Esquerra digereix el fort retrocés electoral amb malestar a les bases però sense una gran convulsió interna

Esquerra Republicana prepara una de les negociacions polítiques més transcendentals de les darreres dècades a l'Estat entorn de la possible investidura de Pedro Sánchez. Tant amb el PSOE, com amb Junts per intentar fer un front negociador conjunt de l'independentisme. Però paral·lelament, a ningú se li escapa que ERC ha de fer front a la forta reculada electoral experimentada pels republicans en el cicle electoral conformat, ni més ni menys, que per unes eleccions municipals i unes generals consecutives. Totes dues qualificables de desastre per a ERC.

Aragonès: "Els resultats són millorables, fins i tot puc dir que han estat dolents. No són els que ens haurien agradat"

El mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, ho admetia aquesta setmana en seu parlamentària: "Els resultats són millorables, fins i tot puc dir que han estat dolents. No són els que ens haurien agradat". Tot i que afegeix que "l'independentisme té la clau de la governabilitat de l'Estat" i augura que "vénen setmanes de negociació" i demana a Pedro Sánchez "coratge i valentia" i que "concreti propostes".

Més enllà de la retòrica parlamentària les dades són eloqüents: ERC va perdre més de 300.000 vots a les eleccions municipals passant de ser la primera força municipalista catalana el 2019 a la tercera aquest 28 de maig. I retrocedint dels 822.000 vots -23,5%- de fa 4 anys als 520.000 -17,3%- actuals. A les generals els números no han estat millors: Esquerra va guanyar les eleccions generals del novembre del 2019 amb 13 diputats i 875.000 vots –un 22,6%- amb el PSC a poca distància. Els socialistes van obtenir poc més de 794.000 vots –20,5%– i 12 diputats. Diumenge passat el PSC va arrasar amb 19 diputats i 1.213.000 vots -34,5%- i ERC es va quedar amb 7 diputats i 463.000 vots -13,16%-. Una caiguda de més de 400.000 vots que situa ERC com a tercera força de Catalunya darrere de Sumar i quarta en vots darrere del PP.

La direcció es manté ferma però admet que caldrà fer canvis

Amb aquest balanç numèric sobre la taula, resulta obvi que Esquerra afronta una situació difícil i una gens menyspreable tensió interna. Però almenys de moment, el partit aparca una situació de convulsió que pugui desequilibrar els aparells interns de direcció i desestabilitzar la marxa del partit. Qualsevol altra formació, molt probablement, amb un retrocés del calibre del que ha experimentat Esquerra, estaria feta miques i amb la direcció a la picota.

De moment, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, mantenen el lideratge. No podem oblidar que ells dos representen el màxim exponent de la repressió judicial contra Esquerra -i contra la resta de l'independentisme-, amb Rovira refugiada a Suïssa i acusada de terrorisme per les manifestacions de Tsunami Democràtic i Junqueras inhabilitat després de sortir de la presó -on va passar prop de quatre anys- mitjançant els indults. Altres figures clau com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també semblen de moment inqüestionables.

"Si cal fer canvis es faran, però no abans d'analitzar totes les dades minuciosament, veure què és el que ens ha passat i perquè, i consultar amb la militància"

Una altra cosa serà respecte al conjunt de l'executiva sorgida del procés congressual que es va tancar el 28 de gener, només fa cinc mesos. Fonts de la direcció admeten que "si cal fer canvis es faran", però afegeixen que "no abans d'analitzar totes les dades minuciosament, veure què és el que ens ha passat i perquè, i consultar amb la militància". I també recorden que en aquest Congrés recent la militància va aprovar, amb un 94,6% dels vots, la ponència estratègica que ha guiat l'actuació del partit.

Diàleg amb la militància a les assemblees territorials

En aquest sentit el Consell Nacional –màxim òrgan de direcció del partit entre congressos- celebrat aquest divendres a la tarda ha decidit obrir un període de consulta i informació amb la militància que es preveu duri fins al desembre, aproximadament. Tot i l'hermetisme amb què s'ha celebrat el conclau, alguns membres del Consell Nacional relaten el nivell de tensió que s'ha viscut, amb algunes intervencions dures respecte a algunes de les decisions preses per la direcció.

Els mals resultats electorals i la decisió d'entrar al Govern de la Diputació de Barcelona presidida pel PSC han marcat la reunió. També ha estat notable la discussió sobre l'acció política d'Esquerra a Madrid i la relació amb el Govern del PSOE i UP, i el debat sobre la posició d'Esquerra per a una nova investidura de Pedro Sánchez. Segons les fonts consultades, no hi ha una impugnació a l'estratègia de diàleg i negociació amb el Govern espanyol seguida per ERC sinó més aviat hi ha hagut mostres disconformes amb el nivell dels acords aconseguits i la comunicació que se n'ha fet.

"La militància està més decebuda i desanimada que enfadada"

"La militància està més decebuda i desanimada que enfadada", assegura un destacat membre de la direcció que manifesta la necessitat de reactivar les bases del partit. Això no vol dir que no hi hagi sectors crítics. El més díscol és el que conformen els membres del partit englobats a l'anomenat Col·lectiu Primer d'Octubre, encara que de moment molt minoritari. Per a aquesta mena de corrent intern d'Esquerra, "l'estratègia seguida per l'actual direcció d'ERC no ha estat avalada pels votants". I exigeixen pactar amb Junts les claus per a una investidura de Pedro Sánchez amb el dret a l'autodeterminació com a condició irrenunciable, la convocatòria d'un Congrés extraordinari del partit i que la direcció posi totalment els càrrecs a disposició de la militància. Unes demandes que no semblen tenir gaire recorregut d'acord amb el que s'ha resolt al Consell Nacional d'aquest divendres.

Però encara que no tan organitzats com el minoritari Col·lectiu Primer d'Octubre, altres grups de militants també manifesten el seu descontentament. Segons ha pogut saber Públic, un centenar de militants de Barcelona es van reunir a la capital catalana aquest dimarts al barri del Poblenou, enmig d'un ambient que alguns dels assistents defineixen com a "caldejat" però "serè". Tot i que el motiu de la trobada era tractar sobre temes de política municipal, els resultats electorals i la situació del partit a nivell nacional van estar damunt de la taula.

Polèmica entrada al Govern de la Diputació de Barcelona

"L'entrada al Govern de la Diputació és una decisió presa sense consultar les bases, i que no s'entén perquè contradiu la línia establerta"

Però també va impactar sobre aquesta reunió l'anunci poques hores abans de l'entrada d'Esquerra al Govern de la Diputació de Barcelona. "És una decisió presa sense consultar les bases, i que no s'entén perquè contradiu la línia establerta de no pactar a les institucions amb el PSC si no és sota la presidència o l'alcaldia d'un independentista, especialment d'Esquerra", assegura un militant.

Dirigents del partit repliquen aquestes crítiques al·legant que les decisions polítiques sobre les institucions supramunicipals sempre es prenen des de la direcció nacional i que el cas de la Diputació de Barcelona no trenca la regla establerta perquè quan ERC s'ha incorporat al Govern la presidència de l'ens ja estava triada –la socialista Lluïsa Moret- i que Esquerra no va votar a favor seu –va ser proclamada amb els vots del PSC, comuns, dos diputats del grup de Junts que provenen del PDeCAT i el de Tot per Terrassa-.

Amb tot, aquest grup de militants del nucli de Barcelona demanen un "canvi a les dinàmiques del partit" però es desmarquen de les tesis i exigències de l'anomenat Col·lectiu Primer d'Octubre. A la militància es detecta també una forta preocupació per l'efecte que pot tenir la marxa actual del partit en unes eleccions al Parlament que de moment Aragonès manté per a principis del 2025. I és que cal recordar que en les darreres eleccions del 2021, Esquerra va quedar segona força amb poc més de 600.000 vots. A només 50.000 vots del PSC, que va guanyar les eleccions però empatant a 33 diputats amb els republicans, i 35.000 vots per sobre de Junts que va quedar en tercera posició.

"Hi ha hagut un vot útil contra el PP i Vox de molts dels nostres votants que se n'ha anat al PSC i en menor mesura a Sumar però que podem recuperar"

La majoria independentista, ara totalment malmesa i enfrontada, va donar la presidència a Aragonès. Però cal veure si aquesta majoria es mantindrà, i si és el cas si els acords són reeditables. El resultat de diumenge no ho avala però a la direcció d'Esquerra mantenen que "hi ha hagut un vot útil contra el PP i Vox de molts dels nostres votants que se n'ha anat al PSC i en menor mesura a Sumar però que seguint el tradicional esquema de vot dual podem recuperar en unes eleccions catalanes".

Consulta sobre acords d'investidura

Així, les coses caldrà esperar a la conclusió del procés de debat intern amb la militància d'Esquerra que s'iniciarà al setembre per concretar les mesures que pren el partit amb l'objectiu de "millorar l'organització". El procés consistirà a convocar assemblees territorials per escoltar directament la militància. Representants de la pròpia direcció d'Esquerra seran els qui participin a les assemblees locals per escoltar directament el parer de la militància. El partit ha designat una vuitantena de persones representatives dels àmbits sectorials i territorials per conduir el conjunt d'aquest procés intern de debat, que va més enllà fins i tot de les assemblees territorials. Les reflexions giraran sobre la demoscòpia, els resultats electorals, la comunicació i la modernització de l'organització.

D'altra banda, ERC també preveu tornar a sotmetre a validació de les bases el suport a una possible investidura de Sánchez. Tal com ja va fer el 2019, quan el 94,6% de la militància que va votar la consulta interna –ho va fer un 70% del cens– va avalar l'estratègia de la direcció. Així, Esquerra va poder facilitar -amb una abstenció, en canvi aquesta vegada caldria el sí- l'arribada del candidat del PSOE a la Moncloa, a condició que els socialistes activessin la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.