Els pneumòlegs temen que el coronavirus generi fibrosi pulmonar crònica

Després de setmanes d'epidèmia, encara es desconeix el mal que és capaç de fer el coronavirus al cos humà a llarg termini. Ara per ara, els casos més greus desenvolupen una pneumònia aguda als dos pulmons que els fa perdre capacitat respiratòria i els obliga a connectar-se a un respirador. Els metges especialitzats en pneumologia temen que aquestes afectacions vagin més enllà del temps de la malaltia, i arribin a desenvolupar fibrosi pulmonar, produint una pèrdua de capacitat respiratòria crònica. Diversos hospitals ja treballen per investigar quin abast tindran aquestes possibles seqüeles i de quina manera les poden tractar perquè no posin en risc la vida de les persones, un cop superat el virus.

"Ho vam començar a veure amb radiografies i ens vam espantar molt, perquè el dany pulmonar de la Covid-19 és molt més greu que la Grip A o la SARS de 2002"

Així ho explica la cap de la unitat de malalties lligades a la fibrosi pulmonar a l’hospital de Bellvitge, la pneumòloga Maria Molina: "No està confirmat, però els primers controls que hem fet a malalts greus sí que en tenen. Ho vam començar a veure amb radiografies i ens vam espantar molt, perquè el dany pulmonar de la Covid-19 és molt més greu que la Grip A o la SARS de 2002", explica. De fet, Molina afirma que a nivell directiu no es va anticipar la capacitat destructiva del coronavirus: "Es deia que seria com una grip. Teníem molt poques publicacions de la Xina, però ja ens van avisar des d’Itàlia que era molt més que això".

Aquesta doctora ha pogut veure l’evolució del coronavirus a peu de llit, des de la planta de semicrítics de Bellvitge: "És una planta intermèdia on van els malalts a planta que empitjoren i els de l’UCI que milloren per desescalar el tractament". Afirma que molts pacients amb l’alta han hagut de marxar amb oxigen a casa: "Parlo de malalts que abans de la Covid-19 eren actius físicament".

Segons la doctora, el pulmó té la capacitat de reparar-se les possibles ferides davant qualsevol afectació vírica: "Els pulmons tenen unes cèl·lules que es diuen de reparació, les epitelials tipus 2. Després d’una pneumònia, s’acaba reparant sol íntegrament, o deixant seqüeles mínimes. Fins i tot amb una tuberculosi, amb la medicació correcta, quasi no queden seqüeles". En canvi, aquesta pneumòloga sosté que el coronavirus pot ser molt més agressiu: "S’ha d’avaluar, però, a banda de l’alta taxa de mortalitat al curt termini, sembla que al mig termini té conseqüències pulmonars, sobretot en malalts de més de 50 anys".

"Quan els pulmons s'inflamen molt, es produeixen ferides que cicatritzen i es reparen, com passa amb la pell. La fibrosi es produeix quan el pulmó es queda molt més rígid i no aconsegueix agafar bé l'oxigen"

Des de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el doctor Alfonso Torrego també ha pogut observar com els pacients més greus desenvolupen fibrosi pulmonar: "La fibrosi es produeix quan el pulmó es queda molt més rígid i no aconsegueix agafar bé l'oxigen. Quan els pulmons s'inflamen molt, es produeixen ferides que cicatritzen i es reparen, com passa amb la pell. Però pot ser que el pulmó no quedi perfecte i es facin cicatrius internes", explica Torrego. 

A més, el pneumòleg també ha observat la pèrdua de l'olfacte entre pacients del coronavirus, un símptoma que triga més que altres afectacions respiratòries a desaparèixer: "Encara ens falten evidències suficients, però sí que és un dels símptomes més característics del virus que epresenten entre un 55 i un 60% dels pacients. Hi ha la teoria, no prou contrastada, que el virus podria afectar el nervi per detectar l'olfacte, més enllà de la inflamació del nas". Torrego assegura que, mentre en un constipat aquesta afectació hi és durant uns 10 dies, els malalts de coronavirus la pateixen durant, fins i tot, un mes.

D'altra banda, la doctora Molina també ha observat altres possibles seqüeles respiratòries derivades del coronavirus i pròpies del distrès respiratori adult, característic de la malaltia, com ara bronquièctasis centrals amb acumulació de moc, comprensió de pulmó o altres afectacions que també es poden produir a causa de la ventilació artificial: "El que volem és discernir què és propi del virus i què es propi del tractament, com ara afectacions a la pleura o als alvèols".

Un estudi de sis mesos per veure l'impacte de la Covid-19

Per aquest motiu, l’hospital de Bellvitge va proposar a la Barcelona Resipratory Network, una fundació on participen pneumòlegs de l'àmbit privat i públic, iniciar una avaluació sobre les seqüeles pulmonars de la Covid-19, que ja ha estat acceptada per diverses unitats de pneumologia de tota Catalunya. Per fer-lo, els hospitals faran un seguiment dels pacients un cop els hagin donat l’alta: "Després de veure la fibrosi als tacs al tòrax, ens vam plantejar seguir els pacients un cop donada l’alta. Habitualment, amb una pneumònia, això no es fa. Ni amb una grip que s’hagi complicat". Als pacients els faran proves funcionals respiratòries i proves radiològiques, com ara tacs d'alta resolució, abans de marxar d'alta i durant el seguiment.

L’estudi preveu tenir resultats en sis mesos, i avaluarà quins mecanismes estan implicats en la fibrosi per discernir quina part deriva de la Covid-19: "D’aquesta manera, estudiarem com podem regular les seqüeles perquè no suposin la mort a mitjà termini o no esdevinguin una comorbiditat important", diu Molina. Ara per ara, però, el cert és que no hi ha prou informació per dur a terme un tractament: "Hi ha fibrosis pulmonars que permeten fer una teràpia i recuperar una mica la capacitat pulmonar, però parlem de fibrosi de causes desconegudes. En el cas de la Covid, no tenim cap tractament específic a banda de detectar-la precoçment i tractar d'evitar-la", sentencia Torrego.