Els partits ja engeguen la maquinària electoral per a les municipals del 2027

Dos anys després de les eleccions municipals del 2023 i coincidint amb l'arribada de l'equador dels mandats, els partits catalans ja miren amb claredat l'horitzó del 2027, quan arribaran els següents comicis locals. I, de fet, ja han començat a engegar la maquinària interna per preparar la següent cita amb les urnes, que com sempre serà decisiva. 

En aquest sentit, ja s’han produïts moviments rellevants, que comporten canvis sobretot en termes de candidats i de partits que es presentaran en certs llocs per primer cop. Per exemple, Xavier Trias, que va aconseguir ser la primera força a Barcelona el 2023 amb 11 regidors, no serà el candidat de Junts. ERC a Girona haurà de buscar també un relleu i l’extrema dreta independentista d'Aliança Catalana presentarà multitud de candidatures, sobretot a l'interior de Catalunya, amb l'objectiu de tenir una forta implantació al voltant del territori de l'Eix Transversal.

Un dels principals dilemes de les següents municipals és si serviran per consolidar el canvi de cicle polític que el país va començar a viure al 2023 i que va confirmar l’any passat amb les eleccions al Parlament -amb el PSC en una clara posició d'hegemonia-, o serà el principi de la recuperació de les forces independentistes, que travessen una greu crisis electoral.

El PSC, el repte de ser primera força a Barcelona

Després d'imposar-se als comicis del 2023 i tenir l'alcaldia en 16 de les 25 ciutats més poblades de Catalunya, el principal repte del PSC el 2027 serà intentar ser la primera força a la ciutat de Barcelona, amb l'objectiu de reeditar l'alcaldia de Jaume Collboni sense la necessitat d'aliances inèdites d'investidura amb el PP i els Comuns. Alhora, els socialistes confien en mantenir els seus històrics feus a l'àrea metropolitana de Barcelona, molts dels quals -com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o Sant Boi- fa dècades i dècades que controlen.

Tot i que en algun cas ha patit un cert desgast -el 2023, per exemple, va perdre la majoria absoluta a l'Hospitalet-, en les anteriors eleccions va recuperar poder municipal i, per exemple, va tornar a assolir les alcaldies de Tarragona i Lleida, que del 2019 al 2023 van estar liderades per ERC. A banda de mantenir posicions, de cara al 2027 els socialistes també aspiren a l'alcaldia de Terrassa, que van perdre el 2019 després de tenir-la durant 40 anys.

Ser primera força a Barcelona i recuperar l'alcaldia de Terrassa, alguns dels reptes del PSC de cara al 2027

Amb l’impuls del Govern de la Generalitat -que va anunciar fa dues setmanes el Pla de Barris-, el partit comandat per Salvador Illa buscarà augmentar quotes de poder a l'interior de les demarcacions de Lleida, Tarragona i Girona.

Un factor clau serà el de l’habitatge. Tot i que el govern i els alcaldes encara no poden presumir de cap mesura de gran impacte, a Barcelona, per exemple, ja s’ha anunciat la voluntat de prohibir els pisos turístics al 2028. Illa, des del Palau, ha anunciat la construcció de 50.000 pisos socials fins el 2030. Però serà important veure si la ciutadania arriba alleugerida en aquest àmbit a les eleccions, amb preus més accessibles, ja que serà un punt a favor per a la formació.

Junts, enduriment del discurs i necessitat de recuperar poder municipal

Els juntaires busquen enfortir la seva base municipal en un moment crucial per a la formació. La resolució del futur de Puigdemont, el resultat dels pactes amb el PSOE a Madrid i, sobretot, l’amenaça d’Aliança Catalana han dut la direcció del partit a començar a dibuixar una estratègia clara: els 334 alcaldes marquen l’enduriment del discurs envers la immigració per aturar el creixement del partit de Sílvia Orriols. Sense la certesa que l'estratègia funcioni, de moment la formació s'està apropant al marc d'una extrema dreta a l'alça en totes les enquestes en qüestions com l'empadronament.

El partit va celebrar fa poques setmanes la Convenció Municipalista, un espai en què van confirmar la seva negativa a empadronar a les persones que anomena “okupes”. La formació busca així confrontar mediàticament amb l’extrema dreta independentista, entrant més en la part performativa que no tant en la de fons.

Un dels dubtes serà qui liderarà Junts a Barcelona, després de la marxa de Trias

Ja ha deixat clar que la seguretat serà una de les vies que utilitzarà per intentar recuperar alcaldies, després que arran dels comicis del 2023 Sant Cugat del Vallès –a tocar dels 100.000 habitants- sigui la ciutat més gran que encapçala. En aquest sentit, Junts posa la mirada a les comarques gironines, sobretot amb la intenció de recuperar l'alcaldia de la capital, que va perdre el 2023 i que ara encapçala Lluc Salellas (Guanyem Girona – CUP), encara que els juntaires també formen part d'un govern que també té ERC a dins.

Fora de Girona, ciutats com Vilafranca del Penedès o Reus seran també importants a l’hora de veure quina capacitat de reacció haurà tingut, ja que Junts hi ha governat durant més d’una dècada però al 2023 va cedir-les, en ambdós casos el PSC. Paral·lelament, la formació necessita recuperar posicions a l'àrea metropolitana, ja amb l'excepció de Barcelona o Sant Cugat del Vallès té una presència absolutament marginal -si és que en té- en molts dels grans municipis de la zona. En matèria econòmica, Junts ha recuperat clarament la bandera convergent i, per exemple, això s'està notant en les seves propostes en matèria d'habitatge, allunyades de la regulació que Comuns, ERC i, fins i tot, la CUP estan forçant el PSC a assumir.

A Barcelona, Junts encara no té decidit un perfil clar de candidat. Jordi Martí Galbis, ara mateix líder al consistori, era l’home fort de Trias. De fet, en diverses ocasions el va situar públicament com al seu successor. Ara bé, sembla que des de Waterloo tenen altres plans. Qui sona és Josep Rius, actual portaveu del partit i home fort de l’expresident Carles Puigdemont. En qualsevol cas, l'escenari no sembla fàcil per als juntaires. Tenen el repte d’aturar a Aliança a l'interior del país i recuperar poder a costa del PSC, que es mostra fort. El partit ja ha començat a recórrer el país per explicar el seu model i contraposar idees, començant per Vic. La propera parada serà Lleida, sota el clam “Junts s’explica”.

ERC, voluntat de refer-se del pèssim darrer cicle electoral

ERC enceta el cicle preelectoral amb l’objectiu de refer-se del sotrac del 2023, quan va perdre alcaldies tan importants com Lleida, Tarragona, Sant Cugat del Vallès, Reus o Figueres. La seva presència municipal, que del 2019 al 2023 havia estat un dels principals actius del partit, es va veure afeblida especialment a l'àrea metropolitana, les capitals de demarcació i diverses ciutats mitjanes on Junts, el PSC i fins i tot independents van saber capitalitzar el vot local. De fet, ara mateix Manresa és la principal alcaldia de la formació.

Ara, ERC vol rellançar el seu projecte municipalista reforçant el missatge de transformació des de la proximitat. Els republicans volen centrar el discurs en àmbits com l’habitatge, la gestió de la massificació turística, la mobilitat sostenible i la transició verda, però amb una adaptació territorialitzada. Per exemple, a la Costa Brava i les Terres de l’Ebre posaran l’accent en la pressió turística i la crisi climàtica, mentre que en ciutats com Sabadell, Granollers o Manresa apostaran per consolidar lideratges locals amb una agenda de serveis públics, equitat i accés a l’habitatge.

Relacionat amb aquest tema

El fallit cas de Ripoll i les 10 mocions de censura que han prosperat a Catalunya en els dos anys de mandat municipal

Marc Font

El repte d'ERC és recuperar el pols municipal, ampliar la implantació territorial i projectar lideratges amb recorregut

Resta per veure quin impacte electoral tenen els seus acords amb el Partit Socialista, tant a Madrid com a la Generalitat i, fins i tot, en l'àmbit municipal. Això fa que uns dels reptes de la formació de cara al 2027 sigui marcar un relat clarament distanciat i situat a l'esquerra del PSC en àmbits com l'habitatge o l'urbanisme. Però si en zones metropolitanes i grans ciutats, ERC sobretot pretén rivalitzar amb el PSC, a les zones de l'interior la pugna serà fonamentalment amb Junts, qui ha endurit molt el discurs envers les persones migrades i s'està apropant al marc de l'extrema dreta.

D'altra banda, ERC preveu primàries en diversos municipis clau. A Barcelona, tot apunta a que Elisenda Alamany, actual secretària general i número dos d'Oriol Junqueras, podria presentar-se, tot i que el partit vol evitar que el procés acabi en una nova pugna interna, després del convuls congrés nacional. A Tarragona, també es valoren perfils nous després de la marxa de l'exalcalde Pau Ricomà, mentre que a Lleida es manté l’opció que Miquel Pueyo -paer en cap del 2019 al 2023- pugui repetir o doni pas a una nova generació. A Girona el partit es presentarà amb una marca sense el seu nom, que a la CUP li ha donat resultats.

El repte és clar: recuperar el pols municipal, ampliar la implantació territorial i projectar lideratges amb recorregut que permetin a ERC tornar a governar i marcar agenda des dels ajuntaments. Serà clau, com per a Junts, esbrinar si la tendència baixista continua o si Oriol Junqueras és capaç de revertir la crítica situació del partit.

Els Comuns, tornar a Barcelona com a principal missió

En l’any en què es compleix una dècada de l’arribada dels “ajuntaments del canvi”, amb Manuela Carmena i Ada Colau com a grans referents a nivell estatal, els Comuns s’enfronten a un reordenament intern clau per poder tenir una oportunitat el 2027. Després dels vuit anys de govern a la capital del país la formació d'esquerres va perdre l’alcaldia quedant com a tercera força però no molt lluny dels seus rivals directes. En aquest context i amb l’habitatge com a punt de llança, hauran de demostrar la immobilitat del PSC en aquesta matèria o el retrocés que, argumenten, han suposat certes polítiques de Collboni a Barcelona, sobretot en matèria d’urbanisme.

Més enllà de la capital, el 2023 els Comuns van perdre posicions a bona part de Catalunya i tot just conserven el Prat de Llobregat o Santa Perpètua de Mogoda com a alcaldies històriques -després de perdre les de Sant Feliu de Llobregat o Montcada i Reixac- entre les metropolitanes i tindran especialment el repte de millorar la implantació fora de Barcelona, on ara destaca l'alcaldia de Tortosa -en candidatura conjunta amb el PSC- com a poder aïllat que ostenten.

Més enllà de Barcelona, els Comuns aspiren a millorar la implantació territorial

En el cas de Barcelona, el primer pas passarà per celebrar el congrés de BComú al juliol. El gran dubte ara mateix és si Ada Colau tindrà algun paper, si tornarà a liderar la candidatura o, definitivament, passa pàgina de la seva etapa institucional. Fa pocs dies van conèixer-se unes declaracions de l’exalcaldessa en què expressava que només tornaria a la política si fos “molt útil”. Potser és casualitat, però quan Colau va deixar la primera línia institucional, es mantenia la idea futura de tornar a ser candidata.

Relacionat amb aquest tema

"L'actual moment polític es mereix que tinguem una mirada àmplia a l'hora de construir candidatures"

Marc Font

L’altra cara reconeguda és Janet Sanz, que acumula ja quatre mandats a l'Ajuntament i no sembla clar que pugui substituir el lideratge de Colau. El que queda clar és que la formació necessita un lideratge fort, en un moment en què torna el domini dels vells partits i l’esquerra perd posicions en la batalla del relat i arriba amb mals auguris a nivell estatal. Serà clau per a ells esbrinar si poden revalidar posicions de poder o si l’època dels ajuntaments del canvi acaba definitivament. Tornar a l·lusionar-se o certificar el fi d’un cicle, en definitiva.

CUP, la necessitat de recuperar presència

Finalment, la CUP afrontarà les municipals del 2027 també després d'encadenar un mal cicle electoral, on va retrocedir globalment en tots els comicis, i un cop culminada la seva refundació en l'anomenat Procés de Garbí. Un dels grans dilemes és si els anticapitalistes optaran per articular candidatures àmplies, en la línia del model de Girona -on amb Guanyem ostenten l'alcaldia en la figura de Lluc Salellas-, o es tanquen en si mateixos.

Mantenir alcaldies com les de Girona, Berga o Navàs és un dels objectius d'un espai que necessita recuperar representació a les grans ciutats -no té regidors a Barcelona, Tarragona, Lleida, l'Hospitalet o Terrassa, entre d'altres- per tornar a tenir una influència política real.