Els partits rebran més de 66 milions pels seus resultats al Congrés el 28-A

Els resultats de les eleccions generals del 28 d'abril no només han servit per distribuir el poder polític de cadascuna de les formacions, sinó que també marcaran el seu futur econòmic. El normal funcionament dels partits es garanteix, en gran mesura, a través de les subvencions que reben per part de l'Estat, que els permet desenvolupar la seva activitat, pagar els salaris dels seus treballadors, disposar d'espais de treball (seus) o organitzar actes públics.

Encara que una part del finançament difereix en funció de cada partit i de la fórmula utilitzada (donacions privades, microcrèdits, quotes dels afiliats...) la part pública, la que prové de l'administració, es guia per unes regles generals per a totes les forces polítiques. Els partits es nodreixen d'una assignació que depèn directament dels pressupostos generals de l'Estat, destinada a cobrir la seva activitat diària.

Però, a més, reben un altre tipus de subvencions relacionades amb els seus resultats electorals i que van destinades a cobrir les despeses de les campanyes. Aquestes assignacions tenen dos tipus de fonts: el Ministeri d'Hisenda (pressupostos generals de l'Estat) i el Pressupost del Congrés dels Diputats. A més, algunes d'aquestes subvencions varien en funció dels resultats obtinguts per cada formació, tant al Congrés com al Senat.

Una ordre del Ministeri d'Hisenda, de març de 2019, fixa les quantitats de

les subvencions a les despeses originades per activitats electorals per a les

eleccions generals de 28-A. La disposició estableix una subvenció de 21.167,64 euros per cada escó obtingut al Congrés dels Diputats o al Senat; a més, també es fixa una assignació de 0,81 euros per cada un dels vots obtinguts per cada candidatura al Congrés i 0,32 euros per cada un dels vots obtinguts per cada candidat que hagi obtingut escó de senador.

Al Senat, la quantia definitiva de les subvencions es podrà determinar quan es triïn els senadors per designació territorial, després de les eleccions autonòmiques del 26 de maig. És al Congrés on ja es pot realitzar un càlcul en funció de la representació obtinguda per cada formació (en nombre de vots i d'escons). A més, el Règim Econòmic dels Diputats de la cambra baixa fixa una subvenció de 29.026,04 euros mensuals per a cada grup parlamentari i una altra de 1.670,17 euros mensuals per cada diputat.

Amb aquestes dades, el PSOE, guanyador de les eleccions generals amb gairebé 7,5 milions de vots i 123 escons, percebrà uns 8,6 milions dels pressupostos per a les seves despeses electorals. A més, d'esgotar la legislatura (quatre anys d'assignació per grup i per diputat), rebrà uns 11 milions d'euros amb càrrec al Pressupost del Congrés. En total, els socialistes rebran gairebé 20 milions d'euros si es completen els quatre anys de legislatura.

Una assignació fixa per a cada grup parlamentari

En el cas del PP, els conservadors es faran amb gairebé 5 milions d'euros via Pressupostos i amb uns 6,5 milions de la cambra alta (11,6 milions entre les dues fonts de finançament públic). Els de Casado van obtenir gairebé 4,5 milions de vots i 66 escons en els comicis d'abril). Ciutadans va obtenir una mica més de 4 milions de vots i 57 escons a les eleccions; per això percebrà més de 4,5 milions d'euros per a despeses electorals i més de 6 milions al Congrés. Els de Rivera rebran més de 10,5 milions per la seva representació a la cambra baixa.

Unidas Podemos percebrà més de 8,6 milions pels seus resultats: gairebé 4 milions d'euros per sufragar les seves despeses electorals i gairebé 5 milions via Pressupostos del Congrés pels seus 42 escons (més de 3,5 milions de vots). També Vox, que ha entrat com a cinquena força política al Parlament, rebrà ajudes econòmiques de l'administració pública. La ultradreta percebrà gairebé 6 milions d'euros pels seus 24 diputats (una mica més de 2,5 milions de vots). Del Pressupost general percebrà 2,6 milions, i dels comptes del Congrés, una mica més de 3 milions.

ERC i Bildu, que a priori compartiran grup parlamentari al Congrés percebran una mica més de 4 milions de les dues fonts de finançament públiques; entre les dues sumen 19 escons i més de 1,2 milions de vots. El PNB, amb sis escons i gairebé 400.000 sufragis, obtindrà uns 2,3 milions d'euros. La resta de partits (Junts per Catalunya, Compromís, Coalició Canària, Navarra Suma i el Partit Regionalista de Cantàbria), que previsiblement conformaran el Grup Mixt, rebran uns 3,5 milions. En total, els partits es repartiran 66.590.850 euros per la seva representació al Congrés.