Un estudi constata la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors catalans mentre creixen els beneficis empresarials

Els salaris dels treballadors catalans no han recuperat el poder adquisitiu previ a l'increment desbocat de la inflació que va arrencar el darrer trimestre del 2021 i que va allargar-se fins a principis de 2023, amb pics d'encariments interanuals dels preus superiors al 10%. Així ho constata un estudi presentat aquest dimarts pel sindicat CGT Catalunya, que contrasta la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors amb l'increment dels beneficis empresarials, que en el mateix període han anat clarament a l'alça. Tot plegat en un context de creixement econòmic que no arriba a les butxaques de gran part dels assalariats.

L'informe, que té per títol Erosió del poder adquisitiu a Catalunya i necessitat d'acció sindical, ofereix un seguit de dades per defensar la necessitat de "de passar al contraatac". En paraules del secretari d'Acció Social de la CGT Catalunya, Iru Moner, "la riquesa existeix, però està mal distribuïda", de manera que "només per mitjà de l'organització, la mobilització i la solidaritat podem recuperar el que és nostre: salaris i condicions de vida dignes, i un futur que no passi perla supervivència, sinó per viure bé, plenament, amb temps per cuidar(-nos) i gaudir".

En concret, el document mostra com entre 2021 i 2024 els sous reals dels treballadors catalans s'han reduït de mitjana un 4,1%, com a conseqüència d'uns increments que no han servit per compensar una inflació que "ha funcionat com una forma d'ajust salarial indirecte, cosa que permet a les empreses reduir la carrega deis costos laborals i augmentar els seus marges". La pèrdua de poder adquisitiu va ser especialment destacada el 2022, si bé la bretxa ha disminuït a posteriori sense arribar a tancar-la.

El factor de l'habitatge

L'informe desgrana l'evolució salarial dels principals sectors laborals i posa de manifest que, malgrat les diferències en cada cas, en la immensa majoria els treballadors han experimentat una pèrdua de poder adquisitiu, que en diversos casos supera el 5% des del 2021. Com, per exemple, en telecomunicacions, edició, el subministrament d'electricitat, gas, vapor i aire condicionat o les activitats artístiques, entre d'altres.

Per a la CGT, la inflació "ha funcionat com una forma d'ajust salarial indirecte"

En canvi, els marges empresarials -amb l'excepció dels sectors energètics, marcats per una volatilitat crònica- "han augmentat a Espanya un 6,1% des del 2021" i són els més alts d'una sèrie històrica que arrenca el 2009. En aquest sentit, el treball de la CGT assegura que "la pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores sosté en part l'augment deis beneficis empresarials". I afegeix que "fins i tot quan els salaris reals no han disminuït, les empreses han augmentat el seu resultat brut d'explotació sense augmentar els salaris en paral·lel, apropiant-se d'una major proporció del valor afegit".

Coincidint amb la pandèmia, els beneficis empresarials van contraure's el 2020, en un moment en què es van prendre decisions polítiques per protegir l'ocupació laboral. A partir de l'any següent, però, els marges van començar a créixer de manera accelerada, una dinàmica que no s'ha aturat. "En un context de creixement econòmic i d'augment de l'ocupació, les empreses no només estan aconseguint uns beneficis rècord, sinó que també han aconseguit reduir els costos laborals gràcies a la inflació i a l'ajust salarial que comporta", apunta l'estudi.

Segons l'informe, "la pèrdua de poder adquisitiu de les persones treballadores sosté en part l'augment deis beneficis empresarials"

A banda, la CGT posa èmfasi en l'encariment de l'habitatge, que ha estat especialment accelerat en el cas del lloguer. Només a Barcelona, els preus han augmentat un 70% la darrera dècada, quatre vegades més que l'augment dels sous. En aquest sentit, l'estudi recalca que l'IPC no reflecteix de manera prou fidedigna aquest encariment de l'habitatge i l'esforç que implica per a les persones treballadores. "L'augment deis preus de l'habitatge, i especialment deis lloguers, implica una transferència massiva de rendes als propietaris i empobreix sectors importants de la classe treballadora. De poc serveix augmentar els salaris, si després una gran part d'ells s'ha de destinar al pagament del lloguer", subratlla l'informe.

Relacionat amb aquest tema

"L'habitatge és el gran factor d'empobriment de les persones treballadores"

David Rodríguez

La prolongada pèrdua de poder adquisitiu dels assalariats no ha anat acompanyat de grans mobilitzacions dels treballadors, un fet que segons la CGT és degut a què "la inflació produeix una devaluació salarial silenciosa i no té un responsable tan directe, a diferencia de quan una empresa intenta una modificació substancial de les condicions de treball". Ara bé, el sindicat considera que ara ha arribat el moment de "qüestionar l'estratègia de concertació i diàleg social com a forma de garantir els salaris i les condicions laborals", un fet que aprofita per criticar els "sindicats majoritaris".

Per revertir l'actual tendència, la CGT advoca per la via del conflicte per evitar que els beneficis continuïn "guanyant terreny" respecte als salaris. Un fet que l'organització considera que és més fàcil actualment gràcies al "ràpid creixement de l'ocupació", que "afavoreix el poder de negociació" dels treballadors, perquè "redueix la por a l'atur si s'emprenen mesures de pressió".