Els sis esculls catalans pels pressupostos de Sánchez més enllà de la condonació del FLA

El Govern espanyol s'ha situat en mode pressupostos generals. Malgrat la pausa estiuenca i l'atenció desviada cap a la catàstrofe dels gegantins incendis que han assolat el nord-oest de la Península Ibèrica, la convulsió política tornarà amb l'inici del nou curs polític. La presumpta corrupció del 'cas Cerdán' és una amenaça constant per al PSOE, i el PP tampoc n'està exempt amb el 'cas Montoro'. La crispació política i la paràlisi governamental assetja el Govern del PSOE i Sumar. Per la qual cosa, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sembla disposat a jugar la carta dels pressupostos generals a tota costa i podria enviar un projecte de llei al Congrés tot i no tenir assegurats els suports necessaris.

Aconseguir aprovar els pressupostos generals seria un triomf considerable que suposaria una reedició de la confiança dels socis de la investidura i combustible per esgotar la legislatura tot i les dificultats ambientals. I, en cas contrari, la proposta de comptes es convertirà en tot un veritable programa electoral per a unes possibles eleccions avançades.

Pedro Sánchez afronta una barrera d'esculls catalans per aconseguir els primers pressupostos de la legislatura quan aquesta ja ha superat el meridià

Però en l'equació per assolir l'objectiu pressupostari hi ha dos factors aritmèticament imprescindibles com son els dos partits independentistes catalans, ERC i Junts. Tot i que també ho són altres forces com EH Bildu, PNB, BNG o Podem, l'Executiu estatal sembla disposat a concentrar esforços en el front català de la majoria de la investidura. Per tant, Pedro Sánchez afronta una barrera d'esculls catalans per aconseguir els primers pressupostos de la legislatura quan aquesta ja ha superat el meridià, amb compromisos clau que els independentistes n'exigeixen el compliment abans d'entrar en el debat pressupostari.

El FLA, tret de sortida insuficient del Govern espanyol

El Govern espanyol començarà a afrontar aquest dimarts, amb la represa del curs polític, la llarga llista de compromisos que té pendents amb els socis catalans de la investidura de Pedro Sánchez. El Consell de Ministres de dimarts vinent preveu aprovar la condonació de part del deute que les comunitats autònomes van contraure amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquest és un dels acords que Esquerra va establir amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez després de les eleccions del 23 de juliol de 2023.  L'acord suposa, en el cas de Catalunya, una condonació per part de l'Estat de 17.104,95 milions d’euros dels aproximadament 72.000 que la Generalitat deu al FLA, el que representa un 19,9% del total. El Govern espanyol va decidir generalitzar l'acord a la resta de comunitats autònomes i en conjunt la condonació suposarà 83.200 milions d'euros, amb Andalusia al capdavant del rànquing.

Junqueras: És important que s’aprovi [la condonació del FLA] abans de finals d’aquest any

L'aprovació en el Consell de Ministres de dimarts es llegeix com un gest rellevant que ERC "celebra", tot i que no tanca l'operació ja que s'haurà de sustentar posteriorment al Congrés amb l'aprovació de la Llei Orgànica de Mesures Excepcionals de Sostenibilitat Financera per les Comunitats Autònomes de Règim Comú. Malgrat el benefici per a les comunitats del PP, el partit d'Alberto Núñez Feijóo es manté en contra juntament amb Vox. Faltarà veure la cohesió entorn a aquesta mesura de les forces que composen la majoria de la investidura. Segons el president d'ERC, Oriol Junqueras: “És important que s’aprovi [la condonació del FLA] abans de finals d’aquest any perquè així el Govern català pugui incorporar en els seus comptes l'estalvi en interessos d’uns 1.000 milions d’euros, fet que suposa aproximadament un estalvi del 20% en aquest concepte”

Amb tot, malgrat s'acabi aprovant, Esquerra no facilitarà un acord de pressupostos generals per aquest primer compromís realitzat. Segons recorden fonts de l'Executiva del partit "aquest és un acord de fa dos anys que ja hauria d'estar complert" i dibuixen el terreny de joc pels pressupostos: "Cal progressar decididament en l’entesa sobre el finançament singular si és que el Partit Socialista pretén arribar a nous acords amb ERC".

El finançament, clau de volta per l'acord amb ERC

El sistema de finançament 'singular' per a Catalunya acordat entre el PSC i ERC, i assumit pel PSOE, per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, és clarament la clau de volta pel que fa a Esquerra de cara als pressupostos generals, i de retruc pels de la Generalitat. És una condició imprescindible, no ja per aprovar-los sinó per asseure's a negociar. El Govern d'Illa ha iniciat aquest dimarts la represa política amb un gest al respecte com és dotar de "plena autonomia" a l'Agència Tributària Catalana en matèria de personal, per poder desplegar la hisenda catalana. Però per a ERC aquesta és "una mesura òbviament imprescindible per poder tirar endavant la hisenda catalana integral, però insuficient. "Cal treballar en la configuració del sistema", assegura un membre de la direcció republicana.

Des d'Esquerra s'assumeix a contracor la modificació del calendari que ha incorporat el Govern socialista per a l'adaptació de l'Agència Tributària Catalana per a què la recaptació total de l'IVA a Catalunya es pugui fer des de la Generalitat. Serà l'any 2028 i no el 2026 com estava previst a l'acord. "No és una qüestió de forçar el calendari si no hi ha els efectius necessaris a l'Agència Tributària Catalana per a la recaptació, el que cal és que el sistema acordat estigui enllestit quan toca".

I aquí ERC es mostra inflexible amb l'exigència que el Govern espanyol es posi a treballar per aprovar abans de finals d'any la reforma legislativa necessària al Congrés per adaptar el nou sistema de finançament singular a la legislació vigent. Entre altres coses la autonomia total de l'Agència Tributària Catalana i la recaptació íntegra dels impostos a Catalunya, el sistema de quotes de solidaritat interterritorial i de serveis de l'Estat, i especialment tot integrat sota el concepte del principi d'ordinalitat entre comunitats.

Segons el portaveu d'ERC, Isaac Albert, les coses no avancen satisfactòriament en aquest terreny: "Valorem positivament els avenços, però hem de ser francs, les converses no van bé pel que fa a posar les bases legislatives del nou sistema de finançament. I, sense això, no podem negociar res més". "No donarem per bo res que no inclogui el principi d'ordinalitat tal i com es va acordar", assegura Albert. Per la seva banda, Oriol Junqueras atribueix els problemes en la negociació a la intransigència de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, pels seus interessos electorals a Andalusia. "Això és quelcom que ha de solucionar el PSOE, si és que realment volen pressupostos", afegeix el president d'ERC.

Rodalies, un traspàs amb incidències

El traspàs integral de Rodalies a la Generalitat és també un dels acords estratègics establerts per ERC amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez el 2023. Però, a diferència del finançament, el calendari d'aplicació és molt més a llarg termini per la dificultat que suposa canviar el rumb d'aquesta gran infraestructura a curt termini. De moment, Esquerra posa en valor la recent creació de l'empresa mixta Generalitat-Estat, que s'ha de fer càrrec de la gestió dels trens de Rodalies i Mitja Distància de Catalunya. "Hem arribat a un bon acord que posa els fonaments de la solució als molts problemes que afronten els trens al nostre país", assegura Oriol Junqueras. 

Si bé és cert que l'empresa finalment s'ha hagut de definir com una filial dins de Renfe, la qual cosa no volia Esquerra, es manté la idea que sigui presidida per la Generalitat. Els republicans han hagut de cedir per evitar un greu conflicte laboral amb els actuals treballadors de Renfe, però adverteixen que la segregació definitiva de la nova empresa respecte a Renfe es farà d'aquí a dos anys. Marge suficient perquè, de moment, el traspàs de Rodalies no sigui una altra pedra a la sabata de la negociació amb els socialistes.

Tot i que les continues incidències, les últimes de forma reiterada durant aquesta última setmana, no ajuden a poder asserenar un tema que provoca dures crítiques socials i, per tant, l'enfrontament entre ERC i els socialistes, a qui els republicans responsabilitzen de la situació. A més de les crítiques de la resta de l'oposició, especialment de Junts. Segons la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales: "El col·lapse a les infraestructures és permanent. Només al juliol s'han suprimit 700 trens de Rodalies", es queixa. Davant la "deixadesa" i "mala gestió" del Govern de Salvador Illa, la dirigent de Junts defensa que l'única solució per tenir un servei de trens "digne" és el traspàs "real i integral" de Rodalies, amb una crítica subliminal a l'acord d'ERC.

L'amnistia, si més no la política, i la foto Sánchez-Puigdemont

L'amnistia va ser l'acord estrella de la negociació per a la darrera investidura de Pedro Sánchez. I malgrat les dificultats, aquest és un compromís que el PSOE va complir amb la tramitació i aprovació de la llei d'amnistia. Però el rebuig, i els pals a les rodes, de les instàncies judicials no ha permès l'efecte que es buscava. El boicot judicial ha afectat a alguns centenars de persones que han vist com no se'ls ha aplicat l'amnistia fins ara, entre ells dirigents de primer nivell com Carles Puigdemont i Jordi Turull a Junts, o Oriol Junqueras i Raül Romeva per part d'ERC, entre d'altres. La resolució d'aquest afer està ara a l'espera del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i de què el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d'empara dels afectats, després de dictaminar la constitucionalitat de la llei d'amnistia. Una decisió del TC que podria comportar el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont abans d'acabar l'any, fet que suposaria un canvi de rasant a la política catalana, i per derivada a l'espanyola.

Una decisió del TC que podria comportar el retorn a Catalunya de Carles Puigdemont abans d'acabar l'any, fet que suposaria un canvi de rasant a la política catalana, i per derivada a l'espanyola

A Junts admeten que el PSOE va complir amb l'aprovació de la llei, però consideren que "el Govern espanyol podria fer molt més davant el boicot judicial a l'amnistia". A més, fonts de la direcció de Junts parlen també de què "cal que apliquin [els socialistes] l'amnistia política, que va més enllà de la judicial". Amb això, des de Junts exigeixen que el Govern espanyol "reconegui la plena legitimitat dels interlocutors de Junts al marge de la seva situació judicial provocada per la prevaricació d'uns jutges que no volen aplicar l'amnistia", en referència al president del seu partit.

En aquesta línia, una trobada entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont podria desengreixar les relacions de cara a la negociació pressupostària. Des de Junts adverteixen que "no es tracta d'una foto, sinó de deixar clar que no són els jutges qui marquen la interlocució". Pedro Sánchez ha assegurat que en l'inici del curs polític es reunirà amb tots els representants dels grups parlamentaris, sense concretar si això inclou a Puigdemont.

El català a Europa, Puigdemont dona marge

El català forma part del nucli dur dels acords d'investidura i ha marcat una legislatura que ja va començar amb la normalització al Congrés de la llengua catalana -i de la resta de llengües cooficials- forçada per ERC i Junts, després de quasi 40 anys de prohibició del seu ús. L'altre punt lingüístic que podria ser clau en la negociació pressupostària és el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, tal com el PSOE va acordar amb Junts. L'activitat diplomàtica del ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, comandat pel ministre José Manuel Alvares, ha estat intensa però encara no s'ha aconseguit convèncer el conjunt dels 27 estats, ja que cal l'aprovació per unanimitat.

Puigdemont sobre l'oficialitat del català a la UE: Es tracta d'un procés lent. Cal paciència, però ho lluitarem fins al final

En aquest punt, Carles Puigdemont ha deixat clar que Junts creu que el Govern espanyol "pot fer més" per aconseguir l'oficialitat del català i que "van tard". Però ha donat marge a Alvares per aconseguir una fita que es defineix com a "molt complexa". Segons Puigdemont, "es tracta d'un procés lent. Cal paciència, però ho lluitarem fins al final". Així doncs, Junts no farà cavall de batalla d'aquest tema pels pressupostos, però Exteriors té previst tornar a intentar-ho al Consell de la UE aquesta tardor i, d'aconseguir-ho, podria ser un punt d'inflexió per a Junts a l'hora de negociar els pressupostos.

El traspàs d'immigració, la cobejada peça de Junts

La delegació de les competències sobre immigració a la Generalitat és l'altre punt clau que Junts exigeix per anar a una negociació de pressupostos. No és un acord d'investidura, sinó posterior, però els de Puigdemont consideren que cal complir-lo abans d'entrar en una altra negociació. El problema és que la delegació d'aquestes competències necessita l'aprovació al Congrés i els números no surten. D'entrada, Podem ja ha deixat clar que no donarà suport a una mesura que consideren marcada por la "xenofòbia". Les declaracions de la secretària general, Ione Belarra, assegurant que la delegació "permetrà als Mossos realitzar ràtzies racistes" va provocar una forta polèmica.

Junts no estalvia les crítiques a Podem. "Mentre estaven al Govern es va produir la matança d'immigrants a la tanca de Melilla i no vaig veure que dimitissin", assegura el secretari general de Junts. "I diria que aquell horror no el van perpetrar els Mossos d’Esquadra", rebla Jordi Turull. Però en aquest punt, Junts considera que "l'acord s'ha de complir" i posa la pilota a la teulada del Govern espanyol: "són ells qui han d'aprovar-ho i després fer-ho possible al Congrés, negociant el que hagin de negociar". I Puigdemont deixa sobre la taula l'amenaça: "ja hem donat prou temps [al Govern espanyol], potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara".

Resolució política del conflicte, més enllà del diàleg

Els acords d'investidura inclouen també el reconeixement per part del PSOE d'un "conflicte polític" entre Catalunya i l'Estat espanyol i admet iniciar una negociació al respecte, amb la taula de diàleg que el Govern espanyol va establir amb ERC la legislatura passada i amb la taula mensual de negociació, amb mediador internacional, que els socialistes mantenen a Suïssa amb Junts. De moment, la taula de diàleg amb ERC es manté congelada i la de Suïssa amb Junts no sembla donar gaires resultats, i ha estat a punt de saltar pels aires diverses vegades.

Els socialistes no poden estar negociant a Suïssa la resolució d'un conflicte polític i negar-lo a Catalunya fent el discurs de la normalització

Però, aquest punt, no es preveu que pugui tenir cap concreció de fons de cara a una negociació pressupostària, però sí que hi ha un aspecte més formal que podria ajudar i que Junts exigeix que tant el PSC com el PSOE rectifiquin: "Els socialistes no poden estar negociant a Suïssa la resolució d'un conflicte polític i negar-lo a Catalunya fent el discurs de la normalització", assegura el portaveu de Junts, Josep Rius. "Han d'admetre el conflicte públicament tal com es va acordar, perquè es manté  i només una resolució democràtica, mitjançant l'exercici del dret a l'autodeterminació, farà possible la normalització", asseguren des de Junts.