Els països de la UE acorden retallar un 90% les emissions per al 2040, però amb moltes flexibilitats

Els països de la Unió Europea han assolit un principi d'acord per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) un 90% per al 2040 respecte a 1990. Es tracta de l'objectiu que defensava la comunitat científica i que la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va qualificar aquest dimarts de "línia vermella" abans de reunir-se a Brussel·les amb els seus homòlegs europeus. Tanmateix, el pacte negociat inclou flexibilitats als estats membres que en dilueixen els esforços per assolir la meta fixada.  

L'objectiu va en la línia de la neutralitat climàtica ja acordada per al 2050. A més, els Vint-i-set es comprometen a reduir entre un 66,25% i un 72,5% les emissions per al 2035. Les negociacions van començar aquest dimarts en una trobada amb els ministres europeus de Medi Ambient i encara està pendent la formalització del pacte. Aquesta reunió s'ha celebrat pocs dies abans que comenci la cimera del clima COP30, a la ciutat brasilera de Belém, que tindrà lloc del 10 al 21 de novembre.

L'acord forma part de la nova Contribució Determinada a Nivell Nacional (NDC, per les seves sigles en anglès), un document que detalla el pla d'acció contra la crisi climàtica que els membres de la cimera han d'actualitzar cada cinc anys. La negociació europea ha tingut lloc a última hora i amb la mirada internacional posada en la UE. Amb la sortida –per segona vegada– dels Estats Units de l'Acord de París, Europa es juga el seu paper de lideratge en la lluita contra l'emergència mediambiental.

Aquest rol trontolla amb la nova legislatura. Des de la composició del nou Europarlament de la legislatura actual, la CE ha deixat de banda la seva ambició en política climàtica. La seva declaració de matèries primeres crítiques suposa un impuls a projectes miners. Pel que fa al llop ibèric, la UE va desplaçar l'animal de l'annex II a l'annex III del Conveni de Berna. És a dir, que va passar de ser considerat "espècie de fauna estrictament protegida" –amb la qual cosa la caça estava totalment prohibida– a simplement "protegida", de manera que la seva caça seria legal, encara que de manera limitada.

Aquest tipus de mesures "sobretot inspiren confusió i abandonament", declara a Público Rafael Jiménez Aybar, conseller en Democràcia Mediambiental de la Fundació Westminster per a la Democràcia (WFD). L'expert recorda com aquesta situació contrasta amb les paraules d'Ursula Von der Leyen, presidenta de la CE, que després de la sortida de la pandèmia de la Covid-19, va expressar que la seva superació era "l'oportunitat que Europa necessitava per posar-se les piles" en matèria ambiental.

La lletra petita de l'acord: "flexibilitat"  

Agnès Delage, catedràtica de Ciències Socials a la Universitat d'Ais Marsella de França i membre del grup ecologista Rebel·lió Científica, lamenta en declaracions a aquest mitjà que "la delegació europea arriba a la COP30 pressionada per la tempesta de desregulació que bufa a Brussel·les". En concret, critica que "els governs empenyen per rebaixar exigències (climàtiques), maquillat amb paraules com 'simplificació industrial' o 'flexibilitat'".

Aquesta és precisament la paraula que desregula l'ambició de l'actual política comunitària en matèria ambiental. "Un element central són les flexibilitats que la Comissió tindrà en compte a l'hora de dissenyar els futurs instruments legislatius per assolir aquest objectiu climàtic", indica la Comissió Europea en un comunicat sobre el recent acord. En concret, es permetria als països comprar crèdits de carboni estrangers per cobrir fins a un 5% de l'objectiu de reducció d'emissions, un permís que fins ara era del 3%. Això debilitaria efectivament fins al 85% les reduccions d'emissions exigides a les indústries europees i pagaria a tercers països perquè rebaixessin les emissions en nom d'Europa.

L'acord també contempla l'opció, en el futur, d'utilitzar crèdits internacionals de carboni per complir un altre 5% de les reduccions d'emissions previstes per al 2040. Es tracta d'una reclamació d'Itàlia, un dels països reticents a l'ambició climàtica. Això suposaria una minva addicional del 5% de l'objectiu domèstic. La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ha descrit l'objectiu fixat com a "pragmàtic i realista". "No estem triant entre l'economia i l'agenda ecològica, ens quedem amb totes dues", ha afegit per la seva banda Teresa Ribera, vicepresidenta executiva per a una Transició Neta, Justa i Competitiva.

Avanç de la crisi climàtica, cultiu ultradretà  

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) també ha publicat aquest dimarts el seu Informe sobre la Bretxa d'Emissions 2025. L'estudi adverteix que les projeccions d'escalfament global per a aquest segle amb les NDC més recents se situen ara entre 2,3 °C i 2,5 °C, mentre que les projeccions basades en les polítiques actualment en pràctica arriben als 2,8 °C. Les xifres superen de llarg el límit d'1,5 °C marcat per l'Acord de París, que aquest any compleix el seu primer decenni. L'organització subratlla que de fet és "molt probable" que se superi aquest llindar en la pròxima dècada.

Un futur en què el món en general, i Europa en particular, desinhibeixin les seves aspiracions climàtiques, pot beneficiar l'extrema dreta. "Veurem que els agricultors informen de pèrdues o que les pòlisses d'assegurances continuen pujant", assenyala Jiménez Aybar. Encara que neguin l'emergència mediambiental, "la qüestió i els seus efectes seran sobre la taula durant molt de temps". Això "permetria a l'extrema dreta acostar-se a aquesta agenda fins i tot sense necessitat de reconèixer que el canvi climàtic és antropogènic, cosa que és un dels seus cavalls de batalla".

La Xina trepitja els talons  

La manca d'ambició a Europa no és només un perill per a l'avenç de l'extrema dreta. També amenaça amb un sorpasso de la Xina a la UE a nivell internacional com a referent en la lluita contra la crisi climàtica. El gegant asiàtic va fer un gir històric en la seva política climàtica el passat mes de setembre. El president, Xi Jinping, va anunciar davant les Nacions Unides que es comprometia a reduir entre un 7% i un 10% les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) per al 2035 i impulsar les renovables. Es tracta de "la primera vegada que es comprometen a reduccions quantitatives", destaca Jiménez Aybar.

"Si Europa abandona el seu rol de lideratge i continua rebaixant la seva ambició per satisfer els Estats Units, cada vegada serà més irrellevant en l'escenari internacional perquè altres països ocuparan aquest espai", adverteix per la seva banda Juantxo López de Uralde. Per aquest motiu, Jiménez Aybar considera fonamental que els ministres europeus arribin a un acord prou ambiciós. "Si la Unió Europea arriba allà amb una NDC molt feble, doncs s'obre una etapa interessant, en la qual la Xina podrà caracteritzar-se com el soci global fiable per als països del sud global."

Recuperar el lideratge per combatre la crisi climàtica  

"Amb els Estats Units fora, la pregunta no és si Europa ha de liderar, sinó com", remarca Mar González, coportaveu de Verds Equo. Posa en relleu que Espanya, com a país membre, també té la possibilitat de jugar un paper estratègic. "Espanya pot liderar i ser un pont amb l'Amèrica Llatina i el Mediterrani, amb assistència tècnica, projectes d'adaptació urbana i aliances energètiques que deixin beneficis locals tangibles i duradors."

"Ens hi juguem molt: ens hi juguem el lideratge internacional, que és fonamental en aquest context extraordinàriament complicat", ha indicat Aagesen aquest dimarts abans de la reunió amb la resta de ministres mediambientals. López de Uralde destaca que "Europa ha de trencar amb la dinàmica d'insubmissió als Estats Units" i "jugar aquell paper de lideratge que mai no hauria d'haver perdut."