Ni va ser a la Zona Zero ni va predir els atemptats: Trump s'entesta a reescriure la història de l'11-S

Donald Trump no serà aquest divendres a la Zona Zero dels atemptats de les Torres Bessones per a la commemoració del 25è aniversari. El seu vicepresident, JD Vance, i els altres expresidents sí que hi seran. El mandatari nord-americà no ha donat una explicació sobre la seva absència d'un acte on no es pot fer cap tipus de discurs ni intervenció. Encara que aquest dimarts es va assegurar de fer la seva pròpia celebració en què va tornar a relatar la seva pròpia versió de l'11-S.

La Casa Blanca havia anunciat l'acte a l'El·lipse com una cerimònia per lliurar pòstumament la Medalla de la Llibertat -la condecoració més alta que pot rebre un civil als EUA- a Welles Crowther, un bomber voluntari de 24 anys que va aconseguir rescatar 18 persones abans que col·lapsés la torre sud del World Trade Center.

"L'home amb la bandana vermella [Crowther] s'ha fet més famós que jo. No m'agrada", va dir Trump des de l'El·lipse, on s'exhibia una biga d'acer recuperada del World Trade Center. Crowther és conegut com "l'home de la bandana vermella" pel tros de tela amb el qual es va fer el tapaboques per protegir-se del fum mentre treia a la gent de l'edifici en flames.

Abans si més no de relatar la història de l'home, Trump es va afanyar a penjar-se unes dubtoses medalles i va assegurar que va portar "un gran grup de persones" que treballaven al seu edifici a la Zona Zero per ajudar després dels atemptats. Es tracta d'una de les moltes afirmacions controvertides que el mandatari ha fet sobre la seva participació en el tràgic succés.

"No cregui que sigui el primer que li vingui a la ment a ningú, però jo hi era, òbviament no el mateix dia de l'ensorrament, sinó poc després, amb un gran grup de treballadors de la construcció", va dir.

Richard Alles, cap de batalló retirat del Departament de Bombers de la Ciutat de Nova York, va declarar a PolitiFact el 2019 que desconeixia per complet la presència de Trump al lloc i va afirmar que hi hauria un registre si Trump hagués enviat un equip de 100 treballadors.

El president nord-americà també va afirmar que, poc després dels atemptats, havia portat un grup de bombers a un edifici pròxim al lloc on hi havia les Torres Bessones. Va dir que dos bombers el van agafar i el van treure d'allà quan van veure que la construcció podria caure. "L'edifici d'United States Steel cruixia, cruixia molt, i vam pensar que s'ensorraria", va dir el magnat dimarts i va afirmar que dos bombers "em van aixecar i van començar a córrer amb mi" a coll.

No hi ha cap prova que recolzi la història de Trump i els bombers poc després de l'atac. Tot i així, dimarts a la nit, el magnat reiterava a Truth Social que tot el que havia dit durant l'esdeveniment era "exactament cert" i va atacar els mitjans de comunicació.

Des que els avions van impactar contra les torres, Trump sempre ha intentat maquillar el relat per atribuir-se mèrits no provats en les tasques de rescat. Aquestes no són les úniques versions controvertides que durant els anys ha anat relatant el president nord-americà.

En la seva primera campanya electoral per a la presidència el 2016, Trump va insistir en la història que "milers i milers" d'americans musulmans "estaven celebrant" a Nova Jersey els atemptats del 2001. Hi ha nombroses proves que es tracta d'una mentida, però tot i així el magnat segueix aferrant-se a ella.

El 2018 també es va autoatribuir haver predit l'atemptat. En un post en X va escriure que els EUA "haurien d'haver capturat Osama Bin Laden molt abans del que ho van fer", i afegia: "Ho vaig assenyalar en el meu llibre just abans de l'atac al World Trade Center". El republicà es referia al llibre que va publicar el 2000, L'Amèrica que mereixem, on esmentava el líder d'Al-Qaida entre "una desconcertant sèrie de crisi" que afrontava els EUA. En aquell moment, Bin Laden era conegut pels nord-americans perquè Al-Qaeda havia organitzat el 1998 els atemptats contra les ambaixades dels Estats Units a Kenya i Tanzània.