"No ens passa pel cap governar amb aquest PSC"

Fa quatre anys, ERC aconseguia l'alcaldia de Tarragona per primera vegada després de la tornada de la democràcia a Espanya. Ho va fer amb Pau Ricomà (Tarragona, 1957) al capdavant, que ara aspira a un segon mandat per "continuar amb el canvi iniciat el 2019".

Durant 40 anys, el PSC i els convergents s'havien anat combinant l'alcaldia de Tarragona fins que Ricomà va trencar aquesta hegemonia. Els socialistes van guanyar les eleccions per la mínima, però el republicà va rebre el suport de la CUP, En Comú Podem i Junts per ser alcalde, una votació que va desbancar Josep Fèlix Ballesteros, alcalde durant 12 anys.

El candidat d'ERC va formar govern amb els Comuns, però a mig mandat va canviar d'aliats: va incorporar els dos regidors de la CUP i els tres de Junts, un moviment que va provocar que els de Jèssica Albiach -dividits- acabessin abandonant el govern. Tot i haver estat una legislatura convulsa, Ricomà fa un balanç positiu i si hagués d'escollir, escolliria la segona part del mandat.

Ricomà treu pit d'haver desencallat projectes importants per a la ciutat, com l'Hospital Joan XXIII, la Ciutat Judicial, l'antiga Ciutat de Repòs i de Vacance. Diu que el següent mandat serà clau per executar-los. Parlem amb ell sobre el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l'arribada de creueristes a la ciutat tarragonina i del model de turisme, entre moltes altres coses. 

ERC a Tarragona ha passat de no tenir representació durant la legislatura del 2011 a poder formar govern i tenir l'alcaldia el 2019. Aquest últim fet que no passava des de l'etapa republicana. Quin balanç fa d'aquest mandat?

Ha estat un mandat marcat per una conjuntura no gens fàcil, però que hem avançat de manera decidida en el canvi que volíem per a Tarragona. Hem aconseguit molts compromisos d'inversions d'altres administracions que tindran incidència l'habitatge, el medi ambient i altres temes centrals i que transformaran força la ciutat.

El proper mandat serà d'execució?

Sí, Tarragona tenia temes pendents des de fa molt de temps i que durant aquests quatre anys hem desencallat, com l'Hospital Joan XXIII, la Ciutat Judicial, l'antiga Ciutat de Repòs i de Vacances, el Museu de la Necròpolis Paleocristiana. Alguns ja s'estan executant i altres ho faran en els pròxims anys. Rebrem inversions que en els pròxims anys capgiraran la ciutat i sobretot amb un enfocament més sostenible i cohesionador.

Quin ha estat el moment més dur del mandat?

Hi ha hagut dos moments molt durs: el tancament per la Covid-19 i totes les decisions que vam haver de prendre, que afectaven a tota la població, i l'accident d'IQOXE. Era la primera vegada que una persona que no tenia res a veure amb una empresa química moria per un accident. Això va provocar una escletxa de la confiança per part de la ciutadania amb totes les empreses químiques que està constant molt de revertir.

S'ha millorat la seguretat del sector químic del Camp de Tarragona des de l'accident?

Les empreses del sector químic en general tenen protocols de seguretat, el problema va ser que IQOXE era una companyia que no provenia del sector, sinó que és una persona inversora que se sortia d'aquesta dinàmica general.

"L'accident d'IQOXE va provocar una escletxa de la confiança per part de la ciutadania amb la indústria química"

L'exposició al risc hi és, però des de l'accident es va determinar que el PLASEQTA tornés al territori perquè van veure que les decisions que es prenien en un moment de crisi no eren les adequades per la falta de coneixement del territori. Això va ser una exigència de l'Ajuntament. Amb el conseller Elena hem mantingut una execució molt complementària i decidida, amb la implementació de mesures tecnològiques, la campanya informativa amb associacions de veïns i el simulacre. El conseller Sàmper va arribar a dir que no hi havia diners per instal·lar els dispositius perimetrals.

Tarragona conviu amb una indústria que té coses bones, en l'àmbit de l'ocupació i tot el que fa referència a la investigació i el món acadèmic, però també és un sector de risc. La nostra voluntat sempre ha estat la de no amagar les coses. Amb aquesta filosofia anem recuperant la confiança.

L'accident va ser un punt d'inflexió? Des de l'accident d'IQOXE, les diferents administracions s'han implicat més en el tema de la seguretat?

Bé, veníem d'una època amb poca accidentalitat greu. L'accident d'IQOXE ens va servir a tots per prendre més consciència i donar més importància a la informació. És un camí en el qual hem avançat i que crec que no ha estat puntual, sinó que ha de ser continuat. Tenim una indústria que no hem triat, ho han fet altres generacions per nosaltres, i amb la qual hem de conviure. Té elements a tenir en compte, com sous més elevats, pensions més elevades o estabilitat professional. En aquest sentit, és millor que el sector turístic, però també té externalitats importants.

Algun compromís de cada als propers quatre anys en aquest àmbit?

Al marge dels estudis de qualitat de l'aire que estan fent les mateixes empreses, com Ajuntament també hem licitat els nostres propis informes. Volem contrestar la informació que donen les empreses.

Quines seran les línies mestres del mandat 2023-27 si guanya les eleccions?

Estem en un moment molt rellevant. Després de la sentència que va anul·lar el POUM [el pla d'ordenació urbanística municipal], hem dedicat temps, recursos i esforços en refer el Pla des de l'Ajuntament amb un procés participatiu, i no a través d'una consultora. L'objectiu és que a la tardor tinguem l'aprovació inicial.

"Per a ERC és imperiós cohesionar la ciutat, anar cosint els barris"

És un POUM completament diferent del que van fer els socialistes, que era totalment desenvolupista i pensat en grans promocions en llocs amb un cert valor natural. Nosaltres apostem per un model cohesionador. Quan va arribar a indústria a Tarragona, es va construir d'una manera molt poc ordenada i això porta molts problemes de gestió de serveis i és una barrera cultural i d'accés a determinats equipaments. Per a ERC és imperiós cohesionar la ciutat, anar cosint els barris.

Pel que fa al centre de la ciutat, apostem per la rehabilitació d'edificis i preservar la part que té més valor paisatgístic i natural. Volem ampliar l'Anella Verda i treballar la Blava, és a dir, la zona de les platges i del riu. El POUM que presentem és un POUM participat, que no s'ha fet als despatxos dels promotors com l'anterior.

Parles de cohesionar els barris. Creu que els barris seran decisius, per tant, en aquestes eleccions?

Tarragona té un comportament electoral molt diferent, però nosaltres treballem en clau de ciutat, no electoral. La falta d'equipaments culturals als barris és notòria, per això estem transformant els centres cívics en culturals de manera que el mateix barri agafi certa centralitat. Els barris fan moltes coses, però encara hi ha una barrera cultural entre zones que encara hem de superar.

La Tabacalera sol ser un tema recurrent en període electoral. El proper mandat serà el que desencallarà el projecte?

La Tabacalera és un edifici noble que té sis magatzems. N'hi ha tres que ja estan ocupats. L'objectiu que tenim ara és que l'edifici principal sigui la biblioteca provincial. Estem en contacte amb diverses administracions perquè sigui l'Estat el que faci la inversió. Amb l'aprovació del POUM també s'obriran nous usos.

La gent del Camp de Tarragona es desplaça principalment en vehicle privat. Creu que el TramCamp canviarà aquesta tendència?

"Amb el TramCamp, hem de ser capaços d'articular tot un sistema de capil·laritat per facilitar que l'accés al tramvia sigui fàcil"

El TramCamp és important per tenir un eix central. Hem de ser capaços d'articular tot un sistema de capil·laritat per facilitar que l'accés al tramvia sigui fàcil. La particularitat del Camp de Tarragona és que té diverses ciutats importantíssimes a més de Tarragona, com Reus o Salou i Cambrils a l'estiu. O comencem a treballar tots plegats o estem abocats al fracàs. El TramCamp és una oportunitat per fer-nos la mobilitat més fàcil.

A més, el TramCamp, tal com s'ha plantejat ara amb el conseller Juli [Fernández, de Territori], canviarà molt la relació entre els barris de Ponent i la ciutat. També serà un punt a favor pel Campus Educatiu de la Laboral, ja que tenim la intenció de traslladar-lo a Campclar i Bonavista.

La polèmica del contracte de la brossa ha marcat la recta final del mandat, quina lectura en fa de tot plegat? 

Hi ha interessos perquè les coses no canviïn. Tenim molt clar que Tarragona pot estar més neta i que el contracte actual ha envellit. La millor independència per fer un contracte ben fet és que ho facin els nostres tècnics, que són molt bons, i no consultories externes. I això és una cosa que no agrada, com tampoc agrada que hi hagi una empresa que certifiqui la feina que farà l'empresa de neteja. Pagarem per feina feta, i d'aquesta manera podrem fiscalitzar tot el que es fa.

Creu que el PSC ha jugat brut?

No sé si s'ha jugat net o brut. Hi ha una frase que diu "dels contractes de neteja el més net és la brossa".

Quin model de turisme ha de tenir Tarragona?

Tarragona té una càrrega turística baixa. Les places hoteleres ofertes amb relació a les persones que viuen a Tarragona és baixa. Per tant, es pot créixer, però hem de determinar com créixer. Apostem pel turisme sostenible, i això vol dir tres coses: que hi hagi un sector que es pugui guanyar la vida, que les actuacions que tenen a veure amb el turisme millorin la qualitat de l'entorn (i no l'empitjorin) i que no només és beneficiï un col·lectiu, sinó tota la ciutat.

"El nombre de places hoteleres de Tarragona és baix amb relació les persones que hi viuen"

Ara estem en un moment en què Tarragona està creixent molt turísticament. El nostre objectiu és que vingui gent fora de temporada, i ho estem aconseguint. Això és important perquè feines que abans duraven quatre mesos, ara en duren nou. Per tant, més estabilitat laboral. Amb el turisme passa com passa amb totes les activitats econòmiques, també té externalitats, però la gent s'ha de guanyar la vida.

Sempre s'ha dit que Tarragona era la gran desconeguda, doncs bé ara se'ns considera una ciutat atractiva. Això vol dir més turistes, però també més oportunitats, més inversors, més capital.

Els creuers són turisme sostenible?

"El gran problema dels creuers és mediambiental, i ja estan fent canvis cap a un model més sostenible"

Amb els creuers passa una cosa, i és que moltes vegades les notícies de tot el país condicionen les nosatres, i de moment, la situació de Tarragona és bastant diferent de la de Barcelona, sobretot pel que fa a la càrrega turística. El gran repte o problema dels creuers és mediambiental, i ja estan fent canvis cap a un model més sostenible i menys dependent dels combustibles. De tot el moviment marítim del Port de Tarragona, els creuers representen el 4%, la resta són mercaderies. Per tant, els impactes són relatius.

Un altre tema és la pressió turística que poden exercir els creuers sobre el lloc. El nostre objectiu no és que vinguin tots els creueristes de cop, sinó fer una política de fluxos de viatjants que es reparteixin pel territori. De moment estem controlant l'arribada de creuers amb enquestes als veïns i els creueristes. És com tot, segurament té alguns inconvenients, però també hi ha algun sector que se'n beneficia, com el comerç, els taxis...

Parlant de sostenibilitat... el projecte Hard Rock tampoc representaria precisament aquest model sostenible de turisme, no?

Tarragona fins ara ha tingut una mena de despiste estratègic pel que fa al turisme. Tenim al costat monstres turístics com Salou i la Pineda, on el model del Hard Rock els funciona, però no és el nostre objectiu. El model de Tarragona s'assembla més al de Torredembarra o Altafulla, que tenen un turisme més familiar.

El Hard Rock no és un bon model turístic pel Camp de Tarragona?

"El del Hard Rock no és el meu model de turisme ni de ciutat, però tampoc crec que porti cap desastre especial si es fa ben fet"

Tampoc ho vull dir això. Abans que es comencés a construir el Port Aventura, jo era director a una oficina de Salou, i en aquella època la temporada durava un mes del 15 de juliol al 15 d'agost. Però Port Aventura ho va capgirar tot. No és el meu model de turisme ni de ciutat, nosaltres mirem cap a un altre costat, però tampoc crec que porti cap desastre especial si tot es fa ben fet. A nivell mediambiental es millorarà el que s'hagi de millorar i s'acabarà fent.

El Hard Rock?

Sí, jo crec que sí.

A mig mandat, va canviar de socis. Se'n penedeix d'aquest canvi?

"Els comuns estaven disposats a ampliar el govern, però després de les eleccions del 14-F ens van dir que no era el moment"

No, el canvi s'havia de fer. El que em va saber greu és que els comuns no es quedessin. Veníem d'un govern PSC-PP i Tarragona volia un canvi, que en aquest cas va liderar ERC. En Comú Podem va entrar al govern, però ens faltaven braços per gestionar la ciutat, per això vam proposar a Junts i la CUP ampliar-lo. En un inici, els Comuns estaven disposats a ampliar-lo, però després de les eleccions del 14-F [14 de febrer del 2021, al Parlament] ens van dir que no era el moment i vam decidir tirar-ho endavant igual. Jo crec que el govern va millor i és més àgil ara que abans. Tot i que a nosaltres ens hagués encantat que s'haguessin quedat tots.

Millor la segona part del mandat que la primera?

Sí, primer de tot perquè ja tens més experiència i després perquè tens més mans.

Fa quatre anys, ERC no va ser la força més votada, creu que enguany sí que ho serà?

Sí.

Repetiria el pacte amb els Comuns i després amb la CUP i Junts?

"Fa quatre anys podríem haver pactat amb el PSC, però tenim models completament diferents"

Sí. Fa quatre anys podríem haver pactat amb els socialistes i tenir una majoria assegurada, però tenim models completament diferents, no només de ciutat, sinó de manera de comportar-se. El canvi ha de continuar, i tots els partits que s'hi vulguin sumar, que ho facin. No tinc cap inconvenient. Amb els socialistes estem molt lluny.

Enguany Ballesteros no es presenta, veu possible refer ponts amb el PSC?

Els socialistes van triar en un moment donat fer un pacte amb el Partit Popular, cosa inèdita en qualsevol capital de demarcació catalana. Els va sortir malament. El PSC ha anat baixant en nombre vots en els últims anys. Fa quatre anys van tenir la gran oportunitat d'entendre la situació i canviar, però s'han desplaçat més cap a la dreta. S'han passat la legislatura obstaculitzant moltes decisions de la mà de Cs i el PP, de manera sistemàtica. A més, ara posen de cap de llista a l'exlíder de Ciutadans. No ens passa pel cap governar amb el PSC, amb aquest PSC no.