Els partits catalans s'activen per a una llarga precampanya electoral amb la progressiva confirmació de candidats

En tot just tres dies, el president del Govern, Pere Aragonès, ha estat proposat com a cap de llista d'ERC a les properes eleccions al Parlament, ha subratllat que no pensa avançar els comicis i que, per tant, no se celebraran fins al febrer de l'any vinent i ha fet retocs al Govern per reforçar-hi el seu nucli dur. Tots ells moviments per reforçar el president en la recta final de la legislatura catalana i començar a greixar la maquinària electoral de la seva formació.

En certa manera, tot plegat es pot interpretar com el tret de sortida d'una llarguíssima precampanya per als propers comicis al Parlament, que agafa bona part de les formacions amb els deures mig fets -en molts casos ja es pot garantir quina persona encapçalarà la llista-. Fins a la votació, però, encara poden passar moltes coses, sobretot si tenim en compte que el 2024 es preveu intens a nivell polític.

D'entrada s'ha de comprovar si el Govern és capaç d'aprovar els pressupostos i, paral·lelament, hi ha moltes carpetes catalanes obertes a Madrid. Per començar l'aprovació de la Llei d'amnistia i la seva posterior aplicació.

A més, en els propers mesos s'ha de reactivar la taula de diàleg entre governs per abordar la resolució de fons del conflicte polític -Aragonès insisteix en un referèndum que el PSOE ni contempla-, s'han de donar les primeres passes per materialitzar el traspàs de Rodalies a la Generalitat i s'ha d'iniciar la negociació per abordar un nou finançament català. Tot plegat sense obviar la gestió d'una sequera que ja és històrica i que va a més, amb la imminent entrada en situació d'emergència del sistema Ter-Llobregat. Repassem els candidats i la situació partit a partit.

ERC: la revàlida d'Aragonès

L'aval d'Oriol Junqueras a què Aragonès repeteixi com a cap de llista d'ERC, escenificat en el Consell Nacional que el partit va celebrar dissabte, serveix per tancar files i soterrar els comentaris al voltant d'una certa pugna interna entre dos. En qualsevol cas, els propers comicis seran la revàlida per a Aragonès, que s'hi jugarà el seu futur polític. Només un resultat que li permeti conservar la presidència li evitarà ser qüestionat a nivell de partit.

Conscient que és ell sobretot qui se la juga, la primera passa d'Aragonès ha estat reforçar el seu nucli dur al Govern, amb el nomenament de la fins ara consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, com a vicepresidenta, i de Sergi Sabrià com a viceconseller. El president és conscient que necessita algun trumfo més enllà de la gestió del dia a dia per remuntar unes enquestes que situen el PSC com a favorit.

El darrer Baròmetre del CEO dona un clar avantatge al PSC sobre ERC, que els republicans aspiren a remuntar

De fet, el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) eixamplava la diferència en favor del partit de Salvador Illa, ja que li donava entre 39 i 45 diputats, mentre que els republicans es quedaven en una forquilla dels 29 als 34, desfent l'actual empat a 33. Només l'enquesta de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials situa Esquerra per davant.

PSC: l'assalt final de Salvador Illa?

Amb les enquestes de cara, el PSC vol culminar el seu triomfal cicle electoral -victòries a les catalanes del 2021 i a les municipals i les generals del 2023- amb el retorn a la presidència de la Generalitat, càrrec que no ostenta des del llunyà 2010.

Sense cap debat intern al voltant del lideratge de Salvador Illa -serà l'únic candidat a primer secretari en el congrés que la formació celebrarà el març-, el principal dubte ara mateix és si patirà algun desgast al voltant de l'amnistia, una iniciativa que no és ben vista per una part significativa dels seus votants, segons les enquestes.

Mentrestant, però, Illa seguirà amb el seu estil d'oposició, ferm en qüestions del dia a dia -com la gestió de la sequera o els resultats en educació-, però amb la mà estesa per arribar a grans acords, com ara en els pressupostos.

Junts: tots els focus sobre Puigdemont

Descartada Laura Borràs arran de la seva condemna i inhabilitació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el principal dilema al voltant de Junts és qui en serà el candidat. Fonts de la formació, però, apunten que "el partit de moment no treballa amb cap candidat que no sigui Carles Puigdemont a l'espera del que passi amb l'amnistia". Aquestes mateixes fonts donen per fet que l'expresident de la Generalitat encapçalarà la llista a les eleccions al Parlament Europeu, que es faran al juny.

A banda de Puigdemont, Josep Rull és l'altre dirigent de Junts que sona com a possible cap de llista

D'altra banda, fonts de la direcció admeten que la decisió final serà del propi Puigdemont però que hi ha unanimitat a l'executiva per a què l'expresident sigui també el candidat a les eleccions al Parlament com a presidenciable. Un element que condiciona la decisió final és el termini d'aplicació de l'amnistia.

Puigdemont es podria presentar a les eleccions al Parlament tal com ja va fer el 2017 i el 2021, ja que no té cap sentència que l'inhabiliti, però al partit valoren molt diferent si l'amnistia permet que pugui fer campanya físicament a Catalunya amb el seu retorn sense risc d'empresonament o si l'aplicació de l'amnistia s'endarrereix i ha de fer campanya des de Brussel·les com les vegades anteriors. Un escenari que reduiria les opcions que Puigdemont accepti encapçalar la llista tot i que "la pressió perquè Puigdemont vagi de cap de llista serà forta", assegura un exdirigent de la formació.

Com a alternativa, al partit sona cada cop amb més força el nom de l'exconseller de Territori Josep Rull, expres polític i que amb l'indult va quedar totalment net de la seva condemna i habilitat per poder presentar-se, a diferència del secretari general de Junts, Jordi Turull, que tot i poder sortir de la presó manté la inhabilitació a l'espera de l'amnistia. Rull actualment presideix el Consell Nacional de Junts.

Els comicis també marcaran quin impacte té el gir pragmàtic de Junts al Congrés amb els pactes amb el PSOE -començant pel suport a la investidura de Pedro Sánchez-, així com l'enduriment del seu discurs migratori.

CUP: en ple procés de refundació

La CUP és segurament qui ara mateix està menys preparada per afrontar una cita electoral i, per tant, pot veure's beneficiada amb l'esgotament de la legislatura anunciat per Aragonès. La raó és que la formació de l'esquerra independentista es troba en plena refundació, mitjançant l'anomenat Procés de Garbí, un debat intern a fons que s'allargarà fins a finals de la primavera i que li ha de servir per replantejar-se i actualitzar la seva proposta política.

El debat intern s'ha posat en marxa després de la davallada a les urnes del partit anticapitalista, que a les municipals va quedar fora d'alguns dels principals ajuntaments catalans -Barcelona, Terrassa, Lleida, Tarragona o l'Hospitalet, entre d'altres- i al juliol va perdre la representació al Congrés. Precisament el Procés de Garbí també ha de servir per l'aparició de nous lideratges cupaires, un element que pot aclarir una mica qui podria liderar una candidatura al Parlament en què, segur, no hi haurà Dolors Sabater, cap de llista als comicis del 2021 i que ja només exerceix de regidora a Badalona.

Comuns: probable repetició d'Albiach i dubtes amb Podem

Co-coordinadora nacional de Catalunya en Comú i actual líder del grup d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach ja s'ha postulat per repetir com a candidata de l'espai als propers comicis catalans. Amb unes enquestes que els situen lleugerament a l'alça i amb la perspectiva de superar els 8 diputats actuals, el gran dubte ara mateix és si justament es podrà reeditar l'habitual candidatura unitària entre Comuns i Podem.

La ruptura de la formació violeta amb Sumar també ha impactat a Catalunya i ara mateix no es pot donar per fet que concorrin conjuntament. De fet, a Podem hi ha molt de malestar amb els Comuns, com va manifestar la coordinadora de la formació, Conchi Abellán, en una entrevista recent a Públic. Abellán és la favorita en les primàries que Podem té en marxa ara mateix i justament la relació que s'articula amb Catalunya en Comú serà una de les grans carpetes que haurà d'abordar si és reelegida.

El PP: el 'triomf' d'Alejandro Fernández

En pocs mesos, Alejandro Fernández ha passat d'estar sentenciat com a president del PP a Catalunya a veure reforçat el seu lideratge, tot i qüestionar Alberto Núñez Feijóo. Això li aclareix molt l'escenari per repetir com a cap de llista de la formació als comicis al Parlament, on totes les enquestes li pronostiquen un fort salt endavant que li permetrien superar amb escreix els magres tres diputats obtinguts el 2021.

Pel que fa a les altres dues formacions de la dreta i l'extrema dreta espanyolista, Ciutadans pot rebre l'estocada final cap a la desaparició en les eleccions catalanes. Lluny del seu triomf del 2017 -quan va acumular 36 diputats-, ara mateix cap sondeig dona representació al partit, que sembla difícil que pugui capitalitzar el seu previsible rebuig a l'amnistia.

Vox, al seu torn, tampoc passa pel seu millor moment, després que a les eleccions generals del juliol caigués de 52 a 32 diputats al Congrés, una tendència que li faria difícil mantenir els 11 escons al Parlament. De fet, totes les enquestes el situen a la baixa. El seu líder català, Ignacio Garriga, s'ha vist reforçat, però, ja que passarà a ser vicepresident únic del partit d'extrema dreta a nivell estatal, el que li hauria de facilitar liderar la candidatura si així ho desitja.