Els socis de l'ANC decidiran la primera quinzena de març si l'entitat impulsa la llista cívica a les eleccions al Parlament

Entre l'1 i el 14 de març els socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) podran votar telemàticament si volen que l'entitat impulsi una llista cívica a les properes eleccions al Parlament. En concret, les bases de l'organització hauran de decidir si consideren convenient presentar una candidatura als comicis -que encara no tenen data- "amb la finalitat de fer efectiva la independència". Seria el primer pas cap a un nova presència a les urnes de l'anomenat quart espai independentista.

Amb un discurs molt crític amb els partits independentistes que actualment tenen representació al Parlament, és a dir, ERC, Junts i la CUP, l'ANC fa un any i mig que coqueteja amb la idea de concórrer als comicis catalans, a través d'una anomenada llista cívica.

Qui més ho ha fet ha estat la seva presidenta, Dolors Feliu, tant en les dues darreres diades de l'11 de setembre com en incomptables entrevistes. En cap cas, però, ha concretat com seria factible aconseguir un Estat sobirà per a Catalunya més enllà del genèric "fer la independència".

En un comunicat d'aquest dissabte, l'entitat ha explicat que en els pròxims dies posarà a disposició dels socis – i també de la ciutadania- una pàgina web on es podran consultar tots els detalls sobre el projecte. La fórmula escollida per presentar-se seria l'agrupació d'electors que, segons el comunicat, "s'allunya del sistema de partits i sacsejaria l'escenari autonomista actual".

Una agrupació d'electors necessita la firma prèvia de l'1% del cens

Per poder-la articular, caldria una recollida prèvia de signatures, amb un mínim de l'1% del cens de la circumscripció electoral corresponent. Per exemple, als comicis del febrer del 2021, el cens a Barcelona era de gairebé 4 milions de persones, de manera que caldrien 40.000 signatures.

L'ANC explica que durant el període de votació, que també inclou caps de setmana, es podran fer els tràmits presencialment a les seus territorials. Per aquest motiu, volen crear grups de suport en les regions en què s'estructura l'ANC perquè organitzin xerrades informatives i es preparin els punts d’assistència a la votació.

El quart espai: molts aspirants i pocs èxits

Tot i que les enquestes i els precedents qüestionen que una quarta candidatura independentista pugui irrompre al Parlament i, sobretot, s'hi arribi a consolidar, ara mateix hi ha diversos actors que flirtegen amb la idea d'articular-la. L'ANC és qui la té més avançada, però també ho fan l'eurodiputada de Junts i exconsellera Clara Ponsatí -juntament amb el seu assistent Jordi Graupera-, el tàndem que formen l'exvicepresident del Parlament Josep Costa i l'exsecretari general de Podem Albano Dante Fachin i, sobretot, la xenòfoba Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta que lidera Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll.

Primàries, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament o, fins i tot, el Partit per la Independència són precedents similars d'aquest quart espai independentista que van estavellar-se a les urnes o, en el millor dels casos -Solidaritat-, només van aconseguir una minsa presència al Parlament durant un mandat.