Els veïns de l’entorn del Besòs alcen la veu

"Ara és el moment del Besòs", va dir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l’any 2016 envoltada de l’aleshores alcalde de Sant Adrià i les alcaldesses de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. Una imatge inaudita que preveia engegar un canvi per crear un nou eix de centralitat urbana i metropolitana al voltant de la llera del riu Besòs. Els mateixos alcaldes titllaven la trobada de «moment històric» i posaven de manifest la necessitat de teixir ponts entre els municipis per resoldre les necessitats, moltes d’elles compartides, del seu veïnat. La prioritat del pla passava per lluitar contra les desigualtats socials i treballat en l’urbanisme, les infraestructures, la promoció econòmica i la protecció mediambiental.

Sánchez: "Dels 25 barris més vulnerables de l’àrea metropolitana de Barcelona, 16 es troben en l’entorn del Besòs"

Sis anys després, "no s’ha fet res de res", afirma categòric Pepe Sánchez, president de la recent creada Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. És per aquest motiu que les federacions veïnals d’aquestes localitats van començar a agrupar-se per començar a treballar conjuntament en allò que comparteixen. Incideixen en la vulnerabilitat de les famílies d’aquesta zona. "Dels 25 barris més vulnerables de l’àrea metropolitana de Barcelona, 16 es troben en l’entorn del Besòs", assegura Sánchez. I el principal retret va cap a les administracions locals i autonòmica: "fa més de 40 anys que ens tenen oblidats pel que fa a les inversions i volem canviar aquesta situació".

"S’ha d’abordar una nova governança" diu Jordi Giró, president de la CONFAVC i vocal de la coordinadora. I com a governança entenen la participació del moviment veïnal en les institucions que prenen decisions, començant pel Consorci del Besòs. Aquest ens es va crear l’any 1998 pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs amb la finalitat de coordinar les actuacions a la zona fronterera dels dos municipis. Més tard, s’hi van afegir Santa Coloma, Montcada i finalment, Badalona.

Giró: "Se’ns ha d’escoltar, hem de buscar una nova manera de fer que sigui pràctica, senzilla però efectiva si volem fer d’aquesta zona un eix de futur"

Tot just a principis d’any, la Generalitat de Catalunya també es va afegir al Consorci del Besòs, com a primer pas per transformar l’àrea de les 3 Xemeneies en un hub audiovisual de referència al país. Tot i això, el veïnat considera que «el Consorci no ha donat resposta», lamenta Giró, per això considera imprescindible la participació veïnal. "Se’ns ha d’escoltar, hem de buscar una nova manera de fer que sigui pràctica, senzilla però efectiva si volem fer d’aquesta zona un eix de futur", afegeix. El veïnat reclama que fa dos anys que demanen més dotació econòmica i de recursos per al Consorci del Besòs.

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya forma part de la nova Coordinadora Veïnal, al costat de les federacions de Badalona, Santa Coloma, Barcelona i Montcada i l’entitat veïnal Sant Joan Baptista de Sant Adrià, així com la Plataforma en defensa de les 3 xemeneies d’aquest municipi. Van començar a treballar el febrer de 2020. L’any següent es van reunir amb els alcaldes dels cinc municipis (en el cas de Badalona, dues vegades pel canvi de Garcia Albiol a Rubén Guijarro) i recentment s’han trobat amb representants de l’AMB, amb Ada Colau al capdavant. "Estem picant molta pedra per demostrar que el Besòs existeix i que hem de començar a treballar", diu Pepe Sánchez.

Eixos principals

L’entitat ha dividit el seu focus d’actuació en cinc eixos. Un dels més destacats és el de l’urbanisme i les infraestructures. Demanen que la reordenació de polígons industrials tinguin en compte el teixit productiu dels cinc municipis i, com a exemple per a seguir treballant, citen el PDU de l’entorn de les 3 xemeneies que ha aprovat inicialment la Generalitat, al costat dels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona. A la zona s’aixecaran 1.844 habitatges i s’ordenarà un terreny de 32 hectàrees. "Demanem la seva retirada i que es substitueixi per un altre consensuat amb el veïnat", reclama Camilo Ramos, vicepresident de la Coordinadora del Baix Besòs. Sobre la C31, demanen que deixi de ser una barrera que divideix Badalona en dos i que es redueixi la contaminació acústica.

L’eix de l’habitatge i les emergències socials posa especial èmfasi en la situació d’infrahabitatge en què viuen molts ciutadans, com és el cas del recent desallotjament de la nau industrial a Badalona o la mort de dues persones que vivien en barraques a Montcada i Reixac. També destaquen el mal estat de molts edificis a barris com La Pau, La Salut o Llefià de Badalona, arran de l’esquerda i el posterior desallotjament de les famílies del carrer Granada.

En salut i medi ambient, la Coordinadora reclama els equipaments sanitaris que resten pendents al territori així com la recuperació de treballadors als centres d’atenció primària. La millora de la Serralada de Marina i de l’entorn fluvial del Besòs són alguns dels aspectes mediambientals que volen tractar. Els dos eixos restants són el de polítiques de gènere i igualtat i el del sistema productiu i de formació.

Primera reunió, a La Mina

Ramos: "S’ha de fer una diagnosi d’allò que no s’ha fet bé i tornar a començar"

Després de la presentació en societat de la Coordinadora Veïnal, ara fa un mes, la primera acció de l’entitat ha estat reunir-se amb el Consorci de La Mina. "És el gran fracàs de la democràcia", diu Camilo Ramos. El posa com a clar exemple de la situació de "col·lapse" no només d’infraestructures o d’habitatge, "és el major col·lapse social que hem viscut". Ramos destaca aquest barri de Sant Adrià de Besòs com un dels que ha patit que els veïns deixin de creure en les institucions que els representen perquè se senten abandonats. "S’ha de fer una diagnosi d’allò que no s’ha fet bé i tornar a començar", afegeix.

El proper pas és reunir-se amb la gerent del Consorci del Besòs per abordar totes les seves peticions i, de cara al mes de maig, l’objectiu és consensuar un document d’actuació per presentar-lo als alcaldes i als grups municipals perquè incloguin les seves propostes als programes electorals de les municipals de 2023. "Si volen que els municipis avancin, no els quedarà més remei que incloure les nostres propostes", diu Pepe Sánchez. Això si, llencen un retret cap a Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona: "És l’única institució amb la que no hem aconseguit reunir-nos encara", assegura Sánchez. No volen que se’ls escapi parlar-ne ja que de la Diputació depenen alguns aspectes relacionats amb la Serralada de Marina o el riu Besòs.

"Hem posat el Besòs en l’agenda política"

"Som optimistes perquè més avall de la situació d’oblit en l’àmbit social, polític i econòmic en què ens trobem, no podem caure", reconeix el representant de Badalona i president de la Coordinadora. "Hem posat el Besòs en l’agenda política" i volen que això es tradueixi en fets.