Les científiques cobren menys encara que investiguin i publiquin tant com els seus col·legues

La recerca acadèmica és un sector precaritzat, els baixos salaris del qual s'accentuen en el cas de les dones. Aquesta bretxa de gènere, present en tot el mercat laboral, posa més traves a l'accés de les dones a la producció científica i a la creació de coneixement. Investigadores de la Universitat de Califòrnia (UC) han realitzat un estudi de cas en els diferents campus del centre per tractar de comprendre la persistència d'aquestes desigualtats. En concret, es pregunten el perquè d'aquesta prevalença, tot i ser una xacra àmpliament documentada que té lloc a escala mundial.

L'estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), posa a prova alguns dels marcs explicatius que habitualment s'han articulat al voltant d'aquest problema. L'anàlisi ha abastat el professorat dels deu campus de la UC dels àmbits de l'antropologia, els negocis, l'economia, les ciències polítiques, la sociologia i camps de ciències socials més petits agrupats com a "altres". Les professores que van participar en l'estudi guanyaven un 23% menys que els homes.

"Les nostres conclusions posen en relleu el paper que exerceixen les normes pròpies de cada àmbit d'estudi i les estructures institucionals, i ofereixen orientacions per promoure una remuneració equitativa en l'àmbit acadèmic", determina l'article científic, consultat per Público. En concret, s'hi analitzen diferents factors habitualment associats a estratègies per mitigar o tancar la bretxa de gènere. Es tracta de qualitats amb un valor per si mateixes, encara que no sempre contribueixen a estrènyer les diferències. En qualsevol cas, han d'anar acompanyades d'altres polítiques per acabar amb la desigualtat laboral entre acadèmics i acadèmiques.

La qüestió de la productivitat

Per entendre de quina manera la productivitat podria reflectir aquesta bretxa, les investigadores van combinar els registres salarials de la UC amb els historials de publicacions i cites extrets dels perfils d'autors de la plataforma Scopus —una base de dades de referències bibliogràfiques—. A més, també van tenir en compte el rang acadèmic. "Les dones tenen, de mitjana, unes nou publicacions menys que els homes", apunta l'article. Al mateix temps, la recerca observa que el professorat amb més publicacions i cites tendeix a guanyar més. No obstant això, l'equip també va comparar científiques i científics del mateix rang. Malgrat tenir unes estadístiques similars, la bretxa encara era del 4,3%.

"Analitzem una de les explicacions més comunes de les bretxes salarials de gènere en l'àmbit acadèmic: que les diferències salarials reflecteixen diferències en la productivitat mesurable. Vam descobrir que la productivitat influeix en el salari, però no explica la bretxa de gènere", afirma en un comunicat Elizabeth Lyons, autora principal de l'estudi. És a dir, qui més publica i més cites té guanya més diners. Però fins i tot quan elles aconsegueixen les mateixes xifres que els seus companys, el seu salari continua sent menor.

La transparència per si sola és insuficient

Segons explica l'estudi, la transparència salarial és un factor que se sol proposar com una forma de reduir la bretxa salarial de gènere. Es basa en la idea que, quan les persones saben quant guanyen els seus companys, poden detectar millor les desigualtats i buscar solucions.

El sistema de la UC ha ofert un entorn útil per posar a prova aquesta idea, ja que els salaris del professorat són de domini públic. No obstant això, persisteixen les bretxes salarials de gènere. Això no vol dir que la transparència no tingui valor, apunten les autores de l'article, però sí que suggereix que l'accés públic a la informació salarial per si sol no és suficient per eliminar aquestes bretxes.

Diferències per camps de coneixement

Una de les sorpreses de l'estudi és la gran variació en les diferències salarials segons el sector. Les bretxes de gènere persisteixen en els àmbits dels negocis, la sociologia i l'antropologia. No obstant això, les investigadores no van trobar una bretxa salarial estadísticament significativa en els camps més reduïts de les ciències socials, agrupats com a "altres", ni tampoc en les ciències polítiques o l'economia.

La major diferència es dona entre l'antropologia i l'economia. En aquest últim camp, les dones a la UC representen menys del 20% del professorat, però l'estudi no va detectar cap bretxa salarial. En antropologia, on la representació d'homes i dones és pràcticament igual, les dones guanyen aproximadament 93 centaus per cada dòlar que guanyen els homes. El que això reflecteix, indiquen les autores, és que una major presència femenina en un sector no redunda en condicions laborals equitatives de manera automàtica, per la qual cosa es precisen de mesures addicionals.

"La variació entre els diferents camps és important perquè demostra que aquestes bretxes no són inevitables", declara en un comunicat Marta Serra-García, coautora de l'estudi i professora a l'Escola d'Administració Rady, de la UC. "A més, ofereix a les universitats un punt de partida: preguntar-se quins camps amb bretxes menors podrien estar actuant de manera diferent".

La divisió sexual del treball i factors invisibles

El mateix estudi assenyala que se centra en els factors "observables" i que hi ha altres condicionants que queden fora de l'anàlisi. Les autores esmenten diferents perspectives teòriques que donen compte de les desigualtats laborals. Entre elles, "les diferències en el capital humà —com la formació, l'experiència laboral i les interrupcions en la trajectòria professional— que influeixen en la productivitat i el potencial d'ingressos" o "la influència de les normes socials, les preferències i la discriminació en el lloc de treball sobre les oportunitats, els ascensos i la remuneració".

La periodista María Martínez Collado ha informat en peces anteriors sobre la manera en què la divisió sexual del treball encara opera en la bretxa salarial de gènere.  Aquest ordenament deixa les dones a càrrec dels treballs no assalariats —especialment, les cures—, la qual cosa afavoreix una major discontinuïtat laboral, més excedències, jornades reduïdes o a temps parcial i, en última instància, desincentius a l'hora d'assumir promocions que impliquin una menor capacitat de conciliació.

Aquests són alguns dels factors que operen en la bretxa de gènere i que no són evidents per a tothom. Fundación Mujeres va presentar a Espanya el passat mes de febrer el seu informe La bretxa retributiva entre dones i homes: causes, evolució i conseqüències. Aquest informe concloïa que la diferència salarial es va situar el 2023 en el 15,74%. La investigació publicada aquest dilluns a PNAS se centra en el sector acadèmic, on la interrupció de la carrera i les vulnerabilitats laborals són especialment sensibles per a les científiques. Posar fi a aquest problema passa per advertir la multitud d'elements que operen sobre ell.