Ayax contra Fallarás: quan et volen portar al banc dels acusats per donar veu a víctimes de violència masclista
"No pot haver-hi justícia ni reparació si no hi ha veritat, i els canals de les dones per dir la veritat no poden limitar-se només a l'àmbit judicial o policial", defensa Fallarás
Madrid--Actualitzat a
Cristina Fallarás afronta aquest dijous la primera fase del procés judicial obert contra ella arran de la denúncia del raper Ayax. El cantant ha iniciat un procediment contra l'escriptora per "vulneració del dret a l'honor" després que aquesta publiqués a les xarxes el testimoni d'una dona que relatava una agressió sexual. La publicació no incloïa el nom del raper ni dades personals, però sí l'experiència de la víctima, narrada de manera anònima i en primera persona.
El cas obre així la porta a la criminalització de qui difon testimonis de víctimes de violència masclista, fins i tot quan aquests es presenten de manera anonimitzada. "El que es farà és un tràmit de conciliació, que és la fase prèvia a interposar una querella o una demanda per vulneració de l'honor", explica l'advocada de Fallarás, Carla Vall, que insisteix que la comunicadora "no va mencionar en cap moment cap persona".
Vall emmarca aquesta denúncia dins d'una estratègia més àmplia d'assetjament judicial coneguda com a SLAPP (Strategic Lawsuit Against Public Participation, demandes estratègiques contra la participació pública). "Fa molt temps que estem davant del que s'anomenen SLAPP, és a dir, totes aquestes conductes judicials que, al final, el que fan és frenar la llibertat d'expressió i intentar reduir la protesta, sigui explicant testimonis o de qualsevol altra manera", subratlla en declaracions a Público.
Aquest tipus de litigis s'han utilitzat històricament contra militants per desgastar-los amb processos llargs i costosos, generant un efecte dissuasiu en la resta de la societat. Segons Vall, "som davant d'una altra SLAPP" l'objectiu de la qual és intimidar i silenciar aquelles persones que defensen els drets de les dones.
Tot i mostrar-se optimista, l'advocada alerta de les implicacions: "Crec que queda molt perquè es pugui parlar de risc de condemna. Soc optimista amb relació al resultat i m'agradaria pensar que aquest procés no podrà prosperar". Vall, tanmateix, recorda que a Espanya i a Europa hi ha múltiples exemples d'enjudiciaments a activistes i feministes: "Intentar que el sistema judicial resolgui una qüestió que és absolutament de caràcter social no pot tenir efecte". En aquest sentit, la lletrada considera especialment paradoxal que la querella es dirigeixi contra Fallarás, quan "precisament ella no està donant cap nom".
Per a Victoria Rosell, magistrada i exdelegada del Govern espanyol contra la violència de gènere, aquest cas "planteja un conflicte sobre el qual encara hem reflexionat poc. D'una banda, el dret de les dones a relatar les violències que han patit, la memòria feminista sobre les violències, el 's'ha acabat' del silenci i la impunitat dels agressors. I, d'altra banda, el dret a l'honor, que ens remet més aviat al passat", assenyala en declaracions a aquest mitjà.
Rosell opina que com més autoritari és un Estat, més gran és la tendència a protegir el dret a l'honor per damunt de la llibertat d'expressió. Tot i això, recorda que la Constitució reconeix en el seu article 20 la llibertat d'expressió com a dret fonamental i base de qualsevol democràcia: "Els nostres tribunals van començar fent un equilibri entre el dret a l'honor i el dret a la llibertat d'expressió en democràcia, fins a decantar-se clarament per una preeminència democràtica i constitucional de la llibertat d'expressió per sobre del dret a l'honor individual".
"Em sembla evident que això té un impacte dissuasiu, tant per a defensores dels drets com Cristina Fallarás com per a d'altres persones", adverteix Rosell, que posa exemples recents com la condemna civil contra la ministra Irene Montero arran d'una demanda del marit de María Salmerón, tot i que mai no en va esmentar el nom. "Esperem que aquestes condemnes siguin una excepció i no la norma general", sosté.
Rosell explica que les amenaces legals —com les demandes per dret a l'honor o els burofaxos exigint la retirada de testimonis— tenen, sens dubte, un clar efecte de silenciament: "Les dones es frenen a l'hora d'explicar la veritat. Però és molt important tenir present que la veritat no és exclusiva del poder judicial. El poder judicial té l'exclusiva de castigar l'agressor, però no de dir qui ha estat víctima de violència".
Per a Rosell, relatar les violències és un dels actes més antics i revolucionaris del feminisme. "Un cop encetat aquest camí, sens dubte intentaran tallar-lo; però espero que no ho aconsegueixin, i menys encara utilitzant el poder judicial per fer-ho", conclou. Tal com assenyala Carla Vall, "el que s'està intentant és culpabilitzar una persona que va reproduir un relat en lloc de perseguir els veritables responsables".
"Les dones hem tingut pocs canals per explicar la nostra veritat"
Fallarás, per la seva banda, posa l'accent en el significat que han tingut canals com el seu perfil d'Instagram per comunicar "la veritat de les dones": "Per a mi, un dels grans problemes és que les dones fins ara hem tingut molt pocs canals per explicar la nostra veritat".
"Si agafem la tríada veritat, justícia i reparació", proposa l'escriptora, "que apliquem als drets humans, ens adonem que no pot haver-hi justícia ni reparació si no hi ha veritat, i els canals de les dones per dir la veritat no poden limitar-se a l'àmbit judicial i policial", alerta Fallarás. Entre altres coses, lamenta, "perquè ens hem adonat, sobretot des del MeToo, que no funcionen". "De les dones que m'escriuen, un alt percentatge ha passat pels tribunals i s'adrecen a mi perquè els tribunals no els han donat ni la credibilitat ni el suport necessaris".
"Si estem obrint canals per relatar la veritat de les dones, és imprescindible que es respectin. O, si més no, que no es criminalitzin. No hi ha un ànim punitiu, el que hi ha és l'ànim de generar una memòria col·lectiva que ens permeti entendre una idea de violència pròpia. No pas una idea de violència dictada per les institucions patriarcals", expressa la periodista. "Em preocupa molt que es tanqui aquest espai", conclou Fallarás.
Público s'ha posat en contacte aquest dimecres amb l'equip jurídic d'Ayax Pedrosa per poder incloure les seves valoracions, però fins a la data de publicació d'aquest article no ha rebut resposta.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.