Els últims dies de l'ós Goiat al Pirineu

Fa dos anys, l’ós Goiat va arribar al Pirineu lleidatà procedent d’Eslovènia. Forma part del programa de reintroducció Pyros Life, que es va iniciar el 1996. En aquesta ocasió, a Goiat el van portar des del país bàltic per trencar l’endogàmia de l’espècie, mentre que la resta d’exemplars són fills o néts de l’ós Pyros, el primer que es va deixar anar fa més de dues dècades. Són els seus darrers dies a les comarques de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà per a Goiat. Des d’abril, les autoritats araneses han comptabilitzat més d’una quinzena d’atacs de l’ós al bestiar. Davant d’aquesta situació, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que expulsarà Goiat després de la petició per fer-ho rebuda des del Conselh Generau d’Aran.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, admet que "davant les queixes de ramaders i administracions s’abordarà el problema expulsant l’ós, però en cap cas abandonarem el programa Pyros Life". El pla de reintroducció, que finalitza l’any 2019, defensa la necessitat de deixar anar els animals als Pirineus perquè es reprodueixin i s’eviti l’extinció de l’espècie. De moment, per evitat que Goiat torni a atacar a ovelles, cavalls, egües o vaques, es preveuen utilitzar bales de goma, trets, sorolls, repel·lents i electricitat.

Els tècnics mediambientals qualifiquen d’anòmal el comportament de Goiat, ja que acostuma a atacar el bestiar equí, ja que és l´únic dels ramats que es troba sense vigilància.

Expulsar tots els ossos

"Els atacs no són del mateix animal. Per això, considerem necessari que s’espantin tots els exemplars de la zona"

“Goiat no fa tres atacs en un sol dia". Aquesta frase li serveix a Joan Guitart, coordinador del sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) al Pirineu, per rebutjar la proposta plantejada per la Generalitat. "Els atacs no són del mateix animal. Per això, considerem necessari que s’espantin tots els exemplars de la zona". El sector ramader va dur a terme una concentració a mitjans del passat mes de juliol a Castanesa (Osca) per rebutjar la gestió política davant els atacs dels ossos i els llops als ramats.

L’entitat ecologista Depana lamenta la decisió presa per la Generalitat i defensa que la convivència entre l’activitat ramadera i la presència dels ossos és possible. "Passades dues dècades des que es va iniciar el pla de reintroducció, la població d’animals ha crescut i la conflictivitat ha sigut escassa". Depana critica que pel comportament irregular d’un exemplar es retrocedeixin 20 anys d’avanços ecològics. "Tenint en compte que l’ós porta un sistema de control i seguiment a través de GPS es podrien haver implantat mesures de dissuasió per evitar l’acostament als nuclis habitats", comenten des de l’entitat. A més, recorden que les piles del GPS s’estan a punt d’acabar, el què dificultaria la seva identificació en qualsevol moment.

A l’altra banda, UP reivindica el pacte subscrit pel Parlament de Catalunya per afavorir les polítiques que fomentin l’agricultura i la ramaderia extensiva. "Són zones en què la conservació de les pastures és l’única alternativa per mantenir l’activitat agrària, ja que en ser àrees de muntanya tenen limitacions naturals", indica Guitart. A llarg termini, el sindicat reclama una nova gestió de la fauna salvatge mitjançant una llei de caça i un marc legislatiu per gestionar-la correctament. Mentrestant, exigeix "reduir i preveure els danys que pateixen les explotacions agràries i ramaderes".

Signatures contra la marxa de Goiat

100.000 signatures són les que ha recollit l’entitat ecologista Ipcena per evitar la marxa de Goiat. Aquestes ja s’han entregat a Territori i Sostenibilitat. El seu portaveu, Joan Vázquez, justifica l’acció "per pressionar al Govern perquè actuï des d’altres perspectives i no només escoltant les queixes dels ramaders". Per a Vázquez, "la preservació de l’os és un tema transversal i és un compromís del govern català i francès".

Vázquez, que ha indignat als ramaders, assegurant que "la culpa dels atacs no és de l’ós, sinó dels que li posen la carn en safata", demana ara analítiques i necròpsies per demostrar si Goiat és l’autor dels atacs o només s’hauria menjat els animals després de trobar-los ferits o morts. La frase de Vàzquez ha encès els ànims al Pallars, on acusen el líder ecologista de "desconèixer la realitat de la ramaderia extensiva de muntanya del Pirineu".

"Els gairebé 50 ossos que viuen al Pirineu estan tenint una conducta esperable"

Guillermo Palomero, president de la Fundació Oso Pardo, una de les organitzacions sòcies del programa Pyros Life, demana "esgotar totes les possibilitats per canviar el comportament de Goiat". Palomero recorda que els gairebé 50 ossos que viuen al Pirineu estan tenint una conducta esperable. "Les mesures de prevenció són més eficaces amb les abelles, ovelles i cabres, però resulten difícils amb els cavalls o amb les vaques, que pasturen amb llibertat". De fet, aquestes ni estaven previstes.

Amb l’objectiu de comptabilitzar l’activitat ramadera i la conservació de l’ós, la Generalitat indemnitza als pastors i ramaders que pateixen els atacs de l’animal als seus ramats. Una vegada certificada la mort, reben entre 30 i 2.000 euros de mitjana per cap de bestiar. Alguns ramaders adverteixen de les restriccions que imposa l’Administració per cobrar pels danys. A més, assenyalen que les pèrdues pels atacs de la fauna salvatge van creixent perquè les incursions es produeixen en cotes cada vegada més baixes.

L’any 2008, l’entitat ecologista Ipcena va presentar una campanya per conscienciar i sensibilitzar els escolars, els caçadors i els turistes de la importància de conservar l’ós. Des del moment en què es va posar en marxa el pla de reintroducció Pyros Life no s’ha realitzat cap acció formativa al territori. Els conservacionistes consideren que aquesta actitud alimenta la incertesa i la preocupació dels habitants del Pirineu davant dels animals. Així, creuen que el divorci entre les dues parts continuarà.