EnsenyamentNous canvis d'Educació: retira el concepte "en procés d'assoliment" i redueix les hores de gestió autònoma

El Departament d'Educació ha anunciat canvis en l'esborrany que havia presentat sobre els nous currículums d'educació bàsica que s'han d'aplicar en els cursos imparells el curs vinent. Un d'aquests canvis és la retirada del concepte "en procés d'assoliment" en les qualificacions que havia generat molta controvèrsia. Així, es mantindrà el "no assoliment" en l'avaluació -equivalent a l'antic suspens-, ja que es reconeix que fins que tothom interioritzi l'ensenyament competencial és "més informatiu", segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora.

Un altre dels canvis és la reducció d'hores de gestió autònoma a secundària de les sis inicialment plantejades a quatre. Educació ha rebut 850 propostes de canvis i defensa que s'ha donat resposta a la majoria. Les modificacions arriben en plena vaga del sector de l'ensenyament.

El Departament va enviar l'esborrany dels currículums de primària i secundària a principis de febrer i va obrir un període per recollir aportacions de la comunitat educativa. En canvi, el de batxillerat s'acaba d'enviar. En aquest sentit, Mora ha deixat clar que es tracta d'esborranys perquè encara no s'han aprovat els reials decrets estatals sobre la matèria. Quan aquests hi siguin s'hauran d'anar fent les adaptacions necessàries, si s'escauen.

Un dels principals canvis arriba en les qualificacions i és un dels punts que havia generat moltes crítiques. Mora ha volgut deixar clar que les famílies rebran informes d'avaluació tres cops a l'any i que finalment aquests incorporaran les qualificacions tal com es coneixien fins ara: no assoliment, assoliment satisfactori, assoliment notable i assoliment excel·lent. Tot i la marxa enrere, Mora defensa que amb "en procés d'assoliment" volien dir que s'"està aprenent". Finalment però han retirat aquest concepte perquè les qualificacions "han de servir perquè les famílies ho entenguin".

Menys hores de gestió autònoma i es mantenen les optatives

La distribució horàries de les matèries a l'ESO havia generat també polèmica. En primer lloc, per la crítica a les hores de gestió autònoma, que comportaven la reducció d'hores i la desaparició d'alguna optativa com a tal. Finalment, es passa de sis a quatre hores setmanals de gestió autònoma a l'ESO, 560 en total, i es mantenen les optatives existents. Entre aquestes, la de Filosofia a 4t d'ESO, com ja s'havia anunciat.

El director general d'Innovació, Joan Cuevas, ha explicat que en línies generals hi ha una reducció del 15% de les hores de cada matèria, a excepció d'aquelles on la llei estatal no permet fer més reduccions, com és el cas de Religió. En la distribució final hi ha matèries que guanyen hores mentre que d'altres en perden. Entre les que perden hi ha Llengua castellana i literatura i Llengua catalana i literatura de 1r a 3r d'ESO, que en el primer esborrany comptaven amb 280 hores i passen a 245. En canvi, en guanyen Biologia i Geologia, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual; Física i Química; Música; Geografia i Història i Tecnologia i Digitalització A 4t d'ESO, es recuperen 35 hores per a Educació i Valors Ètics i Matemàtiques guanya hores.

A primària hi haurà 945 hores de gestió autònoma, 4,5 setmanals. Respecte a l'esborrany inicial, perd hores Coneixement del medi natural, social i cultural però en guanyen Matemàtiques i Educació Artística. Pel que fa a la llengua, a primària hi haurà 350 hores setmanals de Llengua catalana i literatura i el mateix de la castellana i l'aranesa. De 1r a 3r d'ESO seran 186 hores i a 4t d'ESO 70.

Transitorietat, però no al batxillerat

Després que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, avancés en una carta als docents que disposarien de tres anys per aplicar els nous currículums, Educació ha concretat com es farà aquesta transició. Segons Mora i Cuevas, l'objectiu és que cada centre analitzi en quina situació es troba i apliqui els canvis segons pugui i necessiti. En tres anys però tots hauran d'estar aplicant els nous currículums, basats en competències i no en continguts.

Aquesta transitorietat però no podrà ser al batxillerat, on el límit el marca la llei que fixa que el 2024 s'ha d'establir un nou model de Proves d'Accés a la Universitat (PAU) que es regeixi també per competències. La llei marca que obligatòriament desapareixeran les matèries Ciències del món contemporani (comuna) i electrotècnia (modalitat).