ERC adverteix al PSC que el model de finançament ha de ser en la línia del basc, mentre creix el debat intern sobre Illa

Esquerra Republicana donarà aquest dissabte el tret de sortida per a la presa de la decisió que marcarà el futur de Catalunya els propers mesos: si s'investeix un nou president de la Generalitat, amb tota probabilitat el socialista Salvador Illa, o anem a una repetició electoral a l'octubre. I ho farà amb la celebració d'un Consell Nacional -màxim òrgan de direcció entre congressos- en què la secretària general, Marta Rovira, intervindrà des de Ginebra, i en què Oriol Junqueras participarà ja com a expresident del partit. En aquesta reunió, els republicans aprovaran les bases i el format per a la consulta que s'haurà de fer a la militància, una vegada negociada una possible investidura, probablement ja a l'agost.

El següent pas serà començar a parlar amb els diversos actors polítics. L'Executiva nacional del partit prepara l'inici de la negociació amb els socialistes per a una possible investidura de Salvador Illa, però també amb Junts. De moment, fonts de la direcció admeten que s'han produït alguns contactes exploratoris aprofitant les converses per a la conformació de la Mesa del Parlament, tot i que finalment Esquerra va optar pel pacte independentista amb Junts i la CUP, donant la presidència a Josep Rull. Cal recordar que ERC desvincula totalment la negociació del Parlament amb la de la investidura i així ho ha confirmat a Públic el secretari general de Junts, Jordi Turull.

La secretària general, Marta Rovira, situa l'inici de la negociació per a la investidura per a la setmana que ve

La secretària general, Marta Rovira, situa l'inici de la negociació per a la investidura -en conversa amb Públic des de Ginebra- per a la setmana que ve. No especifica quin serà el marc de la negociació però fonts del seu entorn apunten que "serà llarg i gens fàcil, veurem fins on estan disposats a arribar –en referència al PSC-". I sobre el format, aquestes mateixes fonts apunten que els equips negociadors principals estaran acompanyats per equips tècnics més sectorials i que "viatges a Ginebra caldrà fer-ne". Sense concretar si el mateix Salvador Illa caldrà que es traslladi a la ciutat suïssa, encara que apunten que seria "lògic" tenint en compte que es on es troba exiliada la màxima líder d'Esquerra.

El finançament, element clau

El que sí que sembla evident és que el sistema de finançament per a Catalunya tindrà un paper molt important en el resultat final de la negociació. Rovira assegura a Públic que ERC encara no ha rebut propostes concretes, ni del PSC ni de Junts, per valorar un possible suport a la investidura de Salvador Illa, o a la de Carles Puigdemont si s'arriba a produir. Però la secretària general republicana afirma que serà clau aconseguir "un finançament singular acordat bilateralment". En aquest sentit, ERC ha advertit al PSC que, mancant més concreció, les explicacions de la vicepresidenta del Govern espanyol i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, sobre un sistema de finançament per a les "singularitats" de Catalunya "no sembla tenir molt a veure amb el model que plantegem nosaltres".

Rovira: "Quan nosaltres parlem de singularitat pel que fa al finançament de Catalunya estem parlant d'un acord bilateral entre Catalunya i l'Estat espanyol. Això no ens sembla cap cosa extraordinària perquè ja existeix al País Basc o a Navarra"

Esquerra adverteix que quan els republicans parlen de "sistema de finançament singular per a Catalunya" es refereixen a un nou i diferent sistema basat en la negociació bilateral i amb una estructura basada en el model del País Basc o Navarra. I no al mateix model actual però amb algunes millores per finançar competències específiques com podrien ser la llengua catalana, els Mossos o el sistema penitenciari en què Catalunya té les competències a diferència d'altres comunitats. "Serem clars des del principi, i si no s'entén el concepte o s'intenta tergiversar no hi haurà cap possibilitat d'un mínim acord", assegura un membre de la direcció d'ERC.

La mateixa Marta Rovira advertia aquest divendres a Públic -i ratificava en una entrevista a SER Catalunya- que "quan nosaltres parlem de singularitat pel que fa al finançament de Catalunya estem parlant d'un acord bilateral entre Catalunya i l'Estat espanyol. Això no ens sembla cap cosa extraordinària perquè ja existeix al País Basc o a Navarra". "Estem exigint això i no singularitats respecte a unes competències exclusives que puguem tenir. Això seria un terme mig entre el sistema actual i el basc o navarrès i nosaltres no estem en aquest punt intermedi", reitera Rovira. Per tant, a dos mesos i 11 dies que s'activi la repetició electoral si no hi ha una investidura efectiva, sembla que queda tot per fer i un objectiu de gran complexitat prefixat.

100% dels impostos, quota per a l'Estat i aportació solidària

El sistema de finançament que exigeix ERC per a la investidura de Salvador Illa ja va ser establert pel Govern de l'actual president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès. A grans trets, el nou model singular preveu recaptar el 100% dels impostos que es generen a Catalunya, davant del 9% actual. Així doncs, Catalunya tindria una "sobirania fiscal plena". L'encarregada d'elaborar el nou model de finançament singular va ser l'actual consellera d'Economia i Hisenda en funcions, Natàlia Mas Guix. A més de recaptar tots els tributs que es generen a Catalunya -com l'IVA, l'IRPF, l'impost sobre societats o els impostos especials-, també preveu aportacions econòmiques a l'Estat en funció dels serveis estatals prestats, a l'estil de la quota basca, i una altra aportació a un fons de reequilibri territorial que el model basc no inclou. L'actual model de finançament autonòmic acumula una dècada de caducitat i abordar-ne la reforma era un dels compromisos de l'acord entre Esquerra i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez.

Creix el debat intern sobre investir Illa o no

"A la militància d'Esquerra hi ha moltes ganes de sentir arguments sobre les decisions crucials que ha de prendre el partit, i sobretot hi ha moltes ganes de parlar, opinar i expressar-se". Amb aquesta frase resumeix un important exdirigent d'Esquerra l'estat d'ànim que es viu entre les bases d'ERC davant de tres grans decisions que ha de prendre el partit els propers dies i mesos: la ratificació o el rebuig de l'acord amb el PSC per incorporar-se al Govern de Barcelona, investir o no el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat, i qui ha de pilotar el partit en la nova etapa que s'obre a partir del congrés del 30 de novembre.

Esquerra Republicana és aquests dies un formiguer de militants que es troben a les agrupacions locals, s'intercanvien trucades i missatges, i s'interpel·len respecte al futur del partit

Esquerra Republicana és aquests dies un formiguer de militants que es troben a les agrupacions locals, s'intercanvien trucades i missatges, i s'interpel·len respecte al futur del partit, amb la investidura del president de la Generalitat com a protagonista. A l'espera que arrenqui el procés negociador, a Esquerra s'estén el debat entre partidaris i detractors d'investir Salvador Illa. Alguns sectors ja s'organitzen per fomentar el rebuig al pacte amb el PSC. I encara que pocs, fins i tot alguns ja ho expliciten públicament. És el cas de les joventuts del partit, Jovent Republicà, que en bloc rebutgen un acord amb els socialistes. El corrent intern, minoritària però molt activa, anomenada Col·lectiu Primer d'Octubre, que preveu presentar candidatura al congrés del novembre. O l'agrupació local de Lleida. Tots ells només els últims dies.

Mentre exdirigents històrics com Joan Tardà propugnen que seria "un greu error" no fer president Illa. O amb algunes picades d'ullet difícils d'interpretar com el del recentment dimitit president d'Esquerra, Oriol Junqueras, que no tanca la porta a l'entesa amb els socialistes però és ambigu: "ERC ha d'intentar posar-se d'acord amb tothom i construir els millors acords possibles". Altres sectors rebutgen de ple investir el dirigent socialista. Per a Jovent Republicà: "No es pot permetre que l'unionisme s'apoderi de la Generalitat -en referència al PSC-". Però també afegeixen que tampoc no es pot donar "suport gratuït" a Junts, que "viu de l'independentisme màgic" i està "buit de propostes realistes". Mentre que a Lleida els militants han aprovat també la seva posició contrària i asseguren en un comunicat que "no tenim por de tornar a les urnes".

La polèmica consulta de Barcelona

I per si faltaven al·licients de debat per a la militància, el fiasco que va viure aquest dijous la consulta de la federació de Barcelona d'Esquerra per ratificar o rebutjar l'entrada al Govern municipal del socialista Jaume Collboni a la capital catalana ha afegit més llenya al foc . La suspensió de la consulta, per problemes d'aforament a la sala on s'havia de celebrar el congrés extraordinari i la votació pertinent, ha enrarit encara més el clima existent a Esquerra respecte al paper que han de tenir els republicans en els propers mesos.

La decisió de la federació barcelonina d'activar l'acord amb el PSC i la consulta a la militància en aquests moments ha generat molta tensió interna

D'una banda, l'error en el càlcul de l'aforament que va obligar a suspendre el congrés extraordinari d'Esquerra de Barcelona ha "molestat" i fins i tot "indignat" els militants consultats, que parlen de "sensació de ridícul i de poca eficàcia en un moment difícil per al partit". D'altra banda, la decisió de la federació barcelonina d'activar l'acord amb el PSC i la consulta a la militància en aquests moments ha generat molta tensió interna al si del partit i un gran malestar en una part de l'Executiva nacional que ho considera "contraproduent donat el context general".

La nova consulta

La secretària general, Marta Rovira, principal líder d'Esquerra després de la sortida de Junqueras i cap de l'equip negociador, no amaga el seu disgust amb la federació de Barcelona. Però assegura a Públic que "donades les circumstàncies" aposta per repetir el més immediatament possible la votació a Barcelona. "L'impacte sobre la negociació per a la investidura ja està fet des del moment que es desvetlla l'acord, i per tant ja ho donem per descomptat. El més prudent és resoldre el tema com més aviat millor i que la militància es pronunciï".

Però els responsables d'ERC a Barcelona, que han demanat disculpes pel fiasco, assegura que la nova consulta es farà "en la data més adequada" tenint en compte la ronda de consultes del president del Parlament, Josep Rull, per a la investidura, prevista per a la setmana que ve. En un comunicat, la presidenta de la Federació municipal, Eva Baró, i el secretari general, Antoni Vidal, han afirmat, aquest divendres, que amb aquest debat no volen "interferir" a les converses sobre la investidura i, per això, volien celebrar el congrés i la consulta entre les eleccions europees i la ronda de contactes de Rull amb els grups. Es justifiquen així de les acusacions de "precipitació" i fins i tot "imposició" que s'han abocat sobre les presses excessives amb què s'ha convocat el congrés de dijous passat. De totes maneres, admeten que "el moment és complex" i que això "podia arribar a generar discrepàncies sobre la seva idoneïtat en el temps".

L'Executiva nacional s'ha posat al servei de la federació per fer la consulta com més aviat millor i "acceptarem el resultat que surti"

Cal veure si es repetirà la convocatòria presencial en una sala major o s'optarà per canviar a una consulta telemàtica. Cal tenir en compte que Esquerra té un miler de militants a Barcelona ciutat, i que, per exemple, a la votació per ratificar fa un any el frustrat acord per a la frustrada elecció de Xavier Trias per a l'alcaldia de Barcelona hi van participar 150 persones. Aquest dijous van comparèixer més de mig miler de militants amb dret a vot i la sala tenia una capacitat per a 250 persones. Però Marta Rovira assegura que l'Executiva nacional s'ha posat al servei de la federació per fer la consulta com més aviat millor i "acceptarem el resultat que surti". Ara, l'element de discussió entre les bases és si la gran assistència de militants que va desbordar la consulta és indicatiu que el pacte amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona no se'n sortirà.

En definitiva, ERC és un partit en ebullició. Alguns dirigents consultats treuen dramatisme a la contraposició d'opinions i asseguren que "és bona notícia perquè és un senyal que el partit és viu i que la gent té ganes de participar, malgrat els forts revessos electorals que hem patit". Alguns veterans neguen que el partit es pugui partir i allunyen la repetició d'una fractura com la que es va produir entre el 2008 i el 2010, al final del tripartit presidit per José Montilla. En aquella ocasió es van produir múltiples escissions i va acabar amb l'enfrontament i la defenestració dels seus líders, Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. "Res que se li sembli, el partit s'ho està passant malament i hi ha divisió de parers, però dins d'una normalitat democràtica en què les bases opinen i decideixen", assegura un important dirigent de l'època de Puigcercós.

Tot i això, en política -i més a Esquerra- tot importa, i l'aspecte ambiental també. Els debats, les opinions expressades o el resultat de la consulta de Barcelona, la pressió que es vagi exercint, tindran el seu impacte en el decurs de les negociacions entre el PSC i ERC, o entre els republicans i Junts. En aquest marc, caldrà veure si s'arriba a algun acord o no. I finalment, si la militància opta per acceptar-ho o rebutjar-ho amb el perill d'una repetició electoral que pot ser complicada per a un partit en procés de renovació interna, sense un candidat prefixat i amb un immens esvoranc que ha deixat el darrer cicle electoral.