Famílies monoparentals exigeixen al Govern ajudes específiques per conciliar feina i final de curs escolar

El final de curs escolar és un sotrac per a moltes famílies, que han de continuar treballant mentre organitzen amb qui es queden els fills. Per a moltes famílies monoparentals, l'estiu és una època de l'any encara més complexa: l'inici del període no lectiu representa un trencaclosques logístic i emocional majúscul. Sense escola, amb casals que sovint no poden assumir econòmicament i amb menys xarxa familiar que els doni suport, es veuen obligades a fer mans i mànigues per cuidar els fills mentre treballen. 

L'Associació de Famílies Monoparentals de Catalunya ha alertat que la càrrega emocional i econòmica s'agreuja durant aquests mesos i ha avisat de la "por" que moltes usuàries manifesten quan arriba el mes de juliol. Tant l'entitat com les afectades consideren que calen ajudes específiques per part del Govern, una llei estatal que unifiqui el reconeixement d'aquest model familiar i mesures reals de conciliació: "No volem compassió, sinó que s'entenguin les dificultats de criar soles".

Entre els principals mals de cap hi ha qüestions com què fer amb els fills quan l'escola tanca, com pagar els casals i, sobretot, com mantenir-se emocionalment i econòmicament estables. Ariadna Papió és mare monoparental del Martí, un nen de 13 anys que la dona va adoptar al Marroc quan tan sols era un nadó. Assegura que l'arribada d'aquesta època de l'any sempre l'ha angoixat: no disposa d'una xarxa familiar que pugui fer-li costat i que amb un sol sou no pot afrontar la despesa de pagar un casal quatre setmanes. 

Ha recordat que quan el nen era petit va veure's obligada a oferir una habitació de casa seva a canvi d'un canguratge del petit. També ha narrat que va arribar a plantejar-se una reducció de jornada, però ha dit que econòmicament aquesta solució era insostenible: "Amb un sou de mitja jornada no arribes a final de mes a Barcelona". Les limitacions que aquestes famílies afronten durant les vacances també tenen un impacte emocional sobre els infants, perquè veuen que fan menys activitats que els seus companys o unes vacances més modestes.

Tot i que existeixen beques municipals per a activitats d'estiu, es queixa que aquestes es concedeixen per renda i no contemplen les famílies monoparentals com a categoria amb necessitats específiques. "És com si fóssim invisibles. Puntuem una mica més, però no hi ha res pensat específicament per a nosaltres", ha criticat la mare. Socialment la situació tampoc és fàcil. "La majoria de gent no ho entén. No et veuen com una família amb més dificultats", ha lamentat. 

 Una llei pendent

A l'estat espanyol, hi ha dos milions de famílies monoparentals, el 80% de les quals liderades per dones. El nombre de dones que decideixen ser mares en solitari ha augmentat un 33% en l'última dècada. Tot i això, només set comunitats autònomes les reconeixen oficialment, entre elles Catalunya, amb un carnet que dona accés a alguns descomptes. Bàrbara Moreno, directora de projectes de l'Associació de Famílies Monoparentals de Catalunya, ha reclamat una llei estatal que unifiqui drets i ajudes.

Les entitats com aquesta supleixen aquestes mancances oferint als seus membres espais de joc, piscines o tallers. Amb tot, els recursos són molt limitats i sovint depenen de voluntariat. Una de les eines més valuoses que ofereixen les entitats és la possibilitat de crear xarxa entre mares, però no totes les mares poden o saben com entrar en aquestes dinàmiques. 

 Garantir espais segurs durant l'estiu  

Càritas Diocesana de Barcelona transforma els seus centres oberts en esplais adreçats a infants en risc. Alguns dels participants són fills de famílies monoparentals que no poden accedir als esplais municipals o als que s'ofereixen des de les escoles, perquè es troben en una situació administrativa irregular i no poden optar a beques. Prop de 600 petits passen per aquests casals durant els mesos de juliol i agost, o participen en colònies o altres activitats de lleure.

Mireia Emilià, responsable del programa de Família i Infància de l'entitat, ha posat l'accent en la importància de garantir "espais segurs i educatius" més enllà de l'àmbit acadèmic, on els infants puguin socialitzar-se, jugar i sortir del seu entorn immediat. Els casals, a més, cobreixen dues necessitats bàsiques: l'alimentació i l'oci. Un altre aspecte clau és la continuïtat en l'acompanyament educatiu. Els infants que participen en casals sovint ja han estat atesos durant el curs escolar en els centres oberts de Càritas, i això permet que siguin els mateixos educadors qui els acompanyin també durant les vacances.