Un feminicidi cada cinc dies: "Necessitem un sistema que no esperi que la dona parli primer"

Divendres passat a la nit una mare va denunciar davant la Guàrdia Civil que feia hores que no sabia res de la seva filla. La nena es trobava amb el seu pare i la mare, temorosa per la integritat de la petita de tan sols tres anys, es va dirigir a les autoritats. Allà va expressar que la seva exparella l'havia maltractat i l'havia amenaçat de matar la seva filla si no acabava amb la seva relació actual amb un altre home. Quan els agents van arribar a casa de l'assassí —espanyol de 40 anys— a Torrevella havia assassinat a la menor penjant-la; suïcidant-se ell mateix posteriorment.

A les 09.20 hores de dissabte a Saragossa, una dona es dirigia a la feina quan va ser assaltada per la seva exparella, que anava armat amb una pistola, i la va disparar diverses vegades. Amb aquesta mateixa arma, l'assassí es va suïcidar després. Ni la mare de la menor assassinada al País Valencià ni aquesta dona, mare d'un fill de 21 i una filla de 16 anys, havien presentat denúncia per violència de gènere.

De fet, en el que va d'any, només el 35,7% dels agressors de cada un dels 14 feminicidis tenien denúncies prèvies de les víctimes. Mentre que, segons Efeministas, "el Ministeri de l'Interior té detectats en el Sistema VioGén 1.551 nenes i nens en risc de ser agredits pels maltractadors de les seves mares, un d'ells presenta un risc extrem (es tem per la seva vida), 133 un risc alt (també es tem per la seva vida), i 1.417 un risc mitjà". El que ens recorda que els fills i filles dels maltractadors també són víctimes de la violència masclista, als qui agredeixen en crims vicaris per a causar dolor a les seues mares, deshumanitzant-los i —quan la violència s'expressa en la seva forma més cruel— assassinant-los, com ha ocorregut ja tres vegades en el que portem d'any.

Un nen o nena ha estat assassinat al mes a causa d'aquesta violència des de començament d'any. Una dona cada cinc dies. Una nena i una dona en només un cap de setmana. Una mare òrfila i dos fills orfes. I el contínuum de violència segueix, tal vegada com indica Gabriela Atencio —de Feminicidios.net —, amb una "major crueltat". "Estem notant que estan augmentant totes les formes de violència masclista", afirma a Público, insistint que els exemples recents reflecteixen una intensificació de la violència.

El mateix dissabte, a Barcelona, un home va ser detingut per provocar un incendi en un habitatge amb una dona a dins. Tant ella com la resta de veïns van aconseguir, gràcies a la feina dels serveis d'emergències, sortir il·lesos de l'edicidi. No com els va passar a les tres dones assassinades a Miranda de Ebro (Burgos) en un incendi provocat poc més d'una setmana abans.

També ahir es va saber que, a Móstoles (Madrid), tres persones van ser arrestades per una agressió que va deixar una dona amb cremades greus després de ser ruixada amb líquid inflamable i calada foc. La víctima de 30 anys va ser agredida el passat 2 de febrer. Els sanitaris van haver d'atendre-la d'urgència per fractures en diversos ossos i cremades de diferent grau en el 50% del cos. Un dels detinguts és el seu marit.

En l'àmbit de la violència sexual, l'Audiència de Cantàbria va condemnar a nou anys de presó un instal·lador que va violar una dona al seu propi domicili, aprofitant l'accés que li atorgava la seva feina. A això se sumen noves formes d'agressió vinculades a la tecnologia. A Albacete, un home va ser detingut divendres passat per manipular amb intel·ligència artificial la imatge d'una menor per generar contingut sexual fals i posteriorment amenaçar-la. Mentre que, a Palma, un altre jove va ser arrestat diumenge per fer xantatge a una menor amb la difusió de material íntim. Es tracta de violència masclista en tots els seus graus i formes.

La Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, a través de la qual vam tenir coneixement dels dos últims assassinats masclistes, ha condemnat els últims crims comesos a Saragossa i Alacant. Ja són 1.357 les dones assassinades per violència de gènere des de 2003, 87 per altres feminicidis des de 2022 i 68 persones menors d'edat des de 2013, quan van començar els registres en cadascuna de les categories.

S'havia convocat un comitè de crisi tres dies abans

El Ministeri d'Igualtat, conscient de l'alta agressivitat masclista amb què ha començat el primer trimestre del 2026, va convocar el passat 17 de març un comitè de crisi. "De tots ells, se'n poden extreure una sèrie de conclusions generals, que s'han agrupat per temàtiques i àmbits d'actuació per a una millor comprensió i poder recollir-se així recomanacions concretes i de factible implementació a mig termini", apuntaven fonts d'Igualtat. Potser disposen les dones i menors víctimes d'aquest temps?

Les conclusions del comitè de crisi, convocat pel departament d'Ana Redondo, van posar el focus en situacions d'especial complexitat, com les de dones que havien patit violència continuada o en què existien agressors reincidents. A això se suma el fet que, en molts casos, ni les víctimes ni el seu entorn identifiquen la violència, especialment quan aquesta és de caràcter psicològic. També discorrien sobre la particularitat dels entorns rurals, variables com la falta de percepció del perill per part de la víctima... a partir de les quals es van elaborar algunes propostes.

Entre les mesures plantejades figura una major coordinació entre els sistemes judicial, policial i assistencial, així com el reforç de la detecció des de l'àmbit sanitari. També es va proposar ampliar l'ús de dispositius de control telemàtic a maltractadors, fins i tot quan la víctima no sol·liciti mesures de protecció, i mantenir les investigacions judicials encara que no hi hagi denúncia o aquesta sigui retirada. Incideixen, a més, en la importància de realitzar avaluacions forenses del risc i de millorar la comunicació entre els serveis de protecció a la infància i la resta d'institucions. Si bé tot eren "línies d'actuació a treballar", no es va aterrar cap proposta immediata.

Per aquest motiu des d'entitats com l'Associació Por Ti Mujer, les expertes Silvia Iglesias i Belén Zurita —psicòloga i advocada, respectivament— valoren la convocatòria del comitè de crisi, però al seu torn fan una crida a anar més enllà dels diagnòstics. "Necessitem mesures concretes, finançades i amb seguiment real", expressen en declaracions per a Público. Entre les prioritats urgents, destaquen el reforç dels recursos d'acollida, la revisió dels protocols de valoració de risc i l'adaptació de les respostes a la diversitat de situacions que travessen les víctimes.

En aquest context, adverteixen que la concentració de casos en pocs dies no s'ha d'interpretar com una anomalia. "El que ha passat no és una anomalia, sinó l'expressió concentrada i visible d'una cosa que passa de forma continuada", assenyalen.

Un sistema que vagi cap a les víctimes

Les dues expertes alerten a més del risc d'utilitzar expressions com "cap de setmana negre", ja que poden distorsionar la comprensió del fenomen. "No hi ha moments normals. Hi ha una violència estructural que opera de fons sempre", expliquen. Des de la seva experiència, subratllen que cada assassinat és el resultat de "processos llargs", en els quals han existit senyals previs que no sempre van ser detectades o ateses a temps: "Els femicidis no ocorren del no-res, ocorren al final d'un procés llarg, que amb freqüència ha tingut moments en els quals una intervenció adequada hauria pogut canviar el desenllaç".

En relació amb l'absència de denúncies prèvies en molts dels casos recents, Iglesias i Zurita opinen que "el sistema està construït sobre un supòsit que no se sosté en la realitat i és que la denúncia és l'indicador central de risc". Des del seu treball directe amb víctimes, insisteixen que la falta de denúncia no implica absència de violència, sinó que reflecteix les dificultats reals que enfronten moltes dones per fer aquest pas. En aquest sentit, adverteixen: "Necessitem un sistema que no esperi que la dona parli primer. Que vagi cap a ella. Que entengui que el silenci no és senyal que tot està bé, sinó moltes vegades senyal que la por és massa gran".

Denunciar no és un acte simple, és un acte que pot costar la vida, la custòdia dels fills, el sostre, els papers, la relació amb la pròpia família. Moltes dones ho saben abans que nosaltres els ho diguem (...) En el cas de les dones migrants, que és el col·lectiu amb el qual treballem de forma prioritària, les barreres per denunciar es multipliquen. La por a les conseqüències administratives en el cas de dones migrants, la desconfiança cap a les institucions, la violència institucional i el desconeixement del sistema, l'aïllament de l'entorn d'origen i la dependència econòmica i emocional de l'agressor operen com un sistema de contenció molt poderós", detallen des de l'Associació Por Ti Mujer.

"Hi hauria d'haver una alerta pública"

Referent a això, Gabriela Atencio se suma a plantejar la necessitat d'activar respostes institucionals més visibles. A parer seu, quan es produeixen concentracions d'assassinats masclistes, "hauria d'haver-hi una alerta pública per part de les institucions" que contribueixi a "motivar al fet que tota la societat estigui més alerta". L'experta apunta a experiències d'altres països d'Amèrica Llatina, on aquest tipus de mecanismes "ja s'han desenvolupat en contextos similars", i defensa que a Espanya seria necessari avançar en aquesta línia mitjançant "campanyes massives dirigides a tota la població" que permetin identificar possibles situacions de violència en l'entorn proper.

Un exemple d'aquest tipus de mecanismes existeix a Mèxic, on el Govern activa la denominada Alerta de Violència de Gènere contra les Dones quan es detecten alts nivells de violència feminicida en un territori concret. Es tracta d'un instrument institucional que implica mesures urgents, coordinació entre administracions i campanyes públiques dirigides a la població per visibilitzar el risc i tractar de frenar-lo.

Atencio sosté, en paral·lel, que l'impacte del negacionisme de la violència masclista i la proliferació de discursos misògins "ajuda a encoratjar" els que acaben exercint violència extrema. I advoca per posar els ulls en la implicació col·lectiva.