Eleccions 10 de novembreEls programes del PSOE i de Cs endureixen el to i les mesures contra l’independentisme, mentre que el del PP obvia ara el 155

Els pocs més de sis mesos transcorreguts des de les eleccions espanyoles del 28 d’abril fins als comicis d’aquest diumenge han modificat sensiblement el context polític. Fonamentalment, perquè el passat 14 d’octubre el Tribunal Suprem va condemnar a entre 9 i 13 anys de presó per sedició nou dirigents polítics i socials independentistes, una sentència que va desfermar un fort rebuig ciutadà a Catalunya, manifestat a través d’unes mobilització que, tot i perdre intensitat, no s’han aturat. Catalunya segueix capitalitzant bona part dels debats i declaracions de la campanya electoral i, de fet, tres dels partits estatals -PSOE, PP i Cs- han modificat el seu programa sobre Catalunya. Socialistes i neoliberals han optat, directament, per endurir el seu discurs, sense aportar propostes encaminades a algun tipus. Vox, en canvi, manté el seu programa, que aposta per il·legalitzar partits independentistes i suprimir les autonomies. 

En el cas del PSOE, al programa per a les eleccions del 28 d’abril s’hi deia “davant la crisi actual del model territorial, derivada de el creixement de les aspiracions independentistes a Catalunya, davant la inacció del Govern del PP, ens correspon liderar la recerca d'una sortida a aquesta crisi”. A nivell concret es limitava a assegurar que el partit s’havia compromès amb “l’impuls de l’autogovern” i que s’oposava a “l’autodeterminació”. També afegia que caldria delimitar les competències autonòmiques i clarificar el sistema de finançament. Les mencions explícites a Catalunya eren molt poques.

En canvi, en el programa actual hi ha més mencions a Catalunya i s’hi aborda la seva situació com un “conflicte de convivència”, mai com un conflicte polític. El partit de Sánchez diu que s’hi ha de fer front “des de la Constitució i el diàleg”. “Abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i, també, entre el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya, sempre dins de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia”, afegeix el document. També deixa més clar el rebuig al referèndum, dient que en el seu model d’Estat “no té cabuda un referèndum d'autodeterminació, que el Tribunal Constitucional (TC) ha considerat contrari a la Constitució i que, des d'una perspectiva política, provoca la fallida de la societat”.

Tot i que no apareix al programa, en el debat electoral Pedro Sánchez va proposar modificar el codi penal per tornar-hi a incorporar la convocatòria de referèndums no autoritzats per l’Estat, una idea aplaudida pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

El PP ja no parla de 155 ni de cop d'estat

Fa mig any, el programa del PP parlava del “cop d’Estat de l’1 d’octubre” i apel·lava a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, “per al temps que sigui inexcusable”, amb l’objectiu de “recuperar la legalitat institucional, i per protegir el correcte exercici de l’autonomia a Catalunya”. A més, hi afegia que vetllaria “amb especial atenció per un adequat exercici de les competències en educació, règim penitenciari, mitjans públics de comunicació i hisenda pública”. Altres propostes eren la reforma del codi penal per tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de “referèndums il·legals”, la reforma de la Llei de l’indult “per prohibir-lo en casos de delictes de rebel·lió i sedició”, així com “reafirmar la competència exclusiva que es reconeix a l’Estat en les relacions internacionals”, el que de facto implicaria el tancament de les delegacions autonòmiques a l’exterior.

També proposava modificar “la llei orgànica sobre finançament dels partits polítics per impedir que arribin fons públics a tots aquells que atemptin contra la unitat i els interessos generals de la Nació”, així com limitar el caràcter oficial d’una comunicació de l’administració a aquelles que “com a mínim” utilitzin el castellà: “ningú no pot ser sancionat si no se li ha comunicat en castellà la infracció”.

La primera sorpresa del programa actual del PP és que no hi ha cap menció explícita al 155, cosa que no vol dir que el partit de Casado hi renunciï -com s’ha vist en campanya-, ni que ja no aposti per la repressió de les institucions catalanes. Es limita a dir que “remetrem al President de la Generalitat un requeriment per a garantir el compliment de les seves obligacions constitucionals”. Tampoc parla en cap ocasió de cop d’estat.

Com a novetats aposta per aplicar la Llei de Seguretat Nacional “per coordinar les forces i cossos de seguretat i per evitar ingerències polítiques en la seva actuació”, reformar el codi penal “per recuperar el delicte de rebel·lió impròpia”, modificar el codi penal per introduir-hi el compliment íntegre de les penes per condemnats pe rebel·lió o sedició, recuperar les competència en matèria d’administració penitenciària, modificar la Llei de finançament de partits “perquè els que tinguin dirigents condemnats per rebel·lió o sedició no puguin rebre fons públics que es puguin emprar per fomentar la independència”, o modificar “la Llei General Audiovisual per evitar propaganda a favor de la independència desde televisions i ràdios públiques”. La reforma de la llei dels indults o que convocar referèndums “il·legals” torni a ser un delicte es mantenen al programa.

La repressió sense fi que vol Cs

Finalment, Cs manté la promesa d’un 155 gairebé immediat gairebé com a única recepta que té per a Catalunya, com s’encarreguen de repetir fins a la sacietat els seus dirigents. I la seva aplicació duraria fins que s’assegurés “el restabliment de la Constitució a Catalunya per garantir la seguretat i la convivència entre tots els catalans, així com el respecte a les lleis i les sentències judicials”. Però anant més enllà que fa mig any, el partit d’Albert Rivera aposta per “reinstaurar immediatament el control sobre els comptes de la Generalitat”, utilitzar la Llei de Seguretat Nacional per “posar els Mossos d’Esquadra sota la dependència del Ministeri d’Interior” o “recuperar per a l’Estat les competències en exclusiva sobre la gestió de la política penitenciària i els establiments penitenciaris”.

Tot i que la sentència del Suprem considera que a Catalunya no hi va haver un cop d’Estat -la sedició s’inclou en els delictes de desordres públics, no contra la Constitució-, Cs segueix parlant de “cop d’Estat” a Catalunya, ignorant la sentència que tant diuen respectar. En l’apartat dedicat a "millorar els instruments per protegir els espanyols dels cop d'Estat en el segle XXI", manté la proposta d’"actualitzar el delicte de sedició i rebel·lió al Codi Penal”. Sí que és una novetat voler prohibir “les subvencions a les associacions que persegueixin interessos contraris a l'ordre constitucional”. És evident que Cs té al cap entitats com Òmnium o l’AMI. L’entitat cultural es finança fonamental amb les quotes dels seus socis i només l’1% dels seu pressupost prové de subvencions a projectes i són municipals, no de la Generalitat. L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) es finança amb les quotes que paguen les administracions que en formen part, que no són subvencions.

Altres punts que manté el partit és proposar el tancament de les “ambaixades” autonòmiques, crear una assignatura sobre la Constitució -que segur que en el particular univers de Rivera i Arrimadas no deu ser adoctrinadora-, impedir “que els que es fuguin de la justícia pugin presentar-se a les eleccions i/o beneficiar-se dels diners de tots. (...) Amb Cs, els polítics fugats de la justícia perdran automàticament el seu càrrec". I reformar “l'Euroordre perquè la lliure circulació de persones no pugui ser utilitzada pels qui fugen dels tribunals. El dret dels ciutadans europeus de moure's lliurement no pot ser aprofitat pels qui fugen de la justícia, com han fet els líders del procés fugats". Els de Rivera, però, obvien que la reforma de l'Euroordre no depèn del Govern espanyol, sinó de la Comissió Europea. Es veu que amb sis mesos no han tingut prou temps per corregir-ho.