REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓEls sobiranistes emprenen la recta final cap a l’1 d’octubre apel·lant a la paciència i la calma

“Un poble ha de decidir per ell mateix i nosaltres volem decidir el nostre futur”. Amb aquestes paraules ha encetat l’acte Anna Gabriel, a la pregunta “per què és important votar?” que ha formulat l’editora Laura Huerga, qui moderava l’acte. En Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, ha parlat del vot com a sinònim de dignitat, legitimitat i dret universal.

“La democràcia no es precinta. La papereta ha de ser la nostra resposta. No poden precintar la voluntat d’un poble sencer”, ha assegurat el president d’Òmnium Cultural. Amb un discurs més suau, Albano-Dante Fachin ha insistit en el dret al vot dels catalans i catalanes i en el fet que a partir de l’1 d’octubre, el paisatge a Catalunya haurà canviat: “si estem en la situació en la que estem és perquè durant molts anys no s’ha volgut reconèixer una situació determinada. Tant si surt el sí com el no, hi haurà una nova realitat que ningú podrà obviar”. Teresa Forcades, recentment arribada de Berlin, ha parlat de la necessitat d’imaginar un futur col·lectiu i una Catalunya construïda des de baix, argument que ha reprès Anna Gabriel en diferents moments de l’acte.

“Estem en un moment de molta incertesa. Tot i poder intuir la repressió de l’Estat, mai ens havíem imaginat això. Si l’1 d’octubre surt que no, s’hauran de convocar eleccions autonòmiques, però si surt que sí s’haurà d’aplicar la llei de transitorietat per tal de proclamar la República Catalana. Tot depèn dels polítics, dels servidors públics i dels ciutadans i ciutadanes d’a peu”, ha dit Cuixart.

Després d’un parell de preguntes de la moderadora, el públic ha pres la paraula. Dues preocupacions principals: com exercir el dret a vot el diumenge en cas que els col·legis electorals no estiguin oberts o estiguin precintats i amb vigilància policial, i què passarà l’endemà del referèndum. A la primera pregunta, Anna Gabriel s’ha mostrat més o menys optimista: “els Mossos no poden permetre que es carregui contra gent que es dirigeix a una urna. A més, esperem que es respecti el principi de proporcionalitat”, ha assegurat.

També hi ha hagut paraules per als diferents partits polítics, com el PP i el PSOE i per a la Unió Europea, estament que “mai ha defensat els drets dels seus pobles”, segons Gabriel. S’ha cridat a la mobilització per tal de tenir una alta participació l’1 d’octubre i s’ha criticat els mecanismes de l’estat per parar el que ja sembla una realitat.

Tots quatre han deixat clar que el referèndum és irreversible i que no hi ha marxa enrere. A més, han parlat de la necessitat de prendre l’1 d’octubre com un dia festiu, sortir al carrer amb un somriure a la cara i sobre tot, mantenir la calma, la paciència i una bona actitud davant les adversitats que els catalans i catalanes es puguin trobar aquell dia. S’ha apel·lat al caràcter pacífic que ha caracteritzat el procés, a la intel·ligència col·lectiva, la força i la determinació. Els quatre han insistit en la idea de prendre’s el dia com un servei a la comunitat. “Ens hem de llevar a les cinc del matí i sortir al carrer”, ha dit Cuixart entusiasmat. “Estem organitzant uns comitès de defensa del referèndum i està clar que això no s’acaba anant a votar. Hem d’ajudar-nos com a poble”, ha sentenciat Gabriel.

Un comiat senzill carregat de missatge: “ens veiem l’1 d’octubre”, ha sentenciat Albano-Dante Fachin. Teresa Forcades ha tancat l’acte recordant a tots els assistents que la política no es fa des de la por, que s’ha de fer política des del sí, des dels somnis i des de la utopia. “Els carrers seran sempre nostres, mai de la Guardia Civil o de la Policia Nacional”, ha finalitzat Gabriel. En Jordi Cuixart, d’altra banda a apel·lat al caràcter universal i multicultural del referèndum: “ningú ens ha regalat mai res a nosaltres. Tots som fills de la migració i és precisament per això que tenim aquest sentiment de pertinença”.