servir com a capellans han de parlar amb el seu bisbe sobre el seu desig i disponibilitat (...). El capellà del capítol ha de ser sempre un sacerdot a qui el bisbe diocesà li hagi confiat de manera estable la cura pastoral de les persones que experimenten atraccions cap al mateix sexe i/o dels pares de família de persones que s'identifiquen com a LGTBIQ", sosté el full de ruta de l'organització.

Els capellans de referència d'aquestes "intervencions terapèutiques" comencen a atendre les peticions que reben —una vegada registrada l'estructura—, han de reunir-se "individualment" amb tots els interessats i realitzar una "entrevista inicial" per assegurar-se que comprenen les "cinc metes de l'apostolat". Les metes en qüestió són la castedat, la devoció, els testimoniatges, les amistats i la germanor, per assegurar que ningú "hagi d'enfrontar sol els problemes de l'homosexualitat". Courage s'assegura d'evitar en els seus textos paraules com teràpia o tractament, conscient que vulneraria part del que disposa la Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, més coneguda com a llei Trans.

Relacionat amb aquest tema

L'enigma Lleó XIV: per què sedueix una part de l'esquerra sense canviar ni una coma la doctrina tradicional de l'Església

Raúl Bocanegra

"Els perpetradors de les teràpies de conversió han adaptat el seu llenguatge i els seus mecanismes per accedir a les víctimes amb l'objectiu d'evitar investigacions i garantir la seva impunitat. Courage recobreix i pinta d'assessorament i acompanyament pastoral una pràctica que realment busca anul·lar l'orientació sexual de les persones LGTBIQ", defensa Saúl Castro, president de l'Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió. "El greu de l'assumpte és que no parlem d'una pràctica religiosa innòcua, sinó d'una estructura organitzada que tracta la diversitat sexual com una addicció i planteja com a cura la castedat. Les teràpies basades en la castedat són, a més, discriminatòries, perquè només presenten aquesta disjuntiva per a les persones LGTBIQ, no per a les heterosexuals ni per als capellans que han comès abusos a l'Església", continua l'advocat.

La Conferència Episcopal no ha aclarit si rebutja o dona suport a aquest tipus d'iniciatives i es limita a dir que "la castedat és una virtut per a totes les persones, casades i solteres, homes i dones, i de qualsevol orientació". Público ha preguntat també per l'enfocament discriminatori de les sessions de Courage, sense haver rebut encara resposta. Aquest diari s'ha posat en contacte, a més, amb les quatre línies telefòniques que té la plataforma a les diòcesis de Conca, Canàries, Alcalá de Henares i Getafe: cap dels sacerdots designats per "atendre" els "potencials membres" de l'estructura ha respost ni per trucada ni per WhatsApp. Courage i el seu departament de premsa tampoc han volgut aclarir quines diferències estableixen entre les teràpies de conversió i les basades en la castedat, com és la formació que reben els sacerdots i capellans o quins motius porten l'organització a centrar-se només a captar persones del col·lectiu LGTBIQ.

"Courage preveu en el seu manual, per exemple, que les víctimes que desitgin rebre tractament psicològic durant el seu acompanyament pastoral puguin fer-ho sempre que el terapeuta tingui la seva mateixa visió de l'homosexualitat. Els objectius i les propostes ens deixen clar que estem davant el que es coneix com a teràpies de conversió amb un enfocament religiós centrat en la castedat, parlem d'una finalitat i un grup diana absolutament dirigits”, insisteix Saúl Castro. L'Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió ha denunciat Courage davant la Direcció General per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones LGTBI del Ministeri d'Igualtat. La cartera encara no ha confirmat si obrirà o no expedient sancionador a la firma nord-americana, però sí que assegura estar "treballant en aquest àmbit" i destaca la recent obertura del "primer expedient en la història del Ministeri vinculat a les teràpies de conversió".

Manual dels capellans per reprimir l'homosexualitat

Courage presumeix a la seva pàgina web d'haver rebut "estatus canònic a l'Església catòlica" com una "associació pública clerical de fidels diocesana", convertint-se així en "l'únic apostolat del seu tipus" amb aquesta distinció. La plataforma no només opera a través dels seus "capítols" o grups de xerrada i oració, reunits "setmanalment o, com a mínim, un cop al mes". Courage també proporciona "recursos i conferenciants o experts per a esdeveniments locals de formació contínua", prestant especial atenció a les "jornades d'estudi per al clergat", pensades per a sacerdots i diaques de les diòcesis participants. Les propostes d'aquest tipus consisteixen —per norma general— en un conjunt de "xerrades sobre antropologia cristiana i identitat", a més de ponències sobre "l'aportació de les ciències psicològiques sobre l'homosexualitat, la provisió d'una atenció pastoral autèntica cap a les persones que experimenten atraccions cap al mateix sexe (...) i algun testimoniatge de Courage". El resultat d'aquesta mena de formacions és el que s'inculca després en els acompanyaments pastorals que persegueixen la castedat.

"Les pràctiques d'aquest tipus van acompanyades d'un control gairebé absolut i d'un aïllament progressiu que fa que els sacerdots coneguin després molts detalls de la vida de les seves víctimes. Les persones que assisteixen [als capítols] entenen o acaben entenent que l'atracció i les pràctiques sexuals segueixen els mateixos patrons que qualsevol addicció. Els grups serveixen per forçar aquesta idea d'acompanyament, plantejar dubtes, riscos o pors a una possible recaiguda", detalla Saúl Castro. El manual pel qual es regeixen els capellans de l'organització confirma tot el que comenta l'advocat i president de l'Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió. La "germanor", la "confidencialitat" i la carta de la vulnerabilitat són tres dels seus elements habituals. Courage considera en els seus textos —públics— que les persones homosexuals poden ser "més susceptibles a patir temptacions" o "més propenses a buscar gratificació de maneres que no són bones".

El dia, l'hora i la ubicació de les reunions del capítol "sempre són confidencials" per "protegir la privacitat dels membres", ja que —segons el mateix manual— "molts no han revelat a altres que ells o els seus éssers estimats experimenten atraccions cap al mateix sexe". La "confiança mútua" també fa que tots els integrants del grup puguin "parlar honestament sobre el seu camí de conversió", una conversió que culmina aquí amb la castedat, no —suposadament— amb el canvi d'orientació sexual. Les atraccions homosexuals són una "càrrega no desitjada" i definir-se com a "gai o lesbiana" implica "anar en contra de la fe" i "tenir tendències desviades", tal com defensa el mateix manual al llarg de les seves gairebé dues-centes pàgines. Les fonts consultades per aquest diari comparen el funcionament de les "teràpies basades en la castedat" amb el de les sectes o les trobades d'Alcohòlics Anònims, un símil que també abracen des de Courage.

La denúncia davant el Ministeri d'Igualtat

L'Associació Espanyola contra les Teràpies de Conversió va presentar inicialment un paquet de denúncies contra Courage davant la Fiscalia de Toledo i la Conselleria d'Igualtat del Govern de Castella-la Manxa, tenint en compte que la primera sucursal de l'organització a Espanya la va posar en marxa l'Arquebisbat de Toledo. Els dos organismes van decidir arxivar les diligències per considerar que els fets detallats no revestien els caràcters de delicte, tal com consta en una resolució del Ministeri Públic a la qual ha tingut accés aquest diari. L'última denúncia del col·lectiu és la que està ara en mans del Ministeri d'Igualtat. La part demandant demana suspendre i eliminar els continguts inscrits a la pàgina web de Courage i obrir els expedients sancionadors que contempla la Llei 4/2023. El ministeri que dirigeix Ana Redondo es limita de moment a confirmar que prepara la seva primera sanció en aquests termes i situa per sobre de la vintena el nombre de denúncies rebudes en els tres últims anys a la Direcció General per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones LGTBIQ.