Els sindicats de llogaters critiquen la Llei d'habitatge perquè no limita la pujada dels lloguers

Tres llargs anys després, el Govern espanyol ha aconseguit desbloquejar la tramitació parlamentària de la Llei d'habitatge després d'una àrdua negociació amb ERC i EH Bildu. L'acord introdueix diversos canvis al projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres fa més d'un any, que no acontentava aquests dos socis parlamentaris ni els sindicats d'inquilins, que van impulsar la seva proposta legislativa amb suport de Bildu, ERC i, inicialment, d'Unidas Podemos.

Parlen de "farsa" i "imprecisió"

Tot i això, els sindicats d'inquilins ha acollit amb escepticisme el nou text i parlen obertament de "farsa", "imprecisió" i un disseny que farà que els preus dels lloguers segueixin pujant en un moment de màxim estrès econòmic de les famílies pels despeses derivades de l'habitatge i els seus subministraments.

Són dues les "victòries" que assenyalen tant els col·lectius d'arrendataris de Madrid i Catalunya com els col·lectius antidesnonaments. La primera és que serà el propietari qui hagi d'abonar les despeses derivades de llogar casa seva mitjançant una immobiliària. Fins ara, aquesta comissió d'agència, que sol ser d'una mensualitat més IVA o un 10% de l'anualitat, requeia sobre l'inquilí, i se sumava al mes de fiança i al mes corrent. És un dels principals obstacles per a moltes persones que no disposen de tants diners a l'hora de formalitzar un contracte. Aquesta era una vella reivindicació del moviment per a l'habitatge.

Gran tenidor: cinc o més habitatges

El segon avenç que destaquen els activistes és la nova definició de "gran tenidor". El text del Govern espanyol incloïa els propietaris de deu o més habitatges que fossin persones jurídiques (empreses). Ara també afectarà les persones físiques (petits propietaris). I, després de les negociacions, les comunitats autònomes podran considerar gran propietari les persones físiques i jurídiques que tinguin cinc o més immobles en una mateixa zona que es declari tensionada, requisit per poder aplicar les polítiques de contenció de preus.

Però més enllà d'aquests punts i de valorar positivament que la llei s'hagi desbloquejat per fi, els sindicats d'inquilins i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) consideren que no hi ha una reforma estructural que faci baixar els preus, sinó que aquests poden continuar pujant malgrat l'enorme escalada dels darrers anys.

Entre les novetats, els grups han acordat mantenir el màxim del 2% a les pujades de revisió anual dels contractes per al 2023, deslligat de l'IPC que ja va introduir el Govern espanyol després de la inflació derivada de la guerra a Ucraïna. Aquesta pujada màxima serà del 3% durant el 2024 i el 2025 l'Institut Nacional d'Estadística (INE) tindrà llest un nou índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'arrendament per evitar increments desproporcionats. Encara no es coneixen els criteris que regiran aquest índex, però els portaveus de Bildu i ERC asseguren que haurà de ser inferior a l'IPC.

Zones tensionades

També s'han reduït els requisits necessaris perquè un ajuntament o comunitat autònoma pugui declarar una àrea com a zona tensionada. Els activistes, Bildu i ERC consideraven que els casos que proposava el Govern espanyol eren impossibles de complir i que la llei era, per tant, "inaplicable".

Ajuntaments i comunitats podran declarar zones tensionades

Després de les converses, es podrà declarar zona tensionada qualsevol on el cost de l'habitatge superi el 30% dels ingressos de les llars d'aquesta zona o quan els preus dels lloguers hagin pujat més d'un 3% sobre l'IPC en els últims cinc anys. En aquests casos, els nous contractes tindran limitacions marcades pels índexs de referència del govern i pels preus dels contractes anteriors. Dependrà de si l'arrendador és un gran tenidor.

Els sindicats d'inquilins critiquen que encara es pot esquivar la llei i els propietaris poden fer pujades de preu camuflades amb conceptes d'Impost de Béns Immobles (cosa que ja fan els fons d'inversió en els contractes de lloguer). També assenyalen que "seria molt fàcil amagar informació sobre el preu i les condicions del contracte anterior", encara que la llei obliga el propietari a facilitar documentació del contracte anterior al nou llogater abans de signar un contracte.

Una altra de les crítiques a la nova llei és que es permet al petit propietari augmentar el preu un 10% addicional quan hagi realitzat reformes a l'habitatge, fins i tot dins d'una zona tensionada. "En el cas d'un lloguer mitjà a Barcelona o Madrid, qualsevol canvi presentat com una millora de l'accessibilitat, per petita que sigui, com una rampa o un vídeo-intèrfon, implicaria una pujada addicional de 1.300 euros anuals", adverteixen els sindicats .

Fomenta el lloguer de temporada

Apunten, alhora, un buit regulatori en què els propietaris es poden refugiar per esquivar els límits. La figura del lloguer de temporada, cada vegada més habitual al mercat. Es tracta d'un model de contractació temporal, inferior a un any que, segons els activistes, permet augments de preu sense control, i res no impediria als propietaris optar per aquesta via tant amb els nous habitatges que surten al mercat com amb les cases de les que van vencent els contractes.

"Si la llei no s'aplica a Madrid no donarà resposta a una gran quantitat d'inquilins"

Finalment, explica Valeria Racu, portaveu del Sindicat d'Inquilines de Madrid, el Govern espanyol no pot garantir que aquests avenços arribin a tot el territori. Les comunitats governades pel PP ja han deixat clar que no aplicaran aquesta llei, ja que tenen les competències. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ja ho ha tornat a deixar clar aquest divendres, fins i tot ha amenaçat de recórrer al Tribunal Constitucional.

"Si no s'aplica a Madrid no donarà resposta a una gran quantitat de casos que arriben a les nostres assemblees. Parlem de milions d'inquilins", apunta l'activista. "L'Estat té la responsabilitat de garantir uns drets mínims a tota la població. Si aquesta llei s'aprova així, no tindrà l'impacte necessari", argumenta.

Bildu i ERC s'han referit a aquesta circumstància durant la roda de premsa d'aquest divendres al Congrés, on han explicat que ells no són partidaris que l'Estat envaeixi les competències autonòmiques. La reflexió que han llançat ha estat en clau electoral: que els ciutadans decideixin a quins partits donen suport a les properes eleccions de maig en funció de si es preocupen o no pel cost de la vida dels ciutadans i per l'accés a l'habitatge, una de les principals preocupació en els darrers baròmetres.

Ampliació de terminis en processos de desnonament

Pel que fa a la protecció en matèria de desnonaments, el nou text planteja un "sistema d'arbitratge que propiciï l'acord entre arrendador i arrendatari" i, en cas de desacord, una ampliació de terminis judicials als processos de desnonament perquè els serveis socials "poden oferir solucions habitacionals". Parla de fins a dos anys de pròrroga abans d'un llançament, quan el text anterior proposava una forquilla d'entre dos i quatre mesos.

"No és bo quan una família està en suspens durant tant de temps, però qualsevol termini que s'allargui per buscar una solució o per assolir acords extrajudicials és vital en tots els casos en què intervenim", considera Laura Barrio, portaveu de la Coordinadora d'Habitatge de Madrid i la PAH, que subratlla que "ara pidolem a cada desallotjament per una pròrroga d'un mes".

Barrio també valora positivament que es contempli un mecanisme perquè cada comunitat autònoma utilitzi part dels fons del Pla Estatal d'Habitatge per facilitar reallotjaments i solucions habitacionals en cas de desnonaments de famílies vulnerables. Els activistes creuen que "hi ha temps per solucionar alguns errors" durant la setmana que ve.