Apliquen la falsa síndrome d'alienació parental per separar un adolescent de la seva mare durant més d'un any

El març de 2024, un adolescent de 12 anys va ser separat per força de la seva mare. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de Catalunya va decretar el seu desemparament preventiu, va assumir la seva tutela i el va traslladar a un centre d'acollida. Set mesos després, a l'octubre d'aquest mateix any, l'administració va decidir que el menor havia d'ingressar en un centre residencial (CRAE) i que no podria tornar a veure ni comunicar-se amb ella mentre fos allà.

Segons ha explicat a Público la mare de l'adolescent, va ser informada del trasllat del seu fill quan el menor ja havia estat enviat al CRAE i, en un primer moment, la institució no la va informar de quin centre l'havien portat. "És un centre on s'estarà un màxim de dos anys. Actualment, es considera que és la millor opció". Ella havia anat a visitar el menor el dia d'abans i ningú li havia advertit de res. "Com enviareu a un centre un nen que té família? Quin estudi han fet vostès?", es preguntava. En aquest moment, i per a aquesta mare, el seu fill es trobava en parador desconegut.

Les treballadores socials li van explicar que, si amb alguna cosa no estava d'acord, podia manifestar amb ajuda del seu advocat la seva oposició a la mesura, igual que havien fet amb el desemparament preventiu. Però això poc canviaria. "Quin motiu hi pot haver per fer això a un nen o a una mare?", se segueix preguntant a dia d'avui.

El Síndic de Greuges critica la decisió de la DGAIA

La situació, denunciada per la mare davant el Síndic de Greuges de Catalunya, va derivar —el gener de 2025— en una resolució que qüestionava àmpliament les decisions adoptades per la DGAIA. L'informe, al qual ha tingut accés Público, no només alerta dels efectes psicològics de la separació forçosa del nen i la seva mare, sinó que posa el focus en tots els biaixos —inclosa la utilització de conceptes variables de la falsa síndrome d'alienació parental— que han estat emprats per justificar l'arrencament del menor.

Aquest tipus de decisions, recorda el Síndic, tenen un profund impacte en els infants. No només per la separació en si, sinó per les conseqüències emocionals que pot comportar en el desenvolupament del menor trencar totalment amb el seu nucli familiar de referència o confiança. "Hi ha nombrosos professionals i organismes que alerten sobre l'impacte de prohibir la relació dels menors amb persones amb les quals hi ha una forta vinculació afectiva", assenyala el Síndic.

Per exemple, La Buena Práctica en la Protección Social a la Infancia del Ministeri de Drets Socials —insisteix l'organisme en l'informe— fa referència al fet que "en contra d'algunes polítiques dutes a terme de 'tall net', tant en les separacions provisionals com en les definitives, com en qualsevol canvi d'ubicació, ha de procurar-se que el nen mantingui contactes permanents amb persones significatives en la seva vida".

Culpar la mare que el nen no vol veure el seu pare

Quan l'Administració va començar a intervenir sobre l'adolescent, mare i pare tenien guarda i custòdia compartida, però el menor rebutjava mantenir relació amb el seu progenitor. El 3 de març de 2024 , l'adolescent es va tallar amb un vidre a casa i la seva mare el va portar a l'hospital perquè el curessin. L'endemà, la DGAIA va acordar el seu desemparament preventiu, va assumir la seva tutela i va disposar el seu ingrés hospitalari a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, a la Unitat de Crisi per a Adolescents. Després de rebre l'alta hospitalària, es va acordar el seu ingrés al centre d'acollida i posteriorment al CRAE. Mentrestant, a principis de maig de 2024, el pare va demanar la guarda i custòdia exclusiva, i li va ser concedida.

El motiu que va al·legar la DGAIA per prohibir el dret del menor a relacionar-se amb ella, segons la resolució de desemparament preventiu i ingrés cautelar en el CRAE d'octubre de 2024, és que "d'una banda, existeix un expedient obert tant a nivell penal com civil, i per l'altre es considera que [el nen] no podrà realitzar canvis respecte del vincle amb el progenitor mentre faci visites amb la mare, ja que el nivell de lleialtat cap a aquesta és molt alt". El pare del menor va denunciar la mare per maltractaments i segrest després de la separació de la mare i la negativa de l'adolescent a tenir contacte amb ell.

Durant els mesos al centre d'acollida, mare i fill mantenien trobades setmanals supervisades d'una hora. Segons la DGAIA, la mare mostrava "sobreprotecció", rigidesa i dificultats per posar-li límits. Tanmateix, l'informe del Síndic remarca que no consten situacions conflictives durant aquestes visites que impedissin el treball educatiu o terapèutic amb la família. Per la qual cosa, la suspensió de visites no es basa en fets observats en la relació directa, sinó en hipòtesis sobre com aquesta relació podria afectar la vinculació amb el pare.

Manca de perspectiva de gènere

En els informes tècnics sobre els quals es va recolzar l'arrencament apareix la referència a una "relació simbiòtica" entre mare i fill, o fins i tot a una situació d'"alienació parental".  Respecte al que el Síndic subratlla que l'"alta lleialtat" cap a la mare pot tenir una infinitat d'explicacions, no necessàriament una manipulació. De fet, un dels aspectes més contundents de l'informe és la crítica a la "falta de perspectiva de gènere" en l'abordatge del cas.

El Síndic identifica diversos elements que apunten a un tractament desigual envers la mare, com ara que el focus principal de la intervenció recau sobre ella —analitzant críticament les seves habilitats parentals—, mentre que la figura paterna apareix menys qüestionada. A més, s'atribueix a la mare la responsabilitat gairebé exclusiva del deteriorament del vincle entre pare i fill. Mentre que no s'exploren prou altres factors, com la possible desigualtat en el repartiment de cures del menor o les potencials situacions de maltractament psicològic que la mare ha relatat en recursos especialitzats en violència masclista (SIAD).

La institució també qüestiona la "severitat" amb la qual els informes descriuen a la mare, on es recullen sospites d'agressions físiques cap al nen, mala alimentació o es refereixen al seu dia a dia com una "vida caòtica". Aquestes acusacions contrasten "amb l'escassa rellevància que es dona, per exemple, al fet que l'adolescent hagués assistit regularment al centre educatiu, amb bons resultats acadèmics, i que els centres escolars no fessin constar, per exemple, que s'hagués detectat cansament físic a causa de la falta de pautes i horaris o d'una mala alimentació".

"Aquesta severitat també s'aprecia en altres aspectes, com la imatge que es trasllada d'una figura materna que no accepta la intervenció dels serveis i no té consciència de les seves dificultats o de les dificultats emocionals que presenta el seu fill". La qual cosa "contrasta amb la poca importància que es dona al fet que la mare sol·licités ajuda a serveis externs en diferents moments, com el SIAD, per les dificultats que presentava per garantir el benestar del menor", continua l'informe del Síndic.

A més, encara que els informes de la DGAIA consideren el que l'administració defineix com a "conflictivitat entre progenitors" com un factor de risc i desprotecció, "la situació de malestar emocional que pogués tenir l'adolescent no s'atribueix, ni tan sols en part, a aquesta conflictivitat entre els progenitors". Encara més, "aquesta conflictivitat es limita bàsicament en aquests informes a una animadversió de la mare cap al pare", que posteriorment traslladaria el seu fill, "com si la conflictivitat entre progenitors fos responsabilitat exclusiva de la mare", descriu el Síndic en l'informe.

Es revictimitza a la mare per ser migrant

A més, el Síndic destaca que l'administració no considera suficientment la situació de desigualtat de la mare. Es tracta d'una dona d'origen migrant. A això se suma una situació laboral més precària en l'àmbit acadèmic que el pare del menor i una situació de dependència residencial, ja que resideix en un habitatge propietat del pare del menor.

Un informe de l'EAIA, datat el 2 de febrer de 2024, en lloc de considerar la EAIA derivada de la seva condició de migrant, identifica precisament aquests elements com a indicadors de risc. Així, es recull per exemple que "la progenitora no compta amb suport familiar al territori" o que "no disposa d'alternativa residencial pròpia i té una situació econòmica fràgil".

El Síndic qüestiona aquesta interpretació i subratlla que no hi ha evidències que el menor hagi tingut desateses les seves necessitats materials bàsiques per motius econòmics durant el període en què la mare assumia en exclusiva la seva cura, ja que l'adolescent no volia dur a terme les visites amb el pare.

Així mateix, l'informe apunta que la precarietat econòmica de la mare podria estar vinculada, almenys en part, a les dificultats per desenvolupar la seva carrera professional en un entorn marcat per una distribució desigual de les responsabilitats de cures entre els dos progenitors.

Finalment, el document identifica un quart motiu de preocupació: l'atribució del malestar emocional del menor principalment a l'estil educatiu de la mare i a possibles problemes de salut mental d'aquesta. El Síndic adverteix que aquesta conclusió no valora prou l'impacte que la situació de conflicte i desigualtat entre els progenitors —abans i després de la separació— podria haver tingut en l'aparició o agreujament dels problemes psicològics, tant de l'adolescent com de la mateixa mare.

El menor es va escapar del CRAE i es va tancar l'expedient

El març del 2026, la mateixa DGAIA va acordar el tancament de l'expedient de desemparament i la devolució del menor a la potestat dels seus progenitors. L'administració reconeix que mantenir la mesura estava resultant perjudicial per al propi adolescent. Segons la resolució a la qual ha tingut accés Público, la seva continuïtat l'estava "afectant negativament". Cada vegada mostrava "més malestar emocional, indefensió i frustració".

Se l'aparta de la mare, únic vincle d'amor, durant molts mesos i oferint una relació amb el pare que el nen rebutja. Com si l'amor es pogués imposar. Viure sense amor en la infància és dur. Un nen necessita com a mínim un adult que ho vulgui. I aquest nen ha viscut dos anys sense amor. Amb professionals i cobertes les seves necessitats, però sense amor cap a ell. Dos anys en la vida d'aquest nen són tots els seus records. Ha tornat un altre nen", afirma en declaracions per a aquest mitjà l'advocada del menor.

Es tracta a més d'una decisió que s'ha pres després que, el desembre de 2025, l'adolescent s'escapés del centre residencial i tornés al domicili matern, on roman des de llavors.