L''absolució' del futbolista del Reial Madrid Raúl Asencio: un perdó que no implica la restauració de les víctimes

La plaça número 5 de la Secció Penal del Tribunal d'Instància de Las Palmas de Gran Canària ha tancat aquest dimecres definitivament el procediment en el qual estaven sent jutjats el futbolista del Reial Madrid Raúl Asencio i tres exjugadors del planter del club blanc. El jutge va decidir, el maig del 2025, processar el defensa i els seus excompanys. Ara el procés ha conclòs amb l'"absolució" d'Asencio i la condemna dels altres tres futbolistes per distribució de pornografia infantil.

Ferran Ruiz, Juan Rodríguez i Andrés García han estat condemnats a un any de presó, l'execució de la qual queda suspesa amb la condició que no tornin a delinquir durant aquest període. També hauran de mantenir-se allunyats de les víctimes durant dos anys i queden inhabilitats durant tres per exercir qualsevol professió relacionada amb menors. La magistrada ha dictat una sentència de conformitat in voce d'acord amb la posició expressada pel Ministeri Fiscal. Cap de les parts recorrerà, per la qual cosa la resolució és ferma i el procediment queda tancat.

Què va passar i per què els van denunciar?

La causa va començar per uns fets ocorreguts el 15 de juny del 2023 en un club de platja d'Amadores, al sud de Gran Canària. Aquell dia, Ruiz, Rodríguez i García van conèixer dues joves, que llavors tenien 16 i 18 anys. Tots tres van mantenir relacions sexuals consentides amb elles. El que les joves van denunciar posteriorment va ser que havien estat gravades sense la seva autorització i que les imatges havien acabat circulant.

La investigació va situar Asencio en un lloc diferent dels seus tres (llavors) companys. No se li atribuïa haver mantingut relacions sexuals amb les denunciants ni haver participat en la gravació. Ell estava acusat de mostrar el contingut a una tercera persona. És una cosa que, a més, va reconèixer en un missatge de WhatsApp recuperat per la Guàrdia Civil del seu telèfon, en què deia: "Escolta, germà, jo a tu t'ho vaig ensenyar perquè m'ho va passar Juan (Rodríguez)", com recollia la interlocutòria que va posar fi a la instrucció.

Quan al setembre de 2025 es va acordar l'obertura del judici oral, la Fiscalia demanava quatre anys i set mesos de presó per a Ruiz, Rodríguez i García, a qui atribuïa un delicte de distribució de pornografia infantil en concurs amb dos delictes contra la intimitat per l'enregistrament i distribució de les imatges.

Per a Asencio reclamava dos anys i sis mesos per dos delictes contra la intimitat, relacionats amb haver mostrat les imatges. "No he participat en cap comportament atemptatori contra la llibertat sexual de cap dona, i molt menys de menors d'edat", va sostenir en aquell moment, després de conèixer-se el seu processament, en un comunicat. El futbolista incidia que la resolució no li atribuïa "haver mantingut relacions sexuals amb les dues dones implicades, ni haver-les gravat, amb o sense el seu consentiment" i afirmava que tampoc havia enviat "a tercers cap imatge o vídeo de contingut íntim".

En aquell moment, el jugador encara reivindicava el caràcter provisional de la seva imputació i anunciava que, si finalment es formulaven càrrecs, continuaria exercint la seva defensa davant els tribunals. Els càrrecs van acabar formulant-se, encara que una de les joves va retirar la seva acusació particular contra Asencio després d'haver estat indemnitzada pel futbolista amb una quantitat que no es va fer pública i de rebre una carta formal de disculpes. En ella, segons va confirmar la seva lletrada a EFE, Asencio admetia "l'error" d'haver mostrat a una tercera persona les imatges que havia rebut al seu telèfon. L'altra acusació va continuar endavant i el procediment va seguir el seu curs. Encara el juliol passat, la magistrada va rebutjar les pretensions de les defenses de declarar nul·la la causa.

Les dues joves van comparèixer aquest dimecres davant del tribunal i van expressar la seva voluntat de perdonar els acusats. Després d'escoltar aquesta declaració, la Fiscalia va retirar l'acusació que mantenia contra el futbolista del Reial Madrid i la magistrada va acordar la seva absolució.

El que significa i el que no significa el "perdó"

Aquest desenllaç, però, deixa obertes algunes preguntes. Una d'elles té a veure amb el fet que una de les joves tenia 16 anys quan van succeir els fets. Per a Eduardo Santos, membre de la direcció de European Forum for Restorative Justice, aquesta circumstància mereix una reflexió. "Si la víctima era menor d'edat en el moment dels fets i el fet de ser menor d'edat exclou el perdó, ara pot perdonar?", es pregunta. El jurista no qüestiona la voluntat expressada per les joves, però sí que crida l'atenció sobre l'encaix jurídic d'aquesta decisió.

Significa el mateix tancar un procediment penal que restaurar el dany que s'hagi pogut generar? Quines condicions haurien de donar-se per a poder parlar d'un perdó veritablement lliure i informat per part d'una víctima? Fins a quin punt pot considerar-se restauratiu un acord de conformitat d'aquestes característiques? I quin paper haurien d'exercir la Fiscalia i el propi sistema judicial per garantir que aquests acords no responguin al desgast que suposa travessar un procediment penal?

Santos expressa que, abans de dur a terme qualsevol consideració sobre aquest acord, convé recordar que la justícia, com la resta de les institucions, actua dins del règim patriarcal. El que suposa que travessar un procediment penal pot provocar una nova forma de dany. És el que s'anomena victimització secundària, “la nova victimització que es produeix pel fet d'haver de plantejar-se la participació en un procés penal que essencialment és agressiu i desigual per a les dones que denuncien”.

Una víctima que decideix posar fi a un procediment pot fer-ho, per tant, per múltiples motius. Tot i que el jurista considera important, en tot cas, posar el focus en quins mecanismes existeixen per conèixer les condicions en què es produeix aquesta decisió i garantir que, a més de resoldre l'expedient penal, s'atén allò que les afectades necessiten.

No és possible saber quin desgast haurà suposat aquest procés en concret per a les dues dones, però sí que se sap, tal com recordava fa un any a Público l'advocat Isaac Guijarro -director jurídic i cofundador d'Olympe Abogados- que els procediments poden prolongar-se durant anys mentre la víctima es veu obligada a "reviure-ho tot una vegada i una altra". "Al final, estan exhaustes i l'únic que volen és acabar com sigui", advertia. "El sistema està creat perquè no denunciïs i, si ho fas, perquè et rendeixis", apuntava.

"Si el procediment fos menys traumàtic i llarg, les víctimes optarien menys per aquesta solució", assenyalava en el mateix sentit l'advocada feminista Laia Serra. Mentre aquestes condicions no canviïn, arribar a un acord pot proporcionar certeses que el procés ordinari no garanteix immediatament: una sentència ferma, la indemnització i, especialment, la possibilitat d'acabar.

Però perdonar, reparar i restaurar no són exactament el mateix. "La reparació sempre fa referència a una indemnització civil i la restauració és una cosa moltíssim més àmplia, és més simbòlica, també més moral", explica Eduardo Santos. La restauració pot incloure la compensació econòmica, però no s'esgota en ella. "En quina mesura hem protegit i acompanyat a aquestes víctimes realment?", es pregunta el jurista.

Laura Macaya, experta en l'aplicació de justícies transformatives i restauratives en l'abordatge de les violències masclistes, ja advertia en conversa amb Público a propòsit de l'acord assolit en el cas de la Manada de Castelldefels del problemàtic que resulta exigir al procés penal una cosa per al que, en realitat, no està construït. "Es repeteix fins a la sacietat que serveix per reparar a les víctimes, però això és una ficció: no ho fa ni pot fer-ho", explicava. La seva lògica, afegia, consisteix a "perseguir delictes i castigar qui els comet, no curar ni transformar les vides dels que han patit violència".

Una disculpa, una indemnització o un reconeixement dels fets poden formar part d'un acord penal sense que el mateix sistema disposi d'instruments per conèixer fins on arriba aquesta assumpció de responsabilitat. Macaya assenyalava llavors que el procés penal "no ofereix cap possibilitat real de discernir si hi ha penediment, si hi pot haver garanties de no repetició o si hi ha condicions per a un procés de transformació de qui ha causat el dany". És precisament aquesta responsabilització la que Eduardo Santos troba a faltar en la forma en què ha acabat el procediment d'Asencio.

La restauració, en canvi, hauria requerit que "per part del victimari el que s'hagués plantejat és un procés en el qual s'hagués buscat la seva responsabilització", argumenta l'expert. I posa com a exemple hipotètic el que hauria suposat que Asencio hagués acompanyat la resolució del cas d'un reconeixement públic del que ha passat i traslladant altres joves que no reprodueixin comportaments similars.

La responsabilitat d'Asencio

La veritat és que Asencio sí que s'ha pronunciat la tarda d'aquest dijous a través d'un altre comunicat en el qual s'ha expressat "profundament penedit" i on diu assumir "plenament" la seva "responsabilitat". Però no per res relacionat amb aquest judici, sinó per "un episodi relacionat amb una alcoholèmia" (el futbolista ha estat condemnat per conduir ebri a Gran Canària). El text, que ha difós a través de les seves xarxes socials, dedicava bona part del seu contingut a reflexionar sobre la seva "absolució", sobre la seva vivència aquests mesos, i, no obstant això, no feia cap esment a les víctimes. A continuació, pot llegir-se el contingut del mateix al complet:

Convé tenir present que el que el futbolista anomena "absolució" no ha arribat després que un tribunal hagi celebrat el judici i conclòs que els fets atribuïts a Asencio no van succeir o no podien ser provats. Ha tingut lloc després que les víctimes hagin perdonat, la Fiscalia hagi retirat l'acusació i el procediment hagi acabat mitjançant una conformitat. És a dir, el "perdó de l'ofès" és una causa d'extinció de la responsabilitat criminal i no significa que els fets no hagin existit.

Contra els acords de conformitat?

Entorn de les conformitats en procediments vinculats a violències contra les dones existeix des de fa temps un debat obert. D'una banda, hi ha posicions que adverteixen que la desigualtat estructural i les pressions que poden envoltar les víctimes fan difícil garantir que aquests acords estiguin completament lliures de condicionants. De l'altra, s'alerta que prohibir-los pactar suposa de facto retirar-los capacitat d'agència precisament en nom de la seva protecció.

“Cal respectar l'espai de llibertat i voluntat per part de les dones perquè no les convertirem en menors d'edat permanent”, valora Santos. Prohibir les conformitats suposaria, segons el seu parer, "prohibir el dret de la dona a dir sí o no en coses que l'afectin". Potser la qüestió no seria llavors impedir els acords, sinó millorar les condicions en les quals s'aconsegueixen. També perquè continuar un procediment contra la voluntat de qui ha denunciat pot convertir-se en una altra font de victimització. El problema és que “estem generant un sistema penal tan lleoní en relació al que moltes víctimes poden acabar volent del sistema penal que l'única opció és ‘no em protegeixis'”, resumeix Santos.

La responsabilitat social

Aquest procediment afectava unes víctimes concretes, però s'ha desenvolupat al voltant de persones amb una enorme projecció pública i dins d'un espai, el futbol professional, que multiplica l'abast social de tot el que succeeix al seu voltant. Eduardo Santos troba a faltar, un cop constatats determinats fets o assolides resolucions judicials, gestos dirigits cap als que han resultat danyades per part, per exemple, del club esportiu: "Sobretot jo ho demanaria com a empatia cap a les víctimes" i la seva "reintegració".

"La nostra principal obligació és que la víctima deixi de ser víctima. No perpetuar-la en aquesta forma", defensa. Aquest mateix dijous al matí, l'entrenador dels blancs, Jose Mourinho, ha confirmat l'obertura d'un expedient sancionador al defensa després de la seva condemna per alcoholèmia: "Tots cometem errors, però acumular-los és una cosa diferent". Si bé el portuguès tampoc ha fet esment a les afectades pel cas dels enregistraments.