"Ella no va consentir, es va sotmetre": el vot discrepant d'una sentència del TS que absol un home per agressió sexual
El que per a la majoria de la Sala no constitueix violència o intimidació, per a la magistrada que va subscriure el vot particular no té dubtes: "Deixar-se no és consentir. Per descomptat no lliurement"
El lletrat de la denunciant assenyala que ha presentat un recurs d'empara davant el Constitucional: "La sentència és un pas enrere"
Madrid--Actualitzat a
El Tribunal Suprem ha ratificat l'absolució d'un home acusat d'agredir sexualment una dona el 2020. Però la decisió de la Sala del Penal no ha estat adoptada per unanimitat, sinó que ha comptat amb el vot particular d'Ana Ferrer, que sent conscient de la dificultat per condemnar a un acusat en cassació, advoca almenys per la nul·litat de la sentència, i un nou judici amb magistrats diferents.
El vot particular discrepa "respectuosament" del parer majoritari de la Sala, sustentat pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Eduardo de Porres Ortiz de Urbina (ponent) i Ángel Luis Hurtado. En poques paraules, el que per a la majoria de la Sala no constitueix violència o intimidació, per a la magistrada Ana Ferrer els fets descrits no deixen lloc a dubtes.
"Considero irraonable la conclusió que condueix a la sentència absolutòria en negar violència i intimidació, fonamentalment a partir dels fets que la mateixa Sala sentenciadora va declarar provats després d'un procés de valoració que el Tribunal d'apel·lació va avalar com a raonable, i encara menys entendre que la denunciant va prestar un consentiment lliurement format", subratlla la magistrada.
Segons la sentència a la qual ha tingut accés Público, l'Alt Tribunal rebutja el recurs de cassació presentat per la denunciant contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid el gener de 2023. Al seu torn, aquesta confirmava la decisió de l'Audiència Provincial de Madrid, de l'octubre de 2022, per la qual absolia l'acusat d'un delicte d'agressió sexual.
"Li va dir que parés, però aquest la va girar, posant-se sobre ella i agafant-li els canells"
D'acord amb els fets provats, Paloma i Pedro Miguel (noms ficticis) es van conèixer a través d'un amic comú, quedant en diverses ocasions, unes vegades en grup i altres ells dos sols. En una ocasió, el processat va demanar a la denunciant que dormís a casa seva perquè "se sentia sol", a la qual cosa va accedir, "advertint-li que no volia sexe".
Una vegada en el domicili d'ell, després de demanar-li aquest una abraçada, "Paloma va baixar al llit on es trobava aquell, moment en què Pedro Miguel va començar a besar-la pel coll, parant quan li va dir que no continués, marxant-se Pedro Miguel al llit de dalt i quedant ella en el d'abaix, procedint tots dos a adormir-se".
L'endemà, la denunciant "va començar a escoltar una persona que li deia el seu nom a cau d'orella, alhora que li tocava la zona vaginal i quan es va adonar que era el processat, li va dir que parés, insultant-lo, però ell la va girar, posant-se sobre ella agafant-li els canells, li va dir que volia mantenir relacions sexuals, al que Paloma va dir que no volia". Si bé descriu la sentència, "al final es va deixar, dient a Pedro Miguel que es posés un preservatiu, la qual cosa va fer aquest aixecant-se del llit i anant a agafar-lo, per, a continuació, penetrar-la vaginalment".
Passat un mes, aquesta "els va dir als seus amics que Pedro Miguel havia abusat sexualment d'ella, acudint al Centre de Crisi 24 hores on va rebre assistència psicològica", formulant denúncia per abús sexual contra el processat el dia 4 de novembre de 2020. En la data dels fets (juny de 2020), "Paloma es trobava físicament feble i emocionalment vulnerable", recull la sentència.
El Suprem: "Quan es va consumar la relació sexual, no hi va haver violència o intimidació"
Davant l'absolució, la denunciant va demanar al Suprem que revertís aquesta decisió o, en el seu cas, que anul·lés la sentència. Però l'Alt Tribunal, encara que dividit, va ratificar les resolucions prèvies per tres raons. D'una banda, precisa que el que es recorre en cassació és una sentència absolutòria en les dues instàncies, "la qual cosa limita poderosament les possibilitats d'impugnació".
Relacionat amb aquest tema
Així mateix, per als magistrats que avalen l'absolució del processat, "es descriu una acció amb dos moments diferents i en el segon moment, quan es va consumar la relació sexual, no hi va haver violència o intimidació". I afirma: "Només mitjançant una diferent valoració de la prova es podria arribar a un pronunciament de condemna per aquest delicte, únic objecte d'acusació, però la via cassacional que habilita l'article 849.1 de la LECrim no permet aquest enfocament en la mesura que per a la seva estimació no es poden alterar els fets provats ni entrar en una nova anàlisi dels elements fàctics".
Finalment, la decisió majoritària argumenta que tant la sentència d'apel·lació com la sentència d'instància "compleixen amb el cànon de motivació" exigit. "En cas de sentències absolutòries, el tribunal ha d'expressar les raons per les quals no ha aconseguit una convicció condemnatòria i amb això compleix amb el seu deure de motivació i, en el cas analitzat, s'ha complert amb aquesta exigència", agrega la sentència, dictada el passat 9 de febrer.
Un vot particular demolidor
Sobre la base dels mateixos fets, la magistrada Ana Ferrer mostra la seva total discrepància amb el sentir dels seus companys de Sala: "L'escomesa sexual de l'acusat sobre la recurrent es va fer, no ja sense el seu consentiment, sinó contra la seva voluntat expressament manifestada, valent-se en moments d'un comportament violent, i, en general durant tot el seu desenvolupament, d'un ambient de certa coerció".
Per la magistrada, es descriu "amb nitidesa una escena intimidatòria". I és que, "l'enclaustrament que dificulta l'accés a la porta en una petita cambra situada al domicili d'ell limitava significativament les possibilitats de fugida de la dona".
Ferrer agrega que, en aquestes condicions, "equiparar el cessament de resistència activa per part de la dona, que es descriu amb un lacònic 'es va deixar', a un consentiment lliurement emès o forjat sobre una il·lusòria sensació de por, resulta, al meu parer, una conclusió extravagant i contrària a les regles de la lògica. No tenia base la por davant de qui, en un escenari controlat per ell, no es frena amb la negativa i passa a l'exercici de la violència".
Relacionat amb aquest tema
Per tant, per a aquesta magistrada, no hi ha cap dubte: "D'acord amb el que els fets narren, ella no va consentir, es va sotmetre. Apreciació que no es desvirtua pel fet que li demanés que usés un preservatiu, com a escletxa de precaució davant l'inevitable. Deixar-se no és consentir. Per descomptat no lliurement. Més comptant que ella pogués trobar-se travessant una situació de debilitat física i psicològica després de la pandèmia, la qual cosa, si escau, incrementaria la seva vulnerabilitat. No hi va haver violència en l'acte mateix de la penetració, però desvincular el moment de la prèviament exercida com a colofó d'una situació de fustigació que el relat fàctic descriu, entenc, amb tot respecte a l'opinió majoritària, que s'aparta de les regles de la lògica”, argumenta Ferrer en el vot particular.
En aquest sentit, la magistrada discrepant recorda que la jurisprudència d'aquesta Sala, "de manera reiterada", ha afirmat que la violència o intimidació emprades en els delictes d'agressió sexual "no han de ser de tal grau que presentin caràcters irresistibles, invencibles o de gravetat inusitada. Només cal que siguin suficients i eficaços en l'ocasió concreta per assolir el fi proposat".
Sobre el fet que l'acusat es posés el preservatiu, Ferrer recorda que la seqüència es va desenvolupar a la mateixa habitació, i "en el mateix ambient de fustigació". I, pel que fa al fet que la denúncia s'interposés quatre mesos després dels fets relatats, "tot admet una interpretació compatible amb el procés d'assimilació de qui ha estat sexualment escomesa".
Finalment, la magistrada retreu que no s'hagués tingut en compte una valoració sobre un eventual aprofitament per part de l'acusat de la vulnerabilitat de la denunciant. "Una ponderació sobre aquest extrem, atès que va declarar provat que la dona involucrada en els fets 'es trobava físicament feble i emocionalment vulnerable', qualsevol que fos el desenllaç, potser hagués dotat de cert sentit a una valoració que, com he dit, entenc òrfena de suport lògic".
Recurs d'empara davant el Constitucional
En unes declaracions a aquest mitjà, l'advocat de la denunciant, Antonio Ortiz, lamenta la decisió del Suprem, que suposa "un pas enrere": "Des del moment en què els fets provats relaten ja un clima previ de clara violència i intimidació, fins i tot expressa insults, li agafa de les mans, l'agafa i li dona la volta, ja està clarament condicionada sota aquest clima de violència".
Per això, el lletrat informa que ha interposat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, una decisió que pot tenir "transcendència constitucional". Més enllà que el Suprem hagi al·legat les restriccions a l'hora de revocar sentències absolutòries quan es recorren en instàncies superiors, en aquest cas, hi ha dos factors que, al seu entendre, han de facilitar l'admissió a tràmit del recurs per part del tribunal de garanties.
Relacionat amb aquest tema
"El propi relat dels fets provats descriu per si mateix una situació de violència que no es pot despullar al fet que la víctima es deixi fer, com diuen ells, per por que no vagi més aquesta escomesa i aquesta agressió. Més després, pel fet de donar credibilitat al relat d'ella". "És un assumpte que si el Constitucional ho llegeix i no se cenyeix només a biaixos polítics ni a biaixos d'una altra índole, seria perquè ho admetessin a tràmit", conclou en declaracions a aquest mitjà.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.