Els pisos turístics s'han més que quadruplicat al voltant de Barcelona en l'última dècada

El nombre de pisos turístics -habitatges d'ús turístic (HUT), en terminologia oficial- s'ha disparat la darrera dècada a les ciutats veïnes de Barcelona, especialment en aquelles més properes a la capital. En global, si sumem les dades dels municipis del Barcelonès i dels que estan a l'entorn de Barcelona del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme des del 2016 han guanyat més de 2.000 pisos turístics, que equivalen a més de 10.000 places noves. Ras i curt, el volum d'immobles destinats a acollir visitants s'ha més que quadruplicat.   

Una tendència que, molt probablement, s'aturarà si tenim en compte les mesures reguladores que cada cop més municipis han adoptat, com ara la suspensió de llicències per a nous HUT, a remolc del decret que la Generalitat va aprovar el novembre del 2023. Una normativa que és una conseqüència directa de la creixent incidència de la crisi de l'habitatge. En paral·lel, especialment els nuclis més propers a Barcelona viuen el seu particular boom hoteler, amb obertures recents o futures de grans establiments. Tot plegat porta a càrrecs electes i a experts a defensar la necessitat d'un abordatge metropolità al fenomen, que permeti portar a terme una planificació global i adoptar unes mesures coordinades. 

La situació que s'ha viscut aquests últims anys a nombrosos municipis metropolitans  no pot deslligar-se ni de la capacitat d'atracció de visitants del cap i casal, ni de les normes reguladores que s'hi han aplicat. Bàsicament, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat), aprovat el 2017, conegut sobretot per la limitació hotelera però que també en fixava per als pisos turístics. A la pràctica, va frenar el sec el seu creixement desbocat. Si entre 2011 i 2015, durant l'alcaldia de Xavier Trias, els HUT a Barcelona van disparar-se dels 2.680 als 9.600, des d'aleshores van decaure fins els 9.400 del 31 de desembre de 2022.

Els pisos turístics van disparar-se a Barcelona entre 2011 i 2015, durant l'alcaldia de Trias. Des d'aleshores s'han estancat

Els dos últims anys, però, la xifra ha tornat a créixer i el 31 de desembre del 2024 Barcelona comptava amb 10.327 pisos turístics, segons les dades municipals. El canvi s'explica perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre el Peuat el 2019 i van passar dos anys fins que el consistori en va aprovar la nova versió, actualment vigent. Diversos propietaris van aprofitar el parèntesi per demanar llicències de HUT, que en molts casos els tribunals han validat després que l'Ajuntament les declarés ineficaces. La situació hauria de modificar-se d'arrels d'aquí tres anys, si es compleix el compromís de l'alcalde, Jaume Collboni, de tancar els 10.000 pisos turístics perquè passin al mercat residencial.

Un gran salt d'escala  

En contrast, a l'entorn de la capital s'ha viscut l'efecte taca d'oli, amb l'expansió creixent de places turístiques que no podien ubicar-se a Barcelona. Segons les dades del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, entre 2016 i 2024 el nombre de HUT en el conjunt dels 22 municipis analitzats (els quatre del Barcelonès, vuit del Baix Llobregat -els quatre del litoral i quatre més a tocar de Barcelona-, sis del Vallès Occidental -inclosos Sabadell i Terrassa- i els quatre situats més al sud del Maresme) ha passat dels 607 als 2.655, és a dir, s'ha multiplicat per 4,4 en tot just vuit anys.

Per concretar, han crescut de 210 a 521 a l'Hospitalet de Llobregat; de 57 a 229 a Badalona; de 0 a 28 a Santa Coloma de Gramenet; o de 26 a 284 a Sant Adrià de Besós. Fora del Barcelonès, al Baix Llobregat el creixement també és notable, especialment pel que fa a les localitats més turístiques del litoral, com Gavà, on els pisos turístics van augmentar de 31 a 247; i Castelldefels, amb un salt dels 125 als 378. Tot i que en uns volums absoluts menors, també hi ha salts destacats a Cornellà -de 10 a 90-, Sant Boi -de 0 a 21- i Esplugues -d'1 a 18-.

Al Vallès Occidental destaquen els casos de Sant Cugat, on els 19 HUT del 2016 ja eren 99 el 2024, i Terrassa, que passa dels 7 als 167. Ara bé, també n'apareixen en localitats tan poc turístiques com Rubí, Montcada i Cerdanyola, que no en tenien entre zero i un i ara ja en sumen 17, 12 i 11, respectivament. Finalment, les xifres també són importants al Maresme, on municipis propers a Barcelona han crescut molt en nombre de pisos turístics, com ara Alella, de 27 a 145-; Teià, de 4 a 45; el Masnou, de 36 a 141; o Montgat, de 20 a 73.

L'Hospitalet, Gavà, Castelldefels o Sant Adrià de Besòs, exemples de municipis on s'han disparat els pisos turístics l'última dècada

En canvi, la situació no és la mateixa si es posa el focus en el conjunt de la província. En aquest sentit, un estudi recent elaborat pel Laboratori de Turisme de la Diputació, conclou que "l'oferta d'allotjaments no tradicionals [fonamentalment HUT, però no només] es redueix als municipis barcelonins". El treball està realitzat a partir de l'anàlisi dels anuncis publicats a quatre grans plataformes en línia -Airbnb, Booking, Vrbo i Tripadvisor- entre el 2019 i l'agost del 2025 i conclou que en aquest període el nombre d'allotjaments turístics no tradicionals s'ha reduït un 9,2%.

Ara bé, sí que creixen els HUT -i les places disponibles- a les comarques del Barcelonès (+37,3%) i el Vallès Occidental (+22,8%), mentre que al Baix Llobregat s'hi va viure una forta recuperació entre 2023 i 2024, després de la caiguda de places registrada durant la pandèmia. L'estudi no entra al detall de la situació municipi a municipi. En tot cas, d'un total de 10.500 propietats i 59.000 places a la regió de Barcelona -sense la capital- les comarques del Maresme, amb 2.559 propietats i 15.938 places; i el Garraf, amb 2.149 i 12.391, respectivament, són les que concentren una major oferta.

Francesc González Reverté:  "Barcelona exerceix de pol d'atracció turístic regional, més enllà de la seva regió metropolitana"

Sobre això darrer, el doctor en Geografia i director del grau de Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Francesc González Reverté, apunta a Públic que aquestes dues comarques concentren places d'allotjament turístic "no només perquè reben l'oferta que expulsa Barcelona, sinó perquè tenen una dinàmica vacacional pròpia molt forta." L'expert afegeix, però, "Barcelona exerceix de pol d'atracció turístic regional, més enllà de la seva regió metropolitana i, fins i tot, actua com a hub turístic del sud d'Europa". Així subratlla que "l'efecte frontera" a nivell turístic que té Barcelona, "supera l'escala" metropolitana i implica també "ciutats i regions que hi estan ben comunicades".

Regulació creixent  

La proliferació de nous HUT i la creixent crisi de l'habitatge va provocar que el novembre del 2023 el Govern aprovés un decret per limitar els pisos turístics a més de 250 municipis. A grans trets, la normativa validada encara sota la presidència de Pere Aragonès fixa un màxim de 10 pisos turístics per 100 habitants, obliga els propietaris de HUT a comptar amb una llicència urbanística -a renovar cada cinc anys- i amb una autorització turística per mantenir l'activitat i obre als ajuntaments la porta a eliminar aquests allotjaments a partir de novembre de 2028.

A més, la normativa obligava els consistoris a adaptar-hi el seu planejament urbanístic per atorgar noves llicències de HUT, un factor que ha derivat en l'aprovació de diverses moratòries i suspensions de pisos turístics i, en els casos més extrems, en l'anunci de la seva futura eliminació. Per citar alguns casos, l'Hospitalet manté suspès des de fa un any l'atorgament de permisos per a nous HUT, mentre que Santa Coloma de Gramenet ha endurit molt els requisits per rebre una llicència i Badalona en tornarà a donar el 2026 després de dos anys de suspensió. Anant més enllà, Barcelona i, prèviament, Sant Adrià de Besòs han anunciat la voluntat de tancar-los d'aquí a tres anys.

En conversa amb Públic, el tinent d'alcaldia de Territori d'aquest darrer municipi, José Antonio Gras, destaca que "vam ser pioners en voler-los suprimir" i la raó fonamental per fer-ho és que un habitatge "ha de ser per viure-hi, ha de tenir un ús residencial", mentre que un pis turístic "comporta tot un seguit de problemes, des de la gentrificació i la pèrdua de veïns i teixit social d'un barri, a l'encariment de preus [dels pisos]" o, fins i tot, "problemes de convivència quan coincideix en un bloc amb habitatges de veïns".

José Antonio Gras:  "Un habitatge ha de ser per viure-hi, ha de tenir un ús residencial"

Gras recorda que ja al juliol del 2023 l'Ajuntament de Sant Adrià va aprovar una modificació del planejament per "limitar al màxim possible" els pisos turístics. I que, un cop en vigor el decret català, "ja no vam deixar-ne entrar cap més, només els que ja estaven en tràmit", de manera que, per exemple, durant el 2024 van denegar una norantena de llicències. El següent pas ha d'arribar el novembre del 2028, amb el retorn al parc residencial dels prop de 300 pisos turístics que té el municipi, que com tots els de l'àrea metropolitana pateix la crisi de l'habitatge, amb preus cada cop més elevats. "Hem de fer passos per garantir un dret efectiu a l'habitatge i sabem que la prohibició dels pisos turístics no és la solució, però és una mesura important perquè mobilitzes habitatges per viure", conclou.

L'horitzó de 2028  

El gran dubte ara mateix és que succeirà en l'horitzó del 2028, amb la possible eliminació dels pisos turístics a Barcelona i quin impacte pot tenir. Francesc González Reverté planteja dos possibles escenaris. En el primer, la mesura no tiraria endavant i continuaria la situació actual. Per pensar-ho argumenta que "hi haurà noves eleccions pel mig [la primavera del 2027] que poden canviar els plantejaments polítics que impulsen actualment aquesta mesura", que "per si sola no resol realment el problema del mercat de l'habitatge", i per "l'existència de problemes legals i d'indemnitzacions als propietaris que l'administració haurà d'afrontar". Si succeeix això, preveu que un creixement "moderat" dels HUT als nuclis veïns, perquè "Barcelona seguirà cobrint part de l'oferta d'allotjament latent".

Si tira endavant la supressió dels HUT serà una "mesura que afavorirà molt el sector hoteler"

En canvi, si tira endavant la supressió dels HUT tal com està plantejada ara, considera que seria "una mesura que afavorirà molt el sector hoteler perquè es buscaran places noves per cobrir part de la demanda" que actualment assumeixen. Si s'hi afegeix la limitació de places hoteleres a Barcelona, es mostra convençut que es produiria la instal·lació de nous hotels en ciutats properes. En qualsevol cas, vincula les polítiques més o menys restrictives envers els diversos allotjaments turístics a la pressió ciutadana i aquesta difereix en funció del lloc, de manera que no és la mateixa a la capital que, per exemple, a Lloret de Mar.

La necessitat d'una política metropolitana  

Tant Gras com González Reverté coincideixen en defensar la idoneïtat de plantejar mesures d'àmbit metropolità i no pas municipi a municipi. El tinent d'alcaldia de Sant Adrià de Besòs considera que "tenim problemàtiques comunes [als diversos municipis] i les polítiques que s'adopten en un lloc poden afectar a un altre", d'aquí la necessitat d'afrontar-les a escala supramunicipal. Directament, planteja la possibilitat de "tenir una política marc des de l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB)".

La mateixa opinió la té el director del grau en Turisme de la UOC. González exposa que "Barcelona és una figura turística que excedeix les seves fronteres i és una realitat supraregional que es comercialitza, de forma complementària o directa, a centenars o fins i tot milers de quilòmetres de distància". I afegeix que "aquesta interrelació entre dinàmica turística i àmbit metropolità es posa de manifest en el desenvolupament d'infraestructures i equipaments de gran escala (especialment les aeroportuàries), les noves centralitats metropolitanes que genera l'oferta hotelera, l'efecte centrífug de la regulació d'allotjament a Barcelona ciutat cap a altres nuclis propers o el desig d'atracció de visitants per part de molts municipis metropolitans".

Per tot plegat, conclou que "un ens de turisme metropolità seria molt convenient per fixar quotes, límits i complementarietats entre l'oferta turística i regular-la en funció de la tensió de l'habitatge, funció reguladora que té molt més de sentit si es fa a escala metropolitana".