NIT CULTURAL AL PAÍS VALENCIÀEls premis Octubre es mullen a fons en defensa de la llibertat dels presos polítics

Pluja. Un element carregat de simbolisme, de renovació de revitalització. Pluja com accelerador del moviment, del canvi. Sense pluja, sense aigua els arbres es moren i fins a infinitat de passatges bíblics els dolents apareixen ofegats i els bons se salven. La d'ahir va ser una jornada plujosa a València, tarda de pluja i nit de pluja. Sis hores en què dos actes, en dos llocs diferents van estar marcats per la pluja i per un sentiment de revitalització al crit de "Per la llibertat". Aquest va ser el crit que es va poder escoltar al Palau de l'Exposició en el lliurament dels Premis Octubre. Eren gairebé les onze de la nit i fora la pluja havia cessat. Unes hores abans a uns centenars de metres els assistents a la projecció del documental 20-S van participar en un col·loqui,  amb la participació de Lluís Llach i Jaume Alonso-Cuevillas.

Fora plovia, al recer d'una sala completament plena els assistents van concloure que es tracta de la llibertat, de la democràcia. Però anem fins al final de la nit. Tornem fins al Palau de l'Exposició, on l'Editorial 3 i 4 celebrava la 47 edició dels Premis Octubre, un any en què compleixen mig segle de vida. Potser la pluja, va calar no només físicament, sinó espiritualment i alguns, potser, es van deixar portar pels càntics que entonaven els joves revolucionaris del maig del 68: "Ha de ploure a bots i barrals". I l'acte de cloenda es va convertir durant diversos minuts en una proclama per la llibertat dels polítics catalans empresonats entre aplaudiments, que com la pluja que queia fora, no cessaven. 

El detonant: els premis d'Actuació Cívica a presos i exiliats

Aquesta edició dels premis quedarà marcada per la història de l'editorial, de la política i del món literari com una jornada en què el polític es va fer especialment visible a l'univers de les lletres, encara que sempre han anat de la mà. Va ser una gala dominada per l'emotivitat. Des de l'inici, amb la projecció d'un vídeo en què es recullen els 50 anys de l'editorial, el lliurament dels premis en les categories de narrativa, assaig, poesia i teatre. Actes que van donar pas al lliurament dels Premis Octubre d'Actuació Cívica als familiars, presos i exiliats. La posada en escena va apel·lar a les emocions dels presents.

Montse Castellà, cantautora, es va encarregar de canalitzar les emocions de públic quan va interpretar una cançó composada pensant en els exiliats i les seues families.

L'editor Eliseu Climent va pujar a un escenari recolzat per una pantalla en què es podia llegir: Per la llibertat i va atribuir el guardó per "radicalitat democràtica" dels polítics catalans i la seva lluita per defensar i difondre la imatge de llibertat. Quan va definir a Carles Puigdemont com el "president legítim de la Generalitat de Catalunya", els assistents van alliberar totes les emocions amb forts aplaudiments. Només era el principi.

Un per un, van nomenar els premiats, empresonats o exiliats. I després van pujar a l'escenari els seus familiars per recollir el premi: Imma Bramona, cunyada d’Oriol Junqueras; Ferran Pegueroles, fill de Carme Forcadell; Blanca Bragulat, esposa de Jordi Turull; Neus Cuixart, germana de Jordi Cuixart; Susanna Barreda, muller de Jordi Sànchez; Diana Riba, parella de Raül Romeva; Laura Masvidal, esposa de Quim Forn; Betona Comín, germana de Toni Comín; Alba Puig, filla de Lluís Puig; Oriol Ponsatí, germà de Clara Ponsatí; Ferran Civit, company de Meritxell Serret; Meritxell Luís, esposa de Josep Rull; i Montse Puigdemont, germana de Carles Puigdemont. A més a més pujarem, la consellera de Justícia Esther Capellà en nom de Marta Rovira; Guillem Agulló pare, en nom d’Anna Gabriel; i Lluís Llach, en nom de Dolors Bassa.

Però, sens dubte, el moment més emotiu va ser la presència simbòlica de presos polítics i exiliats amb la seva pròpia veu en escriure una carta signada per tots, sense distinció partidària i amb la unitat com a eix d'acció. Meritxell Lluís, presidenta de l'Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC), va ser l'encarregada de llegir la carta. Una carta que començava donant les gràcies que fa al "suport de la gent, a les cartes i actes, als donatius per l'assistència jurídica, per l'atenció a les familias, als que mostren el llaç groc". La carta fa una crida a la "mobilització pacífica, al dret a aspirar a la República Catalana, a un somni. Avui afegim a la llista d'agraïments als Premis Octubre. Que la nostra presó i el Nostre exili serveixi per recordar totes les persones privades de llibertat ". La carta conclou amn una crida a la tenacitat: "Se'n sortiran, siguin els que siguin les sentències".

De nou, el públic va trencar, en peu, amb aplaudiments.

El suport institucional

L'acte va donar pas a la representació de les institucions, amb la presència a l'escenari dels responsables de Cultura de Balears, Catalunya País Valencià, Fanny Tur, Laura Borràs i Vicent Marzà, respectivament. Una fita que mai abans s'havia produït.

Després va ser el torn dels presidents dels parlaments de Sardenya, Gian Franco Ganau; Catalunya, Roger Torrent; i del País Valencià, Enric Morera.

Roger Torrent va fer un recordatori molt emotiu que començà amb Carme Forcadell, empresonada "a no Molta distància d'aquí per permetre que a un Parlament és pugui parlar de tot. Gent bona, bona gent. Presos i exiliats polítics per haver defensat la llibertat d'expressió. Una llibertat d'expressió que està en perill per a tots".

Torrent es va referir a la presència dels responsables de Cultura de tres països i va recordar que "tenim un passat comú, una història comuna i un futur conjunt".

Nova ronda d'aplaudiments dels assistents.

Però quedava la intervenció del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que en un dia de pluja es va mullar com la segona màxima autoritat del País Valencià. "No hi ha dret a l'acarnissament amb els presos polítics a Catalunya. No hi ha dret", va sentenciar entre aplaudiments dels assistents i va acabar llançant un missatge al president del Govern, Pedro Sánchez: "No es pot ser equidistant amb la gran injustícia i la involució democràtica que ha patit l'Estat".

La cloenda de la nit literària semblava quedar eclipsada per la política, encara que sempre han anat de la mà. Va ser la consellera de Cultura de les Illes Balears Fanny Tur qui va donar la resposta: "La bona poesia i la bona literatura sempre són subversives".

I ho varem confirmar. La concessió del Premi Andròmina dels Octubre, de narrativa a Salvador Company (València, 1970), amb la novel·la  Fons de formes. Company, en rebre el premi va citar George Orwell: "la primera víctima d'una guerra és la veritat". Ací ho sabem per la Batalla de València. A Catalunya hi ha presos polítics, però al País Valencià i les Illes hi ha polítics presos , de manera ignominiosa".

El Premi d'Assaig Joan Fuster va ser per a Antoni Martí Monterde (Torís, Ribera Alta), amb l'obra  París, Madrid, Nova York: els ciutats de Lluny de Josep Pla.

Carles Mulet va rebre el premi de poesia per Naixement d'Islàndia i el premi Pere Capellà d'Teatre s'ha lliurat' ex-aequo a Neus Nadal per Salvatges i a Queralt Riera per L'amor (no és per me va dir Medea) .

Per la llibertat i la democràcia

Unes hores abans, a l'Octubre Centre Cultural, i dins del cicle Festival de Cinema Ciutadà Compromès 2018, és va projectar el documental 20-S, de Jaume Roures i  Lluís Arcarazo. L'acte estava organitzat per Acció Cultural del País València (ACPV) i l'Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM).

La sala d'actes és va quedar petita i moltes persones és varem quedar fora per assistir a la Projecció i posterior col· loqui amb convidats de luxe: Lluís Llach, president del Consell Assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, i Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont i membre de l'equip de defensa dels processats sobiranistes, als que és va afegir Lluís Arcarazo, guionista i realitzador del documental.

El periodista de Públic, Marià de Delàs, va donar pas al col·loqui destacant el valor periodístic i la tasca realitzada per l'equip de producció i realització de 20-S, un documental realitzat "el dia dels fets, als llocs dels fets i amb els protagonistes dels fets", en contrast amb el realitat inventada des dels platós de diferents mitjans. 

20-S és una reconstrucció minuciosa, mitjançant el relat dels propis protagonistes, dels fets que van tenir lloc davant la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, i davant la seu de la CUP, el dia 20 de setembre de 2017.

Després de la projecció és va obrir el col ·loqui ambs les preguntes del públic que va estar molt participatiu.

Ferran Suay va preguntar si el documental és pot utilitzar com a prova en el judici i la resposta de Cuevillas va ser que "els dóna igual, ho proposarem, peró diuem que està bassat en mentides".

Pilar Bonet preguntà sobre l'espectre polític i la relació amb el independentisme, si és pot ser d´esquerres i no estar a favor de l'autodeterminació. L'encarregat de la resposta va ser LLuis Llach, que va recordar que s'havia definit a sí mateix com anarco-marxista: "la gent d'esquerres no pot estar en contra de l'autodeterminació".

Una altra pregunta va ser la de Miguel Forcada de com fer front a la dieta mediàtica espanyola. Arcarazo va respondre que el documental va tenir un 35 per cent d'audiència a TV3 i és va preguntar si "el fet de ser aquí no és tornar a époques passades", en referència al fet que només s'ha projectat en determinats espais i no a les televisions d'àmbit estatal.

Entre el públic és trobava Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, que va parlar de la "postveritat, que és presenta com un fet alguna cosa que no té justificació". A propòsit de la suposada obligació del Govern de no prendre cap decisió en relació al futur dels presos polítics, per no interferir en l'acció de la Justícia. va explicar que "és com el món del revés. És una decisió política", recordant que la Fiscalia va actuar a instàncies de l'Executiu.

El debat es va produir en un to animat i amb tocs d'humor. Com quan Lluís Llach es va dirigir a Perez Royo per dir-li que "sabem que no ets independentista però tractarem de convèncer- te", o quan Alonso Cuevillas va explicar l'anècdota que com a professor de Dret li diuen el professor Pinotxo, perquè "explico garanties que no es respecten ".

Sobre el futur de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Cuevillas va dir que el judici "és sobretot una gran farsa. No es pot jutjar a cap persona per un delicte que no s'ha comès" i va anunciar que malgrat els recursos tot això no pot durar més de dos anys i que Estrasburg acabarà donant-los la raó.