ERC, Bildu i Más País mantenen viu l'impost a les grans fortunes a la recta final de la comissió de reconstrucció

L'impost a les grans fortunes serà present en el procés d'elaboració de conclusions de la Comissió per a la Reconstrucció Econòmica i Social. Després de quedar fora de l'acord entre el PSOE i Unidas Podemos, que servirà de marc per als pactes de la comissió, ERC, EH Bildu i Más País ho han inclòs entre les seves esmenes al document final del Grup de Reactivació Econòmica, que ha d'aprovar les seves conclusions aquest dimecres.

Les tres formacions havien portat aquesta mesura en els seus esborranys el dijous de la setmana passada, quan el grup de treball de la comissió encarregat d'elaborar les propostes econòmiques i fiscals va designar l'acord aconseguit entre els de Sánchez i Iglesias com el text sobre el qual treballar les seves conclusions. No obstant això, després de triar el document proposat per les formacions que sustenten al Govern espanyol de coalició, els seus esborranys, com els de la resta de grups, van quedar rebutjats.

Des d'aquest dijous i fins a aquest dilluns, els partits han estat treballant les seves esmenes a l'esborrany, i els tres partits han transformat les propostes del seu document sobre l'impost a les grans fortunes en esmenes. La taxa ja havia estat posada sobre la taula per Unidas Podemos en les negociacions que durant la setmana passada van mantenir amb els socialistes per elaborar un esborrany acordat, però finalment la mesura (que no era vista amb bons ulls per l'àrea econòmica de l'Executiu, els ministeris d'Hisenda i Economia) va caure de l'acord.

Encara que el concepte és el mateix, els grups proponents difereixen en el contingut, abast i tipus impositiu de la taxa. ERC proposa un impost a les grans fortunes "de més d'un milió d'euros mitjançant un tipus impositiu del 3%". EH Bildu fa una proposta més genèrica per ser debatuda posteriorment en comissió mitjançant un "impost a la riquesa i a les grans fortunes que afecti l'1% més ric de l'Estat".

L'esmena de Más País és la més definida de les tres propostes. Els d'Íñigo Errejón plantegen un "impost als ultra rics" mitjançant una reconversió de l'actual impost sobre el patrimoni amb una mena de pagament d'entre l'1% i l'1,7% per a patrimonis superiors a 1 milió d'euros i del 2% per a patrimonis superiors a 2 milions.

"La reconstrucció després de la Covid-19 requerirà de molta inversió pública per tornar a arrencar l'economia mitjançant la transició ecològica sense deixar a ningú enrere. Tot això es pot pagar via un augment dels ingressos públics o mitjançant retallades que a la llarga acabaran pagant els més vulnerables. Perquè la transició ecològica sigui justa, no hi ha dubte per a Más País-EQUO que necessitem posar ordre en el sistema fiscal", precisen des de la coalició en la seva exposició de motius.

El dimecres els quatre grups de treball que componen la comissió de reconstrucció han d'elaborar un document de conclusions sobre la base de l'esborrany aprovat el dijous de la setmana passada (l'acord entre el PSOE i Unidas Podemos) juntament amb les esmenes presentades per les diferents formacions.

Els grups hauran de posicionar-se sobre l'impost

Això es tradueix en el fet que els membres de cada grup hauran de votar a favor o en contra d'introduir les esmenes presentades en l'esborrany marc triat el dijous. El previsible, no obstant això, és que les propostes de cara a un impost a les grans fortunes decaiguin també en el tràmit d'esmenes, on els grups majoritaris del Congrés (PSOE i PP) tractaran d'aconseguir un gran acord que podria deixar fora moltes de les mesures plantejades.

Més enllà de l'impost als rics, aquestes tres formacions proposen altres iniciatives en matèria de fiscalitat o ocupació. Bildu posa sobre la taula un impost a la banca "que faci retornar, com a mínim, els 60.000 milions de rescat bancari que els grans bancs deuen a les arques públiques", així com una "taxa Covid".

Aquesta taxa funcionaria com un "recàrrec solidari", que suposi un increment "temporal, parcial, però significatiu o important dels tipus impositius de les persones i empreses amb major capacitat econòmica fins que es recuperi el PIB previ a la pandèmia i amb una durada màxima de tres anys. Seria aplicable a "les persones i empreses que en el marc de la regulació fiscal actual s'enfronten als tipus impositius més alts, entenent que són aquestes precisament les persones físiques i jurídiques amb major capacitat adquisitiva i, per tant, de necessària aportació en una situació excepcional".

En matèria laboral, ERC proposa "la derogació immediata i íntegrament de les reformes laborals de PP i PSOE. "Resulta urgent recuperar el preu de les indemnitzacions per acomiadament i extinció de contracte anteriors a les reformes, la prioritat aplicativa dels convenis de sector, la validesa dels convenis a ultraactivitat i els salaris de tramitació en els acomiadaments improcedents", defensen des de la formació republicana.

Más País porta a les seves esmenes a l'esborrany de la comissió de reconstrucció la jornada laboral de 32 hores. "A l'era de la robotització i de l'economia digital, la qualitat i sostenibilitat del treball depèn cada vegada menys de les hores i més de la formació i d'una bona inversió. D'aquesta pandèmia no hem de sortir treballant més i pitjor, hem de sortir treballant menys i millor. Una reducció de la jornada laboral justa i equitativa pot contribuir a millorar la conciliació familiar, augmentar la salut física i mental i reduir l'impacte ambiental de les nostres societats", argumenten des del partit.

Després que cada grup de treball defineixi les seves conclusions aquest dimecres, els quatre textos hauran de fondre's en un únic document en el plenari de la Comissió per a la Reconstrucció Econòmica i Social, que es reunirà aquest divendres en el Congrés per a finalitzar els seus treballs. El text haurà de ser, finalment, aprovat en el Ple del Congrés.