ENTREVISTALluc Salellas: "Als governs del canvi els ha faltat un projecte prou trencador a nivell d'Estat"

"Hem fet una cosa diferent, a la que no estem gaire acostumats a nivell de país". Lluc Salellas (Girona, 1984) explica d'aquesta manera la conformació de la candidatura que encapçala, Guanyem Girona, impulsada, afirma, per "organitzacions i persones" que han deixat "sigles de banda", així com "trajectòries personals i col·lectives".

Diu de si mateix que és "una persona socialista, feminista i independentista", i ho argumenta sintèticament: "Em defineixo a partir d’aquests tres pilars perquè vull una societat justa, igualitària, en la qual el mercat no sigui qui decideixi sobre les nostres vides. Això em porta a ser feminista també per a que hi hagi igualtat entre homes i dones, i a entendre que els homes hem d’anar perdent privilegis per a que les dones puguin anar guanyant drets. I finalment independentista perquè entenc que l’única manera que té aquest país, Catalunya, o en un espai més ideal els Països Catalans, d'aconseguir els dos primer objectius és trencant amb un règim que és el del 78, el règim espanyol i el de la monarquia espanyola".

Salellas és regidor de l'Ajuntament de Girona i fins novembre passat formava part de la direcció de la CUP. Va deixar el Secretariat Nacional, explica, per motius personals. "Portava tres anys a un ritme molt frenètic. A nivell polític jo havia viscut el cicle de l’1 d’octubre dins la direcció de la CUP i estava cansat. I a nivell personal també havien passat unes quantes coses a la meva vida i necessitava poder agafar-m’ho tot amb més calma". 

Perquè es torna a presentar a l'Ajuntament?

Per dos motius. Primer perquè el context en què viu la ciutat és de final de cicle, final d’un model que ha arribat al seu col·lapse. Un model d’aposta única per l’economia del turisme, abandonant elements importants com es la cultura, l’educació, la participació. Entenia que aquest moment històric implicava continuar fent municipalisme activament. Aquesta és una raó, política i externa, que cal entendre també en el moment de cruïlla que viu el país a nivell nacional i a nivell econòmic.

"El context en què viu la ciutat és de final de cicle"

L’altra raó és el projecte que hem bastit. A mi el que m’acaba de fer decidir és que aquest projecte sortís amb una voluntat clara i explícita d’intentar aconseguir guanyar aquestes eleccions. I per tant amb possibilitats de govern, en el qual entenia que la meva experiència de quatre anys de regidor podia ser un valor.

Guanyem Girona no ha aconseguit el nivell de confluència que pretenien, però és una experiència poc freqüent a altres municipis. Què passa a Girona que no existeixi a altres ciutats?

Ens hauria agradat que hi hagués una sola candidatura que fos clarament progressista, d’esquerres, transformadora i republicana. Aquest era l’objectiu que teníem la gent i les organitzacions que vam treballar per impulsar Guanyem Girona. Això no ha estat possible perquè no tothom ha volgut ser tan generós com ho han sigut les organitzacions i les persones que han impulsat Guanyem Girona,  però sí que hem fet una cosa diferent a la qual no estem gaire acostumats en aquest país.

"No tothom ha volgut ser tan generós com ho han sigut les organitzacions i les persones que han impulsat Guanyem Girona"

Què té Girona per a que això s’hagi aconseguit? En primer lloc, una mida de ciutat, d’uns 100.000 habitants, que ens permet entendre’ns suficientment tots. Ens coneixem prou tots per saber mancances i oportunitats, i un cop apliques la sinceritat a això és fàcil construir un projecte. A ciutats més grosses hi ha més formacions, més dinàmiques històriques que dificulten de vegades aquests processos de confluència. Als pobles més petits el que acostuma a passar és que potser no hi ha tant teixit per confluir. Aquesta mida mitjana crec que ens ho ha facilitat i al final també les persones i els projectes.

Com a projecte polític en què es diferencia Guanyem Girona de Capgirem Barcelona [candidatura de la CUP]?

Se’m fa difícil de dir perquè no conec suficientment l’interior de Capgirem Barcelona  com per dir de forma totalment rigorosa el que és. Jo si veig una diferència i és que aquí a Girona entre la gent que estem treballant hi ha qui té com a referent l’espai dels Comuns i gent que tenim més de referent l’espai de la CUP i de la Unitat Popular. Aquesta és la diferència que veig clara i evident. A Barcelona, pel que veiem, això no ha estat possible.

Anna Saliente va explicar en entrevista a TV3 que la llista que encapçala, Capgirem, és l’única candidatura netament independentista a Barcelona. Diria el mateix sobre Guanyem Girona?

No sé perquè ho deia l’Anna Saliente, però sí crec que en tot cas Guanyem és la candidatura que entén que la independència d’un país ha de passar també perquè els ciutadans i les ciutadanes puguem decidir sobre tot allò que passa a les nostres vides. Si això és al que es referia quan va dir “nítidament independentista” diria que sí. Si es refereix a candidatures que defensen la República catalana, no som l’única. 

Dins la CUP hi ha debats seriosos i un d’ells és la participació a eleccions que no siguin les municipals. Va votar el 28A?

Sí.

Per quina candidatura?

Això m’ho reservo.

Vostè era partidari de presentar candidatura a les europees. Votarà a les europees?

No ho tinc decidit. Jo tenia molt clar quin tipus de candidatura volia votar a les europees i perquè era necessari que es presentés una llista, que es podia dir CUP o d’una altra manera, però que defensés nítidament el projecte de transformació radical d’aquesta Unió Europea, per a que treballi per la unió dels pobles i no la del capital. I que al mateix temps fos republicana i independentista. Aquesta era la candidatura que a mi m’hauria agradat poder votar en unes eleccions europees i en aquestes especialment.

"La candidatura que a mi m'hauria agradat poder votar a les eleccions europees no existeix. No tinc decidit si faré un vot tàctic"

Ara aquesta candidatura no existeix i per tant no tinc decidit si faré un vot tàctic per alguna opció o no. M’ho acabaré de pensar.

Des de la gent de Guanyem sempre diem que entenem que a les eleccions europees hi ha un vot molt diferent que a les municipals i que per tant hi haurà molta gent que agafi opcions diverses a les europees i a les municipals agafarà Guanyem Girona.

Vaig sentir la Eulàlia Reguant aquest estiu, en un col·loqui a Segòvia, i deia que la CUP no havia mirat prou d’explicar-se a Madrid i altres ciutats de l’Estat. Què en pensa?

Jo crec que la CUP en general té un repte de saber-se explicar millor fora dels Països Catalans i no només a l’Estat sinó arreu d’Europa. Jo, com l’Eulàlia, he viatjat bastant per explicar en diversos espais polítics què significa un procés d’alliberament nacional i social ara mateix al cor d’Europa. És cert que no només des de la perspectiva d’una persona que viu a Badajoz, a Segovia o a Málaga pot costar d’entendre, sinó també a persones que viuen a Bordeus, a Leipzig.. i per tant aquesta feina l’hem de fer més, en general. Això qui tingui responsabilitats per poder-ho fer i recursos, crec que té feina. La CUP i no només la CUP.

Vostè ha defensat en alguna ocasió les polítiques que s’han fet des de l’Ajuntament de Barcelona. Quina impressió o opinió té del que es coneix com el món dels Comuns?

Pel poc que conec dels governs del canvi, des dels ayuntamientos del cambio, a nivell d’Estat, crec que s’han fet polítiques molt interessants. En línies generals, un dia escoltava a una regidora d’A Coruña aquí, en unes taules rodones, i em va semblar molt interessant. He seguit bastant el tema de Cadis i del Kichi, més enllà de la qüestió armamentística, em sembla que hi ha coses interessants. Crec que han trencat algunes lògiques i que això se'ls ha de reconèixer.

"El trencament amb el règim del 78 al que aspiraven els governs del canvi ha quedat molt diluït" 

Potser el que els ha faltat és tenir la capacitat de bastir un projecte suficientment trencador a nivell d’Estat. Tot allò al que aspiraven, no?, a trencar amb el règim del 78, en el seu principi, ha quedat molt diluït. De la mateixa manera que faig un reconeixement d’algunes polítiques municipalistes molt interessants, sí que a nivell d’Estat han perdut un objectiu que deien al principi que per a mi és essencial si es volen canvis profunds en la societat.

A Catalunya de vegades, sembla que l’extraordinària mobilització que s’ha vist en els darrers anys pot desaparèixer, perquè no obté victòries i perquè li falta implicació de més actors, des dels que es reivindiquen de la nova política fins l’esquerra tradicional no independentista. En parlen sobre això?

Sí que en parlem i des de fa temps. I el projecte Guanyem Girona té clarament aquest objectiu de treballar de forma conjunta diferents mons en clau social i també republicana. Ara bé, crec que s’ha de dir que hi ha tot un sector de l’esquerra d’aquest país, jo diria que avui és minoritari, que no ha volgut o no ha sabut veure en un procés d’impugnació absoluta del règim del 78, a través del dret d’autodeterminació, una oportunitat per fer canvis estructurals.

"Un sector de l'esquerra d'aquest país no ha sabut veure en el procés d'impugnació del règim del 78, a través del dret d'autodeterminació, una oportunitat per fer canvis estructurals"

I això se’ls ha explicat i s’ha treballat, però hi ha aquest sector que ha tancat files amb el centralisme espanyol.

Segur que l’independentisme ho podia haver fet millor, també, però que hi ha hagut una voluntat de teixir ponts és evident i que hi ha hagut una part de l’esquerra que no ha vist aquesta oportunitat també és evident, i en tot cas ha de quedar clar que això no vol dir que haguem de desistir, ni que cadascú s’hagi de quedar en el seu bloc i en el seu espai.

Hi ha un sentiment unitari en el moviment sobiranista que no troba resposta en els partits independentistes. No temen que això tingui un efecte desmobilitzador?

Crec que en el moment en el qual la gent va estar més convençuda i amb més ganes ha estat quan hi havia una política unitària, però que no passava per la unió de partits sinó per un referèndum i per executar-lo. Per a mi això demostra que l’important és l’estratègia unitària i els objectius concrets unitaris, no que hi hagi unitat dins d’una sola candidatura de tot l’independentisme.

Hi ha algú que la proposi aquesta estratègia unitària?

Per a mi és això el que pot causar desmobilització. El fet que no hi hagi una estratègia unitària. Nosaltres sí que plantegem en el nostre programa que els més de nou cents ajuntaments tenim un repte en aquesta legislatura, que és ajudar a teixir aquesta estratègia unitària des dels municipis, i que superi el simbolisme que hi ha hagut durant els últims anys dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que ha sigut únicament fer declaracions i aprovar mocions.

I garanteixen també al seu programa que Girona es comprometrà amb la construcció de la República. D’això se’n parla molt últimament,  de 'fer República des dels municipis'. Això com és fa?

Fer República des dels municipis per a mi passa inevitablement per fer unes polítiques públiques en les quals les veïnes i els veïns sentin que estan decidint el seu futur. Això passa per participació però també perquè els serveis públics siguin transparents, controlats i participatius, passa perquè els barris millorin, tinguin més equipaments i puguin d’alguna manera tenir un projecte de país lligat a la República.

Això passa també perquè els 900 municipis que hi ha a Catalunya ens coordinem per fer accions reals, materials, i també algunes simbòliques que puguin posar en qüestió el règim i l’Estat.

"Hem vist que l'Estat ho té molt fàcil per controlar una sola institució... Una altra cosa seria si quatre mil regidors posessin en qüestió l'Estat" 

Hem vist que l’Estat ho té molt fàcil per controlar una sola institució i, per entendre’ns, dotze consellers, i si m’apures una Presidència del Parlament o una Mesa del Parlament. Això té capacitat de fer-ho i és un aprenentatge que tenim, i no té especialment costos per ells, perquè la situació és la que és. Ara, segurament, una altra cosa seria si quatre mil regidors tinguessin una determinació concreta i posessin en qüestió l’Estat amb decisions polítiques concretes. Llavors veuríem que implica per l’Estat fer això. Però són les dues coses.

S’acusa sovint la CUP de no voler governar. Girona és una excepció?

Jo diria que això no és cert. En els darrers anys s’ha governat a entre 10 i 20 municipis. Podriem parlar de Badalona, de Sabadell, Berga, o de pobles petits com Viladamat o Celrà. En aquests llocs la CUP ha governat i ho ha fet bé, amb totes les ganes i tota la il·lusió. Fins i tot ha canviat certes maneres de governar. Per tant aquesta afirmació que algú vol fer és més interessada que no pas versemblant.

Hem sentit parlar de la seva voluntat d’obtenir majoria suficient per governar, però probablement caldrà una coalició. Es veu de tinent d’alcalde de la Marta Madrenas? [actual alcaldessa i candidata de JuntsxCat]

No. No m'hi veig. Nosaltres ens presentem amb un projecte que el que vol és agafar el relleu polític amb un programa que el que vol és posar al centre unes polítiques que han estat abandonades en els últims anys, a nivell de barris, d’educació, cultura, mediambientals, d’alternatives econòmiques, participació... i per tant em semblaria profundament incoherent que, malgrat compartim l’objectiu d’una República, estiguéssim governant junts, fent polítiques públiques amb les que no ens posaríem d’acord en el dia a dia. Això no vol dir que nosaltres no tinguem clar que haurem d’articular pactes.  No veiem un pacte estable amb Madrenas. Amb la resta haurem d’anar treballant.

Quina coalició veuria possible?

Caldrà arribar a acords. No sabem amb quina forma. Si serà una coalició de govern, o un acord d’estabilitat o com serà, perquè no tenim els resultats sobre la taula. En tot cas sí que serà a partir d’un programa que ho farem. Un programa nítidament social, que també situï que Girona treballi pel dret d’autodeterminació i per la República catalana. Aquests dos elements hi seran en l’acord que hi pugui haver per governar aquesta ciutat.

La CUP compta amb una militància molt implicada en la presa de les seves decisions. En el seu programa parlen de garantir la participació directa de la ciutadania en afers públics. Això existeix? Hi ha líders i les decisions es prenen sovint entre dos o tres. Què poden fer per a que la política participativa sigui alguna cosa més que un desig?

En els municipis de cinc, deu, quinze mil habitants hi ha exemples de governs d’esquerres, transformadors i de la CUP que s’ estan aplicant [polítiques participatives] i tenim un catàleg de models d’èxit. El debat es troba amb els municipis més grans.

A Girona hem demostrat que es pot fer el millor programa, amb més contingut, fent-lo en forma participativa.

Sabem que entre la resta de partits alguns han contractat empreses per redactar el programa. Nosaltres hem fet 25 taules participatives, grups de treball, trobades bilaterals, multilaterals ... i al final surt el programa amb més propostes concretes, amb més qualitat i més quantitat.

Per tant un model participatiu és possible. Segurament no en quatre anys. És un model que costarà de canviar.

En una entrevista vostè deia no fa gaire: “Cal que ens asseiem amb Sarrià, Salt, Vilablareix, Celrà i parlem de polítiques econòmiques, culturals i de mobilitat conjunta”. No es pot pensar en el futur de Girona sense una política mancomunada?

A nosaltres ens agrada parlar de la Girona del 2030, del pla de ciutat i de les polítiques a mitjà i llarg termini. Són unes polítiques que hem trobat a faltar en els darrers vuit anys en aquest ajuntament de Convergència, i en aquesta lògica entenem que s’ha acabat la vella política de mirar les ciutats i els municipis des del melic i pensant que sols ho farem tot.

"Entenem que el projecte de ciutat s’ha de bastir conjuntament amb els municipis del voltant"

Nosaltres venim de la tradició cooperativa i entenem que el projecte de ciutat s’ha de bastir conjuntament amb els municipis del voltant, perquè tindrem més oportunitats i perquè hi ha cada vegada més interrelació, gent que viu a Salt i treballa a Girona, que viu a Girona i treballa a Celrà... Això ja existeix i per tant les respostes han de ser conjuntes i mancomunades al nivell dels serveis públics.

Fins on diria que arriba aquesta àrea d’influència de Girona?

A tota la comarca i segurament a les comarques que ens envolten. Diria que des d’Olot, fins La Jonquera, Blanes... Girona té influència sobre tot aquest territori, evidentment, però crec que hem d’anar per passes. Primer s’ha de bastir una estratègia amb els termes municipals que toquem i que formen aquesta primera corona urbana.

En un article que va publicar fa uns dies a Crític parlava del món no metropolità. Girona no forma part d’aquest món?

Girona no és una metròpoli. Una metròpoli és un espai bastant més gran que l’àrea de 150.000 habitants que representen Girona i aquesta pobles que comentàvem [del seu voltant]. Quan parlem de metròpolis des d’un punt de vista geogràfic i polític ens referim a espais de milions de persones, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Quan jo em refereixo al món no metropolità parlo de Girona, però també de la resta, perquè hi ha un determinat discurs polític que ha tendit en aquest país a diferenciar-los permanentment, per utilitzar-los partidàriament.

Després del règim franquista i amb la instauració de la democràcia hi ha un pacte tàcit segons el qual el país es divideix en dos. Els convergents tenen via lliure a la zona no metropolitana i el PSC a la metropolitana. I a tots dos els va bé alimentar el discurs dels dos mons. El meu discurs vol trencar amb això. Tant actor de canvi, transformador, d’esquerres i republicà pot ser una àrea metropolitana com la de Barcelona amb les seves condicions sociològiques, com el món no metropolità del país, que seria la resta.  Les dades ens ho diuen. Les dades de vot, per exemple, ens diuen que entre ERC, CUP i Comuns el vot és més o menys el mateix en una zona que en una altra i que per tant, gent d’esquerres, republicana i transformadora en tenim per igual a Santa Coloma de Gramenet que a la comarca de l’Alt Empordà.

Al seu programa parlen de remunicipalitzar serveis públics. Se’n parla sovint també, i molt, de remunicipalitzacions, que no s’acaben de materialitzar. Gairebé n0 es veuen. Quins obstacles s’han de superar per fer-les possibles?

Jo diria que n'hi ha tres d'obstacles:

Un, evidentment, és el de la pressió del lobby econòmic, el que fa negoci amb els serveis bàsics. L’aigua, l’energia, el transport. Aquest és important i juga les seves cartes. I les juga i molt bé i per tant sempre ho dificulta.

"Hi ha serveis públics essencials, gestionats de manera privada, que han estat profundament opacs"

El segon és el desconeixement que té la població, buscat pel poder, sobre els serveis públics que estan externalitzats. Durant tots aquests anys, des del franquisme fins la democràcia, hi ha serveis públics essencials, gestionats de manera privada, que han estat profundament opacs, de manera que la gent no sap exactament com funcionen i es fa difícil fer algun tipus de reivindicació.

I en tercer lloc, la cultura política. Els principals partits que han governat el país en els últims quaranta anys han establert que això és com impossible de fer. Sabem, però, que una ciutat com París va municipalitzar l’aigua. Si ho va fer París, una ciutat com Girona o com Barcelona ho han de de poder fer també sense tants problemes tècnics com alguns ens han posat al cap durant molt de temps.

Parlen vostès d’un un model de turisme sostenible i de diversificar l’economia gironina. Economia verda, Cultura, TIC... en general està molt bé, però pot parlar una mica més en concret d’això?

El que diem és que no pot ser que l’Ajuntament estigui destinant més d’un milió d’euros de pressupost municipal a polítiques de promoció, lligades al turisme, i que només destini sis mil euros a potenciar l’economia social i cooperativa.

Això com a dada és interessant.

"No pot ser que l’Ajuntament destini més d’un milió d’euros de pressupost a polítiques lligades al turisme i només sis mil euros a l’economia social i cooperativa"

A nivell d’alternatives qué proposem?

Evidentment, potenciar l’economia social i cooperativa.

Tenim una Universitat a la ciutat i un parc científic i tecnològic que creiem que pot ser un motor bastant més important del que és ara, a través de la cooperació entre les institucions per desenvolupar projectes de recerca. Em sembla que la proposta d’àrea urbana [al voltant de Girona] és important perquè podrem potenciar el sector industrial i també el sector primari. Girona té un sol limitat, perquè està envoltat de municipis, que han anat creixent. L’única manera de fer política industrial i política lligada a la recuperació del sector primari, bàsic, si ens creiem la idea de la sobirania alimentària, és fent-ho conjuntament amb els municipis i creant un espai gran, per a que tant els productors de l’àmbit industrial com els del sector primari trobin incentius, per venir.

I en tercer lloc jo diria el comerç. Malgrat aquesta aposta pel turisme, que ha incrementat la presència de gent a la ciutat, el petit comerç està pitjor avui que fa quatre anys. Per què? Perquè s’ha apostat per crear 150.000 metres quadrats de grans superfícies comercials i pel consum a través d’internet i on line que fa avui moltíssima gent. Per això nosaltres proposem que l’Ajuntament tingui un paper actiu. Com? Creant un software, una plataforma pública on els petits comerciants puguin oferir els seus productes. Això és un suport al petit comerç que ajudaria a que qualsevol persona quan vulgui comprar on line ho faci a través de la plataforma municipal.

En l’àmbit de la Sanitat Girona té pes en la seva àrea d’influència. Sé que vostè s’ha interessat pel futur de l’hospital Josep Trueta. Em pot explicar una mica en quin model d’atenció sanitària pensa?

Crec que el més important, a diferència del que han fet alguns partits, no es troba en la ubicació de l’hospital sinó en el seu model i en el que pretenem que sigui aquest Trueta del que es parla des de fa tants anys. Per nosaltres el model és el d’un hospital públic que pugui competir amb els de l’àrea metropolitana de Barcelona.

M’explico. Ara mateix hi ha milers de gironines i gironins, de la demarcació, que quan tenen determinades malalties es veuen obligats a anar a hospitals de Barcelona, malgrat tenim una població referencial de 800.000 persones, a més del turisme que ve a l’estiu.

És a dir, si a Barcelona, a l’àrea metropolitana, que té aproximadament 3,5 milions de persones, hi ha cinc o sis hospitals, Bellvitge, Sant Pau, Can Ruti, Bellvitge, Vall d’Hebron, Clínic.... La població que els toca es de 500 o 600.000 persones. Nosaltres tenim 800.000. Ens mereixem un hospital que pugui assumir el que avui assumeix Can Ruti, Sant Pau...  Això ens ajudarà per a que gironins i gironines, i parlo també de la població que hi ha des de Ripoll fins a Blanes, tinguin a Girona un hospital.

Ens ajudarà també per a que els metges residents que venen tinguin també un hospital en el qual es vulguin quedar. La recerca millorarà automàticament i per tan també a nivell econòmic tindrem una nova línia de treball, d’ocupació de qualitat. I també per la pròpia gent de Girona que es vol dedicar a la Sanitat. 

Aquest és el nostre model, que també significarà menys derivació de pacients a la concertada o a la privada, que avui s’emporten una bona part de diner públic.

Ha parlat fa poc amb el seu germà? [Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart] 

Sí

I com veuen el judici? Com acabarà això?

Se’m fa difícil de concretar. Crec que s’està veient que el judici és un petit-gran teatre que han muntat, en el qual s’ha permès una cosa inaudita que és que 80 testimonis policials diguin el mateix cada dia i que el jutge no consideri que no cal repetir tots aquests testimonis, quan en qualsevol altre judici, qualsevol altre jutge hauria dit que amb dos d’aquests ja n’hi havia prou.

"El que ha estat bé és haver fet una denúncia política del que està passant allà [al judici]"

Jo crec que aquest judici és polític i que per tant el que ha estat bé és haver fet una denúncia política del que està passant allà, perquè a nivell tècnic està clar que sempre trobaran els recursos per justificar el que hagin de fer. A partir d’aquí, del context polític, es decidirà la condemna.