ERC i Junts reactiven la pugna per l'hegemonia independentista a cavall dels acords amb el Govern espanyol

L’eterna pugna per l’hegemonia de l’independentisme, que mantenen Junts i ERC gairebé des del principi del procés però especialment a partir del 2018, no sembla haver desaparegut. Si de cas s'ha transformat i ha canviat de paràmetres. I és que durant la legislatura passada, sota la presidència d’Esquerra a la Generalitat exercida per Pere Aragonès, Junts va articular una pugna electoral basada en la dicotomia entre la confrontació total que els juntaires mantenien amb el Govern espanyol de Pedro Sánchez, en contraposició a les negociacions dels republicans, per exemple amb la taula de diàleg.

Una mica més d'un any després, amb el gir estratègic efectuat per Junts amb els acords d’investidura de Pedro Sánchez, i amb el socialista Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, la pugna per l’hegemonia independentista es reactiva, però aquest cop a cavall dels acords que tant Junts com ERC miren d’establir amb el Govern espanyol. I no sembla que la distància electoral aconseguida en les darreres eleccions al Parlament per part de Junts, amb la desfeta d’ERC que els situa amb 35 i 20 diputats respectivament, pugui apaivagar la lluita entre els dos grans partits independentistes. La pèrdua de la majoria independentista al Parlament, i el retorn de Puigdemont i de Junqueras a la presidència de Junts i d’ERC, manté en alt les espases, malgrat les "cordials" reunions entre els dos dirigents -com l’última de Waterloo-.

En la batalla entre Junts a ERC s’inclou tant la condonació del FLA com el traspàs de Rodalies, passant pel nou sistema de finançament singular per Catalunya

D’entrada, Junts ha optat per una posició crítica i de menysvaloració amb tots els acords establerts per Esquerra amb els socialistes, tant per a la investidura de Pedro Sánchez com la de Salvador Illa. En les crítiques s’inclou tant la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) com el traspàs de Rodalies, passant per la negociació del nou sistema de finançament singular per Catalunya. Mentre els de Puigdemont es mantenen a l’espera d’aconseguir materialitzar alguns dels acords que negocien, com el traspàs de competències en immigració o l’oficialitat del català a la Unió Europea. Mentre ERC critica la posició “partidista” de Junts per les crítiques juntaires al que els republicans defineixen com "avenços de país".

La condonació de part del deute del FLA

Un dels darrers temes d'enfrontament entre els partits independentistes és el de la condonació de part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic a les comunitats autònomes, aprovat aquest dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera, tot i el soroll i els escarafalls protagonitzats per la plantada del PP i les seves comunitats autònomes. Malgrat que algunes d'elles siguin les principals beneficiades dels 83.252 milions de deute condonat, especialment Andalusia però també el País Valencià o les Illes Balears, de moment els presidents del PP han optat en bloc per criticar la quitança.

Catalunya obtindrà finalment una condonació del deute del FLA de 17.104 milions d'euros, un 22% del total. La qual cosa suposa un estalvi de més de 250 milions d'euros anuals en el pagament d'interessos. Una xifra superior als 15.000 milions que es va establir inicialment en l'acord entre ERC i el PSOE per a la darrera investidura de Pedro Sánchez com a president. Però malgrat els beneficis obvis pels comptes de la Generalitat, Junts ha fet emergir la confrontació contra l'acord aconseguit per ERC. Fet no menor, perquè la condonació no es farà efectiva sense els suports necessaris al Congrés dels Diputats. I és aquí on Junts ja prepara una nova batalla per fer valdre els seus vots, que esdevindran imprescindibles si com es preveu el PP manté el rebuig total a l'operació.

L'acord sobre el FLA va ser anunciat dilluns passat pel mateix president d'Esquerra, Oriol Junqueras

L'acord va ser anunciat dilluns passat pel mateix president d'Esquerra, Oriol Junqueras, amb una imatge que mostra una certa recuperació de la centralitat política i el protagonisme mediàtic dels republicans. Un ressorgiment d'ERC, després de la desfeta electoral del maig passat, que ha generat preocupació als estrategues de Junts, enmig de la reculada en la pugna amb el Govern espanyol que suposa la retirada de la Proposició no de llei sobre la qüestió de confiança de Pedro Sánchez. I sense que Junts hagi pogut tancar encara l'acord pel traspàs de les competències d'immigració. La reacció fulminant de Junts ha estat qüestionar l'acord del FLA i fins i tot obrir la porta, en un primer moment, a un vot negatiu.

Un membre de la direcció d'ERC consultat parla d'una "veritable obsessió pel protagonisme" per part de Junts. "La condonació d'aquest deute demostra la capacitat negociadora d'ERC, però és una cosa molt positiva per a Catalunya perquè corregeix una injustícia i dota la Generalitat de més recursos per a enfortir els serveis públics per als catalans i les catalanes. Cap partit hauria d'estar-hi en contra i menys un d'independentista", assegura aquest mateix dirigent republicà en referència a Junts. Però el propi Oriol Junqueras es mostra convençut -en conversa amb Públic- que Junts no hi votarà en contra. El president d'ERC dona per fet que el PP i Vox hi votaran a la contra, malgrat el benefici per a les comunitats governades pels populars, però afirma amb convicció que l'operació del FLA s'aprovarà al Congrés amb la majoria de la investidura.

Segons la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, "l'experiència ens demostra que pot ser una nova aixecada de camisa" perquè "consolida el cafè per a tothom". Mentre ERC valora com "un gran èxit" la condonació de pràcticament una quarta part del deute, Junts reclama la condonació del 100%, i la majoria dels seus dirigents ho consideren "una enganyifa". La rèplica per part dels republicans no es limita a defensar la condonació acordada, sinó que apunta a l'estratègia de Junts: "és kafkià que ERC tanqui un bon acord i hi hagi qui el critiqui només perquè l'hem aconseguit nosaltres. És sectari i tòxic per la política en general, m'és igual la bandera que tingui", assegura el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián.

Fonts del més alt nivell d'Esquerra treuen ferro a les amenaces de Junts i apunten a què en els pròxims "dies i setmanes" hi haurà converses entre els dos partits independentistes per tractar el tema. Aquestes mateixes fonts asseguren que ja hi ha hagut algun primer contacte al respecte, però que cal "intensificar-los". De fet, Carles Puigdemont ja ha posat el fre de ma a les crítiques: “que ara es perdoni una part" del deute del FLA "és millor que no pas que no se'n perdoni cap", assegura el president de Junts. I el seu secretari general, Jordi Turull, fa marxa enrere apuntant ara que els seus diputats podrien votar-hi a favor. Respecte al PP, Junqueras es mostra convençut que votaran en contra però tot afegint que "ho faran perquè saben que malgrat tot s'aprovarà, és pura façana perquè cap president autonòmic es pot permetre renunciar a la condonació del deute a la seva comunitat".

Un traspàs de Rodalies integral o insuficient?

Un altre acord estratègic assolit per ERC en els acords d'investidura és el traspàs del servei ferroviari de Rodalies. També aquest s'ha erigit en un element de fricció i el propi secretari general de Junts, Jordi Turull, el qualifica de “fake”. Turull ho justifica perquè “l’Estat té l’última paraula” en la nova empresa mixta que es crearà al llarg d'aquest any per operar les Rodalies. El dirigent de Junts adverteix que “estarem allà mateix, perquè hi ha dret de veto de les principals inversions”. En aquest sentit, reitera: “D’on plora la criatura? De les inversions. Si fas una empresa mixta on l’Estat té l’última paraula, l’únic que fas és duplicar coses”.

Ester Capella, diu que els dirigents de Junts "critiquen per sistema"

En canvi, l'exconsellera de Territori del Govern d'ERC, Ester Capella, diu que els dirigents de Junts "critiquen per sistema". A més, la secretària general i portaveu d'ERC, Elisenda Alamany treu pit del traspàs acordat pels republicans i defineix la darrera reunió bilateral Generalitat-Estat com el "pas definitiu" per tal que Catalunya gestioni la seva xarxa de Rodalies, i amb un "millor servei". "És un pas històric", assegura Alamany, que es mostra "convençuda" que el PSC complirà amb l'acord. La valoració expressada des de Junts és molt diferent: “Un traspàs hauria de ser integral, i ‘integral’ vol dir tot. Si et traspassen els lavabos de l’estació, però no el senyor que ven els tiquets, que continua sent dependent funcionalment de Madrid, això és un embolic”.

El nou sistema de finançament singular

I un tercer tema estratègic que confronta ERC i Junts és la negociació del nou sistema de finançament singular per a Catalunya. Ni tan sols en l'anomenada "sobirania fiscal" els dos partits independentistes s'hi ha pogut posar d'acord. Així ho demostren les votacions al Parlament sobre el finançament en el passat debat de política general. Es va aprovar donar suport al finançament singular pactat entre PSC i ERC, amb el suport dels dos partits i dels Comuns. Però Junts hi va votar en contra amb la CUP, PP, Vox i Aliança Catalana. En canvi, la cambra va rebutjar la proposta de Junts, que apostava per un "concert econòmic”.

La proposta de resolució aprovada i presentada per ERC constata que és necessari un model de finançament per a Catalunya “propi i singular” que “permeti guanyar la sobirania fiscal i econòmica, basat en la negociació bilateral amb l’Estat, en la qual sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya”. També concreta que “l'aportació a l'Estat ha de ser en base als serveis que l'Estat presti a Catalunya i en base a una quota de solidaritat, territorial, mesurable, transparent i avaluable”. El text dels republicans també diu que s'ha de desenvolupar la hisenda catalana “com una prioritat” i, per tant, dimensionar l’Agència Tributària de Catalunya amb “els mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics necessaris” de manera que permeti recaptar l’IRPF al llarg de l’any 2026.

El Parlament va rebutjar el text presentat per Junts que manifestava la necessitat d'un nou sistema de finançament “en forma de concert econòmic”

En canvi, el Parlament va rebutjar el text presentat per Junts que manifestava la necessitat d'un nou sistema de finançament “en forma de concert econòmic” i que s'apliqui a Catalunya a través d'una llei específica que en reguli el funcionament “fora del marc de la LOFCA”. En aquest cas, ERC va votar a favor al costat de Junts, però la resta de grups, també la CUP, hi van votar en contra mentre que els 2 diputats d'Aliança Catalana s'hi van abstenir. Segons proposava Junts, la llei ha de preveure que la Generalitat tingui plena sobirania fiscal i normativa sobre els impostos recaptats a Catalunya; així com incloure la “metodologia per determinar la quota que pagarà la Generalitat a l'Estat”. “Aquesta quota contemplarà els serveis prestats realment per l'Estat a Catalunya i una aportació solidària decidida per la Generalitat, seguint els estàndards europeus”, deia el text rebutjat.

El ring del faristol del Congrés

La pugna entre ERC i Junts s'evidencia en moltes de les intervencions al faristol del Congrés, transformat en ring de boxa. Així s'hi referia el republicà Gabriel Rufián sobre Junts: "Volen transmetre la idea que ho votem tot a canvi de res. Donaré dues dades: després de negociar-ho tot, principalment les mesures socials, hem votat el 89% de les mesures del Govern espanyol. Vostès, sense negociar absolutament res, dit per vostès, el 86%. Són dades. Qui ha votat a canvi de res?".

Una crítica rebuda per alguns diputats juntaires amb rialles iròniques i algun badall. Mentre el diputat de Junts, Josep Maria Cruset, replicava: "Han mentit als catalans fent electoralisme barat. De grans afirmacions ja n'hem viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament". I és que si alguna cosa queda clara, és que la relació entre ERC i Junts està lluny de retrobar la "unitat" tan proclamada per les bases independentistes, i que ni les qüestions més essencials per Catalunya com la millora dels serveis públics, del finançament o de la mobilitat, frenaran l'acarnissada pugna per l'hegemonia de l'independentisme, malgrat no hi hagi ara mateix en curs cap projecte viable per la independència.