ENTREVISTA A L'EURODIPUTAT CORS FRANÇOIS ALFONSI“Els presos catalans són ostatges d’una raó d’estat”

François Alfonsi (Ajaccio, 1953) és un dels eurodiputats que ha format part de la delegació que va visitar el passat dijous els presos polítics tancats a Lledoners. El polític cors, membre del Partit de la Nació Corsa (PNC), qualifica la seva situació "d'escandalosa" i creu que el silenci i passivitat de les institucions europees davant la situació a Catalunya pot esdevenir un "precedent perillós" davant la possibilitat que un partit d'ultradreta arribi al poder en algún país de la Unió Europea. Durant la visita, també ha parlat amb Públic.

Quin és el motiu de la vostra visita a Catalunya?

Formo part d’un grup d’eurodiputats de la Plataforma de Solidaritat amb Catalunya. Hem decidit portar en persona el nostre suport als presos polítics catalans i denunciar la situació escandalosa que viuen els nostres col·legues, entre ells Oriol Junqueras, president de l'Aliança Lliure Europea (ALE), detingut per un suposat delicte quan a altres països, com Bèlgica o Alemanya, els mateixos acusats a Espanya han quedat en llibertat. Són ostatges d’una raó d’estat. Ens sembla inacceptable que Espanya refusi les decisions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Com heu vist els presos polítics a les presons?

Ha estat una trobada carregada d’emoció perquè he compartit grup polític amb Oriol Junqueras i Raül Romeva entre el 2009 i el 2014. Els hem trobat serens i determinats: la raó els acompanya. També els hem trobat convençuts que la solució és el diàleg, i satisfets perquè s’ha establert una taula de negociació. Com a eurodiputats, contribuirem tot el possible perquè el conflicte s’acabi a través de la via de la negociació.

Com es veu el cas de Junqueras i la resta de polítics catalans al Parlament Europeu?

"La Comissió Europa tanca els ulls davant d’un estat, l’espanyol, que ha perdut de vista la seva missió democràtica"

No es veu la situació que viu Catalunya avui com una situació democràtica. La Comissió Europa tanca els ulls davant d’un estat, l’espanyol, que ha perdut de vista la seva missió democràtica. Ho considerem un precedent perillós, perquè a molts països europeus l’extrema dreta pot arribar al poder, i si Europa no pot protegir la democràcia a Espanya, com ho farà a un país com Itàlia si es dona el cas?

Quines mesures de suport prendrà el grup d’Els Verds/ALE?

Hem escollit Junqueras president d’ALE, el que suposa ser vicepresident del grup d’Els Verds, en una mostra de suport de la seva vàlua com a polític. Junqueras ha de ser a Brussel·les, no a una presó. També hem multiplicat els esforços per donar a conèixer la situació a Catalunya. I disposem d’aquesta plataforma per mantenir una solidaritat i suport constants amb Catalunya durant aquesta legislatura.

Tanmateix, al Parlament Europeu hi ha una majoria de conservadors, socialdemòcrates i liberals que s’hi oposen i pressionen el president de la cambra, David Sassoli.

Al desembre, amb la decisió del TJUE, Sassoli va endarrerir a la sessió plenària perquè va estar rebent pressions fins al darrer minut. Però es va mantenir ferm, va anunciar que Puigdemont i Junqueras eren eurodiputats i els va reconèixer com a tals. Al gener, però, vam veure una comunicació interna del Parlament Europeu reconeixent que la Junta Electoral espanyola havia retirat la condició d’eurodiputat a Junqueras, la qual cosa no té cap sentit jurídic, només s’entén per les fortes pressions de l’Estat espanyol. Això demostra que la qüestió catalana no és un afer intern espanyol, sinó un afer europeu.

Quina repercussió creu que està tenint per a la imatge internacional d’Espanya?

"La qüestió catalana no és un afer intern espanyol, sinó un afer europeu"

Les contradiccions entre les decisions de la justícia europea i l’espanyola són un problema. Que Puigdemont estigui en llibertat i Junqueras a la presó demostra que hi ha un problema de dret, i, per extensió, un problema per a la imatge d’Espanya com un estat de dret. La histèria dels eurodiputats espanyols em fa recordar la dels francesos durant la Guerra d’Algèria: des de Miterrand fins a Le Pen, tots ells defensaren la ‘França eterna’, per sobre la democràcia i tot. En tots els països hi ha moments en els quals la classe política sembla perdre l’oremus. I això és el que ha passat amb l’Estat espanyol. Espero que amb la negociació tornin a la raó.

I quins comentaris rebeu per part dels eurodiputats espanyols?

Bé, fins ara no m’han convidat a fer un cafè [riu]. Però altres eurodiputats ens comenten que hi ha molta tensió als grups, des del Partit Popular Europeu fins a Renew-ALDE (liberals), passant pel partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE, a la dreta del PPE) i fins i tot als Socialistes i Demòcrates (S&D), al punt de posar-hi una mena de tap als debats interns perquè ningú no parli de la qüestió catalana.