Entrevista a Joan Baldoví"És un escàndol i un insult a les víctimes que Mazón continuï a les Corts Valencianes"

"Cal pensar molt més en el pronom nosaltres i molt menys en el pronom jo". És la reflexió sobre el paper de la política que fa el síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví. Una reflexió que, per al polític valencià, no han fet ni Vox ni, per descomptat, el PP, aferrat al Govern 14 mesos després de la seva "incompetent" gestió de la DANA. Un Govern que continua sent el mateix, adverteix l'exdiputat al Congrés, amb un lleuger rentat de cara i sense la deguda assumpció de responsabilitats per part del seu principal responsable, Mazón. "Què fa, si no, un expresident de diputat ras?", es pregunta indignat el portaveu de la coalició valencianista, que, amb tot, no està disposat a abandonar l'optimisme: "La veritat s'està obrint camí".  

Sobre el traspàs Mazón–Pérez Llorca, el paper de Vox en el Govern valencià, la reconstrucció de les zones afectades per la DANA, el futur de Compromís, de l'esquerra i, sobretot, dels valencians. Sobre tot això i més parlem amb Baldoví en aquesta entrevista per a Público.

El passat 2 de desembre vam assistir a la presa de possessió del nou president de la Generalitat: Juan Francisco Pérez Llorca. Com valoren des de Compromís el continuisme pel qual ha apostat el Partit Popular, en lloc de convocar eleccions? Quin creuen que serà el paper de Vox en el nou Govern?      

El Partit Popular i Vox han estat pensant en els seus propis interessos electorals: què és el que els convenia més als uns i als altres. En el cas del Partit Popular tenia un pànic cerval d'anar a eleccions perquè avui existeix la possibilitat de tomb electoral al País Valencià. Com diem nosaltres, hi ha partida. Vox, per la seva banda, ha estat pensant que li convenia un candidat amb qui ha estat capaç d'acordar pràcticament tot, inclòs el pacte del tovalló que va fer president Mazón.  

També el pacte de pressupostos on s'estrangulava entitats com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, on es feien propostes racistes i xenòfobes, on s'atacava el col·lectiu LGTBI i on s'obviava qualsevol referència a la violència de gènere. A Vox li interessava dir, i així ho ha manifestat Abascal: "Aquest xicot m'agrada. Aquest xicot ha dit el que jo vull que diga". Li interessava tenir aquesta presència i poder treure pit: "Aquests fan el que jo dic". Al contrari del que està passant, per exemple, a Extremadura.

Han estat pensant en els seus interessos, els d'Abascal i de Feijóo, no en els interessos valencians, que és en el que havien d'estar pensant. Perquè totes les enquestes, de mitjans conservadors i de mitjans progressistes, deien que els valencians volien anar a eleccions. Que creien que l'etapa negra acabava necessàriament amb unes eleccions que retornessin la veu als valencians i a les valencianes i que, per tant, el nou president l'havien d'escollir les urnes.

Mentrestant, Mazón continua sense renunciar a la seva acta com a diputat.      

Vegem, si renuncies com a president és perquè saps que ho has fet malament. Què fa un expresident de diputat ras? Tot obeeix a no deixar d'estar aforat per no haver d'anar davant de la jutgessa de Catarroja, que és una jutgessa, ho dic tal com ho sento, que m'ha retornat una certa confiança en la justícia, perquè hem vist que ha actuat de manera professional, anant a buscar la veritat i no embolicant-se en altres coses, que és el que ha de ser la seva feina.  

El problema no és només tenir-lo allí, és que se l'ha premiat. Amb una presidència de la comissió per la qual la setmana vinent farem una modificació del reglament per lectura única. És a dir, que no tornarà a la comissió perquè puguem fer esmenes. Es votarà "sí" o "no". Se l'ha premiat amb aquests 634 euros més al mes, gairebé 9.000 a l'any, però a més se li ha activat el xofer, els dos assessors i li han tret un pis a la Generalitat que tenia la Junta Arbitral de Consum. Un pis que estava sent útil per als ciutadans d'Alacant, per posar-hi el despatx de Mazón. Perquè faci què? Si ja hem vist que quan ho havia de fer no va fer res, què farà ara? Crec que és un escàndol i un insult a les víctimes que Mazón continuï a les Corts Valencianes.

Com estan vivint des de Compromís els avenços de la investigació judicial oberta per la gestió de la DANA?      

Jo ho visc com ho viuen moltíssimes víctimes, que així m'ho han dit: amb l'esperança que es faci justícia. Tots els indicis apunten, insisteixo, que ho porta una jutgessa que ha treballat de manera molt professional, sabent sempre acotar i a qui havia de cridar i quan. L'esperança és que finalment aquells que, per omissió o per acció, van tenir la responsabilitat que 230 persones morissin, acabin davant de la Justícia i se'ls jutgi.  

De vegades penses en Madrid, en aquells 7.291 de les residències, i, en fi, et surt la indignació. Però cada dia que passa la veritat s'està obrint camí i el setge sobre l'incompetent de Mazón i el seu govern s'està acostant molt més. M'aventuro a dir que els pròxims dies veurem més imputats, a banda de Salomé Pradas, l'exconsellera, i d'Emilio Argüeso, el secretari autonòmic.

Com està avançant el procés de reconstrucció material de les zones afectades per la DANA? I la reconstrucció emocional de les famílies?      

Avança molt lentament, per una administració i per l'altra. Perquè no és només l'administració governada pel Partit Popular, també entenc que molts familiars, molta gent de la zona zero, estigui legítimament enfadada amb el Govern central. Per exemple, les ajudes del consorci d'assegurances han trigat molt a donar-se. I, en general, hi ha hagut poca presència institucional. De vegades els polítics ens arrisquem que la gent ens xiuli o ens increpi, però jo crec que cal donar la cara. El Govern d'Espanya hauria d'haver visitat més la zona zero i no haver-ho deixat tot en mans de la delegada del Govern, que és veritat que ho ha fet raonablement bé.  

 Hi ha molta indignació i molta ràbia. Aquesta és una de les claus que no hi hagi hagut eleccions  

Et dono dos exemples. Un: encara hi ha centenars d'ascensors sense arreglar, 14 mesos després. El que vol dir que hi ha persones a qui o les baixen familiars, amics o veïns o no poden baixar al carrer. Dos: la setmana passada des de Compromís vam donar una roda de premsa amb regidors dels pobles afectats per la DANA perquè la inversió en col·legis públics és de zero euros. Zero. En 14 mesos s'han donat contractes d'emergència a empreses vinculades al Partit Popular, però per reconstruir, per refer i per condicionar col·legis públics greument afectats, zero inversió.

Amb un conseller que se'n va anar el dia de la DANA a la una del migdia amb alerta vermella. No va avisar ningú i se'n va anar a casa seva a Alacant. Sense ni tan sols esperar que acabés la seva jornada laboral. Per "assumptes familiars". Hi ha molta indignació i molta ràbia. Aquesta és una de les claus que no hi hagi hagut eleccions. Si el Partit Popular hagués estat segur que tindria un bon resultat, hauria convocat de seguida. Per això et dic que no han pensat en el que volien els valencians, han pensat en el que els interessava a ells. El resultat és que la gent està legítimament emprenyada.

Precisament aquesta setmana hi havia convocada una vaga al sector educatiu i, entre la llista d'exigències, hi apareixia la reconstrucció de centres afectats per la zona, a més de millores salarials i de les condicions generals de treball.      

Hi ha tota una sèrie de condicions al sector educatiu que han anat empitjorant en aquests dos anys. Fixa't, nosaltres vam ser capaços de posar en vuit anys que vam estar al Govern 15.000 docents més, tant a primària com a secundària. Quan vam marxar, hi havia un acord de plantilles per incorporar-ne 5.000 més i el primer que va fer aquest nou conseller va ser carregar-se'l.  

Jo he estat docent i sé la diferència que hi ha entre atendre 27 xiquets i xiquetes o 15. L'atenció que puc donar a un alumne o a una alumna si són menys a classe és molt diferent. Per tant, la ràtio és important. I, tanmateix, el primer que van fer després de la DANA, quan van veure que hi havia centres absolutament destrossats, va ser agafar el centre en qüestió i ficar-lo en un altre centre. Bé per torns, bé ocupant espais que no han d'ocupar. I així s'ha quedat.

Però és que a més s'ha carregat un pla que vam posar en marxa, un pla de sentit comú que consistia a delegar als ajuntaments la construcció i rehabilitació de centres públics. Se l'han carregat i han tornat a les andades. A l'empresa privada, on ells controlen els diners i a qui fiquen. És a dir, amb tota la raó del món els docents estan molt emprenyats.

Vèiem el passat juliol aquella ruptura en dos de Compromís al Congrés. Hi ha unitat a l'espai? N'hi haurà de cara a unes futures eleccions?      

T'ho dic mirant-te als ulls: hi ha unitat. Hi ha i hi haurà unitat. En el fons ha estat un avantatge. A les sessions de la Comissió d'investigació de la DANA, per exemple, hem tingut dues persones de Compromís preguntant. A les sessions del Congrés tenim també dues persones de Compromís intervenint. El que vull dir és que Compromís ja és de per si un pacte entre tres partits. I, si alguna cosa hem après aquests anys, és que romandre units és molt més important que engrandir les diferències.  

Una part de Compromís enteníem que el president del Govern espanyol havia de comparèixer també a la comissió de la DANA. I, si som coherents, som coherents fins al final. Ho hem demanat a la comissió d'investigació del Senat. Ho hem demanat a la comissió d'investigació de les Corts Valencianes i ho havíem de demanar aquí, al Congrés. Enteníem que Pedro Sánchez, que dirigeix l'administració central, va tenir un paper fonamental aquella nit i les següents. Per això era important que comparegués.

 Som més útils preservant la nostra singularitat que diluint-nos en formacions d'àmbit estatal  

Els valencians tenim una dita: com més clars, més amics. És a dir, si som transparents, si som clars, si no hi ha res a amagar, ho diem i ja està. Si hem fallat en alguna cosa, ho diem i ja està. I crec que aquest era el motiu pel qual els ciutadans ens demanaven que el president comparegués. Que finalment ho hagi de fer és una bona decisió.

Vam decidir sortir-ne també per tenir visibilitat. Per a nosaltres és fonamental preservar la nostra singularitat. Crec que som més útils preservant la nostra singularitat i obtenint bons resultats per al conjunt, que diluint-nos en formacions d'àmbit estatal. Molta gent al País Valencià no ens votaria si ens diluíssim en altres formacions. La raó de ser, l'ADN de Compromís, és ser una formació d'estricta obediència valenciana. El nostre àmbit d'actuació és el País Valencià. Això no treu que vulguem influir en la política espanyola, perquè el que es fa aquí a Madrid també ens afecta a nosaltres.

Van presentar fa un parell de setmanes un decàleg de propostes a les Corts. Parlaven, entre altres coses, de promoure un nou model d'emergències. Com seria aquest nou model?      

Nosaltres ja havíem creat la unitat valenciana d'emergències i només calia desenvolupar-la. El primer que van fer amb el pacte PP-Vox, en canvi, va ser dir que això era un xiringuito i que se la carregaven. El segon que van fer va ser aprovar uns pressupostos on —i recordem que Vox portava en aquell moment la conselleria— van reduir dràsticament el pressupost d'emergències.  

Nosaltres, què diem? Hi ha sis cossos de bombers: de la Diputació, de la Generalitat, forestals, locals... Nosaltres el que diem és que cal una unificació del cos de bombers, un comandament únic. Per tenir tots els bombers actius i poder utilitzar-los en la mesura de les possibilitats. Perquè fins ara hi ha hagut una descoordinació total.

Després, el 112 té un conveni de telemàrqueting. El 112 ha de ser un organisme que depengui de la Generalitat i no d'una empresa externa. És la primera trinxera que es troba un ciutadà quan està en una situació d'emergència. La plantilla ha d'estar composta per persones formades, amb bones condicions de treball. Aquests eren els dos punts principals de la nostra proposta. Juntament amb la creació d'aquesta unitat valenciana d'emergències que coordini tot i que per això vam crear en el seu moment.

Parlen també de fomentar una televisió pública plural. Instrumentalitza el Partit Popular la televisió pública autonòmica: À Punt?      

Una cosa que també van fer de seguida va ser modificar la llei d'À Punt. Hi havia unes majories reforçades per elegir el seu director, mitjançant les quals, necessàriament, el Govern necessitava els vots de l'oposició. Per tant, calia negociar i al final, entre tots, ens posàvem d'acord en una persona. Aquests el que han fet ha estat canviar-ho, igual que Rajoy al Congrés en el seu moment, perquè passés a elegir-se per majoria absoluta, no majoria reforçada. En altres paraules: per no haver de comptar amb l'oposició.  

Aleshores, es nomena un director que provenia d'un diari conservador i aquest director decideix apostar pels bous i pel castellà, perquè com que tenim tantes emissores en valencià… En fi: més bous, més castellà i contractar Toni Cantó, que, com tots sabem, tot el que toca ho converteix en or. El resultat? Les audiències estan enfonsades.

Al programa de divendres de Toni Cantó, en moltes franges horàries, l'audiència va ser de zero. Ahir vaig fer jo una entrevista allí i em van veure 2.000 persones, de cinc milions de valencians i valencianes. El que vull dir és que el control fa que la gent i el públic natural fugin d'aquesta emissora.

El PP ha apostat pels bous, el castellà i Toni Cantó a À Punt i n'ha enfonsat l'audiència

Tanmateix, el premi per haver enfonsat l'audiència és que el nou president de la Generalitat l'acaba de nomenar secretari autonòmic. S'ha tancat el cercle. Hem enfonsat l'audiència, hem ficat bous, contractem tot amb productores amigues, moltes que ni tan sols estan radicades al País Valencià. Un autèntic desastre. Jo crec que el que els molesta després de TVE és que tingui audiència. I que les seves televisions autonòmiques absolutament controlades, venudes al Partit Popular, no en tinguin.

He de preguntar també pel que és el tema de la legislatura: l'habitatge. Quines mesures posaria sobre la taula Compromís en matèria d'habitatge?      

Evidentment cal començar controlant el preu del lloguer, que no es pot deixar a l'albir de les ciutats. València és una zona absolutament tensionada; Castelló està absolutament tensionada; Alacant, també tensionada. Els pisos turístics proliferen sense control, cada vegada hi ha més baixos que s'estan convertint en pisos turístics. És un dels nostres grans problemes.  

Per tant, el segon seria prohibir els pisos turístics, a més d'aquest control de preus que comentàvem. Cal buscar fórmules perquè no tot depengui dels regidors de torn, perquè el Partit Popular, a les tres capitals valencianes que governa, no prendrà cap mesura. Mai declararà zones tensionades. Volen que el mercat sigui el que decideixi. No és un problema que hàgim de resoldre en quatre anys, però si no comencem, no se soluciona.

El PP mai declararà zones tensionades en habitatge. Vol que el mercat sigui el que decideixi  

Estem a més en un 3% d'habitatge públic. Cal començar a construir-ne. Totes les administracions han de posar-hi de la seva part per generar aquest parc d'habitatge públic que mai deixi de ser-ho. No la recepta de "faig un habitatge públic i als cinc anys deixa de ser públic i em dedico a especular-hi".

I després caldria estudiar mesures perquè l'habitatge no anés on va dirigit el diner per especular. El diner sempre busca el rendiment fàcil. Si es guanya més diner invertint en habitatge que en indústries o en altres sectors productius, doncs evidentment el diner es ficarà en habitatge. Ho vam veure a la bombolla del 2007 i ho estem veient ara. No es tracta, per tant, de construir al País Valencià un milió d'habitatges. Si no regulem que no se'ls puguin quedar fons o grans propietaris que els faran servir per especular, no servirà de res. En definitiva, construcció d'habitatge, però, al mateix temps, mesures perquè aquest habitatge no acabi en mans dels especuladors.

Allunyem una mica el zoom per parlar de política estatal. Com veu el que queda de legislatura?      

Mai una legislatura havia estat tan compromesa com ara. Però també et dic una cosa: mai com ara les persones que estimem la llibertat, que apreciem el que és tenir uns serveis públics forts, que sabem de la importància de tenir governs progressistes que puguin aprovar mesures, havíem estat tan conscienciades. Encara que en molts casos ho haguem de fer amb un Partit Socialista arrossegant els peus.  

Ens hauríem d'implicar tots perquè la legislatura acabés quan ha d'acabar. Però diguem que el PSOE no ho està posant fàcil. Crec que, en molts dels temes que els han afectat, la seva resposta ha estat la d'arrossegar una mica els peus. Posem com a exemple els casos que estem veient ara d'assetjament a dones del partit. Crec que això fa mal no només al PSOE. Fa mal a tot l'electorat progressista que es desencanta, que s'emprenya i que al final pot tenir la temptació de dir: "Bé, espavileu-vos vosaltres".

És molt important que el Partit Socialista espavili i deixi d'arrossegar els peus en aquests casos que li estan sortint i que, insisteixo, fan mal no només al propi partit, sinó a l'electorat progressista i a la possibilitat de repetir un nou govern progressista en el futur.

Es referia fa un moment al 'cas Salazar'. També hem conegut fa poc la sentència condemnatòria contra el fiscal general de l'Estat, que s'està utilitzant per erosionar el Govern, sumada a tota una sèrie de procediments judicials oberts sobre l'entorn de Pedro Sánchez.      

Són coses diferents. En el cas de Salazar, evidentment el PSOE ha arrossegat els peus. És a dir, si això ja se sabia des de fa temps, jo crec que aquí l'esquerra no podem anar amb mitges tintes. Perquè això ens penalitza moltíssim. Estic d'acord amb allò que va dir Rufián: l'esquerra no pot robar. Però l'esquerra tampoc pot arrossegar els peus quan tenim casos com aquest. Ho veiem de seguida en una part important del vot. Jo tinc tres filles i crec que el món o el salven les dones o no el salvarà ni Déu. Doncs això fa mal a l'electorat femení i ho estem veient a les enquestes. Les dones diuen: "Hòstia, això s'hauria d'haver tallat en el mateix moment". I això ens fa molt de mal.  

 Estic d'acord amb allò que va dir Rufián: l'esquerra no pot robar  

El cas del fiscal general és un cas flagrant d'utilització de la justícia per fer mal al Govern. Crec que tot això pot tenir un efecte bumerang. Ho he dit moltes vegades, aquest tipus d'actuacions del poder judicial al final acaben anant contra la pròpia confiança de la gent en les institucions i, en concret, en la justícia. Amb la sentència del fiscal general s'ha fet mal, en un primer moment, a una persona que no s'ha demostrat que sigui culpable. La presumpció d'innocència és un principi bàsic que ni tan sols han estat capaços de mantenir. Doncs apaga i anem-nos-en.

Després ha fet mal al Govern perquè ha tingut tota aquesta càrrega mediàtica constant, amb atacs a l'Executiu totes les setmanes. Però insisteixo: la pròpia actuació és més que qüestionable. Primer et dic quin és el càstig i després ja redactaré la sentència. Al final, si es perd la confiança en les institucions, triomfen les opcions que volen debilitar els estats forts, que volen debilitar la separació de poders: les opcions d'extrema dreta.

Li preguntava abans per la unitat dins de Compromís; li pregunto ara per la unitat a l'esquerra. Com veu l'espai? En aquests moments es parla d'una reconfiguració de l'esquerra de cara a aquestes eleccions del 2027. Hi haurà una aposta per la unitat o tornaran a concórrer diferents forces per separat?      

El pitjor que ens podria passar a l'esquerra és que disperséssim més el vot. Per tant, jo sí que soc partidari de parlar, sempre ho he dit, des del respecte i la singularitat. Des de l'assumpció que hi ha forces als territoris que som fortes. Fins i tot aquí a Madrid, Más Madrid és una força potent, que està començant a arribar a les ciutats i als pobles, a tenir regidors. Crec que és important que ho tinguem en compte i que ho fem amb generositat, amb intel·ligència i amb humilitat.  

 El pitjor que ens podria passar a l'esquerra és que disperséssim més el vot  

De vegades podem tenir la temptació de pensar: "Bé, a mi em va bé". No. Hem de començar a pensar en el que és important per als ciutadans, en el que interessa als ciutadans i no en el que ens interessa a nosaltres com a partits. En aquest sentit, jo dic que serà complicat, serà difícil, però que, si no comencem a parlar ja, després vindran les presses i dos més dos no serà quatre, serà tres, dos o fins i tot un. Les coses s'han de treballar amb temps, ajudant a generar il·lusió.

En definitiva, la idea no és construir alguna cosa conjunta perquè toca, sinó perquè creiem que és important, que així podem ser útils, i per crear il·lusió en els ciutadans. Per transmetre'ls que això serà útil per a la seva vida quotidiana, per als seus fills, per als seus pares, per al conjunt de la societat. Cal pensar molt més en el pronom "nosaltres" i molt menys en el pronom "jo".