Feijóo intenta reactivar el PP dos anys després del fracàs del 23-J i sense poder neutralitzar Vox

L'última vegada que el Partit Popular (PP) va debatre sobre el seu marc ideològic i les seves bases com a partit, Mariano Rajoy era president del Govern espanyol, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón encara compartien projecte polític, Carles Puigdemont era president de la Generalitat i faltaven mesos per al 1-O.

Alberto Núñez Feijóo ja es prepara per al segon intent d'assalt electoral després del fracàs del 23 de juliol de 2023. El pròxim congrés nacional extraordinari, convocat per als dies 5 i 6 de juliol a Madrid, servirà per rearmar el Partit Popular de cara a un curs polític que, com a mínim, comptarà amb dues eleccions autonòmiques —Andalusia i Castella i Lleó— i que serà capital per a les aspiracions de la formació si vol tornar a la Moncloa.

El congrés nacional havia de celebrar-se a l'abril de 2026, però des de Gènova han optat per avançar el conclave i no col·lidir amb els processos electorals autonòmics. Alguns líders autonòmics advocaven per aquesta idea abans que s'anunciés, fins i tot parlaven que la "situació convulsa a Espanya" requeria "un PP preparat". A més, des de la direcció del partit desconfien de Pedro Sánchez, expert en sacsejar el tauler quan ningú ho espera, i prefereixen solucionar ja els seus comptes pendents interns vist que el president del Govern espanyol "és impredictible" i podria convocar eleccions en el moment més inoportú per als populars.

El líder gallec té importants fronts oberts dins del partit, però no sembla que un vagi a ser l'oposició al seu lideratge. Els principals líders autonòmics han recolzat públicament Feijóo després de la notícia i, encara que Isabel Díaz Ayuso volgués durant el dilluns treure protagonisme al president del PP en demanar un congrés nacional hores abans que el propi Feijóo l'anunciés, des de Gènova restaven importància a aquest incident. La decisió portava mesos presa i la reserva de l'IFEMA [la Fira de Madrid] per celebrar el congrés es va fer el passat 11 de març, asseguren des del PP.

Els objectius d'un Congrés molt sol·licitat

Un dels objectius fonamentals del partit, a més de dur a terme moviments en la seva cúpula, revisar estatuts i, segurament, afrontar una renovació en el sistema de primàries, és el de crear un document, conegut com a "ponència política", que el PP no renova des de febrer de 2017. Ni quan Pablo Casado va prendre el comandament al juliol de 2018, ni quan ho va fer Feijóo el 2022, es va afrontar aquest debat ideològic en el si del partit que serveix per marcar el rumb de la formació.

L'última vegada que aquesta conversa va tenir lloc, el 2017 i amb Mariano Rajoy al capdavant del Govern estatal, el partit es definia com un projecte de "centre reformista" que estava "allunyat de qualsevol extrem". Han passat vuit anys des que s'establissin aquelles bases i, pel mig, hi ha hagut pactes amb la ultradreta, vincles internacionals amb líders com Javier Milei o admiració pública cap a Geòrgia Meloni, cap de Govern d'Itàlia.

Feijóo va arribar al poder del Partit Popular amb un discurs distant i fins i tot de rebuig cap a Vox, però aviat va haver d'acceptar la realitat i va veure com Alfonso Fernández Mañueco formava govern a Castella i Lleó amb l'extrema dreta a l'abril de 2022. El PP té prorrogats els seus pressupostos autonòmics en diverses regions per la seva falta de relació amb Vox, encara que no perden l'esperança d'aconseguir acords amb la formació ultra.

Des de Gènova insisteixen a no referenciar Vox per definir les bases del seu conclave nacional i asseguren que "el Congrés va de la nostra relació amb els ciutadans, no amb altres partits", però la intervenció de Feijóo d'aquest dilluns va deixar clar el distanciament amb la formació de Santiago Abascal. "A Vox li ha caigut el patriotisme, perquè han anteposat un copet a l'esquena dels seus aliats estrangers als interessos del nostre país", assegurava el líder del PP. El temps dirà si el distanciament amb Vox és només teòric o si faltarà temps per a pactar quan l'aritmètica els permeti aconseguir la Moncloa.