Equiparar les "regles del joc" i l'agilització dels procediments, les demandes del Govern per acollir joves migrats sols

En la Conferència Sectorial d'Infància, celebrada el passat 10 de juliol a Tenerife, el Govern de la Generalitat va rebutjar la proposta del Govern espanyol d'acollir 31 dels 347 menors migrats sols arribats a les Canàries que calia distribuir entre les comunitats autònomes. De fet, no va signar el conveni sota el pretext de què Catalunya està "sobreocupada" i al·legant que l'Estat no reconeix la seva "singularitat" i les xifres reals d'acollida. 

A la sortida de la trobada, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va admetre que el Govern català es va abstenir perquè el repartiment "no s'ajusta a la realitat catalana". "Al sistema de protecció de la infància hi tenim acollits 2.369 joves migrants sols menors d'edat, però el Ministeri tan sols en comptabilitza 1.417", va sostenir. Ara bé, és veritat que Catalunya està sobreocupada? Quants menors i quants majors migrats sols arriben? Quants centres i quantes places disponibles hi ha al territori? A través de les dades proporcionades per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Públic ha elaborat una radiografia completa de la qüestió.

Efectivament, el nombre d'infants i adolescents migrats atesos per la DGAIA és de 6.759, segons un informe mensual estadístic actualitzat per última vegada el 30 de juny de 2024. Aquests gairebé 7.000 joves representen un 42,2% del total d'infants i adolescents atesos pels serveis de la Generalitat i, si filem encara més prim, observem que 2.369 són menors, tal com va apuntar Campuzano, i 4.390 són majors d'edat.

Pel que fa al sexe i la procedència, el 95,2% són homes i el 51% provenen del Marroc, seguit del 35,6% que venen de països subsaharians i del 6,9% que venen del Magreb (Tunísia, Algèria i Líbia). Els joves d'Ucraïna, d'altra banda, només representen un 1,8% del total i són l'única nacionalitat que manté un cert equilibri entre nois (58,1%) i noies (41,2%).

La DGAIA demana que "les regles del joc siguin iguals"

La directora de la DGAIA, Ester Cabanes, assegura a Públic que "Catalunya està sobreocupada des de fa temps" i que "se'n parla des del 2018". "Aquí hi ha molts joves migrats sols i sempre hem fet un esforç per atendre'ls bé i per ajudar-los a transitar la vida adulta de la manera més òptima possible", afegeix. De fet, des de la Generalitat s'han creat i finançat milers de places en centres en els darrers anys, passant d'unes 800 (2017) a prop de 4.000 (2024). 

Catalunya ha passat de tenir 800 places disponibles el 2017 a tenir-ne prop de 4.000 el 2024

"Quin és el problema? Amb tot el gruix que arriba a Canàries, molts diuen que són majors d'edat per no quedar-se allà i arribar a la península en el contingent d'adults. Allà els decreten com a adults perquè no fan les mateixes proves de determinació d'edat a totes les comunitats autònomes, ni els forenses tenen els mateixos criteris. Ara bé, quan arriben a Catalunya tornen a demanar la prova i aporten alguna documentació conforme són menors i la Fiscalia d'aquí es veu obligada a ampliar i reobrir el procediment de determinació d'edat", explica. 

Segons la directora de la DGAIA, tenen comptabilitzats que han arribat més de 700 joves de Canàries que estan acollits pel sistema de protecció de la infància i que s'estan fent les proves. Això passa, diu, perquè en països com Gàmbia, per exemple, "no existeix un registre civil i els joves sovint no saben l'edat que tenen".

"Nosaltres el que vam demanar i hem demanat sempre és tenir les mateixes regles del joc. Cada mes n'arriben més de 200, ara ha baixat una mica, però al febrer, al març o a l'abril n'arribaven 300. Si la meitat d'aquests 300 venien de Canàries, no ens importa tenir 30 o 31 més. És una qüestió de què tenim dificultats serioses perquè obrir centres és un problema, perquè no trobem cases, no hi ha personal qualificat i perquè els municipis no els volen", assenyala Cabanes. L'informe revela que aquest juny n'han arribat 156, però al gener (370), febrer (299), març (227) i abril (209) la xifra va ser superior a 200.

Si ens fixem en l'informe estadístic amb una visió més panoràmica, les dades revelen que l'any que van arribar més joves migrats sols a Catalunya va ser el 2018 (3.709), seguit de 2022 (2.410) i 2023 (2.331). En aquests mesos de 2024 fins al juny, de moment n'han vingut 1.455.

La dificultat d'obrir més centres d'acollida

Quant al nombre de centres, la directora assevera que "el 2018 hi va haver tota una reflexió del sistema i una reubicació". Actualment sí que hi ha centres específics d'acollida i d'emergència per a aquests joves, però bàsicament hi ha tot un desplegament de recursos que no són exclusius per a migrats. "La mitja d'edat dels joves que arriben ha canviat, si abans era de 14 o 15 anys, ara és de 17 anys i mig i la manera d'atendre'ls és molt diferent", afegeix.

N'hi ha molts que estan en "mesures de transició a la vida adulta", que estan en pisos o residències per a joves entre 16 i 21 anys. Segons diu, en un pis com aquest pot haver-hi migrats i nacionals, i la seva ubicació té més a veure amb "la maduresa, interessos, tipus de formació o d'orientació laboral i el context en què s'han arrelat". 

Més enllà del nombre de places disponibles, una de les principals problemàtiques és "l'arribada massificada" dels joves migrats sols. "Si hi ha 40 nois que arriben a la comissaria aquesta setmana, els has de buscar un lloc. Això a vegades comporta obrir un centre nou i no es pot fer amb el procediment administratiu ordinari, sinó que s'ha de fer a través d'un procediment d'emergència", explica.

"Demanem que es consideri l'emergència ―activació del protocol tècnic per a l'agilització dels procediments administratius― per poder fer aquests mecanismes de forma justificada, perquè si no se'ns penalitza", diu. De fet, la Sindicatura de Comptes va emetre un informe en què alertava d'irregularitats en la DGAIA en l'ús excessiu de la contractació de serveis pel procediment d'emergència del 2016 al 2020.

Segons Cabanes, cal "posar ordre" a tota aquesta situació, ja que "les persones que fugen del seu país per raons polítiques, religioses o de supervivència, han de buscar la manera de sobreviure. I els estem abocant a fer coses que no toquen". Argumenta que cada dia és més "difícil" i que l'administració ho vol fer "bé", no vol ubicar aquests joves en naus industrials com passa a Canàries.

Quant a finançament, revela que el pressupost de l'últim any "no va arribar als dos milions", una xifra insuficient per atendre els més de 4.300 joves majors d'edat i els gairebé 2.400 menors. "Ara diuen que nosaltres som els dolents de la pel·lícula per 30 places. Però no. Ens arriben més de 50 joves al mes de Canàries i no diem res. Les regles del joc han de canviar", conclou.