Un estudi pioner liderat per la UPF revela quins mecanismes cerebrals fan que la psicosi remeti

Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) revela quins mecanismes cerebrals permeten que la psicosi remeti. L'estudi, publicat a la revista Nature Mental Health, examina les diferències en els patrons de connectivitat neuronal dels pacients que s'han recuperat de la psicosi i dels que no ho han pogut fer. 

Mitjançant la identificació d’aquestes diferències a través de models computacionals, els investigadors han determinat els patrons de connectivitat neuronal que faciliten la remissió de la malaltia. Els resultats obren la porta a explorar noves estratègies d'intervenció en pacients amb psicosi. L'estudi ha comptat amb la col·laboració d'un dels principals grups de psiquiatria de l’Hospital Universitari de Lausana (Suïssa).

Aquest estudi se centra en la psicosi, el trastorn mental greu que provoca idees i percepcions anormals i desconnectades de la realitat, els símptomes principals de les quals són els deliris o les al·lucinacions. A l’Estat espanyol, la psicosi afecta l'1,2% de la població segons dades del Ministeri de Sanitat del 2020 recollides per la UPF.

L'equip de recerca ha analitzat els escàners cerebrals de 88 pacients de l'Hospital de Lausana a les primeres fases de la psicosi i de 128 persones sanes (grup de control), realitzats mitjançant ressonàncies magnètiques.

Amb l’anàlisi comparativa, els investigadors han trobat diferències molt rellevants a l'activitat de la xarxa cerebral dels dos grups de pacients. De fet, presenten patrons de connectivitat oposats: entre els pacients amb símptomes persistents de psicosi, disminueix la connectivitat neuronal, mentre que augmenta entre les persones amb episodis psicòtics que remeten.

L'estudi ha detectat que tots dos grups presenten una estabilitat global menor de les connexions neuronals que els pacients sans. Els canvis que experimenten les connexions neuronals podrien ser deguts a la necessitat del cervell d'adaptar-se a una situació de conductivitat deficient, provocada per la psicosi.

Tot i això, entre els pacients que es recuperen, els canvis de patró de la connectivitat neuronal contribueixen més àmpliament i eficaçment a la remissió de la malaltia. Això explicaria les diferències empíriques i clíniques de tots dos grups.

Gustavo Deco, un dels investigadors, destaca que aquest estudi “permet preveure l'evolució natural d'un pacient després dels primers episodis psicòtics”, gràcies al “refinament” dels models computacionals de tot el cervell que permeten analitzar-ne el funcionament mecanísticament. Actualment, "aquests models de cervell complet són el millor i únic exemple d'una implementació genuïna de medicina de precisió a partir de bessons digitals del cervell", constata.