Ernest Cañada: "És necessari un decreixement del turisme"

El 2023 va ser un any de rècord a nivell turístic a l'Estat espanyol i a Catalunya, amb unes xifres històriques de visitants internacionals -85,1 i 18 milions, respectivament- que permetien al sector superar les dades del 2019 i, per tant, deixar enrere el sotrac de la pandèmia de Covid-19. Ara bé, en l'últim lustre els impactes negatius provocats pel turisme de masses -encariment de l'habitatge, monocultiu comercial, precarietat laboral, privatització d'espais, petjada ecològica, increment de la contaminació, ús desaforat de recursos limitats, ...- han anat clarament a més, en una dinàmica que és global. Si a això se li afegeix les evidències de crisis que s'encadenen, com la climàtica i l'energètica, té futur l'actual model turístic?

Amb la voluntat de realitzar una profunda anàlisi crítica del fenomen i plantejar-ne alternatives per a la seva transformació, més d'una vintena d'acadèmics han contribuït a El malestar en la turistificación. Pensamiento crítico para una transformación del turismo, que acaba de publicar Icaria editorial. El volum pretén enfortir els estudis crítics sobre turisme a partir de l'adaptació del pensament de diversos pensadors contemporanis crítics amb el capitalisme. Coordinat per Ivan Murray, Clément Marie dit Chirot i Ernest Cañada, parlem justament amb aquest darrer sobre el llibre i el present i el futur del turisme.

D'entrada, els editors defineixen la turistificació com "el procés de transformació socioespacial com a conseqüència d'un creixement tal de les activitats turístiques, sota l'hegemonia del capital, que fa que tota la vida econòmica i social s'hi vegi subordinada, desplaçant altres necessitats i usos".

Així mateix, recalquen que la turistificació de ciutats i territoris "ha donat lloc a un creixent malestar social que concentra en el turisme la percepció de pèrdua de drets i de possibilitats d'una vida digna". També recorden que la crisi financera global iniciada els anys 2007-2008 va provocar una "forta expansió turística" i, conseqüentment, "va accelerar processos de turistificació arreu del món".

Investigador post-doctoral de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre fundador del col·lectiu Alba Sud, Cañada comenta que "malgrat el que ens pugui semblar ara, amb una reacció de creixement després de la pandèmia i nous rècords, hi ha una 'policrisi' que posa en qüestió la dinàmica del turisme de les últimes dècades". En aquest sentit, l'expert parla de la crisi climàtica i la crisi energètica, però també de crisis geopolítica o social que justament fan trontollar el model turístic hegemònic des de fa un bon grapat d'anys.

"Hi ha una 'policrisi' que posa en qüestió la dinàmica del turisme de les últimes dècades"

Per a l'investigador hi ha tres opcions d'afrontar aquesta situació. "Una és dir que no passa res i mirar de continuar fent créixer el nombre de visitants", mentre que la segona és "anar cap a una estratègica d'elitització, que s'ha activat sobretot després de la pandèmia".

I en què consisteix? Cañada apunta que comporta una "competència entre ciutats i territoris, que busquen atraure els turistes de més poder adquisitiu, els que gasten més. És una estratègia que apliquen moltes ciutats, com Barcelona, Palma, Amsterdam, Màlaga,..., i té implicacions, perquè comporta fer una enorme despesa pública al servei d'aquesta estratègia per dedicar-los a infraestructures o macroesdeveniments".

L'editor d'El malestar en la turistificación, però, deixa clar que és una aposta que "té problemes i és que no hi ha rics per a tothom. Es tracta d'un mercat molt menor que el de classes mitjanes i treballadores, que han conformat el creixement del turisme les últimes dècades. No tothom podrà endur-se aquests sectors i entremig hem de gastar molts diners per competir per aquest mercat, de manera que perdem temps i diners per fer la transició socioecològica del sector".

Cañada crítica l'aposta per l'elitització que comporta "perdre temps i diners en comptes de fer la transició socioecològica del sector"

A més a més, Cañada critica aquesta estratègia perquè si bé "els rics gasten més, també consumeixen molts més recursos i, per tant, tenen un major impacte ambiental" i, a més a més, "que algú gasti molt no significa que població del territori visqui millor, no redistribueix millor". Al seu parer ara estem un moment en què es combinen la primera estratègia, és a dir intentar seguir fent créixer en volum el sector, amb la segona que en busca reorientar l'activitat cap aquesta dinàmica d'elitització i a la qual s'hi aboquen "cada cop més recursos públics" a través de grans esdeveniments i la construcció o ampliació d'infraestructures.

Però, per a ell, cal anar cap a una "tercera opció". És la que implica un "necessari decreixement de l'activitat, acompanyat de la transformació del sector per posar-lo al servei dels interessos de la majoria i de les seves necessitats".

La necessitat de tenir una política pròpia

El llibre també lamenta que l'esquerra no hagi plantejat una alternativa sòlida a l'actual model turístic. En aquest sentit, Cañada exposa que "l'esquerra ha pensat el turisme com un tema menor, quan el 2023 Espanya va rebre 85 milions de turistes, és a dir, és un tema que estructura l'economia i la societat en molts territoris". I afegeix que aquesta "certa peresa en el pensament de l'esquerra té com a problema que no tenim polítiques amb què intervenir, quan l'esquerra té cert poder no té una proposta pròpia per transformar el turisme i es limita a intentar pal·liar-ne els impactes més negatius".

Amb el rerefons de Barcelona i els dos mandats d'alcaldia d'Ada Colau, l'investigador admet que "s'intenta regular que no segueixi una dinàmica embogida per exemple en els habitatges turístics, però alhora també s'intenta que no esclati el conflicte turístic". En aquest sentit, veu imprescindible "resistir" al turisme i, per tant, mobilitzar-se contra els seus impactes i regular-lo, però alhora també defensa "que hem de tenir una política pròpia de què fem amb el turisme, l'oci o la recreació, és a dir, bastir de contingut drets i necessitats que té la majoria de la població i definir quin turisme volem per a ella". Deixa clar, però, que en el "marc d'un planeta finit i amb recursos limitat, molt probablement haurà d'estar basat en la proximitat".

L'acadèmic aposta per imposar mesures de contenció al sector

Seguint amb el cas de la capital catalana, Cañada cita Barcelona Turisme com a exemple "d'organisme en què el sector públic posa els recursos i el sector privat pren les decisions i es basa en polítiques de promoció, que ens afecten a la majoria [dels veïns]". En aquest senti, defensa la necessitat d'imposar "mesures de contenció i transformació", com ara "limitar el funcionament i els recursos a consorcis com aquest; no seguir ampliant infraestructures com port i aeroports; acabar amb la dinàmica de macroesdeveniments per a rics com la Copa Amèrica,...". De fet, subratlla que "si no imposem mesures de decreixement en territoris molt turistificats el malestar anirà a més".

Com a conclusió, el membre d'Alba Sud defensa que "necessitem construir horitzons que ens permetin reorientar l'activitat turística" i aposta per una "planificació" que impliqui posar límits "que no siguin imposats pel mercat, de manera que, per exemple, organitzem la mobilitat internacional en base de criteris que no siguin qui pot pagar i qui no per evitar una elitització del turisme". Admet que això "està lluny", però que cal "avançar cap aquí". I ho remata subratllant que el llibre té una "clara voluntat d'incidència política" i que busca "enfortir la capacitat d'anàlisi sobre com funciona una activitat com el turisme per avançar en la seva transformació".