Una empresa química de Tarragona haurà d'indemnitzar amb més d'1 milió la família d'un directiu que es va suïcidar

Un jutjat ha condemnat una empresa química de Tarragona a indemnitzar amb 1,14 milions la família de l'antic director de fàbrica, que es va suïcidar a les seves instal·lacions el maig del 2020. En concret, el jutjat social número 2 de la capital provincial condemna les mercantils Alcover Química SL i Cromogenia Units SA (connectades societàriament) per incomplir el deure de prevenció i vigilància dels riscos psicosocials.

La sentència valora que l'empresa "no disposava de cap avaluació" d'aquests riscos psicosocials, tal com és obligatori. Constata que "tampoc es varen aplicar mesures de vigilància de la salut davant l'estat en què es trobava el director amb múltiples elements d'estrès i angoixa, tots de domini públic en el context empresarial, com ho demostra la preocupació que la plantilla tenia sobre el seu estat".

El març del 2022, el mateix jutjat tarragoní ja havia dictat una sentència prèvia -confirmada plenament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- en què establia que el suïcidi havia de tenir la consideració d'accident laboral. Argumentava que el suïcidi derivava directament de "l'ansietat i l'angoixa vital" relacionada amb "l'elevat estrès per la gran intensitat laboral", les preocupacions derivades per la "situació difícil de la fàbrica agreujada per la pandèmia de la Covid-19" i "l'existència de processos jurídics penals".

Ara, la nova resolució condemna les empreses en concepte de danys i perjudicis pels "incompliments materials en matèria preventiva" i "no realitzar cap prevenció per evitar el desgraciat accident o almenys intentar controlar-lo a través de les fonts d'informació existents". "Dades objectives mitjançant observació del treballador i entorn, i la percepció dels treballadors afectats a través de tècniques com a entrevista personal, qüestionari", afegeix

En la seva sentència, la jutgessa recorda que "la gestió dels riscos psicosocials relacionats amb el treball no és només una obligació moral i una bona inversió per als ocupadors, sinó també un imperatiu legal". En aquest sentit, sosté que "es podria haver evitat el suïcidi o almenys s'hagués detectat, en ser conegut per tot treballador de la fàbrica el clima laboral que provocava el gran estat de tensió i angoixa, sent el desencadenant suficient i eficaç del suïcidi".

La transcendència de la sentència

La sentència ha estat dictada a instàncies de Col·lectiu Ronda en representació de la família del difunt. Pilar Casas, advocada que integra l'equip assessor, ha remarcat la transcendència d'una sentència que "reitera el deure inexcusable de les empreses de vetllar per la salut i la integritat física i psíquica dels seus treballadors". "Una obligació reiteradament incomplerta", ha lamentat.

"Aquest és un cas extrem, en què una persona ha perdut la vida com a conseqüència directa de la tensió, les preocupacions i l'angoixa derivada de la seva activitat laboral davant la indiferència i la inacció de les empreses ocupadores, a les quals havia manifestat reiteradament el malestar i patiment que experimentava", assenyala l'advocada de Col·lectiu Ronda.